6.8.08

La plaga dels corbs

Un corb posat sobre un auró en un parc de Kyoto. JJuste
L'abundància d'escombraries orgàniques afavoreix la proliferació de corbs que viuen a Tòquio com si fossin coloms
• Les aus són agressives i ataquen altres espècies
Ningú sap exactament el nombre de corbs que hi ha al Japó, però ornitòlegs i responsables municipals coincideixen a assegurar que en les últimes dècades s'han multiplicat i no han parat de causar problemes. Aquests ocells han estat sempre una amenaça per als agricultors nipons i els seus conreus, però últimament també han proliferat a les ciutats, on el seu tètric grall s'ha convertit en un més dels sons típics.
"La gran quantitat de parcs, rengleres d'arbres als carrers, grans arbres a les residències i edificis alts, i com a propina la facilitat per obtenir escombraries orgàniques" són les raons que aporta la professora Michiyo Matsuda al seu llibre Karasu, naze Tokyo ga suki nanoka (Per què als corbs els agrada Tòquio) per explicar la gran presència d'aquests ocells a la capital japonesa.

Plans d'extermini
Com que a les ciutats els corbs estan fora de perill pel que fa als seus depredadors naturals, diversos ajuntaments compten amb plans per desfer-se'n. La mesura més habitual és capturar-los i exterminar- los, i eliminar els seus nius. Els corbs urbans, no obstant, estan molt ben alimentats, i això fa queel seu índex de reproducció sigui molt elevat i els esforços per acabar amb ells amb prou feines aconsegueixin mantenir a ratlla la seva proliferació.

"Només volem tornar a l'edat daurada de coexistència", afirma un responsable del Departament de Medi Ambient del Govern provincial de Tòquio. Des del 2001, només a la capital s'han exterminat amb gas gairebé 100.000 d'aquests ocells. Es diu que la campanya contra els corbs a Tòquio va adquirir molta empenta gràcies a la ira del seu governador, Shintaro Ishihara, conegut pel seu nacionalisme i els seus excessos verbals, que va ser atacat al cap per un ocell mentre jugava a golf.
Tant si és certa aquesta anècdota com si no, és veritat que és fàcil sentir explicar històries de japonesos que han patit o vist directament agressions de corbs. "Jo he vist com atacaven una persona gran i intentaven atacar uns nens que remenaven un corb mort. Són molt llestos i és molt difícil desfer-se dels seus nius, primer cal foragitar-los amb fum", explica el director d'una escola de Kyoto.
"Ara, amb la unificació de les bosses i la utilització de xarxes, hi ha menys escombraries, però tenim una dona que els deixa menjar als gats salvatges i els corbs ho saben i van a agafar-lo", explica un líder veïnal. Un cas semblant és el de la gent que acaba alimentant els corbs encara que la seva intenció sigui donar menjar als coloms o als ànecs, malgrat els rètols que adverteixen contra aquesta pràctica.
Al Japó encara hi ha moltes zones urbanes on no s'utilitzen contenidors i les escombraries es reculles dos o tres dies per setmana. Quan els escombriaires arriben ja han passat els corbs i han escampat deixalles per tot el carrer. Fins fa uns anys les bosses d'escombraries eren opaques, però es van introduir les translúcides per induir la gent a fer correctament la selecció de residus i amb això se'ls va facilitar la feina als corbs.
Nius de fibra òptica
A més d'atacar els humans i disseminar deixalles, els corbs causen problemes a les companyies de serveis. En els últims dos anys, a Tòquio es van produir uns 1.500 casos de talls de cables de fibra òptica per part dels corbs, que segons sembla fan servir aquest material en l'elaboració dels seus nius. L'incident més espectacular va causar la breu interrupció del servei de tren d'alta velocitat.
La presència dels corbs també perjudica altres ocells, per la competència que suposen i perquè destrueixen els seus nius i es mengen els seus ous. A Tòquio, per mirar de protegir una petita au migra- tòria dels corbs, s'ha iniciat un experiment en què s'estan utilitzant més de 10.000 abelles a prop de l'aeroport de Haneda. Els insectes, que tendeixen a atacar tot el que sigui negre, mantenen allunyats els corbs.
Malgrat la mala imatge d'aquest ocell, un corb negre de tres potes agafant una pilota ocupa el centre de l'escut de la Federació Japonesa de Futbol, i és que en la mitologia japonesa el corb conegut com a Yatagarasu té el paper de missatger de la deessa Amaterasu, la principal deïtat del panteó sintoista. Però avui dia gairebé tots els japonesos semblen odiar-los. "Tenen una veu detestable. I només de veure'ls em sembla que algú morirà", explica una dona de mitjana edat.