27.2.08

El missioner de la cuina espanyola

27/2/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE

Façana de la casa del Comte d'Ogasawara. Foto JJuste

JORDI Juste

Al novembre, la primera edició de la guia gastronòmica Michelin va atorgar tres estrelles a la cuina espanyola a la capital del Japó. Les dues primeres van ser per al Sant Pau, el restaurant de Carme Ruscalleda a Tòquio, clònic del seu establiment de Sant Pol de Mar. La tercera va ser per a l'Ogasawara Hakushaku Tei (Casa del comte d'Ogasawara), un restaurant de cuina espanyola contemporània situat en una mansió del 1927 al centre de la ciutat. Des de fa un any la seva cuina va a càrrec del japonès Junichi Nishimura, que ha treballat en restaurants espanyols, entre les quals hi ha el Coure i Comerç 24, de Barcelona.


No obstant, l'estrella de l'Ogasawara no s'entén sense parlar de Josep Barahona, un cuiner de Lleida establert des de fa 16 anys al Japó, on s'ha guanyat el prestigi dels aficionats a la gastronomia amb locals com El Pati de Barahona i L'Estudi o amb la seva tasca al capdavant del restaurant del pavelló d'Espanya a l'Exposició Universal d'Aichi. Barahona, que ha evolucionat des de plantejaments més tradicionals fins a la cuina contemporània d'autor, va aixecar l'Ogasawara i el va deixar per enfrontar-se a nous reptes professionals.


La sortida del cuiner català fa dos anys va provocar una crisi que sembla haver estat superada amb Nishimura. El menú continua tenint tocs espanyols, que es combinen amb bastanta llibertat. "No faig cuina espanyola. El fons, la base és la cuina espanyola, les coses que vaig aprendre a Espanya, però jo veig el que tinc al davant, la matèria primera, i faig el que puc, combino tècni-ques italianes, franceses, xineses... Faig el que estan fent els cuiners a Espanya. Abans que ser cuiner espanyol jo sóc japonès i tinc la meva cultura. Sóc de Kyoto i faig servir verdures de la meva terra", explica Nishimura.


Aquesta declaració pot generar dubtes sobre l'espanyolitat del restaurant, però el seu cuiner afirma sentir-se com un "missioner de la cuina espanyola al Japó", vocació que li confereix una gran responsabilitat. "Sempre intento que no se m'oblidi la base de la cuina espanyola, que té una cultura al darrere. L'originalitat és important, però la base cultural és fonamental", afegeix el xef.

Ohgari i Nishimura. Foto JJuste

Nishimura ha de competir per l'excel.lència amb l'edifici. La casa del comte d'Ogasawara, descendent d'un dels senyors feudals de l'illa de Kyushu, és un palau d'estil espanyol, amb jardí, pati interior, terrassa i una espectacular sala de fumar amb decoració mossàrab. La guerra, els terratrèmols i el costum de construir amb fusta han deixat Tòquio amb molt poques construccions antigues, de manera que la visita a l'Ogasawara ja val la pena pel seu interès arquitectònic. La direcció ha sabut explotar aquesta característica i ofereix als clients, majoritàriament dones, un recorregut guiat per la mansió. A més, l'empresa organitza cada any l'Spanish Night, una gran festa amb tapes, tuna i flamenc. Segons el director, Wataru Ohgari, que presumeix de ser campió del concurs de talladors de pernil ibèric del Japó, "als japonesos és més fàcil presentar-los la imatge d'Espanya relacionada amb el sud".

25.2.08

Un tren ultraràpid unirà Tòquio i Osaka en poc més d'una hora

25/2/2008 NOVA ERA FERROVIÀRIA ELS PIONERS
• Els 550 quilòmetres que les separen es cobreixen ara en dues hores i 25 minuts
El tren d'alta velocitat al seu pas per Shinagawa, la segona estació de Tòquio. JJuste
JORDI JUSTE.TÒQUIO
Mentre l'AVE acaba d'unir Madrid i Barcelona, al Japó la línia del Shinkansen, el tren d'alta velocitat que uneix Tòquio i Osaka, està a punt de complir 44 anys i es comencen a concretar els plans per construir una nova línia ultraràpida, que reduiria a poc més d'una hora el trajecte de 550 quilòmetres que separa les dues grans metròpolis del país, que ara es pot fer en dues hores i 25 minuts.
Per altra banda, si a la capital catalana es qüestiona encara la necessitat de comptar amb dues estacions, a Tòquio es compleixen més de quatre anys de la inauguració de la segona estació del Shinkansen, Shinagawa. A partir del març, tots els trens d'alta velocitat de la línia Osaka-Tòquio pararan a Shinagawa i a Yokohama.
COM UN METRO
En aquests moments es calcula que uns 40.000 passatgers pugen o baixen del tren en la segona parada de la capital. "Prefereixo baixar a Shinagawa perquè les connexions amb altres línies són més senzilles que a l'estació de Tò- quio", explica Mariko Morise, executiva d'una empresa d'Osaka.
La línia que uneix Osaka i Tòquio es coneix com a Tokaido Sanyo Shinkansen. En els 44 anys d'existència que té, ha anat creixent en impor- tància fins a convertir-se en una espècie de metro que uneix les dues ciutats amb uns 300 trens al dia, que transporten aproximadament 400.000 passatgers.
Entre les seves principals virtuts hi ha la fiabilitat i la seguretat. Els retards són escassos i fins ara només ha descarrilat una vegada a causa d'un fort terratrèmol, però no hi va haver cap ferit. Agafar el tren d'alta velocitat és una cosa que ha deixat de tenir glamur per convertir-se en una rutina per a milions de japonesos. Els trens s'aturen molt breument en la majoria de les estacions, on els passatgers esperen per abordar en fileres disposades exactament en els punts on hi haurà les portes. Els combois més llargs són de 16 vagons i poden transportar fins a 1.300 passatgers.
SENSE CAFETERIA
El bitllet bàsic dóna dret a seure en algun dels vagons de seients sense reserva o a viatjar dret si van plens. Els cotxes no tenen cafeteria, però contínuament circulen empleats que empenyen uns carrets de venda que serveixen des de cafè o cervesa fins a entrepans i obento, el típic menjar japonès servit en una caixa.
El Shinkansen transporta cada any entre les dues principals ciutats del Japó uns 150 milions de passatgers, cinc vegades més que els que opten per agafar l'avió. "Amb el tren puc anar del centre d'una ciutat al centre de l'altra i a més sense reserva", explica Akitoshi Yokota, empleat d'una empresa de maquinària industrial a Osaka.
LEVITACIÓ MAGNÈTICA
La companyia JR Tokai, que opera la línia, va anunciar recentment la seva intenció de tirar endavant els plans per construir un altre traçat entre Osaka i Tòquio utilitzant la tecnologia maglev, que fa servir imants que fan que el tren leviti sobre la via i arribi a velocitats superiors a les dels trens convencionals.
Amb els nous combois, el trajecte entre Tòquio i Osaka podria fer-se en aproximadament una hora, menys de la meitat del temps necessari actualment. El principal problema que afronta el projecte és el seu elevat cost, per la dificultat de fer passar una nova línia de tren per unes zones molt densament urbanitzades. El pressupost del projecte es calcula en 10 bilions de iens (65.000 milions d'euros).
Interior del Shinkansen, el tren d'alta velocitat nipó. Foto: JJuste

22.2.08

Les violacions comeses per militars d'EUA indignen el Japó

22/2/2008 AUGMENT DE LA CRISPACIÓ EN LA SOCIETAT JAPONESA
• Decretat el toc de queda per als soldats destinats a Okinawa
JORDI JUSTE. KYOTO
Okinawa viu dies de gran tensió provocats per diversos casos d'abusos sexuals i desordres protagonitzats per militars nord-americans. El cas que ha indignat aquesta vegada especialment els japonesos es va conèixer la setmana passada amb l'arrest del sergent Tyron Hadnott, de 38 anys, acusat de violar una nena de 14 anys. El militar nega els càrrecs, encara que admet que va forçar la nena per besar-la.
Ahir es va saber que un altre militar nord-americà està sota custòdia, acusat de violar aquest mes una dona filipina, de 21 anys, a la ciutat d'Okinawa. A més, durant el cap de setmana, dos soldats més van ser detinguts a l'illa, un per conduir ebri i l'altre per violació de domicili. Tots aquests casos han recordat la ràbia que es va apoderar dels illencs el 1995, quan es va produir la violació d'una nena de 12 anys a mans d'un soldat americà.
LA MÉS POBRA
La província d'Okinawa, a l'arxipèlag de les Ryukyu, a l'extrem sud del Japó, serveix de base a la majoria dels més de 30.000 militars nord-americans establerts al Japó. És la província més pobra del país i les seves dues principals fonts d'ingressos són les bases i el turisme.
Des del final de la segona guerra mundial fins al 1972, va estar sota sobirania nord-americana. A les molèsties habituals causades per la presència d'instal.lacions militars, com ara sorolls i accidents, s'hi afegeix en aquests moments la inseguretat provocada pels excessos protagonitzats per la milícia dels Estats Units.
La ira dels okinawesos i les protestes del Govern han obligat les autoritats nord-americanes a decretar un toc de queda parcial indefinit. De moment, i se suposa que fins que es calmin els ànims, els militars nord- americans i les seves famílies únicament poden sortir de les bases per anar a treballar, a l'escola, a l'església o a l'hospital.
A més a més, avui ha estat declarat Dia de Reflexió a les bases per reafirmar els valors militars bàsics. "Les forces nord-americanes establertes al Japó consideren seriosament tots els incidents que afecten la conducta incorrecta dels seus membres. Com a membres responsables de la comunitat japonesa, seguirem fent tot el possible per prevenir incidents", van declarar les autoritats nord-americanes.
L'AGRAÏMENT
Per la seva part, el Govern japonès ha agraït la reacció nord-americana, alhora que intentava donar una imatge de fermesa per aplacar la indignació de la població d'Okinawa, que es veu obligada a suportar bona part del preu de la defensa del país. "Encara que els donem la benvinguda, fins a cert punt, es necessiten més mesures concretes per evitar la repetició d'incidents similars", va declarar el portaveu del Govern nipó, Nobutaka Machimura, després de conèixer la imposició del toc de queda.
La presència militar dels Estats Units
Des de final de la segona guerra mundial, Estats Units manté una important presència militar al Japón. El país va estar sota ocupació americana fins el 1951, en que va recuperar la sobirania després de firmar un acord de cooperació pel que Estats Units es comprometé a protegir el Japó de qualsevol agressió estrangera i a canvi va obtenir el dret de mantenir instal·lacions militars al país.
Les bases al Japó van jugar un paper importantíssim en la participació americana a la guerra de Corea (1950-1953). Des de llavors, una de les seves principals comeses ha estat servir de disuassió a les aspiracions xineses de recuperar Taiwan, si cal per la força. Al ser un país molt densament poblat, les bases estan a prop d'àrees urbanes i, per això, causen nombrosos conflictes amb els civils.

20.2.08

El país dels engripats emmascarats

19/2/2008 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE Una parella de japonesos amb màscara a Osaka
Jordi Juste
No és estrany veure reportatges sobre contaminació a les cadenes de televisió occidentals en què es mostra els japonesos amb la boca i el nas tapats amb mascaretes quirúrgiques de color blanc o blau cel. Aquestes imatges pretenen il.lustrar la gravetat del problema de la pol.lució i de quina manera els orientals intenten fer-hi front amb solucions individuals. No obstant, els japonesos no porten les màscares per protegir-se de partícules d'aire brut, sinó més aviat per evitar escampar en llocs públics virus com ara el de la grip, o per prevenir l'entrada a les vies respiratòries de partícules de pol.len, a les quals és al.lèrgica una part creixent de la població.
Al principi d'estar al Japó, sobretot a l'hivern o a la primavera, una de les coses que més xoca als estrangers és la quantitat de gent que porta les mascaretes a qualsevol lloc públic, com si s'hagués declarat una perillosa epidèmia. N'hi ha de diferents colors i amb estampats que inclouen diversos personatges de dibuixos animats, tot i que les més abundants són les llises de color blanc. També hi ha varietat pel que fa a les formes i a les mides, que van des de les que tapen just les vies d'entrada de l'aire fins a les que tanquen tota la part central de la cara, com si es tractés d'un morrió hermètic. A més, algunes inclouen impregnacions que desprenen una olor mentolada i que se suposa que serveixen per dilatar els bronquis i per mantenir humitejades les vies respiratòries.
Molts japonesos desconeixen que l'ús generalitzat de les mascaretes per evitar la propagació de la grip està restringit al Japó i a algun altre país de la zona, i se sorprenen que en altres continents els malalts no evitin per aquest sistema que els seus gèrmens assaltin altres persones a través de la tos o de la simple respiració. La seva incredulitat es deu en part al fet que aquí una persona ha d'estar molt malalta per quedar-se a casa, i si té unes dècimes de febre generalment va a l'escola o a la feina, sovint en mitjans de transport plens de gom a gom. A més a més, en la cultura japonesa tradicional domina una obsessió per no causar molèsties a les altres persones, i la mascareta serveix per avisar els que estan al voltant del perill de contagi que comporta acostar-se a l'emmascarat.
A part de tenir aquest caràcter altruista de protecció i avís al proïsme, les màscares eviten que l'aire fred i sec entri directament a la boca i al nas, i ofereixen una sensació de protecció a persones vulnerables pel seu físic fràgil o a aquells que no es poden permetre ser víctimes de la grip. En aquest grup s'hi troben els centenars de milers d'estudiants que durant aquests dies preparen els exàmens d'ingrés a escoles i universitats. Aprofitant la por que tenen de sucumbir als virus, aquest any un conegut fabricant ha repartit, de forma totalment gratuïta, mascaretes a gairebé 5.000 alumnes de sisè de primària de Tòquio i Osaka que estudien en centres especials de repàs per a les proves d'accés a escoles secundàries de prestigi. Amb aquesta campanya l'empresa reconeix tenir l'esperança d'estar assegurant-se una clientela regular per al futur.

Les fotografies de Mapplethorpe no són obscenes

20/2/2008 SENTÈNCIA AL JAPÓ
Pósters a l'entrada d'un cinema d'Osaka. JJuste
Jordi Juste
El Tribunal Suprem de Japó va fallar ahir que una col·lecció de fotografies de Robert Mappelthorpe (1946-1989) que contenia imatges de genitals masculins no és obscena. La decisió anul·la una altra del Tribunal Superior de Tòquio, que el 2003 va donar la raó al govern contra l'editor Tadashi Asai, que va intentar introduir la mostra a Japó el 1999 i va veure com les autoritats duaneres la confiscaven per considerar que vulnerava el Codi Penal, que prohibeix la importació de material considerat obscè. El mateix Tribunal Suprem, que ara admet les obres de Mappelthorpe, va fallar el 1999, en un cas a part, que alguns nus masculins del fotògraf novaiorquès continguts en un llibre eren obscens.
Asai va dur el cas de la col·lecció als tribunals i va obtenir el 2002 la nul·litat de la confiscació i una indemnització, però el 2003 el Tribunal Superior de Tòquio va fallar a favor del govern per considerar que les fotos eren obscenes segons la moralitat imperant en el país. Ara el Tribunal Suprem dóna definitivament la raó a Asai i admet la legalitat de la col·lecció de Mappelthorpe per considerar que aquesta constitueix un conjunt que permet als compradors una comprensió global del treball de l'artista i que només una petita part mostra genitals masculins.
“Fins a ara les autoritats han estat incapaces de considerar les qualitats artístiques i podien prohibir pel·lícules encara que només fora per unes preses de 30 segons en una cinta de dues hores. En aquest cas la qualitat artística en conjunt ha estat reconeguda”, va escriure ahir Asai en la seva pàgina d'internet.
L'editor, que també és importador de pel·lícules va expressar, no obstant això, el seu temor que a partir d'ara es pugui negar l'entrada d'obres a Japó per la seva falta de qualitat artística.
L'exhibició de genitals masculins o femenins està prohibida en el país, pel que les pel·lícules o revistes pornogràfices es publiquen sempre al Japó amb aquestes parts distorsionades en forma de mosaic o gratades mecànicament a mà, exemplar a exemplar. El paradoxal és que es poden trobar legalment, en videoclubs i llibreries, obres que contenen escenes de violacions o zoofilia, això sí, amb els genitals camuflats.

El copilot del conductor ebri també anirà a la presó

14/2/2008 LA SEGURETAT VIÀRIALES MESURES APLICADES EN ALTRES PAÏSOS
Pancarta de conscienciació dels perills de conduir begut a Kyoto. JJuste
JORDI JUSTE.KYOTO
L'enduriment per part d'Espanya de les penes i sancions relacionades amb les infraccions de trànsit segueix la mateixa línia aplicada per nombrosos països per combatre les morts a la carretera. Les severes lleis de França i el Japó es recolzen a més en nombroses mesures (des de la instal.lació de sistemes que impedeixen arrencar el cotxe si el conductor està ebri fins a la col.locació de més radars) que arriben acompanyades d'una creixent pressió social contra els automobilistes que circulen beguts.
Durant els tres últims mesos del 2007, el nombre d'accidents causats per conductors ebris es va reduir un 28% al Japó respecte al mateix període de l'any anterior. Així mateix, la policia va detectar alcohol en un 37% menys de conductors que el 2006. Les autoritats atribueixen la dràstica reducció a l'aprovació el mes de setembre d'una llei que endureix els càstigs per a la conducció sota els efectes de l'alcohol. No obstant, a la primera meitat del 2007 el nombre d'accidents relacionats amb l'alcohol ja s'havia reduït el 40% arran de la pressió social causada per uns quants casos que van tenir una gran repercussió mediàtica.
Amb la nova norma, un conductor que superi el límit legal de 0,15 mil.ligrams d'alcohol per litre de sang pot ser condemnat a penes de fins a tres anys de presó i també pot ser castigat a pagar multes de fins a 500.000 iens (3.200 euros), mentre que qui és sorprès conduint amb símptomes d'intoxicació etílica s'enfronta a cinc anys de presó i multes de fins a un milió de iens. A més, la llei preveu penes similars per als còmplices, categoria que inclou els que viatgin en un vehicle en què el conductor estigui ebri.
CONSCIENCIACIÓ
Ja fa anys que el Japó està aplicant programes de conscienciació sobre els perills de l'alcohol a la carretera, però cap d'aquests ha tingut tant d'efecte com la mort dels tres germans Ogami. Hiroaki, Tomoaki i Saaya, de 4, 3 i 1 any, respectivament, viatjaven amb els seus pares per una carretera pròxima al mar a la província de Fukuoka quan el seu vehicle va ser envestit per darrere pel cotxe que conduïa Futoshi Imabayashi, de 23 anys, que havia begut grans quantitats d'aiguardent.
El cotxe dels Ogami va caure al mar i, mentre els pares intentaven sense èxit rescatar els seus fills, Imabayashi va fugir. Hores després es va entregar en una comissaria, segons sembla, després d'haver begut molta aigua per diluir l'alcohol. Un tribunal de Fukuoka l'ha sentenciat a set anys i mig de presó, però la sentència ha estat considerada massa tova i ja ha estat recorreguda.
REPERCUSSIÓ
La desgràcia dels Ogami va causar gran furor al Japó i va donar peu a una croada mediàtica per exposar públicament els conductors borratxos. Algunes administracions i empreses han anunciat l'acomiadament de diversos treballadors que havien estat sorpresos conduint sota els efectes de l'alcohol, i fins i tot un diputat provincial de Tòquio ha hagut de dimitir per aquest motiu.

Enamorats de la xocolata

14/2/2008 CRÒNICA DES DE OSAKA // JORDI JUSTE
Botiga de xocolates a Osaka. JJuste
JORDI Juste
El 14 de febrer és el dia de sant Valentí, la data en què el costum exportat pels Estats Units a mig món fa que els enamorats es demostrin els seus sentiments per escrit i també en forma de regals. Al Japó també se celebra, però amb algunes peculiaritats: el regal pràcticament exclusiu és la xocolata, només en regalen les dones als homes i en moltes ocasions és més una expressió d'obligació social que d'amor genuí.
El Japó ha afegit a les seves moltes celebracions tradicionals, algunes d'elles ancestrals, una gran quantitat de festes occidentals que s'han adaptat molt fàcilment a les necessitats modernes de la seva indústria, àvida d'impulsar qualsevol incentiu al consum. Nadal i els dies del pare i de la mare són alguns dels exemples més clars, juntament amb sant Valentí, o varantain, que és com es pronuncia aquí.
Des de finals del mes de gener, la xocolata és el gran protagonista en tots els centres comercials d'aquest país. Les xocolateries preparen productes especials i contracten personal extra per afrontar l'increment de la clientela als seus locals de venda habituals. A més a més, els grans magatzems dediquen plantes senceres a fires de la xocolata, amb parades dedicades als principals fabricants europeus i japonesos. El seu esforç es veu recompensat, ja que les vendes per al dia de sant Valentí representen el 15% de la facturació anual.
Aquest costum de regalar xocolata el va intentar introduir l'any 1936 la xocolateria Morozoff, de Kobe, però el seu èxit definitiu es va forjar l'any 1958. Llavors, Kunio Hara, fill d'un xocolater de Tòquio, va intentar vendre aquest producte com a regal ideal per als enamorats, però la iniciativa va ser un fracàs. No obstant, l'any següent, se li va acudir la idea de vendre xocolates en forma de cor, i això sembla que va triomfar entre moltes dones que estaven desitjoses d'expressar el seu amor. Les japoneses estan poc acostumades a expressar els seus sentiments de manera directa, així que el cor de xocolata va resultar una forma ideal de comunicació.
Un any darrere l'altre el costum es va anar generalitzant i va anar derivant fins que es va convertir en l'obligació de les dones japoneses de regalar xocolata als homes que tenen al seu voltant, de manera especial a aquells que estaven en una situació social superior, és a dir a pràcticament tots fins a finals del segle XX. És el que es coneix com a guirichoco, o xocolata per compromís. Paradoxalment, la xocolata, sigui o no guirichoco, va acompanyada gairebé sempre de símbols amorosos, com cupidos o cors. A principis dels anys 80 es va començar a generalitzar també la celebració, el dia 14 de març, del White Day, en què se suposa que els homes han de recompensar amb un regal de valor superior les dones que els han donat xocolata per sant Valentí.
Les japoneses adquireixen independència i seguretat i amb el creixement d'aquestes qualitats va disminuint el guirichoco i augmentant la utilització de la xocolata com a expressió d'amor, o com a mínim d'un afecte genuí, cap a enamorats, companys de treball, amics o familiars pròxims.

10.2.08

Abusos contra avis

10/2/2008 NOVA PLAGA SOCIAL A L'ARXIPÈLAG NIPÓ • El 2007 van ser denunciats al Japó uns 13.000 casos d'excessos domèstics contra persones grans • Un de cada 10 ciutadans supera els 75 anys
Junts de passeig Una àvia, de bracet amb el seu fill, a Osaka. Foto: JORDI JUSTE
JORDI JUSTE.OSAKA
Gairebé 13.000 casos d'abusos domèstics a avis van ser denunciats al Japó al llarg de l'any passat, segons dades oficials. El nombre, que inclou 32 assassinats, pot semblar normal si es té en compte que el Japó té una població de 127 milions d'habitants, dels quals un de cada 10 té més de 75 anys. Els experts creuen, però, que les denúncies registrades són només la punta de l'iceberg d'un problema molt més profund que ara està començant a aflorar."No és que estiguin augmentant els casos d'abusos a persones grans, és que fins ara aquests casos es consideraven una qüestió familiar i no es denunciaven. Per descomptat, aquesta situació és alarmant", explica Shigeko Yamamura, del Centre Japonès per a la Prevenció de l'Abús a Avis.
Un estudi del Ministeri de Salut reflecteix que un 39% dels casos confirmats d'abusos van ser perpetrats per fills mascles, mentre que els autors van ser les filles en un 15% d'ocasions i la pròpia parella també en un 15%. Pel que fa a les víctimes, gairebé una de cada tres va ser una dona que vivia amb el seu fill solter, cosa que apunta a la incapacitat de molts homes que han viscut fins a la seva maduresa rebent les atencions de les seves mares, de canviar de rol i passar a suportar la càrrega d'ocupar-se d'elles.
El paper de l'home com a cuidador dels seus pares grans és una cosa nova en la societat japonesa. Fins fa poques dècades, pràcticament tots els japonesos es casaven, sovint després de passar pel omiai, procés pel qual les famílies s'encarregaven de buscar parelles adequades als seus fills. En aquella societat, el fill primogènit era l'encarregat de tenir cura dels pares en la vellesa, una càrrega que en la realitat acostumava a recaure normalment en la seva dona. Avui dia, amb un nombre creixent d'homes solters i divorciats, i amb l'accés de les dones japoneses al mercat laboral, el pes recau, sovint, sobre persones que no estan preparades per portar-lo. La professió de cuidador domèstic d'avis està en plena expansió al Japó, però no totes les famílies poden i volen recórrer als serveis d'aquests professionals.
Fugir del propi fillEl mes d'octubre del 2007, una dona de 74 anys va morir a la província de Saitama, als voltants de Tòquio, poc després de ser hospitalitzada a l'haver estat trobada amb símptomes de pneumònia i fractures en diverses costelles al jardí de casa seva, on s'havia refugiat per fugir dels atacs del seu fill, que tenia 47 anys. Els serveis socials s'hi havien presentat després de rebre una denúncia dels veïns, que estaven sentint crits a la casa des de ja feia uns quants mesos. Es tracta d'un cas extrem que va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació del país i que va contribuir a donar a conèixer el problema a molts japonesos.
El 2006, el Parlament japonès va aprovar una llei específica de prevenció que detalla l'existència de cinc modalitats d'abusos a persones grans: físics, sexuals, verbals, per negligència en l'atenció o econòmics. Un dels objectius de la llei és donar cobertura legal als denunciants, ja que fins a la seva aprovació, els treballadors socials que informaven d'abusos s'arriscaven a ser acusats de violació del dret a la privacitat. Amb la nova norma no només tenen el dret sinó l'obligació d'informar i els serveis socials dels ajuntaments poden exercir la custòdia de les persones grans i restringir el contacte amb els seus familiars si això és necessari.
Falta de consciència
Una de les principals dificultats per fer front al problema és la falta de consciència de la seva gravetat. "Els abusos normalment es produeixen a porta tancada i molt sovint després d'anys de complexes relacions familiars. En molts casos, els que els porten a terme són responsables de no respectar els drets humans i no se n'adonen", afirma un informe de la Federació Japonesa de Col.legis d'Advocats.
En concret, un 54% dels que abusen de persones grans no creuen que ho estiguin fent. Pel que fa a les víctimes, moltes s'acusen a elles mateixes de ser les culpables de la situació i, en el cas de ser els pares dels abusadors, consideren una obligació estar fins al final al costat d'uns fills als quals creuen no haver sabut educar. En altres casos els pares simplement no volen fugir dels seus fills per por que aquests els robin les seves possessions.

El G-7 preveu una frenada econòmica i més turbulències a les borses

10/2/2008 CIMERA ECONÒMICA MUNDIAL A TÒQUIO
• Els set països més rics del món discrepen sobre la necessitat d'un pla concertat de reactivació
• Els governs insten els bancs a explicar la seva afectació real per la crisi hipotecària dels EUA
JORDI JUSTE
Els ministres d'Economia i els responsables dels bancs centrals del G-7, reunits ahir a Tòquio, van reconèixer en un to pessimista que la situació econòmica mundial és "més incerta" que en la seva última reunió de l'octubre. En la seva opinió, la crisi hipotecària dels EUA pot patir "un deteriorament més gran" que torni a castigar les borses. Tot i això, els dirigents dels Estats Units, el Japó, Alemanya, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Canadà no es van posar d'acord en les mesures anticrisi.
"El món afronta una situació més incerta i desafiadora que quan ens vam reunir a l'octubre, malgrat que les seves bases en conjunt es mantenen sòlides. Seguirem vigilant els esdeveniments i seguirem prenent accions apropiades, individualment i col.lectivament, per assegurar l'estabilitat i el creixement en les nostres economies", van afirmar els ministres en un comunicat.
Cap país escaparà de la desacceleració.
"En totes les nostres economies, encara que en diferent grau, esperem que el creixement es redueixi d'alguna forma a curt termini", van concloure els ministres i els governadors i presidents dels bancs centrals. Els set països més industrialitzats del món van instar els bancs a fer públic el seu nivell d'afectació real per la crisi dels crèdits subprime dels EUA.
Malgrat l'aparent unitat, l'amfitrió de la reunió, el ministre japonès Fukushiro Nukaga, es va afanyar a deixar clar que el que ara toca no són mesures concertades. "Cada país ha de superar els obstacles prenent les mesures que més li convinguin", va afirmar Nukaga.
DIVISIÓ
Una opinió semblant va manifestar el director del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, que va dir que ni li havia "passat pel cap" la possibilitat d'un esforç conjunt a través de paquets fiscals d'emergència, perquè "cada economia és diferent".
En canvi, el governador del Banc d'Itàlia, Mario Draghi, s'expressava en termes molt diferents en relació amb la desregulació. "Si no es fa conjuntament, se soscavarà l'anivellament del camp de joc", va assegurar Draghi.
Per la seva banda, el secretari del Tresor dels EUA, Henry Paulson, es va mostrar confiat en la salut econò- mica del seu país a mitjà termini. "Si estàs creixent no estàs en recessió", va afirmar per aclarir els dubtes de molts analistes que creuen que la primera economia del món va cap a la crisi.
MÉS PETROLI
Els ministres van sol.licitar als països productors de petroli un augment de la producció, així com un estudi a l'FMI sobre els factors financers que hi poden haver darrere de l'escalada del preu del cru i els seus efectes en l'economia global.Els set van demanar a la Xina que permeti que la seva moneda, el iuan, es cotitzi al seu preu real, és a dir que es revaloritzi davant de la resta de monedes i moderi així la competitivitat de la seva indústria. "Donem la benvinguda a la decisió de la Xina d'augmentar la flexibilitat de la seva moneda, però a la vista del seu creixent superàvit per compte corrent i la seva inflació, l'animem a una revalorització accelerada del seu tipus de canvi efectiu", van afirmar.
El Japó s'embranca en un debat sobre les mesures per evitar una altra crisi
El Japó, que encara és la segona economia del món, té un escàs marge d'acció per ajudar a reactivar l'economia mundial. El país acaba de sortir, tímidament, de la crisi que va desencadenar a principis dels anys 90 el final de la seva pròpia bombolla immobiliària i que va deixar milers de famílies, bancs i empreses en la bancarrota o en situació precària.El país té el deute més gran del món i està immers en aquests moments en una agra discussió a la Dieta per prorrogar o eliminar l'impost sobre la gasolina, que ara per ara només es pot fer servir per a la construcció de carreteres i que funciona en gran mesura com a màquina de pagar favors polítics a les zones rurals.

8.2.08

Austràlia prova que el Japó caça balenes amb fins comercials

• Els nipons mengen cada vegada menys carn de cetaci, però recolzen les captures
Una balena minke i una altra que sembla la cria, en un vaixell japonès.
Foto: SERVEI DE DUANES AUSTRALIÀ
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El Govern australià va presentar ahir fotografies fetes des del vaixell Ocean Viking, del seu servei de duanes, que demostren que la caça de balenes que la flota japonesa porta a terme a l'oceà Antàrtic amb el pretext de la investigació científica és en realitat una pràctica comercial que es realitza amb gran sofriment dels mamífers. A les imatges es pot veure una gran balena minke al costat d'una altra de mida petita que sembla que podria ser la seva cria --les autoritats japoneses ho neguen-- quan són arrossegades per la rampa d'un balener japonès després de ser caçades. "És angoixant quan penses que poden passar 15 minuts des que l'arpó impacta en la balena fins que l'animal es mor", va declarar el ministre australià de Medi Ambient, Peter Garret, durant la presentació de les fotografies.
La reacció de l'Institut d'Investigació dels Cetacis, organisme comissionat pel Govern nipó per a la captura de balenes suposadament amb fins científics, no es va fer esperar: "El nostre programa requereix mostres aleatòries de la població antàrtica i per això hi haurà varietat de mides", va afirmar el director de l'Institut, Minoru Morimoto, que va assenyalar que la parella de balenes que apareixen a les fotografies no són una mare i la cria i va acusar les autoritats australianes de fer servir "propaganda emocional".
Fa 20 anys, el Japó va abandonar oficialment la caça comercial de balenes però va seguir capturant espècimens amb el pretext de la investigació científica. Durant aquest temps la flota japonesa ha capturat més de 10.000 exemplars i la carn del cetaci continua present als supermercats i als restaurants especialitzats, malgrat que ja fa temps que ha deixat de ser una de les principals fonts de proteïnes del país a mesura que augmentava la captura d'altres espècies de peixos i a mesura que creixia el consum de carn de vaca i de porc.
PATRIOTISME
Una enquesta publicada ahir pel diari Asahi Shimbun revela que un 56% dels japonesos volen que es pugui seguir menjant carn de balena. Aquesta posició té molt de manifestació patriòtica en un país que es mostra orgullós de mantenir les seves tradicions però ha vist el seu paper en l'escena política internacional reduït a ser un aliat obedient dels EUA.
El debat sobre la caça de balenes s'ha revifat en les últimes setmanes a partir de l'anunci del pla japonès per caçar 50 exemplars de balenes geperudes, una de les espècies més apreciades per a l'observació. El projecte va ser ajornat davant l'oposició frontal del Govern australià, que ara vigila els pesquers nipons des de l'Oceanic Viking amb el fi de recollir proves que puguin ser presentades davant un tribunal internacional.
Un menjar poc distingit

Plat de llengua de balena sobre fulles de shiso tal com el serveixen al restaurant Kujira-ya, de Shibuya (Tòquio). FOTO: JJuste

Als restaurants especialitzats en carn de balena aquesta se serveix en diferents presentacions, tallada molt fineta per coure a la cassola (nabe) amb verdures, arrebossada o com a sashimi (crua), i se'n mengen parts diverses, com el llom, que es presenta amb part de la pell, o la llengua. El seu gust és fort, més semblant al de la carn de porc que al del peix i el seu valor gastronòmic es deu només a la tradició i a que s'ha convertit per alguns en una menja exòtica i polèmica.