28.8.08

Cervesa i beisbol al terrat

Un beer garden d'Osaka. JJuste
Entre el juny i el setembre, als grans edificis de la regió de Kansai (Osaka, Kyoto, Kobe, Nara) proliferen els anomenats beer garden, terrasses instal.lades als terrats on, per un preu fix, es pot passar el vespre bevent i menjant tant com es vulgui. Al centre d'Osaka, el paisatge que es veu des de la majoria de jardins cervesers consisteix en edificis i més edificis fins on arriba la vista. A Kyoto, en canvi, es pot veure el riu Kamo, les muntanyes de l'est de la ciutat o, des d'algun dels hotels que hi ha just al davant, la muralla il.luminada de Nijo-jo, el palau del Shogun.
Però la majoria dels japonesos no van als beer garden a veure el paisatge sinó a menjar, beure i veure beisbol en companyia dels seus amics. Com que l'estiu coincideix amb el punt àlgid de la temporada de l'esport més popular del Japó, la tarda es remata molts dies en aquests llocs veient en una gran pantalla els llançadors i batedors de l'equip favorit de la regió, els Hanshin Tigers. A diferència del futbol, en què es juga una o dues vegades per setmana, el beisbol es juga gairebé cada dia, els partits poden durar més de tres hores i hi ha nombroses pauses, ideals per aixecar-se i anar a la barra a omplir la gerra i el plat.
Els lectors que no hagin estat a l'Orient Llunyà durant l'estiu potser s'estan imaginant l'escena bressolada per una suau brisa refrescant. La realitat és que, excepte alguns dies de treva, a gairebé tot l'est de l'Àsia l'estiu és sufocant tant arran de terra com als àtics. A Honshu, l'illa principal del Japó, a les precipitacions acumulades durant el tsuyu, el mes de les pluges que dóna pas a l'estiu, s'hi afegeixen repetits fronts d'aire càlid que arriben de l'oceà i que fan que la humitat atmosfèrica sigui molts dies i moltes nits de més d'un 90%.
Aquestes condicions meteorològiques fan que, sovint, els beer garden de Kansai semblin saunes a l'aire lliure, especialment els que serveixen carn que la clientela rosteix a les planxes instal.lades a cada taula. A la resta hi ha aparadors assortits amb menjar molt variat, com per exemple fruites, verdures, pollastre fregit, crestes xineses, boles de pasta amb pop (takoyaki), yakisoba i altres plats que al Japó es consideren un bon acompanyament per a la cervesa. El preu acostuma a estar al voltant dels 3.500 iens (uns 20 euros) i estan oberts entre les sis i les deu de la nit.
Encara que als beer garden també se serveixen còctels i begudes no alcohòliques, la cervesa és la reina dels terrats. No en va, la majoria d'aquestes terrasses estan gestionades directament per les principals cerveseres nipones, Asahi, Kirin i Sapporo, que es disputen aquí part del lideratge nacional de vendes. Els japonesos, tot i ser els més bevedors de l'Àsia, no destaquen en la lliga cervesera mundial, on se situen en una posició intermèdia amb els seus aproximadament 50 litres anuals per habitant, lluny dels més de 80 d'Espanya o dels 150 del líder, la República Txeca. La cervesa és la beguda alcohòlica més consumida al Japó, a distància del tradicional sake, que no ha deixat de disminuir durant els últims 60 anys i ara ja comença a estar per sota dels 10 litres per càpita.

27.8.08

L'ensordidor cant de la cigala

Una cigala sobre el tronc d'un cireré a Kyoto. JJuste

Diuen les estadístiques que el Japó és el país més sorollós de tot el món. La llista de sorolls és llarga i de- pèn de la sensibilitat de cada persona. Trens i automòbils que passen fregant les cases, camions que avisen quan van a girar, caravanes d'ultradretans amb altaveus, polítics en campanya anunciant promeses des dels seus cotxes o grups de bicicletes grinyolants.
Altres exemples de sorolls causats pels japonesos són els avisos perquè la gent no s'oblidi coses als transports públics, les bandes de motoristes nocturns, les alertes davant de les escales automàtiques, ascensors, forns o màquines de coure arròs que parlen i les gravacions per emmascarar els sons corporals als serveis per a dones. Però cap d'aquests sons és comparable, ni en volum ni tampoc en ubiqüitat, al cant de les cigales a l'estiu.

El clima tòrrid i l'abundància d'arbres fan del Japó un ecosistema del tot ideal per a aquest tipus d'insectes. Els omnipresents cirerers, despullats a l'hivern i efímerament florits durant l'estació primaveral, es poblen a l'estiu de cigales que, a mesura que avança la calor, van deixant les seves fulles verdes plenes de forats. Des que s'acaba la primavera comença a augmentar-ne el nombre fins a arribar al màxim apogeu en plena canícula, disminuir després lentament i cessar amb l'arribada de la tardor.
Diuen que la seva existència és molt beneficiosa per als vegetals perquè els allibera d'algunes plagues. Però per a les orelles humanes el seu cant és realment molest i ensordidor. Un problema afegit és que les cigales canten especialment (encara que no exclusivament) durant el dia i al Japó el sol surt molt aviat. A primers del mes d'agost, a Tòquio ho fa a les cinc menys deu minuts del matí i a la ciutat de Kyoto 15 minuts més tard. I poc després que comenci a clarejar ja comença el concert de les cigales mascle per atraure les femelles. Jo visc en un sisè pis i, a partir de les sis, ja es fa molt difícil mantenir el son. Però és que en una planta més baixa, o arran de terra, a vegades s'ha de parlar a crits per fer-se entendre entre l'estrident xerric-xerric-xerric.
Per als japonesos les cigales semblen un repte a la proverbial capacitat que tenen de suportar les adversitats. A més a més, des de temps antics han estat considerades un exemple de la mutabilitat de les coses i estan molt presents en diverses formes d'art, sobretot en la poesia. Negawakuba nembutsu wo nake natsu no semi (si estàs resant resa al Buda Amida cigala d'estiu), és únicament un exemple de les desenes de haikus que va dedicar a aquest insecte el lloat poeta Issa Kobayashi fa més de dos segles.
Curiosament, la faula d'Isop sobre la cigala i la formiga és coneguda al Japó en la seva versió centreeuropea, és a dir, amb la festiva cigala convertida en grill. A la població japonesa li agrada molt aquesta història perquè és conscient d'haver creat amb la seva laboriositat una civilització pròspera en un medi ambient sovint hostil. Grills o cigales, els impertinents insectes els recorden cada estiu a crits la saviesa de la formiga.

6.8.08

La plaga dels corbs

Un corb posat sobre un auró en un parc de Kyoto. JJuste
L'abundància d'escombraries orgàniques afavoreix la proliferació de corbs que viuen a Tòquio com si fossin coloms
• Les aus són agressives i ataquen altres espècies
Ningú sap exactament el nombre de corbs que hi ha al Japó, però ornitòlegs i responsables municipals coincideixen a assegurar que en les últimes dècades s'han multiplicat i no han parat de causar problemes. Aquests ocells han estat sempre una amenaça per als agricultors nipons i els seus conreus, però últimament també han proliferat a les ciutats, on el seu tètric grall s'ha convertit en un més dels sons típics.
"La gran quantitat de parcs, rengleres d'arbres als carrers, grans arbres a les residències i edificis alts, i com a propina la facilitat per obtenir escombraries orgàniques" són les raons que aporta la professora Michiyo Matsuda al seu llibre Karasu, naze Tokyo ga suki nanoka (Per què als corbs els agrada Tòquio) per explicar la gran presència d'aquests ocells a la capital japonesa.

Plans d'extermini
Com que a les ciutats els corbs estan fora de perill pel que fa als seus depredadors naturals, diversos ajuntaments compten amb plans per desfer-se'n. La mesura més habitual és capturar-los i exterminar- los, i eliminar els seus nius. Els corbs urbans, no obstant, estan molt ben alimentats, i això fa queel seu índex de reproducció sigui molt elevat i els esforços per acabar amb ells amb prou feines aconsegueixin mantenir a ratlla la seva proliferació.

"Només volem tornar a l'edat daurada de coexistència", afirma un responsable del Departament de Medi Ambient del Govern provincial de Tòquio. Des del 2001, només a la capital s'han exterminat amb gas gairebé 100.000 d'aquests ocells. Es diu que la campanya contra els corbs a Tòquio va adquirir molta empenta gràcies a la ira del seu governador, Shintaro Ishihara, conegut pel seu nacionalisme i els seus excessos verbals, que va ser atacat al cap per un ocell mentre jugava a golf.
Tant si és certa aquesta anècdota com si no, és veritat que és fàcil sentir explicar històries de japonesos que han patit o vist directament agressions de corbs. "Jo he vist com atacaven una persona gran i intentaven atacar uns nens que remenaven un corb mort. Són molt llestos i és molt difícil desfer-se dels seus nius, primer cal foragitar-los amb fum", explica el director d'una escola de Kyoto.
"Ara, amb la unificació de les bosses i la utilització de xarxes, hi ha menys escombraries, però tenim una dona que els deixa menjar als gats salvatges i els corbs ho saben i van a agafar-lo", explica un líder veïnal. Un cas semblant és el de la gent que acaba alimentant els corbs encara que la seva intenció sigui donar menjar als coloms o als ànecs, malgrat els rètols que adverteixen contra aquesta pràctica.
Al Japó encara hi ha moltes zones urbanes on no s'utilitzen contenidors i les escombraries es reculles dos o tres dies per setmana. Quan els escombriaires arriben ja han passat els corbs i han escampat deixalles per tot el carrer. Fins fa uns anys les bosses d'escombraries eren opaques, però es van introduir les translúcides per induir la gent a fer correctament la selecció de residus i amb això se'ls va facilitar la feina als corbs.
Nius de fibra òptica
A més d'atacar els humans i disseminar deixalles, els corbs causen problemes a les companyies de serveis. En els últims dos anys, a Tòquio es van produir uns 1.500 casos de talls de cables de fibra òptica per part dels corbs, que segons sembla fan servir aquest material en l'elaboració dels seus nius. L'incident més espectacular va causar la breu interrupció del servei de tren d'alta velocitat.
La presència dels corbs també perjudica altres ocells, per la competència que suposen i perquè destrueixen els seus nius i es mengen els seus ous. A Tòquio, per mirar de protegir una petita au migra- tòria dels corbs, s'ha iniciat un experiment en què s'estan utilitzant més de 10.000 abelles a prop de l'aeroport de Haneda. Els insectes, que tendeixen a atacar tot el que sigui negre, mantenen allunyats els corbs.
Malgrat la mala imatge d'aquest ocell, un corb negre de tres potes agafant una pilota ocupa el centre de l'escut de la Federació Japonesa de Futbol, i és que en la mitologia japonesa el corb conegut com a Yatagarasu té el paper de missatger de la deessa Amaterasu, la principal deïtat del panteó sintoista. Però avui dia gairebé tots els japonesos semblen odiar-los. "Tenen una veu detestable. I només de veure'ls em sembla que algú morirà", explica una dona de mitjana edat.

El Japó es posa a ratlla

Uns homes mengen arròs amb carn (gyudon) en un restaurant de Kyoto. JJuste
"Aquests últims anys, a causa del canvi dels hàbits dels japonesos i de l'envelliment de la població, han augmentat malalties com la diabetis i d'altres de relacionades amb l'estil de vida; es calcula que són les causants d'un terç de les morts. Cada persona les pot prevenir mitjançant una dieta equilibrada i un exercici adequat". Així és com el Ministeri de Salut, Treball i Seguretat Social del Japó presenta la seva campanya per conscienciar la població de la necessitat de prevenir l'anomenada síndrome metabòlica, caracteritzada per la conjunció de diversos factors de risc de patir malalties cardiovasculars i diabetis. El símptoma més evident de la síndrome metabòlica és la concentració de greix a l'abdomen, i per tant els japonesos, sempre ràpids a encunyar nous termes, ja han adoptat la veu metabo com a sinònim de persona amb excés de pes.
El ministeri s'ha marcat l'objectiu de reduir la part de la població amb sobrepès en un 25% durant els set anys vinents i calcula que fins a l'any 2025 pot estalviar dos bilions de iens (12.000 milions d'euros) en despesa sanitària. Més que la necessitat de controlar les despeses sanitàries d'una població cada vegada més envellida, hi ha qui veu en aquesta nova política una forma de fer créixer el negoci sanitari qualificant una part substancial de la població com a mig malalta.
Segons un editorial recent del diari Asahi Shinbun, aquest programa "està dissenyat més per satisfer els interessos del ministeri que no per millorar la salut de la gent".
Un país de gent prima
De fet, qualsevol persona que hagi visitat el Japó es pot sorprendre de llegir que el seu Govern ha emprès una campanya per combatre l'excés de pes. En aquell país hi ha gent grassa, per descomptat, però la majoria de la població presenta unes figures que als ulls dels occidentals semblen extremament primes. Tot i això, la falta d'exercici, l'augment dels àpats fora de casa i la ingesta generalitzada de plats rics en greixos han fet créixer el nombre de persones que porten una vida considerada poc sana.
"Els japonesos semblem prims, però de vegades el greix no es veu, s'acumula a les entranyes", comenta en un restaurant una dona de 35 anys que, per la seva flaquesa, possiblement no podria desfilar en passarel.les de moda com la Cibeles. La seva companya de taula, una mica més gran però igual de prima, celebra la campanya del Govern: "Està bé que animin la gent a fer més exercici", assevera mentre es menja un voluminós plat de fideus xinesos.
La campanya del Govern no només anima la gent a moure's més, sinó que també conté mesures obligatòries. De moment, els més de 50 milions de persones que tenen entre 40 i 74 anys han de sotmetre's al mesurament de la seva circumferència abdominal. Si aquesta supera els 85 centímetres en els homes o els 90 en les dones, el pas següent serà fer-se una anàlisi de sang per detectar si tenen nivells massa alts de sucres o greixos. En cas que en tinguin, serà necessari posar-se a les mans d'un especialista.
Així mateix, el Govern preveu incentius econòmics per a les empreses que aconsegueixin reduccions significatives entre els seus treballadors afectats, i també penalitzacions per als que no les aconsegueixin.
Dubtes sobre el pla
En opinió de Takashi Doi, metge de família a Kyoto, no és clara l'efectivitat del procediment escollit per detectar qui pateix la síndrome. "Es volen fer reconeixements generalitzats a la població, però amb els criteris actuals una gran part de la ciutadania serà diagnosticada amb la síndrome", afirma el doctor Doi, que adopta una actitud escèptica sobre la política del ministeri: "Està bé que la gent prengui consciència d'aquest problema, però, en molts casos, un dels principals causants de l'excés de massa corporal és que la gent fa massa hores extres i sopa tard. És clar que tampoc es pot demanar a tothom que no faci hores extres. Són dos problemes que estan sota la tutela del mateix ministeri, així que potser també haurien de fer alguna cosa per resoldre aquesta important contradicció".