26.9.08

Pregàries i aigua per al buda inamovible

L'estàtua de Fudo Myo-o. JORDI Juste
26/9/2008 CRÒNICA DES D'OSAKA
En un recòndit carreró del centre d'Osaka, entre Namba i Shinsaibashi, hi ha el temple budista Hozenji, un dels llocs més entranyables de la ciutat.Passar per aquí a llançar-li aigua a les seves estàtues abans de tornar a casa és una pràctica que reconforta cada nit molts habitants de l'antiga Naniwa. Especialment aquells que busquen ajuda per als seus comerços d'entreteniment nocturn relacionat amb el sexe, o per a les seves relacions de parella, els dos camps en què la llegenda diu que les pregàries en el lloc fan més efecte, malgrat que els responsables insisteixen en la seva capacitat multiusos.
Com en altres temples budistes, el devot pot escollir a Hozenji entre diverses formes d'introduir les seves pregàries, com encendre barres d'encens, escriure pregàries sobre pastilles de fusta o simplement ajuntar les mans, tancar els ulls i inclinar el cap.Però l'originalitat de Hozenji és el costum de llançar aigua, amb un cassó metàl.lic agafat per un llarg mànec de fusta, sobre la imatge de pedra de Fudo Myo-o, una de les personificacions del buda Amithaba, i sobre els dos petits budes que la flanquegen, els seus ajudants Seitakadoji i Kongaradoji.Originalment, l'aigua era només una més de les ofrenes que els feligresos deixaven davant les estàtues però, segons la llegenda, un dia a una dona se li va acudir mullar-les i així va iniciar una tradició que ha fet que avui dia estiguin recobertes d'una capa verda de molsa.
Precisament, l'aigua que s'hi tira és el nexe que va servir perquè el poble d'Osaka cregués que les pregà- ries a Hozenji tenen la capacitat d'impulsar els negocis nocturns relacionats amb el sexe, ja que al Japó aquests es coneixen eufemísticament, i de forma general, com a mizushobai (comerç de l'aigua). Pel que fa a l'atribució popular al temple de poders per millorar les relacions de parella, es diu que prové de la creença que dels dos petits budes que hi ha als dos costats del principal un és masculí i l'altre femení, encara que no està gens clar a quin dels dos correspon cada sexe.
El mes de juny, un dels dos, Seitakadoji, va aparèixer de matinada a terra amb el cap i una mà trencats. Posteriorment, un home de 64 anys va ser arrestat i va reconèixer que havia robat un parell de bombetes del recinte i havia baixat del seu pedestal el petit buda, encara que no va oferir cap justificació per a la seva acció.L'incident va servir per recordar que el temple, com la majoria de construccions japoneses antigues, ha estat reconstruït en diverses ocasions després d'haver estat víctima de les flames. El 2003, un incendi va arrasar bona part dels edificis de fusta del carreró que condueix a Hozenji, però en aquella ocasió, el temple es va salvar.
Curiosament, Fudo Myo-o, considerat destructor de les falses il.lusions i guardià del budisme, s'acostuma a representar amb un aurèola de foc i una espasa alçada. El seu equivalent en sànscrit és Acala, nom que significa "inamovible" i es refereix a la seva capacitat per resistir les temptacions de la carn.

24.9.08

Aso agafa les regnes del Japó

23/9/2008 ELECCIÓ INTERNA EN EL PARTIT GOVERNAMENTAL JAPONÈS
• Els comicis anticipats es perfilen com una solució al bloqueig polític
L'exministre d'Afers Estrangers japonès Taro Aso és des d'ahir el president del Partit Liberal Democràtic (PLD), cosa que li garanteix l'elecció demà al Parlament com a primer ministre, gràcies a la majoria amb què compta la formació conservadora en la decisiva Cambra baixa.Aso, que va obtenir els vots de 352 dels 525 parlamentaris i representants provincials del PLD, substitueix Yasuo Fukuda, que va dimitir el dia 1 de setembre passat, després de menys d'un any en el càrrec, per les dificultats per superar el bloqueig de les seves polítiques al Senat, on l'oposició, encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ), té la majoria.
CAP A LES URNES

"El PLD, com a partit de Govern, s'ha d'enfrontar amb determinació al Partit Democràtic en les pròximes eleccions, i només quan hàgim guanyat aquestes eleccions hauré complert el meu destí", va afirmar Aso en el discurs que va fer d'acceptació del càrrec. Encara queda un any per completar l'actual legislatura, però s'espera que Aso aprofiti l'empenta de popularitat que li suposarà la presa de possessió del càrrec per dissoldre la Cambra baixa i convocar eleccions abans de finals d'any.

Aso té 68 anys, és catòlic, està casat i pertany a una dinastia política en què destaca el seu avi, el primer ministre Shigeru Yoshida, recordat com el forjador de la política segons la qual el Japó confia la seva seguretat als Estats Units a canvi de servir com a centre de les operacions militars nord-americanes a l'Àsia.

El nou líder japonès va participar en els Jocs Olímpics de Mont-real (1976) en la modalitat de tir i és conegut per la seva gran afició al manga, el seu caràcter extravertit i la seva propensió a les sortides de to. Algunes de les seves declaracions li han donat fama d'ultranacionalista, encara que les seves posicions en matèria de relacions internacionals i seguretat no s'allunyen de la línia principal del seu partit, que defensa la necessitat de tenir bones relacions amb la Xina, però mantenint els EUA com a principal aliat.

Per reactivar l'economia japonesa, que molts experts consideren a la vora de la recessió, Taro Aso defensa la necessitat d'augmentar la despesa pública sense apujar els impostos. El sistema financer nipó ha quedat relativament salvat de la crisi generada per les hipoteques escombraries nord-americanes, però la frenada del consum als Estats Units és un cop molt dur a les exportacions de la indústria nacional.

19.9.08

País de centenaris

Amb una baixa natalitat i una elevada esperança de vida, el Japó afronta els efectes de l'envelliment de la població
• Més de 36.000 japonesos tenen més de 100 anys
Festival Exercicis de gimnàstica el Dia del Respecte als Avis, a Kyoto. Foto: JORDI JUSTE
19/9/2008
El tercer dilluns de setembre és festiu al Japó des que, l'any 1965, es va instaurar el Dia del Respecte als Avis. Per tot el país se celebren actes dedicats a mostrar la gratitud de la societat a la seva gent gran. "El respecte als avis és una cosa típica de la cultura japonesa, i està molt bé que sigui oficial. Especialment ara que en moltes famílies els avis i els néts viuen separats", explica Shinobu Yuasa, president d'una associació local de gent gran.
Com cada any, a l'escola primària Sakaidani, a Kyoto, l'Associació de Benestar Social del barri va organitzar un acte al qual van anar gairebé 100 persones de més de 70 anys, alguns en cotxes elèctrics o en cadires de rodes empeses pels seus familiars. Durant més de dues hores, es van succeir discursos de polítics locals alabant la contribució de les generacions passades al desenvolupament del país, actuacions musicals infantils i una sessió de gimnàstica especial per a gent gran. "Tot està molt bé, és una bona ocasió per reunir el barri, encara que només vénen part dels 700 avis que hi ha", deia un dels organitzadors, de 77 anys, que traginava taules per acomodar els convidats.
Grans actius
Aquesta és una situació cada vegada més habitual en moltes comunitats, on una gran part dels residents estan jubilats o els falta molt poc per estar-ho i les festes sovint són organitzades per la gent gran amb bona salut per als més malalts o vells.Segons un informe oficial, a finals de setembre, 28 milions de japonesos tindran més de 65 anys, i amb això ja seran un 22% del total, i 36.276 d'aquests hauran complert més de 100. La mitjana de centenaris és de 28 per cada 100.000 habitants, i un 86% són dones.
Amb ocasió del Dia del Respecte als Avis, el Ministeri de Sanitat va informar que el japonès més vell és una dona de 113 anys que viu a Okinawa. Pel que fa als homes, Tomoji Tanabe va complir precisament ahir els 113 i és també l'home més vell del món.
El Japó compta amb una de les esperances de vida més altes entre els països desenvolupats, 86 anys per a les dones i 79 per als homes. Aquest fet, combinat amb una de les taxes de natalitat més baixes (1,25 fills per dona) i el manteniment de la immigració en nivells molt moderats, està convertint el Japó en una societat envellida. Les morts ja superen els naixements, i amb això es calcula que la població japonesa va arribar al seu sostre el 2006 al superar els 128 milions. A partir d'aquí el país perdrà població, i l'any 2050 els japonesos de més de 65% seran un 32%.
L'envelliment planteja seriosos dubtes sobre la possibilitat de garantir el futur pagament de les pensions i mantenir l'actual sistema sanitari. De moment, s'ha ampliat el copagament de l'assistència mèdica dels pensionistes i s'ha creat una nova assegurança obligatòria per fer front a les despeses d'hospitalització de llarga durada. Pel que fa a les pensions, segons el Govern, els pagaments poden arribar l'any 2025 als 141 bilions de iens (més d'un bilió d'euros), de manera que la necessitat d'augmentar l'impost sobre el consum, que ara està en el 5%, és un dels principals assumptes de debat polític i social."Hem d'assegurar la sostenibilitat dels sistemes mèdic i de pensions. L'impost sobre el consum és l'única solució de què disposem per tenir una font estable de finançament", va explicar recentment Kaoru Yosano, ministre d'Economia i un dels aspirants a ser el pròxim primer ministre.
Creixent pes electoral
Les projeccions demogràfiques asseguren que els temes que afecten els avis en faran augmentar el pes polític, una cosa de la qual molts ja en són plenament conscients. "A partir d'ara, molts electors serem gent gran, que a més a més tenim un nivell de participació electoral força alt. De manera que els polítics, si volen guanyar les eleccions, hauran de pensar en els nostres problemes i plantejar plans per solucionar-los", opina Natsushi Ono, executiu jubilat de 73 anys.
Natsushi va dedicar el Dia del Respecte als Avis a les seves activitats habituals: "A mi no m'agrada anar a aquestes trobades que només són per a vells. No sé de què parlar, no tinc res en comú amb la majoria. Però em sembla molt bé que se celebri aquest dia perquè el país mostri el seu agraïment a la gent gran".

16.9.08

Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó

Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó, que té menys delinqüència que altres països avançats
El sistema és eficaç gràcies al suport de la població
Dos policies surten a patrullar des del koban del pont de Shijo, a Kyoto. JJuste
Al Japó només hi ha 0,05 robatoris anuals per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya se superen els dos, segons les dades de l'Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE). Igualment baix és el nombre de delictes violents, que no arriba als 0,5 per 1.000 (a Espanya en són més de tres i al Regne Unit, líder de l'OCDE, més de 10). Els homicidis també hi són relativament escassos, al voltant d'1,1 cada any per 100.000 habitants, igual que a Espanya i una cinquena part dels que es produeixen als EUA.
El desplegament policial en comissaries de barri és citat sovint per explicar el baix índex de criminalitat japonès. "La segura i pacífica vida comunitària japonesa la manté el sistema de les koban (minicomissaries)", declara el Departament Nacional de Policia al valorar el funcionament dels 14.000 centres que aquesta policia comunitària, que existeix des de fa més de 100 anys, té repartits per tot el país.
Pocs però notoris
El Japó té un sol cos de policia, però amb diferents branques i unitats i una estructura adaptada a les 47 províncies. Malgrat que compta només amb 181 agents per cada 100.000 habitants (280 a Espanya), la presència policial és notòria, gràcies als koban. Aquests petits destacaments situats en zones urbanes compten amb un mínim de tres agents que desenvolupen funcions de vigilància, tot i que en zones turístiques la seva activitat principal és guiar els viatgers perduts. La versió rural, el chuzaisho, és una espècie de casa quarter per a un sol agent, que hi pot viure amb la seva família.
Els agents destacats a les minicomissaries (un 20% del total) surten a patrullar pel barri en cotxe, en moto, a peu o en bicicleta, i també s'ocupen de mantenir el contacte amb les entitats locals i obtenir la seva col.laboració.
Recentment, en una trobada amb entitats veïnals, el cap d'una minicomissaria de Kyoto explicava que la delinqüència ha baixat els últims anys al barri, i atribuïa una part del mèrit a la ciutadania: "Potser és perquè actualment la gent s'atreveix més a cridar l'atenció als joves quan fan alguna cosa que no està bé", va comentar. Va afegir que han augmentat alguns delictes més sofisticats: "Una tercera part dels fets denunciats són robatoris de bicis i de motos. Però és preocupant la proliferació d'estafes a gent gran".
Als representants veïnals el que més els preocupa són les reunions de joves a partir del capvespre, als parcs o davant dels convini (minisupermercats oberts dia i nit), que consideren vivers del delicte. Per aquest motiu, al barri es fan rondes periòdiques de ciutadans, aprovades per la policia, per cridar l'atenció als causants de problemes. La federació d'entitats també vol fer una revisió de la il.luminació del barri: "Per a la seguretat, la llum resulta fonamental. Les patrulles també són útils, però il.luminar és molt efectiu", va afirmar el seu president.
Setge als exhibicionistes
Al Japó es produeixen molt poques violacions (0,1 per cada 10.000 habitants, per 1,4 que es produeixen a Espanya), però hi ha una gran sensibilitat respecte als exhibicionistes, un altre tema que és fix en totes les reunions de seguretat. "En aquest barri, de tant en tant, es produeix alguna denúncia. Pels testimonis de les víctimes pensem que n'hi ha quatre, però de moment no n'hem pogut obtenir unes descripcions clares", explica el cap del koban.
A més de conscienciar i coordinar els veïns, els koban mantenen un registre de totes les cases delbarri, on consten tots els habitants i les seves ocupacions. Els policies passen periòdicament a preguntar si hi ha hagut canvis o fan la consulta per telèfon. El registre és voluntari i normalment els veïns hi col.laboren, però "el problema és que el 50% de la gent no és a casa i el 20% són gent gran que no agafen mai el telèfon", explica un policia destinat en un koban.
I és que aquesta forma de vigilància comunitària ha d'afrontar avui el fet que cada vegada els llaços socials són més fràgils i hi ha més gent que treballa lluny de casa seva, només hi torna per dormir i no coneix els seus veïns. Els policies de barri expliquen que últimament reben denúncies de nens que han vist gent rara que els ha dit alguna cosa, i a vegades es tracta simplement d'avis del veïnat que actuen sense mala voluntat i a qui els nens no coneixen.

Una dona aspira a dirigir el Japó

L' ex ministra de defensa Yuriko Koike és un dels cinc candidats que es presenten a las elecciones a la presidencia del Partit Liberal Democràtic (PLD) que se celebraran el proper dia 22 per substituir Yasuo Fukuda, que va presentar la dimisió l'u de setembre. El càrrec de president del PLD du aparellat, gairbé automàticament, el de primer ministre, gràcies a la majoria amb que compta el partit a la decisiva Cambra Baixa del parlament japonès.
De triunfar, Koike es convertiria en la primera dona que asumeix el màxim lideratge polític al Japó, país que ocupa el lloc número 54 en el rànquing de l'ONU segons el poder polític y econòmic que ostenten les seves dones. “Vull afrontar els assumptes de la dona des d'una perspectiva no partidista. Això farà que s'alliberin les energies potencials de la dona i convertirà el Japó en un país amb força”, va dir Koike.
La candidata a liderar el PLD té 56 anys, és soltera i va arribar a la política després de treballar com a intèrpret d'àrab i presentadora de televisió. El 2005 es va convirtir en ministra de Medi Ambient del govern de Junichiro Koizumi, i se la considera responsable de la política coolbiz, consistent a abandonar l'ús de la corbata a l'estiu per estalviar l'energia que es gasta en aire condicionat. Posteriorment, al govern de Shinzo Abe, es va convertir en la primera dona ministra de Defensa, pero va dimitir al cap de 54 dies, després que es produís un cas de filtració d'informació reservada.
Koike no ho tindrà fàcil per aconseguir el seu objectiu. Els seus rivals són l'ex-ministre d'Afers Exteriors, Taro Aso, el titular d'Economia, Kaoru Yosano, l'ex ministre de Defensa Shigeru Ishiba i Nobuteru Ishihara, fill del governador de Tòquio. Totes les enquestas indiquen Aso com a favorit entre la població, que vol un líder fort després dels fracassos d'Abe i Fukuda.

El bloqueig de l'oposició força a dimitir el primer ministre japonès

2/9/2008 ANUNCI PER SORPRESA DEL CAP DEL GOVERN A TÒQUIO
• Fukuda desisteix després d'11 mesos al poder i en plena crisi de popularitat
El primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, va anunciar ahir la seva renúncia al càrrec i a la direcció del Partit Liberal Democràtic (PLD) o Jiminto. "He triat el moment, abans de l'inici de la sessió extraordinària del Parlament, per causar el mínim de molèsties als ciutadans", va anunciar Fukuda en una breu roda de premsa transmesa en directe per les principals cadenes de televisió.
La popularitat de Fukuda no ha parat de baixar en les últimes setmanes per la seva incapacitat d'aplicar polítiques decidides per fer front a la crisi econòmica, i amb prou feines ha pogut aprofitar l'efecte propagandístic d'actuar com a amfitrió de la cimera del G-8, celebrada al juliol a Hokaido, al nord del Japó.
En el transcurs dels pròxims dies, el PLD ha de fixar la data per portar a terme l'elecció del seu pròxim líder, que hauria de formar govern, ja que el partit compta amb la majoria a la determinant Cambra baixa de la Dieta. El Senat està dominat des de fa mig any per l'oposició encapçalada pel Partit Democràtic del Japó (PDJ) de Ichiro Ozawa, que ha reiterat la seva petició que es convoquin eleccions.
DENÚNCIA DEL BLOQUEIG
El primer ministre es va referir al bloqueig exercit pel PDJ com una de les causes de la seva renúncia. "El Partit Democràtic ha intentat bloquejar totes les lleis, de manera que ens ha costat molt de temps posar en pràctica totes les polítiques. Pel bé del poble japonès, això no es pot repetir", va declarar.
S'haurà de veure la manera com reaccionen les diferents faccions del PLD, així com el seu partit coalitzat, el budista Komeito. El més probable és que aparegui un líder de consens que intenti aprofitar l'any que queda de legislatura per mirar de recuperar una mica de popularitat i poder afrontar les eleccions. Tampoc es pot descartar la formació d'un Govern que s'encarregaria de convocar eleccions abans que el suport popular al PLD toqui fons.
Fukuda va ser elegit fa 11 mesos pel PLD per succeir Shinzo Abe, que va dimitir per problemes de salut. Abe havia substituït un any abans Junichiro Koizumi, que va ser reelegit fa tres anys com a primer ministre després que el seu partit va arrasar en unes eleccions que va plantejar com un plebiscit sobre el seu pla de privatitzar correus.

Bellesa de porcellana sota les ombrel.les

Dues dones fent servir ombrel.les. JJuste
10/9/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
L'ideal de bellesa femenina japonesa comporta una pell tan blanca con sigui possible. No es tracta d'una moda passatgera, sinó d'un concepte molt arrelat en la cultura. "En la dona de pell blanca, un punt de lletjor no es nota", diu un refrany japonès. La pell morena en les dones es considera una cosa bruta i per això la indústria cosmètica nipona obté una gran part dels beneficis venent productes que conserven o restauren la pal.lidesa natural del cutis. Pràcticament les úniques japoneses que s'escapen del desig de tenir una pell blanca són les ganguro, les dones joves que des dels anys 90 segueixen exactament la tendència contrària, és a dir, es caracteritzen per lluir un moreno extrem, sovint realçat grà- cies a la química.
Per a la majoria de japoneses, la pal.lidesa de la pell, especialment la de la cara, és una part importantíssima de la seva imatge. Per protegir-la, no es refien només de les cremes, sinó que també eviten exposar-se al sol més del que sigui necessari. Amb aquesta finalitat, fan servir guants llarguíssims, gorres i barrets amb grans ales i, sobretot, ombrel.les. En la segona meitat del segle XX aquests objectes semblaven condemnats a la desaparició, relegats a l'ús per part de dones d'edat avançada o poc conscients de les últimes modes en roba. No obstant, les últimes dècades, les ombrel.les han tornat i, actualment, les dones joves no tenen cap problema per fer-les servir.
El ressorgiment de l'ombrel.la portàtil ha contribuït sens dubte al gran esforç de la indústria japonesa per comercialitzar dissenys adaptats a totes les modes i els estils. Però un altre factor determinant de la recuperació de la seva popularitat, a finals de segle XX, va ser l'aparició dels alarmants informes sobre el forat a la capa d'ozó de l'atmosfera i les notícies sobre l'augment del nombre de malalts de càncer de pell. Els fabricants van respondre ràpidament amb productes que filtren els raigs ultraviolats i, per tant, protegeixen més bé la pell.
El final del mes de les pluges i l'arribada de l'estiu suposen la multiplicació de les ombrel.les als carrers japonesos, però també es poden veure durant tot l'any. Els dies ennuvolats, la visió d'una dona japonesa caminant sota una ombrel.la confon algun viatger estranger despistat, que es pregunta si ja han començat a caure algunes gotes i ell encara no se n'ha adonat.
L'obsessió per protegir-se de la llum solar és més forta entre les dones grans, més preocupades per la fragilitat del cutis i més convençudes que la seva morenor resulta molt lletja. Les camperoles acostumen a cobrir-se amb enormes mocadors i grans barrets de palla que no deixen al descobert ni un mil.límetre de pell .
L'ús de l'ombrel.la és tan normal al Japó que moltes dones se sorprenen quan se'ls explica que a Europa o a Amèrica és gairebé inexistent. "Però ho he vist en un quadro de Goya", s'estranyava fa poc una universitària japonesa. Ella mateixa, una vegada informada que la protagonista d'El quitasol és una dama del passat, insistia a preguntar si a Espanya no hi ha notícies sobre la proliferació del càncer o si a les espanyoles no els importa cremar-se la pell.

Quimonos per a tot l'any


Dues nenes vestint un yukata. J Juste
28/8/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO
L'estiu és, amb tota seguretat, la millor estació per veure pel carrer persones guarnides amb vestits japonesos tradicionals. Especialment, si es va a una localitat que en temps de festes. Llavors, alguns homes i moltíssimes dones surten al carrer lluint els seus yukata, uns quimonos de cotó molt més simples i barats que els de seda, que se solen reservar per a ocasions més formals.
Des que el Japó es va obrir a Occident el 1868, la indumentària quotidiana dels japonesos es va anar adaptant als costums europeus i americans. Primer van ser els militars i els polítics els que van imitar les formes estrangeres de vestir i, a poc a poc, els va seguir la resta de la població. La tendència es va accelerar després de la derrota en la segona guerra mundial i l'ocupació nord-americana. En el cas de les dones, el seu accés massiu al mercat laboral en les últimes dècades els ha fet adoptar definitivament la roba occidental. No obstant, els vestits tradicionals no es van abandonar mai totalment i avui són diverses les ocasions en què es poden veure usats amb tota naturalitat.
A nens i nenes se'ls posa un sumptuós quimono en el shichigosan, una cerimònia sintoista equiparable a la primera comunió. La majoria de noies vesteixen també quimonos en la cerimònia en què celebren la seva majoria d'edat i en la seva graduació a la Universitat. A part d'aquestes ocasions, és fàcil veure dones amb quimono en casaments, independentment de si se celebren a l'estil tradicional japonès o amb la núvia vestida d'emperadriu Sissí en alguna de les capelles de cartró pedra amb què compten gairebé tots els grans hotels. També és relativament normal que apareguin celebritats amb quimono en programes de televisió que no sempre tenen contingut folklòric.
Això escrit val per a tot el Japó, però a Kyoto no és necessari que passi gaire res d'especial per veure- hi dones amb quimono. Una exposició de ceràmica o un concert són excuses suficients per a moltes dones per posar-se el vestit tradicional. Gairebé mai deixen de ser una minoria, però la veritat és que es fan veure.Fins fa unes dècades els caríssims quimonos de seda eren la part més important de l'aixovar d'una núvia. Avui dia, en canvi, moltes dones japoneses no tenen cap d'aquests vestits en propietat, així que no els queda més remei que llogar-los quan se'ls presenta una ocasió per usar-los. A Kyoto, a més, hi ha botigues a les quals van turistes nacionals que volen experimentar la seva visita a l'antiga capital imperial vestits a l'antiga.
Els yukata s'usen a tot el país a l'estiu per anar a festes, però també durant la resta de l'any als balnearis per cobrir-se entre bany i bany. A més, la majoria d'hotels japonesos posen cada dia a les habitacions un quimono de cotó per a cada hoste com a pijama. Per a molts turistes estrangers, la temptació d'emportar-se'ls com a record és tan forta que, en alguns casos, hi ha avisos perquè no es faci o invitacions a fer una sol.licitud formal a la recepció.


Una parella jove a la riba del Kamo. JJuste