El Japó acomiada l'any 18 de l'era Heisei

CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Jordi Juste
És 25 de desembre, Nadal, però al Japó ja han recollit els parenoels, els avets i els rètols de Merry Christmas i han reprès els preparatius del canvi d'any. Fins al 1873 el nou any arribava al Japó, com a la Xina, a principis de la primavera. L'adopció del calendari gregorià va ser un pas cap a l'homologació amb Occident, però 133 anys després els japonesos segueixen mantenint nombrosos costums propis.

Durant tot el desembre, grups d'amics, companys d'estudi o de feina i membres d'associacions s'han reunit per celebrar el bonenkai (literalment, reunió per oblidar l'any), sopars regats amb abundant alcohol --que sovint serveixen per confessar que un ha estat 12 mesos aguantant-se-- i acaben amb diversos comensals gairebé amb la pèrdua de la consciència.

A les cases, les escoles, els temples i altres locals, el desembre és el mes de l'osoji, la neteja en profunditat, en la qual s'aixequen tatamis, es retiren armaris i es dóna llustre a objectes per purificar els llocs i preparar-los per a l'arribada de Toshigami, el déu del nou any, que reparteix felicitat. Cap al dia 25 es disposen a les entrades de les cases els kadomatsu, adorns vegetals que combinen canyes de bambú, branques de pi i diversos arbustos. A les portes de les cases i als para-xocs de molts cotxes es pengen shimekazari, adorns que inclouen una corda sagrada i una mandarina. I ja a l'interior de les cases, en un lloc destacat, es col.loca el kagamimochi, dos pastissos de pasta d'arròs amb una mandarina a sobre que simbolitzen l'any que deixem i el que arriba i la dualitat de la naturalesa.

A finals de mes tots van a correus a enviar els nengajo, les postals amb les quals es felicita el nou any i que el dia 1 s'encarregaran de repartir centenars de milers de carters. En els últims anys ha disminuït el nombre de nengajo, però encara ronden els 4.000 milions, o, el que és el mateix, més de 30 per habitant. Solen incloure un número de loteria i una imatge de l'animal que correspon segons l'horòscop xinès (el del 2007 és el senglar). A més a més, des de fa uns anys s'ha generalitzat la impressió, en un lloc preferent, d'una fotografia familiar.

Els últims dies de l'any els comerços estan plens de gom a gom de clients que fan provisió dels ingredients per preparar els àpats típics. Per acomiadar l'any es mengen fideus de blat negre toshikoshisoba (literalment, fideus per travessar l'any) i per donar la benvinguda al nou es prepara el que es coneix amb el nom d'osechi ryori, un conjunt de menjars presentats de forma artística en unes precioses caixes de fusta lacada.

La nit de Cap d'Any és una celebració familiar. Generalment se sopa a casa, i de sobretaula es veuen programes d'entreteniment per televisió. L'any que acaba, el 18 de l'era Heisei (la de l'emperador Aki Hito), ha estat un any de canvi de lideratge polític, d'inquietud per la prova nuclear nord-coreana, de consagració del Japó com a campió mundial de beisbol, de naixement d'un hereu al tron del crisantem, d'escàndols financers, de confirmació del declivi demogràfic i d'un creixement econòmic esquiu per a la majoria.