27.12.07

EL JAPÓ BAIXA DE NOTA

27/12/2007 DEBAT SOBRE LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ EN UN PAÍS ASIÀTIC
L'informe PISA revela un descens del nivell escolar nipó i revifa la polèmica sobre els plans educatius
• El país segueix entre els primers del món, tot i el retrocés
JORDI JUSTE.KYOTO
La capacitat acadèmica dels estudiants japonesos baixa, encara que, en el conjunt mundial, segueixen estant en el grup del capdavant. Aquest podria ser un resum dels resultats que es recullen a l'informe PISA per a l'any 2006, recentment publicat, en què s'analitza la capacitat acadèmica dels estudiants de batxillerat de 57 països, 30 dels quals són membres de l'OCDE.
Yuzo Ueda, professor de Ciències en un institut públic d'Ayabe, en una zona rural de la província de Kyoto, opina el següent: "L'informe en si no és preocupant, però és clar que el nivell escolar bàsic està baixant. Caldria completar els coneixements fonamentals. No dic que s'hagi de ficar al cap dels nens una gran quantitat de coneixements, sinó que han de dominar la lectura, l'escriptura i el càlcul abans de poder aplicar- los".
Sisens en coneixement cientí- fic, desens en matemàtiques i quinzens en lectura són unes classificacions que ja voldria tenir Espanya, que se situa en els llocs 31, 32 i 35, respectivament.Pitjor que el 2003No obstant, al Japó han fet ressorgir el debat sobre l'educació perquè aquestes dades representen un retrocés respecte a l'informe del 2003. Ja llavors, el document mostrava una caiguda en el nivell acadèmic i el Govern va decidir rectificar parcialment la seva política de yutori kyoiku (educació folgada), que havia retallat poc abans els continguts mínims de les ensenyances obligatòries per alleugerir la càrrega d'uns estudiants que es consideraven entre els més estressats del món.
"No es pot dir que la culpa sigui del yutori kyoiku. El resultat no pot canviar espectacularment en només tres anys. Si es canvia el sistema cada tres anys sí que empitjorarà. Quan s'opta per aplicar-ne un, s'ha de fer durant el temps suficient per poder avaluar els efectes que té", manifesta Megumi Unoki, professora universitària de francès i mare d'un alumne de batxillerat.
Per la seva banda, el professor Ueda assenyala que la baixada del nivell acadèmic no és responsabilitat exclusiva de l'escola: "A l'apartat de coneixements científics, la posició dels països del nord d'Europa ha millorat perquè allà els preocupa molt el medi ambient. L'interès i l'actitud pels temes quotidians influeixen sobre els nens. Primer, els grans han de tenir interès en aquestes coses, si no els nens no canviaran".
Una opinió similar l'expressa una mestra de llengua japonesa d'un institut privat: "El problema és greu i profund. Ens hem d'ocupar de l'educació dels nens a casa i a la societat. S'ha de fer que tinguin consciència de la necessitat i el plaer d'aprendre. Pel que fa a la classe de japonès, per exemple, no tenen suficient capacitat per llegir ni escriure i, a més a més, no mostren interès a saber coses noves".
Quan es parla de l'educació al Japó, ràpidament apareixen membres de les generacions que es van educar amb setmanes escolars de sis dies afirmant que ara l'escola és massa fàcil. Molts pares complementen el que consideren una formació insuficient enviant els seus fills, a la tarda i els caps de setmana, als juku, escoles de repàs. Però aquests centres, més que formar- los, els preparen en l'habilitat de superar els exàmens d'ingrés a universitats famoses, basats en la memorització i l'automatització més que no pas en la capacitat de raonament.
Cohesió de grup
Un problema primordial que reflecteix l'informe PISA és que al Japó hi ha una gran diferència entre els estudiants molt dolents i la mitjana. Això és conseqüència d'un tret característic de la societat japonesa, que valora la cohesió del grup per sobre de l'excel.lència individual.Per això, molts alumnes dolents van passant curs sense tenir el nivell necessari i poden fins i tot arribar a llicenciar-se en alguna universitat prestigiosa si passen per un dels seus instituts de batxillerat associats, que pràcticament garanteixen l'accés a la facultat, on el nivell d'exigència mínim sol ser molt baix.
"Nosaltres som aquí perquè vam anar a l'escola afiliada, però som tontos, els intel.ligents són aquells d'allà", explicava recentment un alumne d'espanyol d'una universitat privada en referència a una part dels seus companys, que van accedir-hi després d'haver superat un difícil examen d'ingrés.

1 comentari:

CresceNet ha dit...

Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.