El Japó segueix penjant reus discretament

El dia de Nadal 4 homes van ser executats

L'oposició a la pena de mort és molt escassa

Jordi Juste. Kyoto

El dia de Nadal quatre homes van ser penjats al Japó. No hi va haver vigílies de protesta ni campanyes de recollida de firmes ni pronunciaments internacionals en contra. Tot es va fer, com sempre que hi ha execucions, discretament, sense anuncis ni tan sols a les seves famílies. La notícia que s'havia executat a quatre interns es va donar una vegada estaven signats els certificats de defunció i no va provocar cap reacció destacable en l'opinió pública, més enllà de les crítiques habituals d'alguns polítics de l'oposició i de membres de grups contraris a la pena capital. “És Nadal, un dia especial fins i tot per als que no són cristians. No puc entendre per què van escollir portar a terme les execucions”, va declarar Nobuto Hosaka, del Partit Social Democràtic.

Els quatre executats eren Hiroaki Hidaka, de 44 anys, convicte per la mort de quatre dones el 1996; Michio Fukuoka, de 64 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de tres persones; Yoshiaki Akiyama, de 77 anys, sentenciat a morir per la mort el 1975 d'una empresària a la qual va robar 10 milions de iens (65.000 euros.); i Yoshio Fujinami, de 75 anys, condemnat per l'assassinat el 1981 de dos parents de la seva ex dona.

Execucions tots els anys

Les quatre execucions es produeixen després d'un parèntesi de 15 mesos degut a la resistència de l'anterior ministre de Justícia, el budista Seiken Sugiura, a signar les ordres d'execució. Es manté així el rtiml d'efectuar com a mínim una execució cada any reprès quan el 1993 va acabar la moratòria imposada pel ministre Masaharu Gotoda. L'actual titular de Justícia, Jinen Nagase, va declarar al prendre possessió el setembre que entenia “que hi ha veus contra la pena de mort”, però es va mostrar inclinat a prestar major atenció als sentiments de les víctimes i a “mantenir l'ordre a la societat”. Després de les execucions de Nadal, Nagase es va limitar a declarar que havia pres la seva decisió “de manera adequada i curosa, d'acord amb la llei”.

Les presons japoneses compten ara amb 94 interns condemnats a morir que esperen la firma del ministre, l'única persona autoritzada per la llei per donar l'ordre. Entre els habitants del corredor de la mort es compten criminals tan famosos com Chizuo Matsumoto, conegut com a Shoko Asahara, el líder de la secta Aum, responsable de l'enverinament amb gas sarín en el metro de Tòquio, que el 1995 va causar la mort de 12 persones i milers de ferits.

Després de les execucions, resposables del Ministeri de Justícia van donar a conèixer la seva preocupació per la sobrepoblació del corredor de la mort, a causa de l'augment del nombre de condemnes i al major zel dels ministres a l'escollir casos que no generin polèmica. Precisament, el dia 27 es va saber que el tribunal superior de Nagoya ha denegat la possibilitat de repetir el judici de Masaru Okunishi, un home de 80 anys condemnat el 1961 per la mort per enverinament de cinc dones, un crim que en principi va confessar però que després va afirmar haver admès sota pressió de la policia.

Secretisme

Els condemnats a mort al Japó són informats de les seves execucions el matí del dia que van a ser portades a terme i les famílies reben la notificació quan ja són un fet. Segons el Ministeri, es fa així per evitar el sofriment dels reus. No obstant això, Aministía Internacional ha criticat repetidament la pràctica com una forma d'evitar que s'obri un debat sobre la pena de mort. De moment, les enquestes mostren que prop del 80 per cent de japonesos accepta aquesta forma de càstig. En la cultura nipona està molt arrelada la idea de pagar pels errors amb la pròpia vida i es repeteixen periòdicament casos d'assassins que demanen ser executats.