31.3.05

Tàpies torna a Tòquio després de 30 anys d'absència

JORDI JUSTE.KYOTO
Des de dimarts passat fins al 29 de maig es pot veure a Tòquio l'exposició retrospectiva d'Antoni Tàpies, que ja va passar pel Macba, a Barcelona, i que va viatjar a la ciutat mexicana de Guadalajara com a complement a la presència de Catalunya en la Fira del Llibre.Es tracta de 30 pintures i objectes que aborden l'extensa obra de l'artista, amb una especial atenció a la naturalesa material de les seves composicions. Les obres s'exposen com una part del programa d'actes culturals paral.lels a la presència d'Espanya a la Fira Universal Aichi 2005.
La mostra de Tàpies a la capital, quan han passat gairebé 30 anys de la seva exposició anterior, s'allotja al Hara, un museu d'art modern que reuneix una bona col.lecció d'obra japonesa del segle XX i d'artistes de fama mundial, com Calder, Fontana, Liechtenstein, Pollock, Rothko i Warhol. La direcció del museu Hara preveu que passin per les seves sales d'estil Bauhaus unes 10.000 persones.Tàpies, que l'any 1976 va rebre a Tòquio el premi Imperial de pintura, s'ha considerat sempre un estudiós de les cultures xinesa i japonesa, una influència clarament perceptible en una bona part de les seves obres.
Ahir, alguns japonesos que van poder veure l'exposició destacaven l'ús de l'espai i els colors sobris com a elements pròxims a l'estètica del budisme zen.Una percepció comprensible a la vista de pintures com Cercle sobre marró o tenint al cap la irresoluble concepció que té del seu treball tan d'acord amb el pensament oriental. En el material promocional del museu Hara es recorda que en la seva joventut el pintor català va quedar impressionat per la lectura del Llibre del te, el clàssic d'Okakura Tenshin, cosa que el va portar a estudiar el zen i la religió i filosofia de l'extrem Orient.
Noticia publicada a la pàgina 69 de l'edició de 3/31/2005 de El Periódico

27.3.05

El pavelló d'Espanya triomfa a l'Expo 2005

El pavelló d'Espanya triomfa a l'Expo 2005. El recinte és un dels més visitats durant els primers dies de la mostra. Els castellers i un bar dedicat a les tapes causen furor entre els japonesos

JORDI JUSTE.NAGAKUTE / ENVIAT ESPECIAL
El pavelló d'Espanya s'ha convertit en un dels més concorreguts durant els dos primers dies d'obertura al públic de l'Expo 2005 Aichi Japan, la primera exposició universal del segle XXI, que es va inaugurar divendres passat.El públic, majoritàriament japonès, ha desfilat sense parar per la seu de la representació espanyola, on les tapes i els castellers s'han convertit en dues de les estrelles principals. Les imatges de les torres humanes provoquen l'admiració dels assistents, mentre el bar funciona al límit de la seva capacitat.
INTERIOR DE CATEDRAL
El pavelló d'Espanya té una cridanera façana en forma de gelosia de colors i una estructura interna que pretén reproduir la de les catedrals. Així, està dividit en una nau principal, on es projecten audiovisuals sobre el patrimoni natural i cultural, i unes capelles, o sales temàtiques, més petites, adjacents.Entre aquestes últimes hi destaca la batejada com El giny, on s'exposa una rèplica del robot Ptinto, desenvolupat en el Centre d'Astrobiologia per recollir mostres a Mart. També està tenint un gran èxit la capella coneguda com a Paradisos cultivats, centrada en la indústria agropecuària, amb una falla de l'horta de Javier Mariscal --Gambrinus inclòs-- penjant del sostre; juntament amb la de Don Quixot, on es poden veure mostres d'art inspirades en l'obra de Cervantes.
SAMARRETES DEL BARÇA
Altres sales temàtiques són Herois contemporanis, que mostra objectes relacionats amb les estrelles de l'esport espanyol, com samarretes i trofeus del Barça i el Madrid, la jaqueta verda conquistada en el Masters d'Augusta per Severiano Ballesteros i un casc de Dani Pedrosa, i La Festa, on es passa un audiovisual antropològic de Basilio Martín Patino.El pavelló disposa d'una botiga de la marca Loewe i l'esmentat bar de tapes, dirigit pel xef català Josep Barahona i que compta amb creacions expresses de famosos cuiners espanyols, com Ferran Adrià, Juan María Arzak, Martín Berasategui, Santi Santamaria, Joan Roca o Carme Ruscalleda.
La presència espanyola a la fira Aichi 2005 compta amb un pressupost de 24 milions d'euros i no es limita a les activitats a dins del pavelló. Així, durant els sis mesos que dura l'esdeveniment se celebraran en diferents indrets del Japó exposicions, espectacles i trobades professionals que tenen com a objectiu enfortir la imatge d'Espanya al país nipó.
Noticia publicada a la pàgina 29 de l'edició de 3/27/2005 de El Periódico

24.3.05

Expo Aichi 2005 Japan

El Japó obre l'Expo amb el repte d'agermanar tecnologia i natura
Aichi 2005 s'inaugura amb la previsió de rebre uns 15 milions de visitants en sis mesos? La fira, que ha costat mil milions d'euros, ha hagut de cedir a fortes pressions ecologistes

JORDI JUSTE.ENVIAT ESPECIAL / NAGAKUTE
Aichi 2005, la primera exposició universal del segle XXI, s'inaugura demà divendres amb el repte d'obrir les portes a un futur que faci compatible el benestar econòmic amb el respecte pel medi ambient. Aquest serà l'esperit d'un esdeveniment que se celebrarà durant els sis mesos vinents a Nagakute, al costat de Nagoya, la tercera ciutat del Japó. S'esperen 15 milions de visitants ansiosos per veure les propostes dels 120 països participants.De moment, la resposta del país organitzador és la tecnologia. Tant el concepte general de la seu com els continguts dels pavellons de les institucions públiques i de les empreses presenten solucions que van des de l'ús de nous materials fins al reciclatge, passant per la creació de robots i vehicles que optimitzin el treball i estalviïn energia. Tot això amb l'objectiu declarat de preservar al mateix temps la riquesa econòmica i la natural.REBUDA FUTURISTAAbans d'arribar a Nagakute, molts visitants hauran passat per Centrair, el nou aeroport de Chubu, construït sobre el mar. Després s'acostaran a l'Expo gràcies a Linimo, el primer tren comercial japonès que en comptes de rodar levita sobre la via gràcies al magnetisme. I, un cop dintre del recinte, es podran moure en els vehicles IMTS (sigles en anglès de Sistema de Trànsit Multimode Intel.ligent), que poden ser operats a distància o amb conductor i servir tant en vies exclusives com en carrers i carreteres convencionals.Però dintre de l'Expo la majoria de desplaçaments es faran a peu seguint el Global Loop, una passarel.la elevada de més de dos quilòmetres de llarg que connecta les diferents àrees: els sis grans mòduls en què s'han agrupat els països participants, els pavellons de les institucions i empreses japoneses, la zona experimental de bosc, la zona recreativa interactiva, el Global Village, on hi ha les ONG, i l'Expo Plaça, davant del pavelló central, l'Expo House, on se celebraran molts dels espectacles a l'aire lliure.El Japó concentra la població en menys del 20% del seu territori, i per això combina grans àrees boscoses amb ciutats que semblen un al.legat al desequilibri del creixement econòmic. Però el discurs oficial de l'Expo és més propagandístic que crític, així que la participació institucional passa de puntetes per aquesta realitat i es concentra a mostrar els atractius naturals de la Terra i les possibilitats de protegir- los gràcies als avenços científics.Destaca l'edifici del Govern del Japó, un gran domo de bambú, que allotja un cine amb una pantalla de 360 graus on es projecten imatges d'ecosistemes salvatges, una galeria que narra l'evolució de la vida quotidiana durant el segle XX i un bosc, també de bambú, amb petites mostres tecnològiques per preservar l'entorn natural.La indústria ha experimentat una pèrdua de protagonisme en les exposicions internacionals, però el Japó no podia deixar de donar-li una presència capital. Toyota, gegant industrial que mou la regió d'Aichi, ha apostat per un edifici construït amb materials reciclats, cosa que el secretari general adjunt del grup, Toshimitsu Suzuki, admet que ha comportat un alt sobrecost. Però les estrelles de Toyota en l'exposició són els vehicles i els robots, entre ells els músics que amenitzen un dels espectacles.FRUIT D'UNA FRUSTRACIÓLa idea de fer una Expo a Aichi va sorgir de la frustració produïda arran de la derrota de la candidatura de Nagoya com a seu olímpica del 1988 davant de Seül. Tòquio havia acollit els Jocs l'any 1964 i Osaka havia organitzat el 1970 una Expo amb 60 milions de visitants. En canvi, la tercera megalòpolis del país no havia allotjat cap gran esdeveniment i, després de la decepció del 1988, tenia un excés de terrenys per urbanitzar.Des del principi, la idea de centrar la mostra en la naturalesa va ser àmpliament criticada com a hipòcrita, ja que la construcció de la seu i les diferents infraestructures causarien greus perjudicis al bé que es pretenia alabar. Les pressions efectuades pels ecologistes i pels veïns es van traduir finalment en un pla menys agressiu que l'original, que suposava la transformació de grans extensions de boscos.Un altre tema de controvèrsia és el cost econòmic, més de mil milions d'euros als quals s'han d'afegir les inversions per a la posada al dia de les infraestructures de transport. Amb tot, la sensació final dependrà del nombre de visitants disposats a pagar els aproximadament 35 euros de l'entrada.
L'organització afronta l'escull de sorprendre en plena era de la globalització

La impressió que es té passejant per l'Expo és la d'estar en un gran parc temàtic dedicat a la indústria i a la naturalesa, adornat amb cars aparadors turístics de 120 països. Han passat 154 anys des de la primera mostra d'aquest tipus, que es va fer a Londres, i l'evolució del transport i la comunicació --la globalització-- han fet cada vegada menys necessària la celebració de grans cites on mostrar les innovacions científiques i industrials.Per això, Aichi ha hagut de buscar un tema que en justifiqui la celebració. No obstant, l'Expo queda lluny de ser un espai de reflexió i sembla improbable que actuï com a creador de sinergies entre ciència i indústria per fer un salt significatiu cap a una economia menys depredadora. I tot això al país on es va firmar el protocol de Kyoto.Amb tot, la mostra té els ingredients necessaris per convertir-se en un exitós reclam turístic. En primer lloc, Aichi té més de set milions d'habitants i és a mig camí (a menys de dues hores en tren bala) de Tòquio i d'Osaka, és a dir que compta amb una població d'uns 50 milions de persones que poden anar a passar-hi el dia i tornar a dormir a casa.Pel que fa als continguts, hi ha un equilibri entre la part didàctica i la diversió: es pot veure la combustió de l'anomenat gel inflamable al pavelló del gas, visitar jungles o sabanes en una aventura virtual a l'edifici de Hitachi, reflexionar sobre una Terra sense Lluna al muntatge del grup Mitsubishi, pujar a la nòria dels fabricants de cotxes, admirar les restes d'un animal prehistòric al Global House, interactuar amb robots per tot arreu, etcètera. "Ens centrem en coses que només es poden experimentar venint al recinte", diu el secretari general de l'Expo, Toshio Nakamura.CAP A XANGAI-2010 A més, a Aichi 2005 es poden degustar menjars de molts països, veure-hi decorats que representen --amb més o menys fortuna-- les seves realitats i fins i tot és possible fer-hi compres de productes típics. No obstant, s'hi troba a faltar més coherència de les propostes d'alguns participants amb el tema general, encara que hi ha pavellons que sí que destaquen per la potència del seu missatge ecologista, com el de Mèxic. Sorprèn l'absència del Brasil, l'inquilí del pulmó amazònic, i, en canvi, destaca la presència de la Xina venent el successor d'Aichi, Xangai-2010.

23.3.05

Mor Kenzo Tange, el gran arquitecte del nou Japó

El Periódico de Catalunya
El guanyador del premi Pritzker del 1987 va morir a Tòquio als 91 anys
JORDI JUSTE.KYOTO
Kenzo Tange, l'arquitecte que va simbolitzar la reconstrucció del Japó després de la segona guerra mundial, va morir ahir a Tòquio als 91 anys com a conseqüència d'una insuficiència cardíaca. Els seus plans urbanístics i dissenys d'edificis, repartits per tot el món, li van valer el 1987 el premi Pritzker, considerat el guardó d'arquitectura més prestigiós.L'obra de Tange ha estat valorada per la seva hàbil fusió de la simplicitat de l'estètica tradicional nipona en dissenys moderns d'arrel occidental. El mateix arquitecte havia explicat que va decidir la seva professió els anys 30 després de veure en una revista dissenys del suís Le Corbusier. En el seu discurs d'acceptació del premi Pitzker, Kenzo Tange va definir així els pilars en què es fonamentava la seva concepció de l'arquitectura: "Elements humans, emocionals i sensuals; elements tecnològicament intel.ligents, i estructura sociocomunicacional de l'espai".RECONSTRUIR HIROSHIMAL'any 1946, Tange va ser el responsable del pla de reconstrucció d'Hiroshima, que havia quedat destruïda en el primer bombardeig atòmic de la història. El disseny incloïa el memorial de la pau, obra del mateix Tange, construït en el lloc on va caure la bomba el dia 6 d'agost de 1945. Posteriorment va ser el responsable del pla de creixement de Tòquio, del 1960, i del disseny del gimnàs de Yoyogi, un dels edificis emblemàtics dels Jocs Olímpics de l'any 1964.Altres edificis seus s'han convertit més tard en punts imprescindibles per explicar la silueta arquitectònica de la capital del Japó, com l'espectacular seu del govern metropolità, del 1991, o l'edifici de Fuji TV, del 1996. A la seva ciutat natal, Osaka, va ser el responsable del pla general de l'Expo del 1970. Entre les seves obres més significatives fora del Japó es compten el palau reial de Jedda (Aràbia Saudita), la Universitat d'Orà (Algèria) i el Grand Ecran a París.La seva feina com a arquitecte i com a professor universitari, d'altra banda, ha donat com a fruit un gran nombre de prestigiosos deixebles, entre els quals hi ha Arata Isozaki, que ahir va declarar a la cadena de televisió NHK: "Com a arquitecte no li faltava res". El funeral per Kenzo Tange tindrà lloc divendres que ve a la catedral de Santa Maria, de Tòquio, que ell mateix va dissenyar el 1964.

8.3.05

Sony elegeix un occidental per dirigir la companyia

El Periódico de Catalunya
JORDI JUSTE.OSAKA
Per primera vegada des que va ser creada per Akio Morita el 1946, un occidental dirigirà Sony, la segona empresa d'electrònica de consum més gran del món. El gal.lès Howard Stringer serà al juny el director general del grup en substitució de Nobuyuki Idei.El nou primer executiu de Sony va obtenir la nacionalitat nord- americana el 1985 i el 1999 va ser nomenat cavaller per la reina d'Anglaterra, Isabel II. Des del 1997, és el director executiu de la filial nord-americana de Sony i anteriorment havia treballat, com a periodista i productor a la cadena de televisió CBS."Això no és una crisi, és una evolució", va dir ahir a Tòquio Howard Stringer, que també va explicar que considera la marca Sony com una de les grans creacions del segle XX i va afirmar: "Sóc molt conscient que és una creació japonesa. Sóc conscient que és una empresa electrònica. Tinc tota la intenció de mantenir aquestes tradicions".Fa cinc anys, l'arribada de Carlos Ghosn, brasiler de naixement, per dirigir Nissan, va remoure els fonaments del món empresarial japonès. Avui és un heroi gràcies al seu èxit a l'hora de salvar el fabricant automobilístic de la fallida i tornar a generar beneficis, cosa que ha fet que els executius i els mètodes de direcció occidentals es vegin amb bons ulls."Això fa més probable que altres companyies japoneses nomenin estrangers com a directors executius", va declarar ahir el màxim dirigent de la patronal, i president de Toyota, Hiroshi Okuda.De la mà de Stringer, la filial americana de Sony ha generat els últims anys uns beneficis per sobre de la resta del grup, gràcies a l'èxit de pel.lícules com Spiderman. En aquests moments ultima l'adquisició dels estudis cinematogràfics Metro Goldwyn Mayer, operació valorada en gairebé 3.000 milions de dòlars.

6.3.05

Yoshiaki Tsutumi, el ex hombre más rico del mundo, detenido. Article escrit per El Periódico de Catalunya el 5 de març.

De más rico del mundo a la picota
Jordi Juste. Kioto
Yoshiaki Tsutsumi, el hombre más rico del mundo a finales de los 80, según la revista Forbes, fue detenido el jueves en Tokio acusado de falsificación de documentos y uso de información privilegiada. Tsutsumi, amigo personal del primer ministro Koizumi, dejó todos sus cargos en el grupo Seibu en 2004, tras destaparse un escándalo que se ha cobrado ya el suicidio de dos de sus altos ejecutivos.
Las imágenes televisivas del magnate, de 70 años, custodiado por la policía suponen una humillación para el hombre que a los 31 años tomó el mando de uno de los principales imperios empresariales del Japón. El grupo, controlado desde la empresa Kokudo, incluye una compañía de ferrocarril, una cadena de grandes almacenes, hoteles de lujo, un equipo de béisbol profesional, campos de golf y numerosos intereses en el sector turístico.
Yoshiaki Tsutsumi es hijo de una de las dos amantes reconocidas de su padre, el fundador de la compañía ferroviaria Seibu, Yasuhiro Tsutsumi, que llegó a ser presidente de la cámara baja del parlamento nipón. El patriarca dejó al morir en 1964 una inmensa fortuna y un sistema férreo de control del imperio familiar. Las compañías del grupo cotizaban en la bolsa, pero el clan retenía las riendas a través de una empresa que no estaba en el mercado, Kokudo. Ésta se mantuvo siempre como máximo accionista de sus participadas, donde copaban la dirección parientes y compañeros de Tsutsumi en la universidad Waseda.
La expansión del grupo en los años setenta y ochenta, a base de comprar y desarrollar terrenos para explotarlos como zonas turísticas, le reportó a Tstsumi una notoriedad que culminó con la compra de un equipo de béisbol profesional y con su llegada a la presidencia de la federación japonesa de esquí. Desde este puesto logró la concesión a Nagano de la organización de los Juegos Olímpicos de invierno de 1998, operación que reportó importantes beneficios a sus empresas.

Sin embargo, a finales de los noventa Tstsumi ya había bajado más de 150 puestos en el ránquing mundial de riqueza, en gran parte debido al pinchazo, en 1991, de la burbuja immobiliaria japonesa. Las distintas recesiones de los últimos años han puesto en aprietos financieros al grupo y han permitido que aflorasen las disensiones entre Yoshiaki y sus hermanastros y arreciaran las críticas a su control autocrático.

Las dificultades se transformaron en problemas legales en 2003, cuando se conoció que en el listado de accionistas que facilitaban los ferrocarriles Seibu figuraban empleados que en realidad no tenían acciones. Así se ocultaba que Kokudo y sus dueños controlaban más del ochenta por ciento de las sociedades del grupo, algo prohibido por la ley y sancionado con la salida de bolsa. Además, la fiscalía acusa a Tsutsumi de vender acciones por valor de 22.000 millones de yenes (unos 150 millones de euros) justo antes de reconocer públicamente el fraude.

La pena máxima por falsificación es de cinco años de cárcel y cinco millones de yenes (37.000 euros) de multa, mientras el uso de información privilegiada le puede costar tres millones (22.000 euros) y tres años entre rejas.

1.3.05

Creació, novel.la

Bé, i per comprometre'm una mica més, anuncio que estic enredat escrivint una novel.la. Em sembla que és millor que no en parli gaire. Aquesta vegada me la guardaré per mi solet fins que no n'estigui raonablement satisfet. Perdó pel rodoló.