27.12.07

EL JAPÓ BAIXA DE NOTA

27/12/2007 DEBAT SOBRE LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ EN UN PAÍS ASIÀTIC
L'informe PISA revela un descens del nivell escolar nipó i revifa la polèmica sobre els plans educatius
• El país segueix entre els primers del món, tot i el retrocés
JORDI JUSTE.KYOTO
La capacitat acadèmica dels estudiants japonesos baixa, encara que, en el conjunt mundial, segueixen estant en el grup del capdavant. Aquest podria ser un resum dels resultats que es recullen a l'informe PISA per a l'any 2006, recentment publicat, en què s'analitza la capacitat acadèmica dels estudiants de batxillerat de 57 països, 30 dels quals són membres de l'OCDE.
Yuzo Ueda, professor de Ciències en un institut públic d'Ayabe, en una zona rural de la província de Kyoto, opina el següent: "L'informe en si no és preocupant, però és clar que el nivell escolar bàsic està baixant. Caldria completar els coneixements fonamentals. No dic que s'hagi de ficar al cap dels nens una gran quantitat de coneixements, sinó que han de dominar la lectura, l'escriptura i el càlcul abans de poder aplicar- los".
Sisens en coneixement cientí- fic, desens en matemàtiques i quinzens en lectura són unes classificacions que ja voldria tenir Espanya, que se situa en els llocs 31, 32 i 35, respectivament.Pitjor que el 2003No obstant, al Japó han fet ressorgir el debat sobre l'educació perquè aquestes dades representen un retrocés respecte a l'informe del 2003. Ja llavors, el document mostrava una caiguda en el nivell acadèmic i el Govern va decidir rectificar parcialment la seva política de yutori kyoiku (educació folgada), que havia retallat poc abans els continguts mínims de les ensenyances obligatòries per alleugerir la càrrega d'uns estudiants que es consideraven entre els més estressats del món.
"No es pot dir que la culpa sigui del yutori kyoiku. El resultat no pot canviar espectacularment en només tres anys. Si es canvia el sistema cada tres anys sí que empitjorarà. Quan s'opta per aplicar-ne un, s'ha de fer durant el temps suficient per poder avaluar els efectes que té", manifesta Megumi Unoki, professora universitària de francès i mare d'un alumne de batxillerat.
Per la seva banda, el professor Ueda assenyala que la baixada del nivell acadèmic no és responsabilitat exclusiva de l'escola: "A l'apartat de coneixements científics, la posició dels països del nord d'Europa ha millorat perquè allà els preocupa molt el medi ambient. L'interès i l'actitud pels temes quotidians influeixen sobre els nens. Primer, els grans han de tenir interès en aquestes coses, si no els nens no canviaran".
Una opinió similar l'expressa una mestra de llengua japonesa d'un institut privat: "El problema és greu i profund. Ens hem d'ocupar de l'educació dels nens a casa i a la societat. S'ha de fer que tinguin consciència de la necessitat i el plaer d'aprendre. Pel que fa a la classe de japonès, per exemple, no tenen suficient capacitat per llegir ni escriure i, a més a més, no mostren interès a saber coses noves".
Quan es parla de l'educació al Japó, ràpidament apareixen membres de les generacions que es van educar amb setmanes escolars de sis dies afirmant que ara l'escola és massa fàcil. Molts pares complementen el que consideren una formació insuficient enviant els seus fills, a la tarda i els caps de setmana, als juku, escoles de repàs. Però aquests centres, més que formar- los, els preparen en l'habilitat de superar els exàmens d'ingrés a universitats famoses, basats en la memorització i l'automatització més que no pas en la capacitat de raonament.
Cohesió de grup
Un problema primordial que reflecteix l'informe PISA és que al Japó hi ha una gran diferència entre els estudiants molt dolents i la mitjana. Això és conseqüència d'un tret característic de la societat japonesa, que valora la cohesió del grup per sobre de l'excel.lència individual.Per això, molts alumnes dolents van passant curs sense tenir el nivell necessari i poden fins i tot arribar a llicenciar-se en alguna universitat prestigiosa si passen per un dels seus instituts de batxillerat associats, que pràcticament garanteixen l'accés a la facultat, on el nivell d'exigència mínim sol ser molt baix.
"Nosaltres som aquí perquè vam anar a l'escola afiliada, però som tontos, els intel.ligents són aquells d'allà", explicava recentment un alumne d'espanyol d'una universitat privada en referència a una part dels seus companys, que van accedir-hi després d'haver superat un difícil examen d'ingrés.

17.12.07

El Jumbo, la versió japonesa de la grossa

14/12/2007 CRÒNICA DES DE OSAKA // JORDI JUSTE
Entre els premis fixos de loteria més grans del món hi ha la grossa de Nadal espanyola i el Jumbo de Cap d'Any, que se sorteja al Japó l'últim dia de desembre. El gran sorteig espanyol és molt difícil de superar, sobretot pel que fa a la quantitat global de premis que reparteix (més de 2.000 milions d'euros en total l'any 2006, 300 per a la grossa). No obstant, pel que fa a la proporció entre l'aposta i el que es pot arribar a guanyar, el Jumbo japonès el supera amb escreix. Així, si a Espanya es poden aconseguir 15.000 euros per cada euro apostat, al Japó la mateixa inversió aspira a un benefici d'uns 650.000 euros, ja que el preu de la butlleta són 300 iens (menys de dos euros) i el premi màxim és de 200 milions de iens (1,2 milions d'euros) per a cada una de les 74 butlletes premiades.
També al Japó, la loteria de Cap d'Any ja s'ha convertit en una tradició. El dia que es posa a la venda, a finals del mes de novembre, les televisions mostren imatges de cues als enormes quioscos de venda que s'instal.len al centre de les grans ciutats i on van els que creuen que la sort s'ha d'anar a buscar. A la resta del país, la loteria es ven sense empentes ni corredisses als 15.000 petits quioscos permanents on, durant tot l'any, es poden comprar les butlletes dels sortejos ordinaris de la loteria, de la loteria primitiva i del rasca-rasca.
La loteria va ressorgir al Japó l'any 1945, després d'un segle de prohibició, com a forma de recaptar diners per a la guerra. Un cop acabat el conflicte, els sortejos tenien com a objectiu recaptar fons per a la reconstrucció nacional. La seva gestió està cedida a un banc (el Mizuho, actualment), i la major part dels ingressos van a parar a les arques dels governs provincials i municipals.

Al Japó, a més a més d'apostar en la loteria, es pot fer legalment als hipòdroms, als velòdroms, a les carreres de llanxes i a la quiniela del futbol. O bé es pot anar a les omnipresents sales de pachinko, l'híbrid del joc del milió i l'escurabutxaques en què es guanyen premis en espècie que després es canvien per diners en una garita que hi ha a la cantonada. A part d'aquestes formes legals d'apostar, es juga també amb diners al majong, normalment sumes modestes, comparables a les que circulen en una taula de dòmino de bar espanyol, però també en partides clandestines en què es mouen grans quantitats.
Com a Espanya, molts japonesos que durant tot l'any no aposten, sucumbeixen per aquestes dates a la temptació i compren el seu dret a somiar amb el Jumbo. Per això el sorteig de Cap d'Any representa el 42% de les vendes de loteria entre el gener i el desembre. En els casos en què s'arriba a localitzar les persones premiades, entre els comentaris sobre el destí dels milions hi ha moltes respostes del tipus "tapar forats" i "pagar deutes", encara que també abunden els que declaren que el que els ha tocat ho estalviaran. Desgraciadament per a alguns despistats, cada any queda sense cobrar una quantitat sorprenent de bitllets premiats; l'any passat, per exemple, el seu import total va ser de gairebé 7.000 milions de iens (42 milions d'euros).

5.12.07

Mochitsuki: Saludar l'any nou amb panets (d'arròs)

5/12/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE JORDI Juste A mesura que s'acosta el final de l'any, al Japó es multipliquen els mochitsuki taikai, les festes populars en què s'elabora una pasta d'arròs amb què es confeccionen els panets (mochi), que després s'utilitzaran en la preparació de diversos plats tradicionals. No es tracta de celebracions restringides al Japó rural. Aquest país produeix tecnologia punta en moltes àrees de la indústria i de la vida quotidiana, però també manté vius costums que ancoren el país amb el seu passat mil.lenari. Ja sigui en trobades de barri i escolars, ja sigui en santuaris sintoistes, des de Tòquio fins al poblet més remot, la gent es reuneix per participar en aquest ritu, que mostra l'adoració per la natura i la importància del grup, valors sempre presents en la cultura japonesa.
A més a més, l'arròs segueix sent un element omnipresent en la vida dels ciutadans japonesos. Té un caràcter totèmic en la religió i és un element bàsic de la dieta contemporània. Al llarg del segle XX, les proteïnes animals van anar robant terreny a l'arròs als estómacs dels habitants de l'arxipèlag, però segueix sent l'acompanyament bàsic de la majoria d'aliments. Per aquesta raó, totes les famílies disposen d'una màquina que es programa a la nit perquè deixi l'arròs cuit al punt per a l'esmorzar. Per això, el mochitsuki taikai és molt més que una festa antiga mantinguda per pur amor al folklore.


L'elaboració del mochi és una feina que implica la coordinació de moltes mans. El procés comença la vigília, amb la neteja del mochigome --arròs polit glutinós-- que es deixa en remull durant tota la nit. Al matí, es bull fins que queda ben enganxós i a punt per disposar-lo a l'usu, un gran morter, fabricat generalment de pedra. Aleshores comença la part més important i espectacular del procés, en què es van alternant dues persones: una va picant sobre l'arròs amb el kine --una enorme maça de fusta (vegin la foto)-- i l'altra que aprofita el moment en què la primera s'aixeca per capgirar la massa, cada vegada més enganxosa, amb les mans. L'operació requereix força física, rapidesa i una gran atenció, ja que una petita badada pot provocar fàcilment ferides doloroses o generar estelles que es barregin amb l'arròs i el deixin en estat incomestible.
Es tracta d'una feina dura i intensa, de manera que els participants en aquesta festa es van alternant, normalment els homes amb la maça a les mans i les dones amb la massa d'arròs. A mesura que adquireix la textura es va separant per donar-li una forma semblant als nostres panets rodons. Després aquestes peces s'afegeixen al zenzai, una sopa de mongetes vermelles dolces que es reparteix molt calenta entre els assistents. S'ha d'anar amb compte de mastegar bé el mochi, ja que és molt fàcil ennuegar-se i cada any, al gener, després dels tiberis de Cap d'Any en què el mochi és un element insubstituïble, els mitjans de comunicació informen de diversos morts per aquesta causa, generalment gent gran. Tota una paradoxa si es té en compte que els panets d'arròs simbolitzen en aquest país l'energia necessària per poder afrontar l'any entrant.

3.12.07

Pensions en suspens

3/12/2007 CRISI EN EL SISTEMA DE PROTECCIÓ SOCIAL NIPÓ
• El Govern japonès no sap a quins contribuents corresponen 50 milions de quotes pagades a la Seguretat Social
• El país té 30 milions de jubilats
JORDI JUSTE.KYOTO
El Govern japonès té com un dels seus objectius més immediats la reorganització del sistema de pensions i la solució del caos que va fer que es perdessin les dades de 50 milions de cotitzacions. Un informe oficial indica que serà impossible saber la identitat dels cotitzants en un 40% dels casos. La salut del sistema preocupa especialment els japonesos, ja que en aquest país gairebé un de cada quatre ciutadans és pensionista.
La incapacitat de l'exprimer ministre, Shinzo Abe, per fer front al problema va ser la causa de la derrota del seu partit en les eleccions al Senat del juliol, i li va acabar costant el càrrec. Poc abans d'abandonar, Abe va nomenar ministre de Seguretat Social Yoichi Masuzoe, un comentarista que s'ha convertit en un polític crític amb el Govern. "Abans de ser ministre, vaig rebre moltes cartes de votants que han vist greument afectades les seves vides perquè no estan rebent allò per a què van pagar amb uns diners que els van costar molt de guanyar", va dir Masuzoe.

El successor d'Abe, Yasuo Fukuda, ha decidit mantenir Masuzoe en el càrrec i confiar-li una gran part del seu futur polític. "Entenc que els problemes sobre les pensions han erosionat l'autoritat del Govern. M'agradaria fer el possible per tornar-li la dignitat", va explicar Fukuda.

En el sistema de pensions japonès existeix un programa bàsic comú al qual han de contribuir totes les persones més grans de 20 anys, i plans complementaris per a grups de professionals, com els treballadors de les empreses privades, els funcionaris i els professors. Les cotitzacions actuals paguen les pensions presents, de manera que preocupa la viabilitat en el futur, quan més de la meitat dels japonesos estiguin jubilats.

Reforma del 2004El 2004 es va aprovar una reforma que va augmentar les cotitzacions i la part que es finança amb aportacions de l'Estat. A més, aquesta vegada es va descobrir que molts personatges públics, entre ells el primer ministre, Junichiro Koizumi, i el que llavors era el seu cap de Gabinet, el mateix Yasuo Fukuda, havien deixat de pagar diverses quotes per oblit.

Un cas més incòmode va ser el de l'actriu Esumi Makiko, protagonista de la campanya amb què la Seguretat Social volia convèncer els ciutadans perquè contribuïssin, malgrat que no havia pagat.

Durant els últims anys no han parat d'aparèixer escàndols relacionats amb les pensions. No obstant, el que va encendre els ànims de molts ciutadans va ser la notícia que s'havien perdut els registres de 50 milions de cotitzacions. A la Seguretat Social li consta que aquests pagaments s'han fet, però no sap a qui corresponen. El cas va sortir a la llum a partir d'una denúncia d'un grup de ciutadans que reclamaven perquè no se'ls reconeixien cotitzacions realitzades.

El mes de juliol, quan el Govern va reconèixer el desastre, el director general de la Seguretat Social, Kiyoshi Murase, va sortir amb el seu equip al carrer a repartir octavilles en què es llegia "Demanem perdó sincerament" i es donaven els telèfons per a consultes. A més, Murase va demanar als 17.000 funcionaris de l'agència i a directius jubilats que tornessin part dels seus salaris per pagar per la seva ineptitud. Ell mateix va reemborsar els 2,7 milions de iens (16.000 euros) que li corresponien com a paga d'estiu.

Segons el Govern, l'origen del problema és la unificació, l'any 1997, dels sistemes d'identificació dels ciutadans. No obstant, ningú ha sabut donar una explicació convincent de com poden desaparèixer els registres de 50 milions de cotitzacions.

La consola entra a l'escola japonesa per ajudar el mestre


2/12/2007 EDUCACIÓ
• Diversos col.legis milloren les notes fent exercicis amb la Nintendo DS
JORDI JUSTE / TÒQUIO. CARMEN JANÉ / BARCELONA
Benvinguda sigui a classe la consola portàtil de videojocs. Konnichi wa. El Japó ha descobert en un dels estris tecnològics que exporta a la resta del món, la cada vegada més cèlebre Nintendo DS, un perfecte aliat dels professors a l'aula. A l'escola Wada de Tokiola, els nens la utilitzen per millorar els seus coneixements de matemàtiques. En un centre escolar de Yawata, durant un any i mig els alumnes van fer cinc minuts diaris d'exercicis d'anglès amb la DS per millorar el seu vocabulari. Les notes en aquesta matèria van pujar de mitjana un 10%. És el gadget total.

Són moltes les joguines que es publiciten per a persones de 3 a 99 anys. Ben sovint això no és res més que un reclam publicitari. La DS porta camí de merèixer en exclusiva aquesta qualificació. La seva entrada a les aules és, en realitat, una victò- ria més."Estem convençuts que no hi ha marxa enrere. S'ha de canviar la mentalitat dels professors. És un gran avantatge poder utilitzar per a l'ensenyament un petit aparell que fins ara era una joguina que els alumnes utilitzaven a casa", explica Ryuichi Yukita, professor d'anglès de l'escola Notre Dame de Kyoto, una de les més prestigioses del Japó, que va a començar a fer servir la DS a les classes de quart de primària.

EL RIVAL SONY

Abans que res, però, una mica d'història. Sony (Playstation) i Microsoft (Xbox) fa anys que disputen a escala planetària la gran batalla de les consoles. Nintendo és, en aquesta guerra particular, una mena de Suïssa neutral en la qual ningú es fixa i que anys enrere va viure dies de glòria amb la Game Boy portàtil. Però fins i tot aquell mercat, el del joc de butxaca, li volen prendre. Sony llança la seva arrogant PSP per menjar-se el món, un dispositiu preparat per a tot: veure cine, jugar, escoltar música, navegar per internet... Tot i això, vet aquí que Nintendo s'inventa el més estrany dels dispositius. Disposa de dues pantalles --una d'elles és sensible al tacte d'un llapis o, més curiós encara, a una bufada-- reconeix la veu i permet el joc a la xarxa. El peix petit es menja al gran.Amb aquest pedigrí, Nintendo ja ha venut més de 53 milions d'unitats arreu del món (20 milions al Japó). No obstant, la clau del seu èxit (per exemple, que hagi trencat el tabú d'entrar a les escoles per la porta dels professors) no es troba només en el disseny de l'enginy electrònic, sinó sobretot en l'enorme creativitat que han demostrat els pares del software.

COMBATRE LA VELLESA

Potser el més famós d'ells sigui el programa Brain training, dissenyat pel doctor Ryuta Kawashima per exercitar la ment. Al Japó, més del 20% de la població supera els 65 anys d'edat. La preocupació pels efectes de l'envelliment és enorme, així que Kawashima i els seus llibres sobre com combatre l'Alzheimer ja tenien un gran èxit de vendes, però la popularitat del programa de la DS l'ha convertit gairebé en un mite.

Hi ha divisió d'opinions sobre els beneficis terapèutics de la DS, però la clínica Uchida de Kyoto en va comprar 10. ¿Resultat? La portaveu del centre, Chikako Funamoto, destaca que la gent gran es reunia per jugar i que, quan algú rebia l'alta, se'n comprava una.

VALOR A LA BORSA

La qüestió és que unitat a unitat, més l'èxit de la germana gran de la DS, la Wii, Nintendo s'ha convertit en la tercera empresa del Japó pel seu valor a la borsa, només per darrere de Toyota i del banc Mitsubishi Tokyo UFJ.El més curiós del cas és que, en el fons, tot té un accent molt nipó. Al país del pis minúscul, Shigeru Miyamoto, l'ànima creativa de Nintendo, va tenir la intuïció de crear mascotes canines virtuals, però vist el furor que van causar poc després van venir els gats i més tard els cavalls. Les possibilitats semblen infinites. Hi ha cursos de cuina, gimnàstica per als ulls, programes per descobrir les capacitats esquerranes dels destres i a l'inrevés, cursos d'idiomes estrangers, exercicis per ampliar el vocabulari de la llengua pròpia i, per descomptat, jocs.

Tan bé li va al senyor Nintendo que, per a la seva última campanya, ha fitxat l'actriu Nicole Kidman. Li dóna un toc sexi a la consola. Era el que li faltava.

2.12.07

El declivi de les escurabutxaques

28/11/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Al Japó estan prohibides les màquines escurabutxaques amb premis en metàl.lic, però en canvi hi abunden les sales de pachinko, un joc nacional resultat de la hibridació de les màquines d'apostes i les del milió. S'hi juga amb unes boles d'acer que s'introdueixen a la màquina i es disparen accionant un comandament amb forma d'aixeta que regula la força de l'impuls del propulsor. Les pilotetes entren a la pantalla i comencen a baixar per un laberint de claus amb algunes portes que condueixen al premi. La recompensa són sempre més boletes, que després es poden utilitzar per seguir jugant o es poden canviar al taulell per premis com paquets de tabac, ninos, apa-rells electrònics o vals de compra, però mai per diners en metàl.lic. Ara bé, allà mateix sempre hi ha una garita on els regals que s'han guanyat en el pachinko es poden canviar per diners.
Per a molts és una metàfora excel.lent del Japó, el país on pràcticament res és exactament el que sembla i on una part rellevant de l'obra no passa a l'escenari sinó entre bastidors. És només una interpretació possible. Del que no hi ha cap mena de dubte és que el pachinko és un negoci importantíssim. Segons un estudi recent, els aproximadament 13 milions de jugadors regulars generen cada any a les 15.000 sales repartides per tot el país uns ingressos de 27 bilions de iens (equivalents a uns 170.000 milions d'euros). La xifra és enorme, però no pot ocultar el continu declivi que ha anat patint el sector al llarg de les últimes dècades, arraconat per l'envelliment de les generacions que el van fer prosperar durant els anys del miracle econòmic. Es calcula que en la seva màxima esplendor les sales de pachinko atreien uns 40 milions de jugadors. Les noves generacions de japonesos tenen una oferta més gran d'entreteniment i en general no se senten atretes per l'estètica i l'ambient dels locals de pachinko.
Les sales acostumen a estar als voltants de les estacions de tren o en carrers comercials, però també n'hi ha en zones rurals, a vegades envoltades de camps. Invariablement, estan en edificis que criden molt l'atenció, amb neons abundants de colors kitsch. A l'interior d'aquestes sales el soroll de les boles al caure és ja per si mateix ensordidor, però queda agreujat per la veu dels empleats que per la megafonia anuncien l'arribada de premis a alguna màquina. I per si la contaminació acústica no fos ja prou dissuasòria, l'aire acostuma a estar carregadíssim del fum del tabac que molts jugadors semblen tenir associat al pachinko.
La mala imatge que té avui dia aquest joc entre molts japonesos es deu també a les informacions segons les quals una gran part de les sales de pachinko estan controlades per mafiosos, o bé per coreans i descendents de coreans afins a Corea del Nord, país al qual se sospita que han estat remetent grans sumes de capital. A més, mai falten els rumors de màquines trucades per afavorir l'empresa ni els informes que situen aquests casinos encoberts com els responsables del trencament de moltes famílies.