29.4.07

Preparats per al milió d'estrangers

28/4/2007 CRÒNICA DES DE NARA// JORDI JUSTE
La ciutat de Nara, que va ser la primera gran capital del Japó, entre els anys 710 i 784, alberga nombrosos tresors històrics i artístics, entre els quals es compten set llocs inclosos en la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. Per això, i per la seva gran bellesa natural, molts estrangers de visita al país s'escapen com a mínim un dia des de la veïna Kyoto. Segons dades del Govern provincial, uns 300.000 visiten Nara cada any. Ara les autoritats locals estan aplicant un pla per poder arribar al milió de visitants d'ultramar coincidint amb el 1.300 aniversari de la seva fundació, que es compleix l'any 2010.
Nara va ser establerta seguint el model de la ciutat xinesa de Chang'an (l'actual Xi'an) i hi van florir durant els 74 anys de capitalitat els temples budistes i els santuaris sintoistes, com el Todaiji, que alberga la imatge del gran Buda Vairocana, i Kasuga Taisha, el santuari al qual s'accedeix per un camí escortat per milers de toro, els grans llums que semblen guardians de pedra. Els dos recintes són el recordatori de l'enorme influència que la religió exercia a la cort de Nara, cosa que va impulsar l'emperador Kammu a traslladar la capital a Kyoto a finals de segle VIII.
La pèrdua de la capitalitat va suposar una relativa decadència política i econòmica de la ciutat, però Nara es va mantenir al llarg dels segles com un important centre de poder polític i religiós, gràcies en part als seus monjos guerrers, i va ser també centre cultural. Ja al Japó contemporani, la seva proximitat a Osaka i a Kyoto li ha permès desenvolupar-se fonamentalment com una ciutat residencial i mantenir-se com un importantíssim centre d'atracció de turistes nacionals, especialment durant la primavera i la tardor i per a la celebració de dates importants com l'Any Nou o, a l'estiu, el Bon, que és la festivitat budista dels difunts. Molts turistes visiten a més a més el Museu Nacional, un dels quatre amb què compta el Japó, on es guarden nombroses peces d'art religiós.
A part de les ruïnes històriques, els grans monuments arquitectònics i els centres de culte, un dels principals atractius de Nara són els més de mil cérvols que campen lliurement per l'enorme parc, que s'estén per més de 500 hectàrees, des de l'estació central del ferrocarril fins a passar el Todaiji i Kasuga Taisha. Una de les activitats gairebé obligades a l'antiga capital és donar-los per menjar les tradicionals galetes sembe, que es venen a les nombroses parades de records. Els cérvols són els senyors de la fauna de Nara gràcies a la seva condició d'animal totèmic de la ciutat, degut a la llegenda que diu que el déu protector Takemikasuchi hi va arribar muntat en un de color blanc.
Nara és una ciutat amb moltíssims atractius i amb turistes de sobres, però sembla haver sucumbit a l'obsessió generalitzada per augmentar el nombre de visitants. Per aconseguir-ho, ja s'ha començat a preparar prenent mesures com la formació de guies voluntaris, aprofitant sobretot que compta amb una creixent proporció de jubilats entre els seus gairebé 400.000 habitants.

27.4.07

Ghosn pateix el primer revés al davant de Nissan


27/4/2007 RESULTATS D'UNA MULTINACIONAL JAPONESA
• Els beneficis del grup baixen un 11% i el president demana temps per aconseguir els objectius marcats
JORDI JUSTE. TÒQUIO
Carlos Ghosn, el president executiu de Renault i de Nissan, l'home que va començar fa set anys a ressuscitar el fabricant japonès d'automòbils, va haver d'anunciar ahir a Tòquio que l'empresa va patir una caiguda de beneficis de l'11% l'any fiscal passat, que al Japó va acabar el 31 de març.


Es tracta de la primera baixada des que l'executiu francès, nascut al Brasil i de pares libanesos, va prendre les regnes de Nissan, de la qual Renault posseeix el 44,3% del capital. "L'any passat vam topar amb un clot a la carretera. Ens han donat un toc d'atenció", va reconèixer Ghosn a Tòquio.


Malgrat tot, Nissan va guanyar 3.110 milions d'euros l'any passat, cosa que vol dir que la punxada, que suposa que l'empresa no podrà complir els seus objectius a mitjà termini, sembla més simbòlica que no pas real. Ghosn va anunciar que s'endarrereix fins al març del 2009 aconseguir els 4,2 milions de vehicles venuts previstos per al març del 2008.


L'any passat va vendre gairebé 3,5 milions de cotxes, un 2% menys del previst. Una de les conseqüències immediates és l'anunci que l'empresa oferirà incentius per prejubilar 1.500 treballadors al Japó.


COTXES ECOLÒGICS


Ghosn va reconèixer la necessitat de posar al dia la marca en els mercats davant la bona posició aconseguida tant per Toyota com per Honda amb cotxes híbrids que redueixen el consum i l'emissió de gasos."Vostès veuran com surten moltes coses nostres en tecnologia per al medi ambient i, a poc a poc, aquesta dimensió de Nissan reforçarà la imatge de la marca", va dir el president de Renault i Nissan.




El directiu es juga la imatge de salvador d'un emblema industrial
A partir d'ara, no està només en joc la imatge de Nissan sinó també la de Carlos Ghosn. La seva arribada al Japó el 1999 per salvar una Nissan que s'enfonsava en números vermells va ser vista en principi amb una barreja de recel i esperança en un país on costava creure que un dels prodigis sorgits del miracle econòmic de la postguerra pogués arribar a caure en mans estrangeres. No obstant, al cap de poc temps d'arribar, Ghosn es va guanyar el favor del públic nipó, fins al punt d'aparèixer com un heroi en un còmic, gràcies als resultats positius de la seva gestió i a la seva empatia, demostrada en nombroses aparicions en els mitjans de comunicació, de vegades amb algunes intervencions en japonès.

22.4.07

Tokyo Midtown: L'apoteosi de la senzillesa







22/4/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
Des del 30 de març, una pregunta corre de boca en boca a la metròpolis més gran del món: "¿Ja has estat al Midtown?" Amb aquest nom de ressonàncies novaiorqueses es coneix el gran complex urbanístic d'ús mixt --residencial, comercial, recreatiu i d'oficines-- que s'acaba d'obrir al centre de Tòquio, a menys d'un quilòmetre de Roppongi Hills, l'altre gran símbol d'aquest Japó que es resisteix a cedir la supremacia eco- nòmica i cultural de l'Àsia.



El Tokyo Midtown ocupa 10 hectàrees i ha costat gairebé 400.000 milions de iens (2.500 milions d'euros). S'espera que rebi uns 30 milions de visitants a l'any i que aquests generin unes vendes de 30.000 milions de iens (gairebé 200 milions d'euros) a l'àrea comercial. La torre principal s'ha convertit, amb els seus 248 metres, en l'edifici més alt de la ciutat, i supera per 10 metres la Mori Tower, de Roppongi Hills, que malgrat això segueix sent la principal talaia de la megaurbs, per estar assentada sobre un turó. A més, el Midtown no compta amb un observatori obert al públic com el de la Mori Tower. En comptes d'això, els últims pisos de la torre principal els ocupa l'Hotel Ritz Carlton.



Tot i la grandiositat de les xifres, l'aspecte exterior no resulta tan espectacular com es podria esperar. El disseny no sembla tenir aquella voluntat de convertir-se en una icona de l'skyline de la ciutat que caracteritza la majoria dels grans edificis que s'inauguren per tot el món, entre els quals sí que es pot comptar amb la imponent Mori Tower. A canvi de la falta de monumentalitat, el Tokyo Midtown ofereix subtilesa ja des de la seva façana, concebuda com una enorme imitació moderna de les tradicionals finestres japoneses de fusta i paper, que filtren la llum i la deixen entrar a matisar els interiors.



El verdader tiberi visual l'ofereix precisament l'interior. Els múltiples espais públics de l'àrea comercial han estat concebuts amb un detallisme tal que els ulls no donen l'abast per assimilar les mostres de la senzillesa elevada a la categoria de virtut d'un disseny en què dominen les línies rectes, com en l'arquitectura japonesa tradicional. A més, al cap de poca estona d'entrar al recinte ja resulta obvi que la llum i la qualitat de les superfícies han estat dues de les preocupacions essencials dels creadors del Midtown, la firma nord-americana SOM i diversos arquitectes japonesos, entre ells, Tadao Ando i Kengo Kuma.



Com es podia esperar en un projecte d'aquestes característiques, les seves més de cent botigues i restaurants es dirigeixen a un públic amb diners i bon gust per gastar-los, però al migdia es pot dinar per un preu raonable amb vistes al parc que envolta el complex. A més a més, la majoria dels locals semblen més aviat museus, de manera que passejant-hi el visitant gairebé s'oblida que hi siguin per vendre productes. Una bona mostra n'és la impactant Pleats Please, que serveix d'aparador a les creacions més acolorides del modista japonès Issey Miyake. Però si el que es busca és un museu de veritat, el Tokyo Midtown també alberga el Suntory Museum of Art, epítom de l'espectacular senzillesa del complex.

17.4.07

El Sant Pau espera una estrella japonesa




17/4/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
L'arribada de la primavera ha coincidit amb el tercer aniversari de l'obertura del restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, al barri de Nihonbashi, al cor mateix de Tòquio, i amb l'anunci oficial, a la capital del Japó, de l'aparició, el pròxim mes de novembre, de la guia Michelin de la ciutat, la primera versió del prestigiós índex gastronòmic a l'Àsia. La notícia de la publicació ha causat força excitació en el món de l'alta gastronomia. A més a més de la curiositat per veure quins restaurants de cuina japonesa reben la màxima qualificació, hi ha el morbo de saber com els va a restauradors de fama internacional que són presents a Tòquio, com per exemple Ruscalleda, Paul Bocusse o Alain Ducasse, l'únic que ja compta amb tres estrelles en tres països diferents.


Durant els tres primers anys al Japó, el Sant Pau ha hagut de lluitar per fer-se un nom en una ciutat plena de restaurants de tota mena i amb un nombre creixent de locals que serveixen menjar espanyol. Encara són molts els clients que entren demanant paella i responen amb incredulitat al comprovar que la icona internacional de la cuina popular espanyola no és a la carta. De fet, els plats que se serveixen a Nihonbashi són gairebé clònics dels que es poden degustar a Sant Pol de Mar.


La major part dels ingredients s'importa expressament per al restaurant, com per exemple l'oli d'oliva, o el porc ibèric, un dels productes més apreciats per la clientela japonesa. "Per ells és un producte de luxe, molt rar. Quan passem per les taules, a gairebé totes elogien el porc", explica el cap de cuina, Jér“me Quilbeuf, que reconeix que, a vegades, és impossible trobar aquí productes frescos idèntics als del Maresme.


Qualsevol canvi introduït en la cuina de Tòquio és consultat immediatament per Quilbeuf amb Carme Ruscalleda, que a més fa viatjar el seu xef de Sant Pol quatre vegades a l'any per instruir el personal sobre les innovacions de cada estació. I ella mateixa dirigeix sobre el terreny les operacions a Nihonbashi, coincidint amb el tancament vacacional a Sant Pol.Aquesta cura per mantenir el Sant Pau de Tòquio com una rèplica gairebé exacta del de Sant Pol de Mar és conseqüència de les condicions que va pactar Ruscalleda amb el seu soci, Yuji Shimoyama, per accedir a l'aventura asiàtica. La restauradora, que va acabar cedint a la pertinaç insistència del promotor japonès, aporta al negoci el seu art i Shimoyama el capital necessari per ser present a l'àrea amb els lloguers més cars del món.


A l'espera del veredicte dels inspectors de Michelin que, en aquest país tan abocat a les modes, podria provocar llistes d'espera molt més llargues que les que hi ha a Sant Pol, el Sant Pau de Tòquio compta amb una clientela basada en professionals de la gastronomia i en homes de negocis, molts d'ells espanyols, que utilitzen el local per convidar-hi clients de compromís. Però, segons la directora executiva, Rie Yasui, també hi van catalans de visita al Japó, "que ho aprofiten per menjar aquí perquè a Sant Pol no poden trobar taula".

12.4.07

La Xina i el Japó trenquen el gel a Tòquio


El primer ministre xinès, Wen Jiabao inicia una visita de tres dies

Abe convida al president xinès Hu Jintao a visitar Japó l'any que ve

Jordi Juste

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, va iniciar ahir una visita de tres dies al Japó amb una reunió amb el seu homòleg japonès, Shinzo Abe, després de la qual es va fer públic un comunicat conjunt que més que resultats concrets mostra la voluntat de les dues potències asiàtiques de millorar les seves relacions en àrees com la cooperació econòmica, el medi ambient, la interpretació de la història i la resolució de problemes que afecten al seu veí comú, Corea del Nord. “Ambdós països donen suport el desenvolupament pacífic de l'altre i reforçaran la seva confiança política”, diu el comunicat conjunt. Abans de sortir de Pequín, Wen va resumir l'objectiu de la seva visita al Japó, la primera d'un cap de govern xinès en més de sis anys, explicant que la feia amb l'esperança de “trencar el gel”.

Les relacions entre la Xina i el Japó s'havien deteriorat seriosament durant els cinc anys de govern de Junichiro Koizumi, tant per raons simbòliques com per la seva rivalitat estratègica. La Xina va reaccionar amb protestes i suspensió de les reunions polítiques al més alt nivell a les visites anuals de Koizumi al santuari sintoísta de Yasukuni, on es ret homenatge a milions de japonesos morts en diverses guerres i a 14 criminals de la segona guerra mundial, contesa que va posar fi a la sagnant ocupació nipona de la Xina. Per altra banda, en els últims anys, l'accelerat creixement econòmic xinès ha posat de manifest la rivalitat entre els dos països per l'accés a matèries primeres, que s'ha concretat en el contenciós pel desenvolupament, per part de la Xina, de camps d'extracció de gas en una zona marítima al sud-oest del Japó que ambdós països reclamen com seva.

Després de la seva arribada a la prefectura del govern, al setembre passat, Abe va escollir Pequín com la seva primera destinació en el que es va interpretar com un senyal clar de la seva voluntat de refer els ponts trencats per Koizumi. Abe, que va arribar al càrrec amb fama de ser més nacionalista que el seu predecessor, no ha volgut declarar obertament la seva renúncia a visitar Yasukuni, però sembla difícil que ara llenci per la borda la millora de les relacions amb la Xina, l'èxit més gran de la seva Administració fins al moment.

Interdependència econòmica

La ironia és que la suspensió de relacions diplomàtiques al més alt nivell durant el govern de Koizumi es va produir al mateix temps que quedava definitivament provada la creixent relació econòmica entre el Japó i la Xina. La República Popular és el segon client del Japó i va camí de convertir-se en el primer, desbancant als Estats Units. Per la seva banda, per a la Xina el seu veí de l'est segueix sent un mercat important i una abundant font d'inversions, amb desenes de milers d'empreses nipones intaladas en sòl xinès.

Entre els pocs resultats concrets de la reunió d'ahir està la confirmació de la represa de les exportacions d'arròs japonès a la Xina, un assumpte que no deixa de ser simbòlic, ja que la Xina és autosuficient en aquest producte bàsic de la seva dieta però compta amb una creixent classe mitjana a la qual els agricultors japonesos esperen vendre una part de la seva producció de qualitat alta.

En un altre dels grans assumptes compartits, el medi ambient, el Japó, país amb un alt grau de eficencia energètica, es va comprometre a ajudar a la Xina a reduir les seves emissions de gasos que produïxen l'efecte hivernacle.

Demà Wen Jiabao farà una alocución en el parlament japonès, es reunirà amb líders empresarials japonesos i serà rebut per l'emperador Akihito. El divendres es desplaçarà fins a Kyoto, on visitarà la universitat Ritsumeikan abans de regressar a Pequín des de Osaka.

El Gran Sasuke cau per KO


12/4/2007 CANDIDATS 'FREAKS' A LES ELECCIONS LOCALS NIPONES

• Un lluitador emmascarat, un anarquista begut i un inventor fracassen en l'intent de ser elegits governadors al Japó
• Les seves extravagàncies van donar color als comicis
JORDI JUSTE.OSAKA
El Gran Sasuke, el campió de lluita lliure que no s'havia tret ni una sola vegada la màscara a l'assemblea provincial des que el 2003 va ser elegit diputat, no serà el pròxim governador d'Iwate, la província del nord del Japó en què es presentava com a independent a les eleccions locals de diumenge passat. En lloc seu, qui manarà a Iwate serà Takuya Tasso, el candidat del Minshuto (Partit Democràtic del Japó), la principal formació de l'oposició. "És la derrota més gran, el pitjor fracàs de la meva vida", va admetre El Gran Sasuke, que va explicar que reprendrà la carrera al ring però que no descarta concórrer a les eleccions al Senat, programades per al juliol.

El lluitador emmascarat d'Iwate no ha estat l'única nota de color d'aquestes eleccions al Japó. La llista de candidats condemnats a aparèixer davant del públic, al costat de Sasuke, com a buscadors de la notorietat pura i dura inclou, entre altres, una endevina professional, un anarquista begut, un arquitecte excèntric i també un inventor.

L'endevina feminista

Kumiko Uchikawa, de 49 anys, l'única dona entre els 13 candidats a governador de Tòquio, és especialista a endevinar el futur mitjançant la geomància, ha publicat més de 20 llibres i diu que va endevinar la caiguda del Govern de Morihiro Hosakawa el 1994. En aquestes eleccions no era necessari tenir dots de vident per saber que estava condemnada al fracàs, de manera que el seu objectiu declarat no era la victòria sinó representar el punt de vista femení. "No m'hauria pres la molèstia si més dones s'hi haguessin presentat o si un candidat masculí s'hagués compromès a nomenar dones per a càrrecs importants", va declarar.

Koichi Toyama, de 36 anys, es presentava com un revolucionari amb l'objectiu d'animar la població a rebel.lar-se contra el Govern. Durant la campanya començava les seves al.locucions bevent cervesa i invitant els assistents a anar a la botiga més pròxima a proveir-se d'alguna beguda alcohòlica. "Ara començarem la sessió de beguda com de costum. Però segons la llei electoral em sembla que no els puc invitar", va dir per començar un dels seus mítings, segons recollia el diari Asahi Shimbun.

Una de les candidatures sorpresa va ser la de l'arquitecte Kisho Kurokawa, que durant les setmanes prèvies a les eleccions ja havia aconseguit una gran presència pública a l'inaugurar-se al centre de Tòquio la seva obra més recent, l'espectacular Centre Nacional d'Art. Kurokawa, que té 72 anys, és un personatge fàcilment identificable pel seu rostre esquelètic, la melena lleonina, el somriure permanent i també el seu amanerament expressiu.

L'escut antimíssils

Si els anteriors candidats destacaven sobretot per les seves característiques personals o per la seva manera de fer campanya, Yoshiro Nakamatsu, un inventor de 72 anys conegut com a Doctor Nakamats, també destacava per alguna de les seves promeses, com ara la de crear un sistema perquè els míssils llançats sobre Tòquio donessin la volta i tornessin al seu lloc d'origen. Al preguntar-li com ho aconseguiria, Nakamats va dir: "No els puc donar una resposta senzilla".Cap d'aquests candidats curiosos va aconseguir emular el còmic Sonomanma Higashi --el Junior de Humor amarillo--, elegit al gener governador de Miyazaki.

En general, van triomfar la majoria dels aspirants a la reelecció, entre els quals destaca el governador de Tòquio, l'escriptor nacionalista Shintaro Ishihara, que va celebrar la seva tercera victòria consecutiva renovant el seu desig que Tòquio sigui la seu dels Jocs Olímpics del 2016, als qual també aspira Madrid. Ishihara es presentava com a independent però amb el suport del Partit Liberal Democràtic (PLD) del primer ministre Shinzo Abe, clar guanyador dels comicis. Els candidats freaks s'hauran d'esperar.