La consola entra a l'escola japonesa per ajudar el mestre

2/12/2007 EDUCACIÓ
• Diversos col.legis milloren les notes fent exercicis amb la Nintendo DS
JORDI JUSTE / TÒQUIO. CARMEN JANÉ / BARCELONA
Benvinguda sigui a classe la consola portàtil de videojocs. Konnichi wa. El Japó ha descobert en un dels estris tecnològics que exporta a la resta del món, la cada vegada més cèlebre Nintendo DS, un perfecte aliat dels professors a l'aula. A l'escola Wada de Tokiola, els nens la utilitzen per millorar els seus coneixements de matemàtiques. En un centre escolar de Yawata, durant un any i mig els alumnes van fer cinc minuts diaris d'exercicis d'anglès amb la DS per millorar el seu vocabulari. Les notes en aquesta matèria van pujar de mitjana un 10%. És el gadget total.

Són moltes les joguines que es publiciten per a persones de 3 a 99 anys. Ben sovint això no és res més que un reclam publicitari. La DS porta camí de merèixer en exclusiva aquesta qualificació. La seva entrada a les aules és, en realitat, una victò- ria més."Estem convençuts que no hi ha marxa enrere. S'ha de canviar la mentalitat dels professors. És un gran avantatge poder utilitzar per a l'ensenyament un petit aparell que fins ara era una joguina que els alumnes utilitzaven a casa", explica Ryuichi Yukita, professor d'anglès de l'escola Notre Dame de Kyoto, una de les més prestigioses del Japó, que va a començar a fer servir la DS a les classes de quart de primària.

EL RIVAL SONY

Abans que res, però, una mica d'història. Sony (Playstation) i Microsoft (Xbox) fa anys que disputen a escala planetària la gran batalla de les consoles. Nintendo és, en aquesta guerra particular, una mena de Suïssa neutral en la qual ningú es fixa i que anys enrere va viure dies de glòria amb la Game Boy portàtil. Però fins i tot aquell mercat, el del joc de butxaca, li volen prendre. Sony llança la seva arrogant PSP per menjar-se el món, un dispositiu preparat per a tot: veure cine, jugar, escoltar música, navegar per internet... Tot i això, vet aquí que Nintendo s'inventa el més estrany dels dispositius. Disposa de dues pantalles --una d'elles és sensible al tacte d'un llapis o, més curiós encara, a una bufada-- reconeix la veu i permet el joc a la xarxa. El peix petit es menja al gran.Amb aquest pedigrí, Nintendo ja ha venut més de 53 milions d'unitats arreu del món (20 milions al Japó). No obstant, la clau del seu èxit (per exemple, que hagi trencat el tabú d'entrar a les escoles per la porta dels professors) no es troba només en el disseny de l'enginy electrònic, sinó sobretot en l'enorme creativitat que han demostrat els pares del software.

COMBATRE LA VELLESA

Potser el més famós d'ells sigui el programa Brain training, dissenyat pel doctor Ryuta Kawashima per exercitar la ment. Al Japó, més del 20% de la població supera els 65 anys d'edat. La preocupació pels efectes de l'envelliment és enorme, així que Kawashima i els seus llibres sobre com combatre l'Alzheimer ja tenien un gran èxit de vendes, però la popularitat del programa de la DS l'ha convertit gairebé en un mite.

Hi ha divisió d'opinions sobre els beneficis terapèutics de la DS, però la clínica Uchida de Kyoto en va comprar 10. ¿Resultat? La portaveu del centre, Chikako Funamoto, destaca que la gent gran es reunia per jugar i que, quan algú rebia l'alta, se'n comprava una.

VALOR A LA BORSA

La qüestió és que unitat a unitat, més l'èxit de la germana gran de la DS, la Wii, Nintendo s'ha convertit en la tercera empresa del Japó pel seu valor a la borsa, només per darrere de Toyota i del banc Mitsubishi Tokyo UFJ.El més curiós del cas és que, en el fons, tot té un accent molt nipó. Al país del pis minúscul, Shigeru Miyamoto, l'ànima creativa de Nintendo, va tenir la intuïció de crear mascotes canines virtuals, però vist el furor que van causar poc després van venir els gats i més tard els cavalls. Les possibilitats semblen infinites. Hi ha cursos de cuina, gimnàstica per als ulls, programes per descobrir les capacitats esquerranes dels destres i a l'inrevés, cursos d'idiomes estrangers, exercicis per ampliar el vocabulari de la llengua pròpia i, per descomptat, jocs.

Tan bé li va al senyor Nintendo que, per a la seva última campanya, ha fitxat l'actriu Nicole Kidman. Li dóna un toc sexi a la consola. Era el que li faltava.