28.1.08

Reclam publicitari en els mocadors de paper


28/1/2008 CRÒNICA DES D'OSAKA // JORDI JUSTE
Quatre mil milions de paquets de mocadors de paper es reparteixen cada any gratis als carrers de les ciutats japoneses. No es tracta de cap acció altruista sinó d'una forma de distribuir publicitat que funciona des de fa més de tres dècades. És estrany entrar o sortir d'alguna estació de ferrocarril japonesa i no trobar un o diversos repartidors de clínex, de manera que, si un no s'hi resisteix en alguna ocasió, és fàcil acabar amb les butxaques o la bossa plens de cel.lulosa. En hores punta, a les estacions més transitades, és un espectacle veure l'habilitat amb què distribueixen els mocadors sense interrompre els vianants.

Els paquets són de plàstic transparent, fan uns 7 per 10 centímetres i contenen 10 mocadors cada un. Estan dissenyats perquè s'obrin per una de les dues cares i en l'altra es pot veure un anunci imprès en una làmina de paper més dur. Els anunciants que escullen aquest suport per distribuir el seu missatge publicitari són molt variats, i poden incloure des de bars o restaurants locals fins a grans empreses de crèdit al consum, passant per gimnasos, cases de massatges o promocions immobiliàries i, a vegades, van acompanyats de cupons de descompte.

Als supermercats i drogueries es ven una gran quantitat de paquets de cartró de clínex per a la casa, però a vegades és difícil trobar a les botigues mocadors de butxaca, de manera que la gent confia a trobar-se en el seu camí amb algun repartidor. No obstant, sol passar que alguns tenen ordres d'entregar mocadors només al públic a qui va destinat l'anunci, de manera que si un no està dins d'aquest segment pot trobar-se sense res per mocar-se. Però, a més de per netejar-se el nas, els clínexs resulten molt útils al Japó en bars i restaurants, on sovint no hi ha tovallons de cap tipus, o en algun dels abundants vàters públics, gairebé sempre nets però a vegades mal assortits de paper.

Per altra banda, no és gens estrany sentir el relat d'algun visitant estranger susceptible, que es pren la ignorància del repartidor de mocadors (que potser porten un anunci d'una escola d'anglès o d'una acadèmia per ingressar a la policia japonesa) com una discriminació imperdonable que el deixa sense el que constitueix un original i econòmic record del seu viatge al Japó.

L'èxit dels mocadors de paper amb publicitat es deu a la seva efectivitat. Segons un estudi elaborat per una empresa consultora de mercat, tres de cada quatre japonesos accepten els clínexs que els ofereixen pel carrer, una proporció molt més elevada que la d'aquells que admeten simples octavilles publicitàries sense regal. A més, l'estudi reflecteix que més de la meitat llegeixen la publicitat que acompanya els mocadors, en molts casos per una espècie de sentiment d'obligació, una forma d'agrair el present rebut. Si l'anunci té per objectiu principal el reconeixement de la marca, posar-lo als paquets de mocadors de paper té l'avantatge que l'usuari la veurà pràcticament cada vegada que en necessiti un. I tot per un preu escàs, equivalent a menys de 10 cèntims d'euro.

20.1.08

Compra a cegues per començar l'any


20/1/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
El fukubukuro, o bossa de la sort, és un dels costums japonesos de l'Any Nou. El dia 2 de gener, quan la majoria dels negocis reprenen la seva activitat mercantil, es posen a la venda bosses en què els comerciants inclouen assortiments variats dels seus productes. El preu és bastant més barat que la suma del valor dels articles que contenen, però les bosses són opaques i el comprador no sap per endavant què és exactament el que hi ha dins del paquet que s'emporta.

Aquesta pràctica comercial prové de finals del segle XIX i té el seu origen al barri de Ginza, a Tòquio, on hi ha els grans magatzems, les joieries i els establiments de dissenyadors més luxosos del país. Avui dia aquesta tradició està estesa a pràcticament tots els racons del país. Moltes botigues preparen parades especials de venda de bosses al carrer i fins i tot els supermercats tenen la seva secció de fukubukuro en un lloc destacat durant els primers dies de l'any. I, per descomptat, ja es poden comprar bosses de la sort també a través d'internet.

Alguns comerços van rebaixant el preu dels paquets en els dies posteriors fins que els esgoten, però els més exitosos no han d'esperar tant per desfer-se de les seves bosses, ja que els clients formen cues, que a vegades duren tota la nit, al carrer i amb temperatures sota zero, per estar entre els primers afortunats. Tot i que les més abundants no acostumen a passar de 10.000 iens (uns 62 euros), hi ha bosses de tots els preus. Aquest any, per exemple, els grans magatzems Takashimaya de Yokohama oferien per 20 milions de iens (uns 125.000 euros) una bossa de la sort amb joies per valor de 30 milions. En alguns casos això de la bossa és només simbòlic, perquè el que es ven, utilitzant el seguiment mediàtic de la tradició, són coses tan poc adequades per a aquest embolcall com cotxes o viatges a destins exòtics.

En un principi, el fukubukuro era una manera de treure's de sobre les existències que no s'havien pogut vendre durant la temporada, és a dir, un tipus de rebaixes amb ganxo. En canvi, avui dia, molts establiments programen per endavant què vendran mitjançant aquesta fórmula i preparen conjunts de productes de diversos preus. Encara que el contingut exacte de cada bossa sigui desconegut, el comprador pot preguntar-li al dependent què inclou i fer-se'n una bona idea, que ja deixa poc marge per a la imaginació. Per exemple, en una botiga d'articles relacionats amb el futbol de Kyoto el venedor explicava recentment que les bosses per a nens de 5.000 iens (uns 31 euros) incloïen "un xandall d'una marca famosa, un coll polar, una tovallola amb l'estampat de la selecció japonesa i una canellera". Per poder entrar a la loteria de les bosses amb samarretes dels grans equips d'Europa calia doblar o triplicar l'aposta.

Tot i que no es coneix el total de bosses de la sort venudes, deu ser una xifra més aviat astronòmica tenint en compte l'enorme quantitat de persones que es poden veure passejant pels carrers més comercials de Kyoto i també de totes les grans ciutats japoneses amb dues o més d'aquestes bosses.

16.1.08

'Fals', la paraula de l'any 2007


4/1/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Cada any, a mitjans de desembre, l'abat del temple budista de Kyomizu, a Kyoto, escriu en públic, en tinta negra i amb un gruixut pinzell sobre un llenç blanc, el caràcter xinès elegit com a representatiu de l'any que s'acaba. L'esdeveniment es converteix, invariablement, en tema d'informatius televisius i portada de diaris. Aquesta vegada, el caràcter escollit es llegeix nise, que significa fals. En l'elecció hi han participat unes 100.000 persones. Gairebé un 20% va optar per nise, mentre que el segon classificat va ser shoku (menjar), amb un 2%.

I és que l'any passat al Japó es van produir nombrosos escàndols relacionats amb enganys en la indústria de l'alimentació, com fer passar per carn d'una denominació d'origen de prestigi una altra de qualitat inferior o canviar la data de productes caducats per tornar-los a posar al mercat. Va ser d'especial transcendència, pel seu simbolisme, el cas dels dolços Akafuku, el souvenir més famós d'Ise. Allà es troba el santuari que acull la deessa Amaterasu, cúspide del panteó del sintoisme, la religió ancestral del Japó. L'empresa Akafuku, que el 2007 va complir 300 anys produint dolços per a pelegrins i turistes, va ser denunciada per col.locar etiquetes noves a productes que havien quedat sense vendre. L'escàndol va provocar la suspensió de les activitats d'Akafuku i un augment espectacular de vendes del seu competidor, Ofukumochi-Honke, fins que es va descobrir que aquesta empresa compartia la pràctica fraudulenta de la rival.

Però el nise del 2007 també podria referir-se al món de la política. El Japó ha viscut la vergonyosa sortida d'escena del primer ministre, Shinzo Abe, que després de ser incapaç de solucionar l'escàndol per la pèrdua d'arxius de les pensions va ser castigat pels electors als comicis al Senat del juliol. Abe es va negar a dimitir, però només va resistir al càrrec fins al setembre. Llavors va justificar la seva sortida per la negativa del cap de l'oposició a pactar la pròrroga de la missió de suport de la Marina japonesa a la intervenció militar a l'Afganistan. No obstant, poques hores després, va ser ingressat en un hospital per dolors intestinals agreujats per l'estrès i no va reaparèixer fins unes setmanes més tard, quan ja havia estat rellevat per Yasuo Fukuda.

L'elecció del caràcter xinès de l'any serveix a més a més per recordar la importància de la cal.ligrafia en la cultura japonesa. El japonès s'escriu amb una combinació de caràcters xinesos i dels sil.labaris hiragana i katakana. Els caràcters xinesos es coneixen com a kanji o lletres dels Han, en al.lusió a la dinastia que va imperar a la Xina durant uns 400 anys. Representen conceptes i es fan servir per formar les arrels de les paraules, mentre que les terminacions s'escriuen en hiragana, i el katakana s'utilitza per transcriure paraules que no són d'origen japonès ni xinès.

Existeixen entre 50.000 i 80.000 kanji, però els que s'usen habitualment al Japó no passen dels 3.000. Els nens dediquen a aprendre a llegir-los i escriure'ls una enorme quantitat d'hores, que a més els serveixen per convertir-se en persones ordenades i amants dels detalls.