25.1.07

El Nihonbashi, història sota l'autopista


25/1/2007 CRÒNICA DESDE TOKIO // JORDI JUSTE

¿Es poden imaginar que sobre el quilòmetre zero de la Puerta del Sol passés una autopista? Doncs una cosa així passa a Tòquio, on hi ha el Nihonbashi (literalment, el pont del Japó), construït a principis del segle XVII i considerat el centre neuràlgic del país durant l'època d'Edo (1600-1868). D'aquí sortien les rutes principals, entre elles el Tokaido, que connectava la principal metròpolis del Japó amb la capital de l'època, Kyoto.

El 1907 s'hi va col.locar una placa indicant el lloc exacte des d'on s'havia de calcular el quilometratge de les calçades japoneses, i encara avui les fites d'autopistes i carreteres indiquen la distància que els separa del pont. L'estructura de fusta original va ser substituïda el 1911 per la construcció renaixentista de granit actual, que va sobreviure al gran terratrèmol del 1923 i als bombardejos del 1945.

No obstant, l'any 1964 el Japó es preparava per confirmar al món el seu renaixement amb l'organització a Tòquio dels Jocs Olímpics. Eren els anys del creixement econòmic accelerat, en què s'havien de construir infraestructures, encara que fos a costa d'enderrocar o arraconar trossos d'història. I una de les víctimes va ser el Nihonbashi, que va quedar relegat a sota de l'autopista, al centre de la ciutat, a escassos metres de les seus del Banc del Japó, la borsa de Tòquio i els grans magatzems Mitsukoshi. A més a més, des de fa un any, a cinc minuts d'aquest his- tòric pont hi ha el Sant Pau, bessó del restaurant de Sant Pol de Mar, de la cuinera catalana Carme Ruscalleda.

Des de finals dels anys 60, grups de veïns han reivindicat la necessitat de tornar la dignitat al Nihonbashi, però va ser l'any 2006 quan l'assumpte va ser objecte de debat públic arran de la demanda de l'exprimer ministre, Junichiro Koizumi: "Vull veure el Nihonbashi convertit en el lloc més fascinant del món", va afirmar.Al mes de setembre es va presentar una proposta per soterrar dos quilòmetres d'autopista al pas pel pont i construir un parc i un passeig. El problema és que el cost es calcula en prop de mig bilió de iens (més de 3.000 milions d'euros), per les dificultats tècniques de salvar els diversos túnels del metro i galeries de serveis que travessen el subsòl de la zona.

Tòquio ha estat declarada la candidata oficial del Japó per celebrar els Jocs Olímpics del 2016, de manera que ja s'ha assenyalat l'oportunitat per desfer un error urbanístic motivat pels Jocs celebrats mig segle abans. No obstant, no tothom està d'acord amb la idea: el professor d'enginyeria Taro Igarashi, de la Universitat de Tohoku, assenyala que el país hauria d'estar més orgullós de l'autopista metropolitana, que representa la capacitat tècnica del Japó del segle XX, que del vell pont, que no és més que una imitació de tants altres que travessen els rius d'Europa. Per Igarashi, l'actual combinació ha de ser preservada perquè permet "sentir la composició dinàmica de les ciutats japoneses des del mateix acte violent de construir un pont sobre un pont".

2 comentaris:

el Gran Barrufet ha dit...

Be, lo de les autopistes aixecades son una autentica barbaritat visual. a osaka n'hi ha una que travessa un edifici....suposo que la destruccio de paisatges i monuments historics es bastant normal al japo, pel que he vist.

Tondo Rotondo ha dit...

Veig què Tòquio te una cosa en comú amb Tarragona: l'any 2016, l'emblemàtic 2016.

M'ha agradat aquest post, ajuda a entendre alguna cosa d'aquest lunyaaaaaaaaaaà orient on vius :)