23.1.09

Els primers adults de l'era de Heisei

Instant de la cerimònia de Kyoto. Jordi Juste
L'any 2009 al Japó és l'any 21 de l'era de Heisei; és a dir, del regnat de l'emperador Aki Hito. Això significa que el 2008 van complir els 20 anys i van arribar a la majoria d'edat la primera generació de japonesos nascuts a l'era actual. En concret, 1.330.000 nous adults, la xifra més baixa de les últimes dues dècades, una dada que recorda la tendència a l'envelliment de la societat japonesa a causa de la combinació d'una altíssima esperança de vida amb un baixíssim índex de natalitat.
L'entrada en l'edat adulta se celebra a tot el país amb cerimònies organitzades pels ajuntaments el segon dilluns de gener, seijin no hi (dia dels nous adults), que és festiu nacional. Els joves assiteixen als actes, presidits per les autoritats locals, vestits formalment. Una gran majoria de noies van amb quimono i els nois, normalment, amb americana i corbata occidental. Es tracta d'esdeveniments molt seriosos, amb discursos dels alcaldes i dels representants dels joves, que molts suporten estoicament esperant que acabin ràpid per poder-se reunir amb els seus antics companys d'escola, fer-se infinitat de fotos i anar-se'n a beure. No obstant, gairebé forma part de la tradició que, en moltes de les cerimò- nies, els més esvalotadors de cada generació hi arribin del tot borratxos i sabotegin tots els discursos de les autoritats.
A Kyoto, ciutat de més d'un milió d'habitants, la cerimònia va reunir aquest any 10.000 nous adults en dues sessions marcades, com sempre, per l'afany local de ressaltar la seva condició d'antiga capital i custòdia de les tradicions. L'alcalde, vestit amb hakama (quimono de dues peces) ho va recordar en el seu discurs, i els actes es van obrir amb l'actuació d'un grup de wadaiko (tambors japonesos). Les mesures de seguretat van fer que els joves amb ganes d'armar un escàndol s'haguessin de conformar exhibint-se davant del pavelló en què se celebraven els actes.
A aquests actes, organitzats per l'ajuntament, només s'hi pot assistir amb invitació, però molta gent es queda a la porta per veure els joves. Com passa en gairebé totes les celebracions japoneses, no hi falta una considerable quantitat de fotògrafs, aficionats locals amb equips que són l'enveja de molts professionals estrangers, a la caça de les noies amb l'aspecte més espectacular. N'hi ha moltes que llueixen pentinats sofisticats i la majoria porta un quimono conegut com a furisode, amb unes mànigues que són tan amples que gairebé toquen a terra i que només poden portar les solteres, cosa que fa que moltes dones no s'ho posin més que aquell dia i per a la graduació universitària. També s'hi poden veure joves pertanyents a la minoria coreana amb el seu vestit tradicional, el chima jeogori.
Tampoc perden l'ocasió els partits polítics, que hi van amb camions amb la part superior convertida en estrada per guanyar-se els nous votants. De tant en tant ressorgeix al Japó el debat sobre si s'ha de rebaixar l'edat mínima per votar als 18 anys però, a jutjar pel poc interès que hi mostren els nous adults, no sembla que es tracti d'una demanda gaire urgent per part dels presumptes interessats.
Un grup de noies després de la cerimònia. la segona per la dreta porta el vestit tradicional coreà. Jordi Juste




15.1.09

¿El caràcter està escrit a la sang?

El manual del tipus O. JJuste
15/1/2009 CRÒNICA DES DE KYOTO
Al Japó hi ha molts sistemes acientífics de predir el futur d'algú i de conèixer la seva personalitat. Alguns estan lligats a les seves tradicions, com és el cas dels omikuji, uns paperets que s'obtenen al treure un palet d'una caixa als santuaris sintoistes, o el nombre de traços que sumen els caràcters xinesos amb què s'escriuen el nom i el cognom. Uns altres són d'introducció més recent, com l'horòscop occidental i el tipus de sang.
Aquest últim mètode està tan arrelat que molts japonesos ignoren que el seu origen se situa als anys 20 del segle passat, lligat a les teories racistes que associaven el caràcter dels pobles al predomini d'un determinat grup sanguini. Llavors va adquirir gran popularitat i els militars nipons el van intentar usar per seleccionar els soldats més ben dotats. No obstant, vista la seva escassa eficàcia, als anys 30 va passar de moda i no va tornar a estar en voga fins als 70, quan el va revitalitzar l'advocat i personatge televisiu Masahiko Nomi.
Des d'aleshores, molts japonesos s'han deixat seduir per aquesta forma de classificar les persones, segons la qual els que tenen la sang de tipus A són gent ordenada i sensible però enutjosa, els del grup B són actius i sociables però egoistes, els AB són freds i racionals però indecisos i els O són agradables i optimistes però vanitosos.
Aquest assumpte s'ha convertit en una font d'ingressos per a la indústria editorial. Un dels èxits de vendes d'aquest any a les llibreries japoneses ha estat la col.lecció Jibun no setsumeisho (El teu propi manual d'instruccions), que han situat els volums dels tipus A i O, els més abundants, en els primers llocs de les llistes de vendes i s'ha convertit en tema de conversa, especialment entre els joves.
"Em vaig comprar el llibre del meu tipus i ho encerta tot sobre mi", explica Haruno, una noia universitària. Ayae, la seva companya de classe, també es mostra convençuda de la fiabilitat del mètode: "Moltes vegades, quan he conegut una persona he imaginat, per la seva forma d'actuar, quin era el seu grup sanguini, i sempre l'he encertat". En canvi, Yuuta, un noi de 19 anys, confessa que la seva afició pel mètode és més aviat recreativa: "No sé si l'encerta o no, però la vida és més divertida si creus en aquestes coses", diu.
Recentment, l'actor de kabuki (teatre tradicional japonès) Ichikawa Danjuro va explicar que el seu tipus sanguini ha canviat d'A a O a causa d'un trasplantament de cèl.lules mare procedents de la seva germana, com a part d'un tractament per curar la leucèmia. Coneixedor de la popularitat del sistema de definir la personalitat a partir del tipus de sang, Ichikawa va plantejar un repte al públic que assisteixi a la seva reaparició en l'escena: "Vull que vingui i vegi si la forma d'actuar és diferent entre les persones de tipus A i les de tipus O". És d'esperar que hi hagi bastants espectadors que vegin en els gestos i en l'entonació d'Ichikawa la prova de la transformació del seu caràcter, ja que, segons una enquesta, el 63% de les dones i el 47% dels homes japonesos afirmen que creuen en la relació entre tipus de sang i personalitat.

4.1.09

Nadal a l'americana

4/1/2009 CRÒNICA DES D'OSAKA
Sota el tauró de la pel.lícula. JJuste
El Nadal és una de les celebracions que posen més de manifest l'eclecticisme i el sincretisme dels japonesos. Malgrat que només un 1% dels 128 milions d'habitants de l'arxipèlag són cristians, durant el mes de desembre les ciutats japoneses s'engalanen amb motius nadalencs, adoptats sobretot de la seva versió nord- americana. Així, decoracions lluminoses, arbres de Nadal i, sobretot, molts parenoels poblen els centres comercials del Japó, on a més a més sonen nadales clàssiques en versió anglesa.
El Nadal és --també aquí-- sobretot una festa comercial. A les cases, a més, s'hi menja el kurismasu keiki, un pastís normalment cobert de nata i decorat amb maduixes. Les parelles joves es reuneixen la Nit de Nadal en sopars romàntics que sovint acaben en algun dels abundants rabu hoteru, hotels en què les habitacions es paguen per hores. El dia 25 a la matinada hi ha cua per entrar a rematar la festa.

Per a moltes noies resulta un trauma arribar a aquest dia sense nòvio. "Ho vam deixar a l'octubre. Sóc una beneita, ¿oi? Just dos mesos abans de Nadal. Quin moment més inoportú", comentava recentment Ai, una noia de 19 anys. Per la seva part, Nanako, de 20, explicava que ella i el seu nòvio havien decidit posposar la celebració fins al cap de setmana, perquè el dia de Nadal al Japó és laborable i aquest any queia en dijous.

Possiblement per això moltes de les decoracions de Nadal s'han mantingut aquest any uns dies més del que sol ser habitual. Casualment, el dia 23 de desembre és festiu perquè se celebra l'aniversari de l'emperador, però, a diferència del que passaria en altres països, aquí gairebé ningú fa pont i la majoria dels treballadors només disfruten de quatre o cinc dies festius al voltant de l'Any Nou.

On més s'aprofita el Nadal al Japó, en el seu vessant decoratiu, és als dos principals parcs d'atraccions del país: el complex format per Disney World i Disney Sea, als voltants de Tòquio, i Universal Studios Japan, a Osaka. Tots dos estan aquests dies plens de joves japonesos que aprofiten les dues setmanes de vacances escolars d'hivern.El Nadal, que al Japó és al cap i a la fi una cosa importat gràcies al cinema de Walt Disney i Hollywood, serveix per connectar la realitat del calendari occidental amb l'Occident de fantasia que recreen els parcs d'atraccions americans.

El Nadal a Disney World Tokyo o a Universal Studios Japan és propícia per observar la relació cultural que manté el país oriental amb el seu aliat més important. El Japó ha adoptat de la segona guerra mundial ençà una gran quantitat de manifestacions de la cultura popular nord-americana, però sempre ho ha fet d'una manera supèrflua i sense que aquestes hagin arribat a suprimir les autòctones.

Una vegada guardat Santa Claus a l'armari apareixen al Japó les decoracions sintoistes per rebre l'any nou; molts japonesos compleixen com sempre amb els ritus de la seva religió ancestral, però alhora també troben temps per anar a alguna count down party amb regust americà.