28.10.08

Dilluns feliços perquè la gent gasti

27/10/2008
Borsa de Tòquio. Jordi Juste
Alguns lectors s'hauran adonat, gràcies a la informació borsària, que al Japó hi ha molts dilluns festius. Això és així des de l'any 2000. Llavors havien passat ja gairebé 10 anys des de l'enfonsament de la bombolla immobiliària i l'economia no acabava de sortir del forat, així que el Govern va decidir traslladar una sèrie de celebracions perquè la gent tingués caps de setmana més llargs i gastés més. Al Japó, els caps de setmana i gairebé tots els dies festius nacionals, tots els comerços estan oberts i són molts els que no tanquen més de dos o tres dies a l'any.
Durant els anys 80 els preus de les propietats no van parar de pujar, l'índex Nikkei de la borsa de Tòquio va ratllar els 40.000 punts, els potentats nipons van comprar símbols d'Occident, com el Rockefeller Center de Nova York, i els japonesos de peu es van llançar a omplir casa seva d'electrodomèstics nacionals i productes de luxe d'importació. Però a finals de la dècada, la bombolla va explotar, molta gent es va quedar atrapada per hipoteques impagables, el Nikkei va començar la seva caiguda cap als 7.000 punts i milers d'empreses van reduir les seves plantilles. I els japonesos van deixar de gastar.
Els comptes dels grans bancs es van anar reparant a poc a poc, a base de fusions i ajudes del Govern. Però els japonesos havien recuperat la seva devoció per les formigues i es dedicaven a guardar per al dia de demà, amb la qual cosa l'economia, cada vegada més basada en el consum intern, no acabava de posar-se a caminar. Llavors el Govern va decidir forçar els treballadors a descansar amb l'esperança que gastessin més.
Es van canviar festes com el Dia dels Nous Adults, el del Mar, el de Mostrar Respecte a la Gent Gran o el de l'Esport, que van passar de celebrar-se en un dia fix del mes a fer-ho en un dels seus dilluns. En canvi, es van salvar del nou ordre celebracions marcades pel calendari natural, com Cap d'Any i els equinoccis, i les que commemoren efemèrides, com la fundació del país, l'aprovació de la Constitució i l'aniversari de l'emperador (en cas de caure en diumenge, es recuperen també amb un dilluns festiu).
Per entendre la importància de la mesura, s'ha de tenir en compte que molts japonesos no fan vacances gairebé mai. Per llei tenen dret a un mes pagat, però molts n'utilitzen, com a màxim, una tercera part, i sempre en períodes de menys de cinc dies, sovint a principis de gener o a mitjans d'agost, coincidint amb la festa budista dels difunts.
Els motius d'aquesta conducta van des del rebuig cultural a la vagància fins a l'escassa força dels sindicats, passant per la gran identificació del japonès amb el seu lloc de treball i la seva aversió a causar dificultats al grup per satisfer els seus propis desitjos. Molts utilitzen els dies de vacances quan estan malalts per no haver de demanar la baixa (encara que perquè un japonès s'absenti del seu lloc de treball ha d'estar molt malament de salut). Per cert, es desconeix l'impacte eco-nòmic de la mesura, encara que el consum va acabar per augmentar. Això sí, sense l'alegria d'altres èpoques.

16.10.08

L'ESTAFA DEL CAIXER

16/10/2008 INCREMENT DE L'ACTIVITAT DELICTIVA A L'ORIENT LLUNYÀ
Al Japó, els estafadors s'acarnissen en mestresses de casa i avis fent-se passar per funcionaris
• Els enganyen telefònicament perquè els transfereixin tots els seus diners
La via del delicte Caixers automàtics en una sucursal del banc Mitsubishi Tokyo UFJ, a Kyoto. Foto: JJuste
En els últims anys han augmentat al Japó els casos de persones grans i mestresses de casa enganyades per estafadors professionals. Els estafadors aconsegueixen que transfereixin diners als seus comptes corrents mitjançant la utilització de telèfons mòbils per comunicar- se amb les víctimes, i caixers auto- màtics per realitzar les transaccions. La policia calcula que entre el gener i el juny es van defraudar així més de 16.000 milions de iens (uns 100 milions d'euros). L'augment del nombre d'avis que viuen sols fa més fàcil per als estafadors trobar víctimes a l'atzar.
Una de les modalitats més freqüents d'estafa la protagonitzen persones que es fan passar per empleats de la Seguretat Social o de l'oficina de recaptació d'impostos. Els falsos funcionaris comuniquen a les seves víctimes que se'ls han cobrat diners de més i que per poder-los-hi tornar és necessari que vagin a un caixer automàtic determinat. Una vegada allà, els incauts ciutadans són guiats mitjançant el telèfon mòbil en la utilització del teclat del caixer, i els estafadors aconsegueixen que donin l'ordre de transferir fons als seus comptes, pensant que el que fan és el tràmit per rebre'ls.
De manera simple"Sembla increïble que sigui possible enganyar la gent d'una manera tan simple, però les víctimes expliquen que els estafadors eren molt convincents i que, una vegada davant del caixer automàtic, seguien les seves instruccions pràcticament amb la ment en blanc", va explicar un agent de policia.
La magnitud del problema va portar recentment el Ministeri de Justícia i l'Agència Nacional de Policia a recomanar als bancs la prohibició de la utilització d'ulleres de sol o de telèfons mòbils als voltants dels caixers. "Els estafadors únicament es deixen veure per treure diners als caixers. D'aquesta manera esperem posar-los més difícil que s'hi acostin", va declarar recentment un portaveu de la policia. Així mateix, les autoritats han fet més estricte el control sobre els propietaris de telèfons mòbils i ja està en curs una iniciativa legal per millorar la identificació de les persones que fan servir aparells de lloguer, una de les vies preferides pels delinqüents per evitar ser localitzats.
Per la seva part, les entitats financeres també estan aplicant mesures per protegir els seus clients. El Chiba Bank, una entitat regional dels voltants de Tòquio, ja ha situat a prop d'alguns dels seus caixers distorsionadors del senyal telefònic que s'activen fora d'hores d'oficina. Una altra institució financera, el Godo Bank, ha optat per instal.lar, en canvi, un mecanisme que detecta la presència dels mòbils als voltants i fa que no es pugui operar amb els caixers.
L'estratègia d'engany dels estafadors s'ha anat modificant en els últims anys a causa de les campanyes de conscienciació portades a terme per les autoritats. Fins no fa gaire, una de les més utilitzades era fer-se passar per un parent amb dificultats i amb necessitat urgent de diners. Era el conegut com ore, ore sagyo (l'estafa del sóc jo, sóc jo). Els estafadors trucaven i simplement deien: "Hola, sóc jo" i, si la víctima queia en la trampa i deia alguna cosa així com "ah, ets tu, Akira", ja tenien on agafar-se per colar una història per demanar diners, que sovint era un accident o una amenaça mafiosa.
Canvi de tàctica
L'esquema va ser tan utilitzat i se li va donar tanta publicitat en els mitjans de comunicació que els estafadors van haver de canviar de tàctica. Una de les alternatives és trucar a les dones per amenaçar-les de difondre una notícia vergonyosa sobre el seu marit. "A mi no m'ha passat mai, però si em truquen per dir-me que el meu marit l'han sorprès tocant dones al tren i que ingressi diners en un compte si no vull que el denunciïn, potser ho faria", diu una mestressa de casa de 43 anys.
La policia segueix donant a conèixer periòdicament les últimes dades sobre aquests fraus com una manera de posar en guàrdia la població. Recentment, la televisió pública va difondre les imatges de dos presumptes estafadors que haurien estafat uns quants milions de iens. Per una altra part, per rescabalar en part les víctimes, al juny va entrar en vigor una nova llei que preveu distribuir-los els més de 5.000 milions de iens (30 milions d'euros) que la Corporació de Garantia de Dipòsits ha identificat en comptes bancaris utilitzats per delinqüents per a aquestes estafes i que han estat congelats.

10.10.08

Escombriaires voluntaris a la riba de l'Obata

La senyora Nozaki i el seu grup. JJuste

A molts estrangers els sorprèn veure que nets que estan els terres dels llocs públics al Japó. Especialment al veure l'escassetat de papereres als carrers. Si algú compra una llauna de beguda en una de les abundants màquines, probablement sols podrà desempallegar-se'n d'una manera cívica als contenidors que trobarà al costat de qualsevol altre aparell expenedor. Per a papers i plàstics no queda a vegades altre remei sinó endur-se'ls a casa i tirar-los al costat de les escombraries domèstiques. I respecte a les puntes de cigarreta, es recomana fer servir els cendrers que hi ha col.locats als espais reservats per fumar o portar al damunt un dels cendrers portàtils que es venen.
És cert que els japonesos llencen poques coses a terra. Però una altra explicació de la netedat és que les escombraries es recullen. En estacions, universitats, centres comercials i molts altres edificis públics el personal de la neteja és abundant i meticulós. A més a més, els comerços no han perdut el sa costum d'escombrar el tros de carrer davant de la façana. Els escombriaires municipals són gairebé inexistents, però en molts barris s'organitzen sortides de voluntaris per recollir escombraries, arrencar males herbes o retirar les fulles mortes a la tardor.

El que s'ha escrit fins aquí és la cara de la moneda, l'única que arriben a veure la majoria de visitants. Desgraciadament, per poc que algú s'endinsi per carreteres de muntanya o per la riba de rius allunyats dels centres històrics, veurà una realitat ben diferent. A la mateixa ciutat de Kyoto, a pocs minuts del Temple d'Or hi ha una bonica carretereta de muntanya infestada d'abocadors il.legals on molts desaprensius es dediquen a deixar-hi electrodomèstics i mobles vells.

Per a les coses bones i per a les coses dolentes, el Japó és un país on molta gent actua sense fer gens de soroll. Així com hi ha males persones que aprofiten llocs apartats per embrutar, també hi ha individus que, sense demanar res a ningú, surten a passejar amb guants, unes pinces llargues i una bossa de plàstic i aprofiten l'exercici per recollir les escombraries.Una d'aquestes persones és la senyora Nozaki. Ella fa temps que es passeja per la riba del riu Obata i omple bosses d'escombraries. Un dia va decidir formar el grup de voluntaris Nankin-haze per unir forces i poder netejar més a fons la zona. Ara, un dissabte cada mes s'ajunten unes 30 persones i en tres hores recullen més de 100 quilos d'escombraries en poc més d'un quilòmetre de riu. "Si es preguntés als japonesos si està bé tirar deixalles al riu, segur que tots dirien que no, però el riu n'és ple. Potser l'ajuntament hi podria fer més, però hauríem de pagar més impostos", explica Nozaki.

L'acció de Nankin-haze té, a més, la funció de conscienciar de la importància de respectar la naturalesa. La senyora Shimizu, una professora d'escola jubilada que forma part del grup, explica que un exalumne se li va acostar fa poc per donar-li les gràcies per haver-lo convidat a participar i li va dir: "Si no hagués estat per vostè, jo ara estaria jugant a casa amb videojocs i no sabria que divertit i interessant que és el riu".