10.2.08

Abusos contra avis

10/2/2008 NOVA PLAGA SOCIAL A L'ARXIPÈLAG NIPÓ • El 2007 van ser denunciats al Japó uns 13.000 casos d'excessos domèstics contra persones grans • Un de cada 10 ciutadans supera els 75 anys
Junts de passeig Una àvia, de bracet amb el seu fill, a Osaka. Foto: JORDI JUSTE
JORDI JUSTE.OSAKA
Gairebé 13.000 casos d'abusos domèstics a avis van ser denunciats al Japó al llarg de l'any passat, segons dades oficials. El nombre, que inclou 32 assassinats, pot semblar normal si es té en compte que el Japó té una població de 127 milions d'habitants, dels quals un de cada 10 té més de 75 anys. Els experts creuen, però, que les denúncies registrades són només la punta de l'iceberg d'un problema molt més profund que ara està començant a aflorar."No és que estiguin augmentant els casos d'abusos a persones grans, és que fins ara aquests casos es consideraven una qüestió familiar i no es denunciaven. Per descomptat, aquesta situació és alarmant", explica Shigeko Yamamura, del Centre Japonès per a la Prevenció de l'Abús a Avis.
Un estudi del Ministeri de Salut reflecteix que un 39% dels casos confirmats d'abusos van ser perpetrats per fills mascles, mentre que els autors van ser les filles en un 15% d'ocasions i la pròpia parella també en un 15%. Pel que fa a les víctimes, gairebé una de cada tres va ser una dona que vivia amb el seu fill solter, cosa que apunta a la incapacitat de molts homes que han viscut fins a la seva maduresa rebent les atencions de les seves mares, de canviar de rol i passar a suportar la càrrega d'ocupar-se d'elles.
El paper de l'home com a cuidador dels seus pares grans és una cosa nova en la societat japonesa. Fins fa poques dècades, pràcticament tots els japonesos es casaven, sovint després de passar pel omiai, procés pel qual les famílies s'encarregaven de buscar parelles adequades als seus fills. En aquella societat, el fill primogènit era l'encarregat de tenir cura dels pares en la vellesa, una càrrega que en la realitat acostumava a recaure normalment en la seva dona. Avui dia, amb un nombre creixent d'homes solters i divorciats, i amb l'accés de les dones japoneses al mercat laboral, el pes recau, sovint, sobre persones que no estan preparades per portar-lo. La professió de cuidador domèstic d'avis està en plena expansió al Japó, però no totes les famílies poden i volen recórrer als serveis d'aquests professionals.
Fugir del propi fillEl mes d'octubre del 2007, una dona de 74 anys va morir a la província de Saitama, als voltants de Tòquio, poc després de ser hospitalitzada a l'haver estat trobada amb símptomes de pneumònia i fractures en diverses costelles al jardí de casa seva, on s'havia refugiat per fugir dels atacs del seu fill, que tenia 47 anys. Els serveis socials s'hi havien presentat després de rebre una denúncia dels veïns, que estaven sentint crits a la casa des de ja feia uns quants mesos. Es tracta d'un cas extrem que va tenir una àmplia repercussió als mitjans de comunicació del país i que va contribuir a donar a conèixer el problema a molts japonesos.
El 2006, el Parlament japonès va aprovar una llei específica de prevenció que detalla l'existència de cinc modalitats d'abusos a persones grans: físics, sexuals, verbals, per negligència en l'atenció o econòmics. Un dels objectius de la llei és donar cobertura legal als denunciants, ja que fins a la seva aprovació, els treballadors socials que informaven d'abusos s'arriscaven a ser acusats de violació del dret a la privacitat. Amb la nova norma no només tenen el dret sinó l'obligació d'informar i els serveis socials dels ajuntaments poden exercir la custòdia de les persones grans i restringir el contacte amb els seus familiars si això és necessari.
Falta de consciència
Una de les principals dificultats per fer front al problema és la falta de consciència de la seva gravetat. "Els abusos normalment es produeixen a porta tancada i molt sovint després d'anys de complexes relacions familiars. En molts casos, els que els porten a terme són responsables de no respectar els drets humans i no se n'adonen", afirma un informe de la Federació Japonesa de Col.legis d'Advocats.
En concret, un 54% dels que abusen de persones grans no creuen que ho estiguin fent. Pel que fa a les víctimes, moltes s'acusen a elles mateixes de ser les culpables de la situació i, en el cas de ser els pares dels abusadors, consideren una obligació estar fins al final al costat d'uns fills als quals creuen no haver sabut educar. En altres casos els pares simplement no volen fugir dels seus fills per por que aquests els robin les seves possessions.

2 comentaris:

el Gran Barrufet ha dit...

Molt interessant. Es possible que sigui nomes un prejudici, pero trobo que a molts homes japonesos els falta certa maduresa emocional per afrontar situacions dificils, i que poden reaccionar bruscament com si fossin canalla. A mes, em sembla que a la societat, en general, li falta conceptes com 'pietat', 'conmisceracio', o 'compassio' envers el feble, que de vegades queda simplement repudiats o abandonats, quan no se'l fan petar. Passa a tot arreu, pero aqui, sembla mes habitual. Una opinio.

Jordi Juste ha dit...

Home, em sembla que el mateix es pot dir dels homes catalans. I de la falta de conmiseració, compassió o pietat igual. Sincerament, et veig molt cremat.