31.5.07

Enrenou d'ànimes al Japó







31/5/2007 HONORS PER A CRIMINALS DE GUERRA JAPONESOS EN UN TEMPLE SINTOISTA
• Un exlíder de Taiwan provoca que es recordi novament que el santuari de Yasukuni és una ofensa per als països veïns
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El santuari sintoista de Yasukuni, situat al centre de Tòquio, també sembla condemnat a estar al centre de la discussió política a l'Àsia. L'última ocasió la va facilitar ahir l'expresident de Taiwan Lee Teng-hui a l'anunciar la seva intenció d'anar al recinte religiós durant la visita privada que va començar al Japó. "Em reuniré amb el meu germà per primera vegada en 60 anys", va declarar Lee a l'aeroport de Narita.



El germà gran de Lee va morir a les Filipines el 1945, defensant la bandera nipona, igual que molts dels seus compatriotes, mentre Formosa (1890-1945) era una colònia japonesa. El 1945, la Xina en va assumir la sobirania i, el 1949, l'illa es va convertir en refugi de les forces del Kuomintang que fugien de l'avanç comunista. Des d'aleshores fins al 2000, els nacionalistes van ostentar-hi el poder. Ara, l'anunci de la visita de l'expresident a Yasukuni toca una altra vegada el costat feble de la història de les relacions entre el Japó i els seus veïns.



Honrar els combatents



El santuari de Yasukuni (Yasukuni-jinja) va ser establert a finals del segle XIX per honrar els japonesos morts en combat, molts d'ells en els enfrontaments civils que es van produir a les acaballes del règim feudal i els inicis de l'era Meiji (1868-1912), i posteriorment en les guerres amb les quals el Japó va construir el seu imperi a l'Àsia.Al recinte del santuari hi ha el Yushukan, un museu amb més de 20 sales dedicades a embellir el militarisme japonès i a justificar l'imperialisme mitjançant la seva contextualització internacional. Sala rere sala, les seves explicacions en japonès i en anglès tracten de convèncer el visitant que el Japó no tenia més remei que armar-se i construir el seu propi imperi per protegir-se de les ambicions de les potències occidentals i també del nacionalisme xinès. L'esperit de sacrifici del guerrer és elevat a la categoria de sagrat i no hi ha ni una sola mostra de penediment pels patiments causats, tant als països veïns com entre els mateixos japonesos.



El sintoisme, que és la religió ancestral del Japó, dóna una gran importància al culte als avantpassats i concep el país com una gran família, amb l'emperador al capdavant. Des del segle VII convivia amb el budisme, però durant les dècades que van conduir a la segona guerra mundial va ser separat i utilitzat com a religió d'Estat, al servei del militarisme. Els soldats que morien pensaven que ho feien per l'emperador, que era considerat un semidéu, i era comú que s'acomiadessin abans del combat, amb un "ens veurem a Yasukuni".



Durant el seu mandat com a primer ministre, les visites de Junichiro Koizumi a Yasukuni van ser una de les causes del deteriorament de les relacions amb la Xina. El seu successor, Shinzo Abe, que va arribar a ser cap del Govern el 2006 amb fama de ser més nacionalista, ha intentat refer el diàleg. El seu primer viatge a l'estranger va ser a Pequín i, fins al moment, ha evitat anar a Yasukuni, encara que a finals d'abril hi va enviar una planta com a ofrena, cosa que va provocar una mesurada crítica des de la Xina. "Vull seguir mostrant respecte pels que van lluitar pel nostre país i van morir, i pregar per les seves ànimes", va declarar Abe per justificar la seva acció. Fins al moment, l'ambigua postura d'Abe ha fet possible que a principis d'abril es produís la visita del primer ministre xinès, Wen Jiaobao, i que es parli del viatge del president Hu Jintao.



Documents públics



Les autoritats nipones no aconsegueixen fer desaparèixer Yasukuni de l'agenda política. Recentment, la biblioteca del Parlament va fer públics uns documents que demostren que, el 1969, el Ministeri de Sanitat va entaular converses amb el santuari, que és una entitat privada, per tractar la inclusió, entre els esperits als quals rendeix homenatge, dels condemnats com a criminals de guerra de classe A pel Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Llunyà, que va jutjar les autoritats civils i militars japoneses després de la segona guerra mundial."No crec que sigui un problema. Va ser el santuari el que els va incloure. L'antic Ministeri de Sanitat va facilitar informació només perquè se'ls va demanar", va declarar Abe. La cerimònia per sumar les ànimes dels criminals de guerra a les de milions de caiguts japonesos es va celebrar el 1978 i va causar les protestes de la Xina i Corea, els dos països que més van patir l'imperialisme japonès durant la primera meitat del segle XX.

28.5.07

L'estafa de la soja




28/5/2007 CONSEQÜÈNCIES DE LA MANIPULACIÓ PUBLICITÀRIA

• La utilització de proves falses a la televisió per animar al consum d'un aprimador desencadena un escàndol al Japó
Sessió parlamentària Els diputats japonesos debatran molt aviat la proposta governamental.
JORDI JUSTE.KYOTO
El Ministeri de Comunicacions del Japó acaba d'anunciar la presentació al Parlament d'una llei que li donarà més autoritat per controlar el contingut dels programes de les televisions públiques i privades. Amb la nova norma, el ministeri podrà actuar amb més rigor sobre les cadenes que emetin programes que afectin negativament la vida quotidiana de les persones mitjançant l'emissió d'informacions falses.La mesura s'ha adoptat com a conseqüència de l'escàndol generat al descobrir-se que un programa de televisió havia utilitzat repetidament dades falses per presentar pràctiques alimentàries suposadament saludables, entre elles la ingestió abundant de soja fermentada.
Efectes saludables
El 7 de gener passat, el programa Hakkutsu! Aruaru, Daijiten-2 (Troballa! Existeix, Gran Enciclopèdia-2), de Kansai TV (KTV) i Fuji TV, va emetre un reportatge que pretenia demostrar el poder aprimador del natto (soja fermentada), un menjar amb uns efectes saludables que es coneixen al Japó des de fa segles. Segons el programa, prendre dues racions de natto cada dia durant dues setmanes va permetre a vuit persones perdre més de tres quilos, gràcies a la capacitat de les isoflavones per potenciar l'hormona DHEA.
L'espai va tenir una audiència aproximada del 17% i va provocar, des del matí següent, una allau de compradors als supermercats, que van quedar desproveïts durant gairebé una setmana. Els productors de natto, desbordats per la demanda i incapaços de satisfer-la immediatament --el procés d'elaboració dura quatre dies--, van publicar anuncis a tota pàgina als principals diaris nacionals en què demanaven perdó als consumidors.Una setmana després, els que van haver de disculpar-se van ser els responsables de KTV, perquè es va saber que els productors del programa havien utilitzat dades falses i havien inclòs declaracions en anglès d'un científic nord-americà, que explicava els beneficis del natto per a la digestió, amb uns subtítols japonesos en què les seves paraules es transformaven en defensa de la capacitat de la soja fermentada.
Confiança danyada
"Ens sentim enormement compungits per haver danyat la confiança dels espectadors al produir un programa amb un contingut que no es basava en fets", es va disculpar el president de la cadena, Soichiro Chigusa, abans d'anunciar la suspensió de Hakkutsu!. Posteriorment, s'ha sabut que el programa havia falsificat, en altres entregues, dades i declaracions de científics per corroborar "troballes" com les propietats aprimadores de la sopa de miso o l'efecte somnífer de l'enciam.
L'engany del natto va ser el gran tema de debat durant diversos dies als mitjans de comunicació japonesos. El diari Asahi Shimbun li va dedicar un dels seus editorials."Com a entitats públiques amb una forta responsabilitat social, les emissores haurien de ser més sensibles sobre el que emeten. Els espectadors, per la seva part, han de ser més savis, no empassar-se qualsevol informació que els posin", deia el rotatiu.
Al marge de la gran influència de la televisió, el cas ha posat en relleu la pèrdua de control de les cadenes sobre els continguts dels programes que emeten. En concret, Hakkutsu! va ser contractat per KTV a una productora de televisió que al seu torn el va subcontractar a una empresa més petita.Complement o gasòfiaUna vegada descobert l'ús de dades falses en el programa, les vendes de natto han tornat als seus paràmetres habituals. Per a molts ciutadans japonesos, segueix sent un complement indispensable per a l'arròs de l'esmorzar i per a altres no ha deixat mai de ser una gasòfia.
Fet a base de mongetes de soja fermentades, la seva consistència enganxosa i la seva olor, semblant a la del formatge Cabrales, converteixen el natto en el motiu de disputa entre els que el valoren com a font de gustos i saludable de proteïnes vegetals i els que no el poden suportar.

25.5.07

Turistes pelegrins rere la pista del nirvana











25/5/2007 CRÒNICA DES DE KOYASAN // JORDI JUSTE
A principis d'estiu es compliran tres anys de la inclusió del mont Koya a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. En aquest període, els 4.000 habitants d'aquesta muntanya han vist augmentar sense parar el nombre de turistes estrangers. Molts d'ells s'hi arriben per la bellesa de la naturalesa i dels seus nombrosos llocs carregats d'història, i per la possibilitat de sentir de prop la vida dels gairebé mil monjos de la secta Shingon, una de les més importants del budisme japonès.




Segons Junko Tanimoto, recepcionista de l'alberg del temple Shojoshin, més del 80% dels que hi van pernoctar el 2006 eren estrangers. Koyasan (o mont Koya) està situat a la província de Wakayama, al sud d'Osaka, ciutat a la qual està unit per una línia de tren que connecta amb el cremallera que puja fins al cim. Allà es troba un complex de més de 100 temples i monestirs i un gran cementiri que serveix d'accés al lloc més sagrat, l'Okunoin, on es troba la tomba de Kukai, el monjo fundador de la secta i del santuari.




Kukai (774-835), conegut pòstumament com a Kobo Daishi, va ser un jove estudiant que va renunciar a la seva carrera política per fer-se monjo. Posteriorment, va viatjar a la Xina per estudiar i en va tornar convertit en un mestre del budisme eso- tèric, que defensa la possibilitat d'arribar al nirvana, l'estat espiritual de pau absoluta, en el transcurs de la vida. Kukai es va guanyar el favor de la cort, cosa que li va permetre la fundació de temples a la capital, com el majestuós Toji, i sobretot la construcció del santuari del mont Koya, a la qual dedicaria els seus últims anys, fins que, segons la tradició, va arribar ell mateix al nirvana, i es va convertir en Buda, als 62 anys.




Koyasan ha estat protagonista, i a vegades víctima, dels avatars de la política i la religió, dues esferes fins fa poc íntimament unides. En nombroses ocasions els seus temples van ser destruïts pels seus rivals i reconstruïts una altra vegada. El seu misteriós cementiri acull, entre cedres enormes, tombes de totes les èpoques i estils, moltes cobertes de molsa. A la part antiga destaquen, entre petites escultures budistes, el mausoleu de la família Tokugawa, que va governar el Japó durant gairebé tres segles, i la tomba de Toyotomi Hideyoshi, un dels samurais que van unificar el país a finals del segle XVI. A la part moderna hi ha rareses com el mausoleu d'una companyia comercialitzadora de cafè, amb les seves grans escultures en forma de tassa, o el d'una empresa aeronàutica, presidida per un coet de quatre metres d'altura.




Més de la meitat dels temples de Koyasan compten amb el shukubo, un alberg per a pelegrins. S'hi poden escollir des d'habitacions molt senzilles fins a altres on es té la sensació d'estar experimentant el luxe del segle IX. Això sí, el menjar que ofereixen és el shojin ryori vegetarià, encara que servit amb una presentació i una cura que fan les delícies dels més exigents. A més a més, dormir al shukubo permet assistir a la cerimònia ritual que se celebra a les sis del matí, en la qual els monjos fan la lectura dels sutres, les escriptures que recullen les ensenyances budistes.

16.5.07

Abraçades contra el tabú



16/5/2007 IMPACTE D'UNA PROPOSTA SINGULAR A L'ORIENT LLUNYÀ
• La campanya mundial 'Abraçades gratis' arriba a les principals ciutats del Japó, el país on la forma de salutació habitual és la reverència
• La iniciativa s'ha estès per internet
JORDI JUSTE TÒQUIO
Qualsevol cap de setmana o dia festiu se'ls pot veure a Harujuku (Tòquio), Shinsaibashi (Osaka), Okazaki (Kyoto) i en moltes altres àrees recreatives de les principals ciutats del Japó. Sol tractar-se de nois o noies jovenets que van en grups reduïts, brandant rètols que resen Free Hugs (abraçades gratis) i escrutant, amb un somriure d'orella a orella, els vianants, en cerca d'ànimes disposades a mantenir un contacte pit contra pit amb un desconegut. Es tracta dels seguidors japonesos d'una campanya que s'ha estès per tot el món, gràcies a internet i, en particular, a Youtube, la popular pàgina d'intercanvi de vídeos personals, on es poden trobar molts exemples locals d'abraçadors desinteressats.


Sense ànim de lucre


Els abraçadors japonesos deixen clar que la seva acció és anònima i que no amaga cap pretensió comercial, encara que afirmen que més d'un vianant els ha preguntat si estan fent publicitat d'algun negoci relacionat amb el sexe. Una abraçadora d'uns 25 anys explica que l'efecte de la seva acció es veu immediatament. "No només somriu la gent que abraces, sinó també la que passa pel costat i ho veu", explica amb satisfacció, abans de reconèixer que no tots els que passen veuen l'acció amb bons ulls.


A Harajuku, en una gran vorera que hi ha sobre l'autopista, entre el carrer Omotesando, el preferit pel jovent amb interès pel món de la moda, i l'accés al santuari sintoista Meiji Jingu, el grup d'abraçadors, alguns vestits amb disfresses cridaneres, esperen pacientment les seves mitges taronges sense anar-los a trobar.


Segons sembla la iniciativa de la campanya Free Hugs parteix d'un australià que es fa dir Juan Mann (perquè, en anglès, aquest nom sona com "un home") i pretén mostrar com aquesta mostra desinteressada d'afecte pot fer sentir-se millor la gent en societats on la informació cada vegada és més abundant a la vegada que escasseja més la comunicació interpersonal. "Tothom té problemes i segur que els meus no es poden comparar. Però veure somriure una persona que estava arrufant el nas, encara que només sigui per un instant, val cada vegada la pena", afirma Mann a la pàgina oficial de la campanya a internet.


Poca gent informada posaria en dubte que el Japó és un d'aquells països on moltes persones viuen cada vegada més mancades de la calor dels seus congèneres. No obstant, que la iniciativa de donar mostres caloroses d'afecte pels carrers tingui algun èxit, per mínim que sigui fins ara, no deixa de ser una autèntica sorpresa en aquest país.


Als nens i en el futbol


En realitat, que dos japonesos s'abracessin pel carrer ja seria per si mateix una notícia. Al Japó, amb l'excepció potser de les celebracions dels gols a la lliga de futbol professional, l'abraçada és una acció reservada a la intimitat de l'alcova. Les parelles japoneses no s'abracen ni davant dels seus fills. Als nens sí que se'ls abraça, però només quan són molt petits, i rarament davant d'estranys."Els japonesos també s'abracen en la infantesa, però arriba un moment que els pares deixen de fer-ho", recorda un jove abraçador, amb l'aparent esperança que els seus compatriotes facin una recessió a la infància.


Amb el que s'ha escrit fins aquí, algun lector pot estar pensant que els japonesos mai es toquen en públic. El fet és que no ho fan voluntàriament, o no amb consentiment mutu, però molts sí per obligació, als trens i metros abarrotats amb què cada dia milions de ciutadans van a la feina o al centre d'estudis, i on no escassegen els que aprofiten l'ocasió per tocar més del que està permès.


Normes no escrites


A part d'aquestes aglomeracions quotidianes, els japonesos amb prou feines es toquen. Donar-se la mà s'ha convertit en una acció relativament normal en el món dels negocis, però la forma normal de salutació segueix sent la reverència i existeixen unes normes no escrites que marquen fins i tot el grau d'inclinació del cap segons l'ocasió i la posició social de les persones involucrades.

El Japó fa un altre pas per reformar la Constitució pacifista


15/5/2007 LLEI DE REFERÈNDUM
JORDI JUSTE KYOTO
El Senat japonès va aprovar ahir la llei de referèndum, un pas més cap a l'objectiu de reformar la Constitució pacifista, imposada pels Estats Units el 1947. D'aquesta manera, es compleixen les paraules pronunciades el setembre passat pel primer ministre, Shinzo Abe, quan va succeir en el càrrec Junichiro Koizumi. Abe va afegir ahir que aquest assumpte marcarà, a partir d'ara, l'agenda política. "En les pròximes eleccions al Senat volem dir-los als votants que hem estat treballant en el projecte de nova Constitució", va declarar el primer ministre.

La norma sobre consultes populars va passar el tràmit gràcies a la còmoda majoria que té a les dues cambres de la Dieta la coalició formada entre el Partit Liberal Democràtic d'Abe i el petit partit budista Nou Komeito. Aquest acord va permetre a l'abril l'aprovació a la Cambra de Representants.REFORÇ MILITAREl punt més controvertit de la reforma constitucional és l'article 9 de la llei orgànica, que assenyalava que el Japó renunciava a l'ús de la guerra per solucionar qualsevol tipus de conflicte i establia que no tindria forces armades. Fins ara, s'ha fet una interpretació laxa de la norma.

Molt aviat, EUA es va adonar que necessitava que el Japó fos capaç de defensar-se sol d'una eventual agressió soviètica o xinesa. Per això, els nord-americans van permetre la creació de les anomenades Forces d'Autodefensa, que en realitat són tres exèrcits molt ben dotats, encara que amb certes limitacions tècniques que els fan poc capaços davant una hipotètica missió d'atac fora de l'arxipèlag.

8.5.07

¡Que bonic pot ser el formigó!




8/5/2007 CRÒNICA DESDE TOKIO// JORDI JUSTE
Situat a l'est del gran complex arquitectònic Tokio Midtown, inaugurat recentment a la capital del Japó, hi ha un bonic parc amb extenses superfícies de gespa, que serveixen de verd contrast a una estructura grisa que fa pensar en dues ales asimètriques d'una estranya nau voladora ultramoderna. Es tracta de l'edifici del 21-21 Design Sight, que va néixer a finals del mes de març de la mà de Tadao Ando, l'arquitecte que ha convertit el formigó en un material bell gràcies a la seva capacitat de fer servir la nuesa de la superfície per realçar la qualitat de les formes.


Des de l'exterior, el que destaca de l'edifici són les dues grans planxes d'acer que li serveixen de sostre. Com en moltes de les construccions d'Ando, la façana té el do de pacificar el paisatge urbà gràcies al seu minimalisme formal. És el més semblant al silenci que pot existir en arquitectura. En un principi sembla una construcció de dimensions modestes, però una vegada a l'interior el visitant s'adona que es tracta d'un imponent edifici subterrani. És gris i està sota terra, però en lloc de crear angoixa relaxa i invita a la reflexió. "Desitjo ferventment que aquest lloc inspiri els visitants a descobrir les potencialitats de cada individu", afirma l'autor.


Tadao Ando, nascut a Osaka l'any 1941, és un arquitecte de fama a tot el món, cosa que li ha permès construir edificis en molts països. No obstant, és al Japó on es troba una bona part de la seva producció més significativa. Recentment, a Tòquio ha inaugurat, a més del 21-21 Design Sight, les galeries comercials Omotesando Hills, al carrer més modern de la ciutat.Entre les seves obres anteriors més celebrades hi ha el complex Rokko Housing, a Kobe, l'edifici Times Gallery, al carrer Kiyamachi de Kyoto i l'Església de la Llum, a Ibaraki (província d'Osaka), amb el seu impressionant crucifix de llum format darrere l'altar per l'espai que queda a la paret entre les masses de formigó que la formen.


El 21-21 Design Sight és un projecte liderat per un altre gran creador japonès, el dissenyador de moda Issey Miyake. En un principi, Miyake volia construir un museu que albergués mostres excel.lents del disseny japonès, però finalment va optar pel present en lloc del passat i va crear, juntament amb Tadao Ando, el dissenyador gràfic Taku Satoh i el dissenyador industrial Naoto Fukasawa, un espai per reflexionar sobre els problemes actuals a través del disseny. "El disseny sempre existeix allà on els humans són presents, i a mi m'agradaria compartir la noció que la vida en si mateixa és un acte de disseny", afirma Miyake.


L'efecte buscat per Miyake l'aconsegueix ja per si mateix l'edifici d'Ando, però els responsables pretenen assegurar-lo a base de dues grans exposicions anuals. La primera, Un dur procés, va ser una espècie de pròleg dedicat al mateix procés creatiu de l'edifici i incloïa des d'esbossos i plànols de l'arquitecte fins a algunes de les bastides que van utilitzar els paletes. La segona, titulada Xocolata, presenta creacions artístiques de 30 individus i grups que usen com a suport material aquest menjar.