16.9.08

Quimonos per a tot l'any


Dues nenes vestint un yukata. J Juste
28/8/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO
L'estiu és, amb tota seguretat, la millor estació per veure pel carrer persones guarnides amb vestits japonesos tradicionals. Especialment, si es va a una localitat que en temps de festes. Llavors, alguns homes i moltíssimes dones surten al carrer lluint els seus yukata, uns quimonos de cotó molt més simples i barats que els de seda, que se solen reservar per a ocasions més formals.
Des que el Japó es va obrir a Occident el 1868, la indumentària quotidiana dels japonesos es va anar adaptant als costums europeus i americans. Primer van ser els militars i els polítics els que van imitar les formes estrangeres de vestir i, a poc a poc, els va seguir la resta de la població. La tendència es va accelerar després de la derrota en la segona guerra mundial i l'ocupació nord-americana. En el cas de les dones, el seu accés massiu al mercat laboral en les últimes dècades els ha fet adoptar definitivament la roba occidental. No obstant, els vestits tradicionals no es van abandonar mai totalment i avui són diverses les ocasions en què es poden veure usats amb tota naturalitat.
A nens i nenes se'ls posa un sumptuós quimono en el shichigosan, una cerimònia sintoista equiparable a la primera comunió. La majoria de noies vesteixen també quimonos en la cerimònia en què celebren la seva majoria d'edat i en la seva graduació a la Universitat. A part d'aquestes ocasions, és fàcil veure dones amb quimono en casaments, independentment de si se celebren a l'estil tradicional japonès o amb la núvia vestida d'emperadriu Sissí en alguna de les capelles de cartró pedra amb què compten gairebé tots els grans hotels. També és relativament normal que apareguin celebritats amb quimono en programes de televisió que no sempre tenen contingut folklòric.
Això escrit val per a tot el Japó, però a Kyoto no és necessari que passi gaire res d'especial per veure- hi dones amb quimono. Una exposició de ceràmica o un concert són excuses suficients per a moltes dones per posar-se el vestit tradicional. Gairebé mai deixen de ser una minoria, però la veritat és que es fan veure.Fins fa unes dècades els caríssims quimonos de seda eren la part més important de l'aixovar d'una núvia. Avui dia, en canvi, moltes dones japoneses no tenen cap d'aquests vestits en propietat, així que no els queda més remei que llogar-los quan se'ls presenta una ocasió per usar-los. A Kyoto, a més, hi ha botigues a les quals van turistes nacionals que volen experimentar la seva visita a l'antiga capital imperial vestits a l'antiga.
Els yukata s'usen a tot el país a l'estiu per anar a festes, però també durant la resta de l'any als balnearis per cobrir-se entre bany i bany. A més, la majoria d'hotels japonesos posen cada dia a les habitacions un quimono de cotó per a cada hoste com a pijama. Per a molts turistes estrangers, la temptació d'emportar-se'ls com a record és tan forta que, en alguns casos, hi ha avisos perquè no es faci o invitacions a fer una sol.licitud formal a la recepció.


Una parella jove a la riba del Kamo. JJuste

1 comentari:

Mitra ha dit...

També m'ha temptat endur-me alguna yukata, també, però he pensat en el mateix que vaig pensar quan visitava una tenda que kimonos (de veritat, de seda) usats a Ossaka, baratíssims: què en faré, d'això? Quan m'ho posaré?