Mochitsuki: Saludar l'any nou amb panets (d'arròs)

5/12/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE JORDI Juste A mesura que s'acosta el final de l'any, al Japó es multipliquen els mochitsuki taikai, les festes populars en què s'elabora una pasta d'arròs amb què es confeccionen els panets (mochi), que després s'utilitzaran en la preparació de diversos plats tradicionals. No es tracta de celebracions restringides al Japó rural. Aquest país produeix tecnologia punta en moltes àrees de la indústria i de la vida quotidiana, però també manté vius costums que ancoren el país amb el seu passat mil.lenari. Ja sigui en trobades de barri i escolars, ja sigui en santuaris sintoistes, des de Tòquio fins al poblet més remot, la gent es reuneix per participar en aquest ritu, que mostra l'adoració per la natura i la importància del grup, valors sempre presents en la cultura japonesa.
A més a més, l'arròs segueix sent un element omnipresent en la vida dels ciutadans japonesos. Té un caràcter totèmic en la religió i és un element bàsic de la dieta contemporània. Al llarg del segle XX, les proteïnes animals van anar robant terreny a l'arròs als estómacs dels habitants de l'arxipèlag, però segueix sent l'acompanyament bàsic de la majoria d'aliments. Per aquesta raó, totes les famílies disposen d'una màquina que es programa a la nit perquè deixi l'arròs cuit al punt per a l'esmorzar. Per això, el mochitsuki taikai és molt més que una festa antiga mantinguda per pur amor al folklore.

L'elaboració del mochi és una feina que implica la coordinació de moltes mans. El procés comença la vigília, amb la neteja del mochigome --arròs polit glutinós-- que es deixa en remull durant tota la nit. Al matí, es bull fins que queda ben enganxós i a punt per disposar-lo a l'usu, un gran morter, fabricat generalment de pedra. Aleshores comença la part més important i espectacular del procés, en què es van alternant dues persones: una va picant sobre l'arròs amb el kine --una enorme maça de fusta (vegin la foto)-- i l'altra que aprofita el moment en què la primera s'aixeca per capgirar la massa, cada vegada més enganxosa, amb les mans. L'operació requereix força física, rapidesa i una gran atenció, ja que una petita badada pot provocar fàcilment ferides doloroses o generar estelles que es barregin amb l'arròs i el deixin en estat incomestible.

Es tracta d'una feina dura i intensa, de manera que els participants en aquesta festa es van alternant, normalment els homes amb la maça a les mans i les dones amb la massa d'arròs. A mesura que adquireix la textura es va separant per donar-li una forma semblant als nostres panets rodons. Després aquestes peces s'afegeixen al zenzai, una sopa de mongetes vermelles dolces que es reparteix molt calenta entre els assistents. S'ha d'anar amb compte de mastegar bé el mochi, ja que és molt fàcil ennuegar-se i cada any, al gener, després dels tiberis de Cap d'Any en què el mochi és un element insubstituïble, els mitjans de comunicació informen de diversos morts per aquesta causa, generalment gent gran. Tota una paradoxa si es té en compte que els panets d'arròs simbolitzen en aquest país l'energia necessària per poder afrontar l'any entrant.