20.9.12

La Xina i el Japó, història d'una antipatia


La manera més senzilla de resumir la mil · lenària història de les relacions entre la Xina i el Japó és recordar que la Xina ha aportat moltes coses positives al Japó mentre que les aportacions nipones a la història xinesa han estat menors i majoritàriament negatives. O aquesta és, com a mínim, la interpretació contemporània i popular del passat en comú dels dos països. Cal no oblidar que per alguna cosa el nom de la Xina significa, també en japonès, país del centre (Chugoku) i que el Japó és només l'origen del sol, el país del sol naixent (Nihon). Aquesta centralitat xinesa és geogràfica-a l'est del Japó està l'immens oceà-i ha estat també cultural i econòmica durant la la major part de la història.
Japó és un país insular, un arxipèlag format per milers d'illes, però la seva història es desenvolupa a partir de la major de les quatre illes principals, Honshu. Aquí arriben des del continent els primers pobladors de raça mongòlica i des d'allà desplacen cap al nord als anteriors habitants. Els nouvinguts del continent porten costums que després desenvolupen per transformar en alguna cosa singular, diferenciat de l'original. I aquesta serà una constant al llarg de la història nipona. L'escriptura, la religió o moltes costums culinàries arribaran al Japó des de la Xina per transformar-se en una cosa diferent, japonesa. Per això els japonesos escriuen amb caràcters xinesos, molts d'ells professen branques xineses del budisme i mengen habitualment una gran quantitat de plats sorgits a la Xina, però la llengua japonesa té poc més a veure amb la xinesa que la grafia, la religiositat japonesa no s'entén sense l'aportació del sintoisme, la religió autòctona, i pràcticament no hi ha plat xinès que els japonesos no hagin transformat, segons ells per millorar-lo.
Les primeres referències escrites a Japó es troben a la Xina en el primer segle de la nostra era. Parlen del lliurament d'un segell per part de l'emperador xinès al representant de Wa-Japó-que es considera un regne vassall. A partir d'aquí s'estableix una relació on el flux és gairebé sempre de la Xina cap al Japó. L'arxipèlag segueix desenvolupant-se a base d'adaptar aspectes de l'organització xinesa, com l'administració imperial centralitzada, però ho fa de manera independent. Alhora, adopta importants aspectes culturals que li arriben del continent, entre ells l'escriptura cap al segle V o el budisme a partir del segle VII. A més, no deixarà d'enviar estudiants al continent que tornaran al seu país amb el farcell ple de ciència, filosofia o literatura i tindran una gran influència en la vida cultural nipona. És més que probable que ells deixessin també alguna petjada en la cultura xinesa, però aquesta va ser poc profunda o es va esborrar amb el temps.
La primera guerra en què es veuen involucrades Xina i Japó en bàndols rivals es produeix al segle VII en el context de les lluites per la supremacia a la península de Corea. No obstant això, aquest conflicte sembla un anècdota amb la perspectiva dels segles. A partir de llavors s'estableix una relació comercial i cultural fluïda entre ambdós països amb alguns ensurts importants com els intents d'invasió del Japó des del continent al segle XIII per part dels mongols. Tres-cents anys més tard l'intent d'ocupació va ser en sentit invers, protagonitzat per Toyotomi Hideyoshi, encoratjat després d'haver aconseguit la unificació del Japó.
Van seguir més de dos segles de reclusió japonesa sota el règim feudal dels Tokugawa. Durant aquest període els intercanvis amb la Xina van ser mínims. Però el Japó es va despertar de la seva letargia el 1868 amb la Revolució Meiji i es va trobar amb una Xina que estava sent saquejada per les potències occidentals. Els líders nipons es van ocupar primer d'assegurar que podien garantir la independència del seu país, i quan es van sentir prou forts es van llançar a conquerir la part d'Àsia que consideraven que els corresponia. Així va arribar l'annexió de Taiwan després de la primera guerra sinojaponesa de 1894, l'ocupació de Manxúria el 1931 i la guerra d'invasió total del país el 1937, després de l'incident de Mukden, del qual ahir es va commemorar el 81 aniversari.
Japó va aconseguir subjugar gran part de la Xina a base de fer córrer molta sang, i la Xina va forjar el seu nacionalisme contemporani en la resistència antijaponesa. Va acabar la guerra amb una enorme ferida oberta entre els dos països. Als anys 70, les conveniències estratègiques de Pequín i Tòquio, provocades per la guerra freda, van fer possible el restabliment de relacions i l'inici d'una època de col · laboració econòmica. No obstant això, mai s'ha produït una reconciliació veritable. Japó i la Xina tenen una forta dependència econòmica mútua, però també una desconfiança molt difícil de superar.

19.9.12

Molt més que unes illes



Les manifestacions anti japoneses a la Xina no són res de nou. Potser ara són més nodrides en participació i més violentes que en altres ocasions, però ja s'han produït abans i per motius similars. Aquesta vegada l'espoleta que ha fet explotar la ira patriòtica xinesa ha estat la compra de les illes Senkaku per part de l'Estat japonès al ciutadà japonès que fins ara n'ostentava la seva propietat. No és que el Japó hagi decidit instal · lar míssils o una base militar, ni que hagi decidit accelerar l'explotació econòmica d'aquest territori, només ha passat a ser de titularitat pública allò que fins ara era privat.
Des del Japó es té la sensació de ser el cap de turc que usen les autoritats de Pequín per permetre que una part de la seva ciutadania deixi anar periòdicament la tensió acumulada pel fet de viure sota un règim dictatorial. A més, tampoc ajuda que els japonesos comprenguin les reclamacions xineses el fet que l'interès per aquest petit territori hagi augmentat a mesura que ha anat creixent la certesa que amaga un tresor en forma de materials de gran importància econòmica.
Molts japonesos entenen que a la Xina, i en altres països de la regió, hi hagi un ressentiment cap al seu país per l'imperialisme de la primera meitat del segle XX, una ferida que no s'ha sabut tancar definitivament, bé per ceguesa patriòtica bé per la conveniència de mantenir viva la presència d'un enemic extern. El que ja entenen pocs és que se'ls responsabilitzi a ells d'actes que van cometre els seus avis o besavis i pels quals els seus pares ja van rebre el càstig de milions de morts civils a la fi de la guerra i d'una ocupació estrangera que encara no ha acabat totalment.
Perquè el Japó és un país amb una forta presència de tropes nord-americanes. Els americans van arribar el 1945 per vigilar els japonesos i després van dir que es quedaven per protegir-los. Si el deteriorament de les relacions entre la Xina i Japó fa plausible un enfrontament armat -més o menys localitzat- Estats Units podrà mostrar davant els japonesos que la seva presència a l'arxipèlag és imprescindible per garantir la seva seguretat, i que les molèsties que causen les seves bases, sobretot a Okinawa, són un mal menor que no tenen més remei que acceptar, per sempre o fins que el seu país torni a tenir suficient múscul per fer front a la gran potència continental.
De moment, el que sembla segur és que aquesta onada de manifestacions violentes contra el Japó accelerarà el procés de deslocalització de moltes indústries nipones. Després de dècades usant el territori xinès com a base per a la seva expansió mundial, molts empresaris japonesos han vist la necessitat de traslladar les seves intal · lacions als països del sud d'Àsia, on troben una mà d'obra més barata que la Xina, menys burocràcia i una actitud més receptiva per part de la població.

17.9.12

Diada amb bon humor japonès


Aquest any vaig viure la Diada enganxat a un simpàtic senyor vestit amb jaqueta blanca de cantant d'orquestra de envelat d'estiu que portava un micròfon a la mà. Es tracta de Tsuyoshi Yanagawa, guionista i reporter del programa Waratte Koraete, del canal Nippon TV, un dels de més audiència al Japó. Waratte Koraete és un espai setmanal presentat pel popularíssim còmic George Tokoro. S'inscriu dins del gènere de varietats però inclou vídeos gravats pels seus equips en diferents parts del Japó i del món, petites finestres allunyades de Tòquio que mostren altres realitats amb bon humor i sense massa frivolitat.
Yanagawa-san i dos realitzadors són a Barcelona per obrir durant tot un any una d'aquestes finestres i mostrar aspectes interessants, curiosos o divertits de la ciutat, de Catalunya i de la resta d'Espanya. Ja han ensenyat als seus compatriotes les festes de San Fermín, algunes joies de l'arquitectura de Gaudí i els encants de les tapes de la Barceloneta. I a partir d'ara tenen una llarga llista de temes a tractar, entre ells els castellers i el cava a Catalunya, la pesca de tonyines a les Canàries o el flamenc a Andalusia.
L'11 de Setembre no era un dels seus objectius originals, però els ha vingut a tomb per explicar als seus espectadors el fet diferencial català. A la majoria de japonesos encara els sorprèn que hi hagi ciutadans espanyols que anteposen a aquesta condició el fet de ser catalans o bascos, i Waratte Koraete no ha volgut fer cas al clam que l'envoltava.
La seva Diada va començar el dia abans al Fossar de les Moreres i va seguir al matí amb les ofrenes de flors davant el monument a Rafael de Casanova i la cerimònia institucional de la Ciutadella, on els va sorprendre el contrast entre els elegants barrets i les populars espardenyes dels Mossos d'Esquadra. A la tarda, per descomptat, van estar entre la multitud que va ocupar el centre de Barcelona, ​​i com tantes altres persones van haver de canviar diverses vegades de plans per la impossibilitat de moure's o comunicar-se amb normalitat.
A més de viure de prop tots aquests actes, van voler conèixer els orígens de tanta exaltació patriòtica visitant al Museu d'Història de Catalunya de la mà del seu director, Agustí Alcoberro, historiador expert ni més ni menys que en la Guerra de Successió. Cal no oblidar que Waratte Koraete és un programa de varietats, i el Museu els va permetre també prendre's la llicència lúdica de sospesar l'armadura d'un guerrer medieval o emular-lo sobre un bell cavall de cartró pedra. Després van insistir a anar al Parlament atrets sobretot per la ironia que amaga l'edifici, construït com a arsenal per subjugar Catalunya i avui lloc de treball dels representants del seu poble.
"Com la majoria de japonesos, no coneixia la història de la Diada. Ara sé el que significa i he tingut la impressió que molts catalans comparteixen un mateix sentiment d'identitat ", explicava Yanagawa-san acabat l'Onze de Setembre. Com estarà mesos entre nosaltres i viatjarà fora de Catalunya, tindrà temps d'elaborar un quadre més complet d'aquesta interessant i complicada realitat anomenada Espanya.