30.1.07

Diplomàcia manga


• El Japó intenta aprofitar l'èxit mundial del seu còmic per atraure nous turistes
• El mercat del tebeo mou al país 3.300 milions d'euros anuals
JORDI JUSTEKYOTO
El Japó compta des del novembre amb el Museu Internacional del Manga, promogut i gestionat per l'Ajuntament de Kyoto i la Universitat Seika, com a instrument per elevar el còmic al rang cultural que es mereix. Malgrat que el sector factura més de mig bilió de iens (3.300 milions d'euros) a l'any i que són legió els japonesos que esperen cada setmana la sortida a la venda dels seus còmics favorits, el gènere tenia fins fa poc mala premsa entre moltes persones cultes, que el consideraven una forma de subcultura, un passatemps que no es podia comparar a la verdadera literatura.

Avui en dia el manga ja és reconegut com una forma d'expressió digna de ser utilitzada en llibres de text, campanyes d'informació de la policia o promoció de polítiques públiques. Fins i tot el ministre d'Afers Estrangers, Taro Aso, un prestigiós lector de còmics, va anunciar que els farà servir per a la promoció del Japó. "Vivim en uns temps en què les veus populars, que provenen de la gent normal, poden fer canviar la política estrangera d'un país. Vull assegurar-me que la nostra cultura popular està al nostre costat", va dir Aso en referència al manga.

La paraula manga en japonès equival a còmic, però en els últims anys ha estat adoptada internacionalment per referir-se als tebeos creats al Japó o en altres països seguint la seva estètica. Molts experts li reconeixen influències artístiques autòctones, com l'ukiyoe, però el naixement del manga no s'entendria sense la influència dels còmics estrangers, sobretot nord-americans.

El nou museu vol oferir al públic una visió del manga com a part substancial de la cultura japonesa. "Hi ha elements expressius del manga que ja es troben a les pintures enrotllables de l'època Heian (794-1192). Em sembla que és molt significatiu que el Museu del Manga s'estableixi a Kyoto, un lloc on la cultura tradicional encara triomfa", va manifestar el director, Takeshi Yoro.

Instrument cultural

Segons l'opinió de Ron Stewart, estudiós australià del manga, al museu li falta un discurs coherent, ja que "és massa eclèctic" però no deixa de ser un valuós instrument cultural. "És bo perquè el Japó va perdre una part de la seva història. Moltes col.leccions es tiraven a les escombraries. (...) Ara aquí també s'estudia el manga d'una manera aca- dèmica. Aquest lloc hauria de ser bo per a la investigació", assenyala Stewart.

L'entrada només costa 500 iens (3 euros) per als adults i 100 per als nens (75 cèntims) i permet disfrutar de nombrosos exemplars de lectura. A més a més, s'hi organitzen tallers de manga i espectacles de kamishibai (teatre de paper), una forma tradicional d'explicar contes en què el narrador mostra cartolines il.lustrades.

Entre les obres internacionals de lectura lliure hi ha edicions en castellà i en català de Bola de Drac, exemplars del Capitán Trueno, Makoki i Mortadel.lo i Filemó. Però, ara per ara, el museu sembla més dedicat a atraure el públic japonès que a constituir-se en un centre de referència del còmic mundial.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Descobreixo aqueta iniciativa del Museu del Manga gràcies al teu post. Penso que és molt bona pensada, i m'agrda que hi hagis trobat alguna cosa en català. El nostre idioma està molt marginat en el món dels còmics nord-americans, però potser gaudeix d'una miqueta més de salut en el manga.

He conegut a més d'un jove adolescent que te al Japó com a punt de referència, com a somni... i no és per cap dels tòpics, ni per la flor del cirerer, no. És pel manga i els video-jocs. Penso que no és casula que el ministre d'afers exteriors vulgui aprofitar aquest filó: farà bé.

Una abraçada des de Tarragona i bon bloc!