El Japó obre l'Expo amb el repte d'agermanar tecnologia i natura
Aichi 2005 s'inaugura amb la previsió de rebre uns 15 milions de visitants en sis mesos? La fira, que ha costat mil milions d'euros, ha hagut de cedir a fortes pressions ecologistes
JORDI JUSTE.ENVIAT ESPECIAL / NAGAKUTE
JORDI JUSTE.ENVIAT ESPECIAL / NAGAKUTE
Aichi 2005, la primera exposició universal del segle XXI, s'inaugura demà divendres amb el repte d'obrir les portes a un futur que faci compatible el benestar econòmic amb el respecte pel medi ambient. Aquest serà l'esperit d'un esdeveniment que se celebrarà durant els sis mesos vinents a Nagakute, al costat de Nagoya, la tercera ciutat del Japó. S'esperen 15 milions de visitants ansiosos per veure les propostes dels 120 països participants.De moment, la resposta del país organitzador és la tecnologia. Tant el concepte general de la seu com els continguts dels pavellons de les institucions públiques i de les empreses presenten solucions que van des de l'ús de nous materials fins al reciclatge, passant per la creació de robots i vehicles que optimitzin el treball i estalviïn energia. Tot això amb l'objectiu declarat de preservar al mateix temps la riquesa econòmica i la natural.REBUDA FUTURISTAAbans d'arribar a Nagakute, molts visitants hauran passat per Centrair, el nou aeroport de Chubu, construït sobre el mar. Després s'acostaran a l'Expo gràcies a Linimo, el primer tren comercial japonès que en comptes de rodar levita sobre la via gràcies al magnetisme. I, un cop dintre del recinte, es podran moure en els vehicles IMTS (sigles en anglès de Sistema de Trànsit Multimode Intel.ligent), que poden ser operats a distància o amb conductor i servir tant en vies exclusives com en carrers i carreteres convencionals.Però dintre de l'Expo la majoria de desplaçaments es faran a peu seguint el Global Loop, una passarel.la elevada de més de dos quilòmetres de llarg que connecta les diferents àrees: els sis grans mòduls en què s'han agrupat els països participants, els pavellons de les institucions i empreses japoneses, la zona experimental de bosc, la zona recreativa interactiva, el Global Village, on hi ha les ONG, i l'Expo Plaça, davant del pavelló central, l'Expo House, on se celebraran molts dels espectacles a l'aire lliure.El Japó concentra la població en menys del 20% del seu territori, i per això combina grans àrees boscoses amb ciutats que semblen un al.legat al desequilibri del creixement econòmic. Però el discurs oficial de l'Expo és més propagandístic que crític, així que la participació institucional passa de puntetes per aquesta realitat i es concentra a mostrar els atractius naturals de la Terra i les possibilitats de protegir- los gràcies als avenços científics.Destaca l'edifici del Govern del Japó, un gran domo de bambú, que allotja un cine amb una pantalla de 360 graus on es projecten imatges d'ecosistemes salvatges, una galeria que narra l'evolució de la vida quotidiana durant el segle XX i un bosc, també de bambú, amb petites mostres tecnològiques per preservar l'entorn natural.La indústria ha experimentat una pèrdua de protagonisme en les exposicions internacionals, però el Japó no podia deixar de donar-li una presència capital. Toyota, gegant industrial que mou la regió d'Aichi, ha apostat per un edifici construït amb materials reciclats, cosa que el secretari general adjunt del grup, Toshimitsu Suzuki, admet que ha comportat un alt sobrecost. Però les estrelles de Toyota en l'exposició són els vehicles i els robots, entre ells els músics que amenitzen un dels espectacles.FRUIT D'UNA FRUSTRACIÓLa idea de fer una Expo a Aichi va sorgir de la frustració produïda arran de la derrota de la candidatura de Nagoya com a seu olímpica del 1988 davant de Seül. Tòquio havia acollit els Jocs l'any 1964 i Osaka havia organitzat el 1970 una Expo amb 60 milions de visitants. En canvi, la tercera megalòpolis del país no havia allotjat cap gran esdeveniment i, després de la decepció del 1988, tenia un excés de terrenys per urbanitzar.Des del principi, la idea de centrar la mostra en la naturalesa va ser àmpliament criticada com a hipòcrita, ja que la construcció de la seu i les diferents infraestructures causarien greus perjudicis al bé que es pretenia alabar. Les pressions efectuades pels ecologistes i pels veïns es van traduir finalment en un pla menys agressiu que l'original, que suposava la transformació de grans extensions de boscos.Un altre tema de controvèrsia és el cost econòmic, més de mil milions d'euros als quals s'han d'afegir les inversions per a la posada al dia de les infraestructures de transport. Amb tot, la sensació final dependrà del nombre de visitants disposats a pagar els aproximadament 35 euros de l'entrada.
L'organització afronta l'escull de sorprendre en plena era de la globalització
La impressió que es té passejant per l'Expo és la d'estar en un gran parc temàtic dedicat a la indústria i a la naturalesa, adornat amb cars aparadors turístics de 120 països. Han passat 154 anys des de la primera mostra d'aquest tipus, que es va fer a Londres, i l'evolució del transport i la comunicació --la globalització-- han fet cada vegada menys necessària la celebració de grans cites on mostrar les innovacions científiques i industrials.Per això, Aichi ha hagut de buscar un tema que en justifiqui la celebració. No obstant, l'Expo queda lluny de ser un espai de reflexió i sembla improbable que actuï com a creador de sinergies entre ciència i indústria per fer un salt significatiu cap a una economia menys depredadora. I tot això al país on es va firmar el protocol de Kyoto.Amb tot, la mostra té els ingredients necessaris per convertir-se en un exitós reclam turístic. En primer lloc, Aichi té més de set milions d'habitants i és a mig camí (a menys de dues hores en tren bala) de Tòquio i d'Osaka, és a dir que compta amb una població d'uns 50 milions de persones que poden anar a passar-hi el dia i tornar a dormir a casa.Pel que fa als continguts, hi ha un equilibri entre la part didàctica i la diversió: es pot veure la combustió de l'anomenat gel inflamable al pavelló del gas, visitar jungles o sabanes en una aventura virtual a l'edifici de Hitachi, reflexionar sobre una Terra sense Lluna al muntatge del grup Mitsubishi, pujar a la nòria dels fabricants de cotxes, admirar les restes d'un animal prehistòric al Global House, interactuar amb robots per tot arreu, etcètera. "Ens centrem en coses que només es poden experimentar venint al recinte", diu el secretari general de l'Expo, Toshio Nakamura.CAP A XANGAI-2010 A més, a Aichi 2005 es poden degustar menjars de molts països, veure-hi decorats que representen --amb més o menys fortuna-- les seves realitats i fins i tot és possible fer-hi compres de productes típics. No obstant, s'hi troba a faltar més coherència de les propostes d'alguns participants amb el tema general, encara que hi ha pavellons que sí que destaquen per la potència del seu missatge ecologista, com el de Mèxic. Sorprèn l'absència del Brasil, l'inquilí del pulmó amazònic, i, en canvi, destaca la presència de la Xina venent el successor d'Aichi, Xangai-2010.
La impressió que es té passejant per l'Expo és la d'estar en un gran parc temàtic dedicat a la indústria i a la naturalesa, adornat amb cars aparadors turístics de 120 països. Han passat 154 anys des de la primera mostra d'aquest tipus, que es va fer a Londres, i l'evolució del transport i la comunicació --la globalització-- han fet cada vegada menys necessària la celebració de grans cites on mostrar les innovacions científiques i industrials.Per això, Aichi ha hagut de buscar un tema que en justifiqui la celebració. No obstant, l'Expo queda lluny de ser un espai de reflexió i sembla improbable que actuï com a creador de sinergies entre ciència i indústria per fer un salt significatiu cap a una economia menys depredadora. I tot això al país on es va firmar el protocol de Kyoto.Amb tot, la mostra té els ingredients necessaris per convertir-se en un exitós reclam turístic. En primer lloc, Aichi té més de set milions d'habitants i és a mig camí (a menys de dues hores en tren bala) de Tòquio i d'Osaka, és a dir que compta amb una població d'uns 50 milions de persones que poden anar a passar-hi el dia i tornar a dormir a casa.Pel que fa als continguts, hi ha un equilibri entre la part didàctica i la diversió: es pot veure la combustió de l'anomenat gel inflamable al pavelló del gas, visitar jungles o sabanes en una aventura virtual a l'edifici de Hitachi, reflexionar sobre una Terra sense Lluna al muntatge del grup Mitsubishi, pujar a la nòria dels fabricants de cotxes, admirar les restes d'un animal prehistòric al Global House, interactuar amb robots per tot arreu, etcètera. "Ens centrem en coses que només es poden experimentar venint al recinte", diu el secretari general de l'Expo, Toshio Nakamura.CAP A XANGAI-2010 A més, a Aichi 2005 es poden degustar menjars de molts països, veure-hi decorats que representen --amb més o menys fortuna-- les seves realitats i fins i tot és possible fer-hi compres de productes típics. No obstant, s'hi troba a faltar més coherència de les propostes d'alguns participants amb el tema general, encara que hi ha pavellons que sí que destaquen per la potència del seu missatge ecologista, com el de Mèxic. Sorprèn l'absència del Brasil, l'inquilí del pulmó amazònic, i, en canvi, destaca la presència de la Xina venent el successor d'Aichi, Xangai-2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada