28.2.07

Prohibit tapar les panoràmiques històriques


28/2/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
L'Ajuntament de la ciutat japonesa de Kyoto acaba de fer públiques una sèrie de mesures urbanístiques per protegir algunes de les vistes més emblemàtiques de la ciutat. El pla municipal evitarà que noves construccions es posin enmig de 38 perspectives, inventariades amb descripcions tan detallades com "la muntanya Hiei des del jardí del temple Entsuji" o "la muntanya Daimonji des del riu Kamo". A més a més, l'altura màxima dels nous edificis passarà de 45 a 31 metres. Però en cap cas es concediran llicències a les construccions que, encara que estiguin dins dels límits d'altura, interfereixin en alguna de les 38 vistes catalogades.

En la nova política també s'hi inclou l'eliminació, en un període de sis anys, de tots els rètols lluminosos i els anuncis als terrats, que ja estan limitats a algunes zones. Així mateix, es detallen alguns dels estils arquitectònics i materials que hauran de tenir les noves construccions als voltants dels edificis amb valor històric o artístic, entre els quals hi ha els inclosos en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, com per exemple els temples budistes Toji, Kyomizudera i Ryoanji, el santuari sintoista de Kamigamo i el palau de Nijo.

Contra el que molta gent pugui pensar coneixent la llista de palaus, temples i santuaris que acull la ciutat, Kyoto no ofereix una monumentalitat que sigui apreciable des del carrer. A diferència del que passa en moltes ciutats europees, per gaudir de la bellesa de la majoria dels edificis històrics de l'antiga capital s'ha d'entrar als seus recintes. A més a més, unes quantes dècades de creixement descontrolat han destrossat en bona mesura l'harmonia de la majoria de carrers, a base de blocs de pisos i d'oficines d'altures diverses on fins fa poc només hi havia machiyas (cases tradicionals de fusta, de dos pisos).

En canvi, del que encara pot presumir Kyoto és que des de molts punts de la ciutat es pot disfrutar de la visió d'algunes de les muntanyes que la tanquen. Entre elles hi ha la muntanya Atago, a Arashiyama, l'esmentada muntanya Hiei i els cinc turons que, com la muntanya Daimonji, tenen marcat un gran ideograma xinès que cada 16 d'agost s'encén amb grans fogueres, visibles de lluny estant, per culminar la celebració de l'Obon, la festivitat budista del retorn de les ànimes.

A part de les esmentades restriccions, s'enduriran les condicions que hauran de tenir les noves construccions en cas que estiguin ubicades a menys de 500 metres d'edificis catalogats. Per exemple, al voltant del temple Kyomizudera només s'hi podran construir edificis amb teulades de teules japoneses en els estils tradicionals Kirizuma, Yosemune i Irimoya.

Les noves mesures per protegir el paisatge urbà de Kyoto arriben just quan es compliran 10 anys de la inauguració de la nova estació de trens. Es tracta d'un mastodòntic edifici de 60 metres d'altura per 470 de llargada que va ser àmpliament criticat perquè trenca l'estil de la ciutat i els seus límits d'altura, però que avui ja forma part del seu patrimoni artístic i és una de les seves atraccions turístiques.

26.2.07

Arquitectes sota sospita


26/2/2007 OBSESSIÓ PER LA SEGURETAT AL JAPÓ
• El Govern japonès obliga a tancar dos hotels de Kyoto perquè van ser edificats amb informes antisísmics falsos
• El país registra cada any més de 1.000 terratrèmols
JORDI JUSTE.KYOTO
El 5 de febrer, la cadena hotelera Apa Hotel Group va suspendre l'activitat en nou dels seus establiments a causa de la preocupació existent sobre la seguretat dels edificis. El tancament es va produir 10 dies després que dos dels hotels de la cadena, a la ciutat de Kyoto, fossin obligats a evacuar els seus hostes després que es descobrís que havien estat construïts utilitzant informes de resistència antisísmica falsificats. Els projectes de construcció eren de Mitsuo Mizuochi, un dels 2.500 arquitectes reconeguts al Japó com a experts en el càlcul d'estructures, circumstància que va afegir preocupació en un país obsessionat amb els terratrèmols.

Més condemnes

Els problemes d'Apa Hotel es van conèixer només un mes després de la condemna a cinc anys de presó de l'exarquitecte Hidetsugu Aneha per falsificació de dades antisísmiques en els projectes de quatre blocs de pisos i dos hotels. El frau va afectar centenars de propietaris, que van veure com els seus apartaments eren declarats inhabitables. Tant Aneha com els responsables de la immobiliària, la constructora i l'empresa autoritzada per revisar la construcció, van declarar davant d'una comissió parlamentària en sessions televisades, seguides com la gran notícia del país durant setmanes.

Després de la condemna es van repetir les crítiques a l'Administració. "Va ser la política desreguladora del Govern, permetent a agències privades certificar els dissenys d'edificis des del 1999, el que va induir el dissenyador a abusar de la seva especial destresa", va acusar el diari Japan Times en un editorial.Segons el Ministeri d'Infraestructures, els dos hotels de Kyoto tenen una resistència antisísmica que no arriba al 80% de l'exigida. Al juny, el ministeri va descobrir alteracions en diversos projectes de Mizuochi en altres províncies, i va ordenar la investigació de 42 construccions en què havia participat. Entre aquestes hi havia els dos hotels Apa, que presentaven inconsistències i alteracions en la documentació. En concret, el resultat de la resistència, obtingut per ordinador, havia estat corregit amb un processador de textos. Mizouchi va reconèixer que era l'autor d'aquests canvis, però va dir que els va introduir després de recalcular a mà les estructures. "Els ordinadors no són correctes al 100%. Hi pot haver virus i altres problemes amb el software", es va justificar l'arquitecte.

El Japó es troba a la confluència de tres plaques tectòniques, una circumstància que provoca que es registrin més de 1.000 sismes cada any i que no siguin estranys els terratrèmols de més de quatre graus en l'escala de Richter. Al llarg de la seva història, el país ha patit grans terratrèmols, com per exemple el de Kanto, que va matar 140.000 persones el 1923, o el de Hanshin, que va causar més de 6.000 morts el 1995.

Com afrontar sismes

Els terratrèmols són presents en la vida dels japonesos en forma de constants recordatoris sobre la necessitat d'estar preparats per afrontar-los. A tot el país hi ha mapes amb zones designades per a l'evacuació, freqüentment es fan assajos i, quan hi ha un tremolor apreciable, immediatament apareixen alertes en sobreimpressió a tots els canals de televisió. Per aquest motiu, qualsevol dubte sobre la resistència dels edificis als terratrèmols crea l'alerta.

Malgrat l'obsessió per la seguretat, un estudi recent del diari Asahi afirma que només un 20% dels edificis construïts amb normes anteriors a la reforma que es va fer el 1981 han estat revisats. Segons els funcionaris encarregats de les inspeccions, a vegades s'enfronten a propietaris temorosos que el valor dels seus béns es desplomi si s'hi troben deficiències.

En el terratrèmol del 1995, gran part dels edificis que van cedir al sisme havien estat construïts segons les normes antigues. El 2005, els blocs aixecats segons aquestes normes encara eren gairebé una quarta part del total del país. I, més preocupant encara, el desembre del 2006, una investigació va revelar que un de cada 14 edificis de 10 o més pisos revisats no complia els paràmetres mínims de seguretat.

21.2.07

El Japó aposta per 'Babel' però aclama 'Cartas desde Iwo Jima'


21/2/2007 COMPTE ENRERE DELS PREMIS DE HOLLYWOOD.ELS PREPARATIUS
JORDI JUSTE.KYOTO



El Japó estarà representat aquest any a la cerimònia dels Oscars per dues pel.lícules... que no són japoneses.


Iwo Jima kara no tegami (Cartas desde Iwo Jima), del nord-americà Clint Eastwood, està nominada en la categoria de millor pel.lícula, i Babel, del mexicà Alejandro González Iñárritu, aspira a set premis, entre ells també el de millor film. Al Japó, les apostes s'inclinen per Babel."Eastwood ja va guanyar fa dos anys amb Million Dollar Baby, així que fa la impressió que és aviat per a un altre premi --ha dit el prestigiós crític Yuichi Maeda--. A més, és la primera vegada que es nomina un film en japonès com a millor film i és difícil que guanyi". Per Maeda, per cert, la favorita és Babel però la millor és Pequeña Miss Sunshine.


Iwo Jima kara no tegami, rodada majoritàriament en japonès, en localitzacions japoneses i amb un repartiment japonès encapçalat per Ken Watanabe, ha estat número u durant cinc setmanes al Japó. La crítica l'ha aplaudit tant per les seves qualitats artístiques com per presentar de manera imparcial la batalla d'Iwo Jima, un dels episodis més sagnants de la segona guerra mundial, amb 22.000 morts japonesos i 6.800 nord-americans.


En el cas de Babel, una de les quatre històries narra les vicissituds d'una noia sordmuda japonesa, paper pel qual Rinko Kikuchi aspira al premi a la millor actriu secundària. A l'espera de l'estrena a la primavera, la pel.lícula ja ha convertit la poc coneguda Kikuchi en una celebritat. Si s'emporta l'estatueta, seria la segona japonesa a fer-ho, just 50 anys després que ho fes Mioko Umeki per la seva interpretació a Sayonara, també estrangera i ambientada al Japó.


Aquesta doble presència estrangera del Japó als Oscars coincideix amb un boom del cine nipó dins de les seves fronteres. Encara que Harry Potter i el calze de foc va ser la pel.lícula més vista l'any passat, la suma dels films del país van batre a la taquilla els de fora per primera vegada en 21 anys. La cinta amb més ingressos va ser Gedo Senki (Contes de Terramar), de dibuixos animats, seguida molt de prop per Limit of Love, Umizaru, un film d'acció sobre guardacostes.

16.2.07

Un suïcidi segella la pau en el si de la màfia japonesa


16/2/2007 SUCCESSOS
• Un cap del segon grup 'yakuza' del país és trobat mort al seu pis de Tòquio
• Els últims dies s'havia intensificat la lluita pel control de les activitats il.legals
JORDI JUSTE
El cap d'un important grup de la yakuza, la màfia japonesa, va ser trobat mort ahir al matí al seu apartament de Tòquio, en el que sembla tractar-se d'un suïcidi. Kazuyoshi Kudo, de 70 anys, era dirigent de la Kokusui-kai, que representa a Tòquio la Yamaguchi-gumi, la segona organització criminal més important del Japó, un grup que té la base principal a Kobe (oest del país) i que els últims mesos s'ha vist involucrat en diversos incidents amb la seva principal rival, la Sumiyoshi-kai, pel control de la capital.

La guerra entre bandes va tenir el seu punt àlgid el 5 de febrer passat amb l'assassinat a trets, a les deu del matí i al mig del carrer del centre de Tòquio, de Ryoichi Sugiura, de 43 anys i cap de la Kobayashi-kai, afiliada a la Sumiyoshi-kai. Durant tota la setmana passada, van tenir lloc diversos tirotejos entre membres de les organitzacions rivals, també a Tòquio. No obstant, els últims dies havien aparegut informacions que apuntaven a un acord per posar fi a les hostilitats, iniciades per aconseguir el control de les activitats il.legals al barri de Roppongi, una de les zones d'entreteniment de la capital japonesa.

REPARTIMENT DEL NEGOCI

Segons va publicar fa uns dies el diari Asahi Shimbun, dijous passat, dirigents de la Yamaguchi-gumi i de la Sumiyoshi-kai es van reunir per aclarir els termes del repartiment del negoci de protecció a Roppongi. "El pacte original establia el pagament mensual d'un percentatge dels beneficis a la Kokusui-kai, però últimament es feien entregues úniques de sumes, encara que només durant les èpoques tradicionals de regals, a l'estiu i final d'any", segons va explicar una font de la policia a l'Asahi Shimbun. En la reunió amb la Sumiyoshi-kai, els caps de la Yamaguchi-gumi haurien admès la responsabilitat dels seus afiliats en l'assassinat de Sugiura i, en conseqüència, haurien acceptat el pagament d'una indemnització.

DISCIPLINA INTERNA

El suïcidi d'ahir podria ser part de l'acord entre bandes criminals o un acte d'assumpció de responsabilitat per part del cap de la Kobayashi-kai davant els seus superiors de la Yamaguchi-gumi. De fet, els diferents grups de la yakuza es caracteritzen per una forta disciplina interna i per mostres de fidelitat i contrició en forma de sacrificis, com per exemple tallar-se parts dels dits.Fins a dates recents, la Yamaguchi-gumi s'havia mantingut en el seu feu de l'oest del Japó, però el 2005 va arribar a un acord d'afiliació amb la Kokusai-kai i va començar a exigir una part més elevada dels ingressos per les activitats criminals a Tòquio i uns pagaments més regulars. Per la seva part, la Sumiyoshi-kai i altres grups de la zona de Tòquio veuen amb gran recel els intents de la Yamaguchi-gumi per establir-se a la seva regió.

8.2.07

La vella 'machiya' torna a estar de moda


8/2/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Últimament, els edificis que destaquen a les revistes de tendències de Kyoto són cases velles de fusta. Es tracta d'algunes de les machiya (cases de ciutat) supervivents de la modernització que amenaça un tipus d'edificació que fins als anys 60 del segle passat ocupava una gran part del casc urbà. Després de dècades en què van ser considerades incòmodes relíquies, ara reben l'atenció d'institucions i creadors de moda, que han descobert el seu encant com a locals comercials i vivendes. Entre les machiya renovades hi ha fins i tot, des del febrer del 2006, un restaurant espanyol, El Fogón.
Les machiya no són només cases velles de fusta; són testimonis d'una estètica i un estil de vida que molta gent, cansada del formigó i l'estrès, vol recuperar. A més, com diu Yuki Nakamura, del Centre per a la Preservació del Paisatge Urbà, "són importants per conservar el Kyoto amb gust de Kyoto".
Encara que n'hi ha variacions, les machiya es caracteritzen per una estructura allargada, de dos pisos, amb una façana estreta. Primer es troba un espai que pot ser utilitzat com a botiga o com a taller, des del qual s'accedeix a la vivenda, sovint precedida per un pati i amb un magatzem a la part posterior. Els terres són de tatami o de fusta, i moltes parets són portes corredisses, cosa que permet donar diferents usos a l'espai.
Les machiya van sorgir fa uns 500 anys com a allotjament dels artesans i els comerciants, i els terratrèmols i incendis que ha patit la ciutat van servir per fer-les evolucionar. Ja al segle XX, van sobreviure a la segona guerra mundial gràcies al fet que Kyoto va ser preservada dels bombardejos. Els nord-americans van entendre que la ciutat no era un objectiu militar valuós i van renunciar a destruir-la per minar la moral nipona.
Un cop recuperada la sobirania, el Japó es va dedicar a conservar els seus palaus, santuaris i temples. No obstant, es va oblidar de l'arquitectura popular i, d'aquesta manera, desenes de milers de machiya van ser demolides per deixar espai a blocs d'apartaments i oficines d'estètica anodina. Avui dia es calcula que queden a Kyoto poc més de 20.000 machiya, i ja resulta difícil trobar zones en què se'n mantinguin dretes unes quantes de forma contigua. La majoria de les vegades estan encaixonades entre edificis de cinc o més pisos.
Segons la portaveu del Centre de Preservació, malgrat la moda d'habilitar-les com a comerços, la destrucció de les machiya prossegueix. A més, moltes vegades l'adaptació comercial no és la solució ideal. "Quan s'usen per a restaurants i botigues, a vegades s'hi fan reformes, com treure columnes, que debiliten l'edifici i fan difícil recuperar-lo posteriorment com a vivenda", explica Nakamura, que afegeix que "per garantir-ne el futur, se les ha de fer resistents als terratrèmols i compatibles amb un estil de vida modern", és a dir, dotar-les de comoditats. Però això costa molts diners i, a més, la major part de les machiya són als districtes centrals de Kyoto, de manera que el seu valor econòmic és molt inferior als preus dels terrenys on es troben.

El Japó segueix penjant reus discretament


El dia de Nadal 4 homes van ser executats

L'oposició a la pena de mort és molt escassa

Jordi Juste. Kyoto

El dia de Nadal quatre homes van ser penjats al Japó. No hi va haver vigílies de protesta ni campanyes de recollida de firmes ni pronunciaments internacionals en contra. Tot es va fer, com sempre que hi ha execucions, discretament, sense anuncis ni tan sols a les seves famílies. La notícia que s'havia executat a quatre interns es va donar una vegada estaven signats els certificats de defunció i no va provocar cap reacció destacable en l'opinió pública, més enllà de les crítiques habituals d'alguns polítics de l'oposició i de membres de grups contraris a la pena capital. “És Nadal, un dia especial fins i tot per als que no són cristians. No puc entendre per què van escollir portar a terme les execucions”, va declarar Nobuto Hosaka, del Partit Social Democràtic.

Els quatre executats eren Hiroaki Hidaka, de 44 anys, convicte per la mort de quatre dones el 1996; Michio Fukuoka, de 64 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de tres persones; Yoshiaki Akiyama, de 77 anys, sentenciat a morir per la mort el 1975 d'una empresària a la qual va robar 10 milions de iens (65.000 euros.); i Yoshio Fujinami, de 75 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de dos parents de la seva ex dona.

Execucions tots els anys

Les quatre execucions es produeixen després d'un parèntesi de 15 mesos degut a la resistència de l'anterior ministre de Justícia, el budista Seiken Sugiura, a signar les ordres d'execució. Es manté així el rtiml d'efectuar com a mínim una execució cada any reprès quan el 1993 va acabar la moratòria imposada pel ministre Masaharu Gotoda. L'actual titular de Justícia, Jinen Nagase, va declarar al prendre possessió el setembre que entenia “que hi ha veus contra la pena de mort”, però es va mostrar inclinat a prestar major atenció als sentiments de les víctimes i a “mantenir l'ordre a la societat”. Després de les execucions de Nadal, Nagase es va limitar a declarar que havia pres la seva decisió “de manera adequada i curosa, d'acord amb la llei”.

Les presons japoneses compten ara amb 94 interns condemnats a morir que esperen la firma del ministre, l'única persona autoritzada per la llei per donar l'ordre. Entre els habitants del corredor de la mort es compten criminals tan famosos com Chizuo Matsumoto, conegut com a Shoko Asahara, el líder de la secta Aum, responsable de l'enverinament amb gas sarín en el metro de Tòquio, que el 1995 va causar la mort de 12 persones i milers de ferits.

Després de les execucions, resposables del Ministeri de Justícia van donar a conèixer la seva preocupació per la sobrepoblació del corredor de la mort, a causa de l'augment del nombre de condemnes i al major zel dels ministres a l'escollir casos que no generin polèmica. Precisament, el dia 27 es va saber que el tribunal superior de Nagoya ha denegat la possibilitat de repetir el judici de Masaru Okunishi, un home de 80 anys condemnat el 1961 per la mort per enverinament de cinc dones, un crim que en principi va confessar però que després va afirmar haver admès sota pressió de la policia.

Secretisme

Els condemnats a mort al Japó són informats de les seves execucions el matí del dia que van a ser portades a terme i les famílies reben la notificació quan ja són un fet. Segons el Ministeri, es fa així per evitar el sofriment dels reus. No obstant això, Aministía Internacional ha criticat repetidament la pràctica com una forma d'evitar que s'obri un debat sobre la pena de mort. De moment, les enquestes mostren que prop del 80 per cent de japonesos accepta aquesta forma de càstig. En la cultura nipona està molt arrelada la idea de pagar pels errors amb la pròpia vida i es repeteixen periòdicament casos d'assassins que demanen ser executats.