28.8.07

La crida del venedor de neu




19/8/2007 CRÒNICA DES DE KIOTO // JORDI JUSTE
Des que comencen a pujar les temperatures a la primavera fins a l'arribada de la tardor, a molts pobles i barris del Japó se sent de tant en tant una veu que, per les seves notes allargades i la seva repetició, pot recordar, a les orelles d'un ignorant, el càntic del muetzí cridant els musulmans. En realitat es tracta d'una cosa molt menys transcendent però gairebé tan antiga com la crida a la pregària des de la mesquita. La veu diu "¡warabiii mochiii, kakigooooriii!" i prové dels altaveus de petites furgonetes que recorren a menys de 10 quilòmetres per hora el laberint de carrerons que és gran part del Japó pregonant la bondat de les boles de pasta d'arròs (warabi mochi) i els encenalls de gel amb xarop (kakigori) per suportar els rigors del calorós i humit estiu.


Les boles d'arròs són el complement alimentari ideal, l'excusa perfecta que necessiten molts pares per baixar al carrer amb els seus fills, aturar el venedor i fer-li una comanda refrescant. El kakigori comparteix la matèria prima bàsica amb els nostres granissats, però no és exactament el mateix. El gel no està trossejat, sinó més aviat ratllat, de manera que el seu aspecte és molt semblant al de la neu. Per la seva fràgil consistència, no es pot tenir preparat per endavant, així que l'operació de convertir en encenalls les masses d'aigua gelada s'ha de portar a terme just abans de servir-lo. Els venedors ambulants carreguen grans blocs de gel en caixes aïllants i per tallar-los utilitzen uns molinets manuals. Una vegada tenen la muntanyeta de neu feta, li afegeixen el xarop que li aporta el gust i el color. L'operació és molt senzilla, la matèria prima és barata i el resultat sol costar uns 300 iens (gairebé dos euros).


Hi ha kakigori amb gust de totes les fruites i fins i tot de llet condensada. A part de les furgonetes ambulants, també es ven molt a les parades que s'instal.len als carrers durant les festes d'estiu, i també en un gran nombre de restaurants se serveix com a postres. A més també es venen models de molinets domèstics, en moltes ocasions decorats amb la imatge dels personatges més populars dels dibuixos animats infantils, ja que el kakigori és un plat dirigit eminentment a nens.


"Aquest any encara no n'havia menjat, però sempre en menjo quan vaig amb els meus pares al matsuri", explica Isaki, alumne de tercer de primària en una escola de Kyoto, en referència a les celebracions que es fan a l'estiu i que equivalen a les nostres festes patronals.


El venedor confirma que els mesos de juliol i agost són els més forts del kakigori. Durant la temporada d'hivern, molts venedors de gelats ambulants canvien la neu acolorida per les patates rostides. Aleshores la veu canta "¡ishiyaaakimooo!", acompanyada d'un xiulet de vapor que suggereix el poder de la calor dels tubercles per vèncer el fred.


La furgoneta del venedor de fred i calor està pintada de color blanc i enlloc porta escrit el seu nom. No sembla que les vendes els hagin de fer molt rics, però pel que es pot observar els marges sí que deuen ser prou amplis per voler intentar escapolir-se dels recaptadors d'impostos japonesos.

Guerra d'hamburgueses







10/8/2007 AUGE DELS HÀBITS ALIMENTARIS DELS EUA AL PAÍS DEL SUSHI
• Els joves japonesos s'entreguen al menjar ràpid occidental Burger King torna a un mercat dominat per McDonald's i una cadena local que ofereix més qualitat
JORDI JUSTE.KYOTO
La cadena nord-americana d'hamburgueseries Burger King acaba d'obrir els seus primers restaurants a Tòquio, sis anys després que es veiés obligada a abandonar el Japó després de perdre una guerra de preus amb el gran gegant del sector, la també nord-americana McDonald's, que té en aquest país 3.500 establiments, el nombre més alt del món fora dels EUA. No hi ha estació de tren ni centre comercial mitjà o gran que no tingui un o diversos McDonald's a l'interior o als voltants.



Una gran quantitat de japonesos mengen diàriament fora de casa, especialment al migdia, ja que en molts llocs de treball disposen de menys d'una hora per dinar. Per aquest motiu el país compta amb una oferta variada i abundant d'establiments de menjar ràpid, com els restaurants de sushi econòmic, els d'arròs amb curri, els de carn guisada sobre un bol d'arròs blanc i els especialitzats en els diferents tipus de fideus xinesos i japonesos. Però malgrat les àmplies possibilitats de menjar ràpid i relativament bé, molts japonesos han sucumbit al llarg de les últimes dècades als bistecs americans de carn picada de baixa qualitat.



Gran demanda"McDonald's és ràpid i barat, per això és fàcil anar-hi després de les classes", explica Naomi Takenaka, una estudiant de segon curs de Dret que confessa que és una fan de la cadena. "Als japonesos d'avui dia ens agrada més el gust fort del menjar occidental que el suau del menjar japonès. Volem menjar pa, carn, verdures, prendre sucs... McDonald's satisfà tots aquests desitjos. Amb tan sols una moneda t'omples la panxa. El menjar japonès és car i la quantitat escassa", afegeix Naomi, que reconeix un lleuger excés de pes a causa dels seus hàbits alimentaris.



El menú ofert per McDonald's al Japó és bàsicament el mateix que en altres llocs del món, però aquí s'han creat productes originals, destinats a donar-li un toc local, com el Terayaki Burger. A més, el nom de la companyia apareix en molts rètols escrit en sil.labari japonès, que transcriu la forma local de pronunciar aquest nom, Makudonarudo, escurçada a Makudo en la seva versió de la regió de Kansai. Les estratègies comercials de McDonald's Japan passen sempre per oferir preus molt baixos, però intentant no posar la qualitat del producte per sota del que és tolerable per a l'exigent públic japonès. Aquest fet moltes vegades es tradueix en augments de vendes que porten la companyia als números vermells, com quan va introduir un menú bàsic de 100 iens (60 cèntims d'euro).



Carn de Tasmània



El gran competidor de McDonald's al Japó és la cadena local MOS Burger, que compta amb 1.400 restaurants i té una ben guanyada reputació d'oferir productes i servei de més qualitat, encara que a un preu superior. Per exemple, la carn de les seves hamburgueses prové de Tasmània (Austràlia), una denominació d'origen que està ben vista pels japonesos, cosa que li permet atraure un públic de més poder adquisitiu i normalment de més edat. A més, les seves hamburgueses solen ser més originals, com la de pollastre amb curri, i també ofereix altres productes de creació pròpia, com el nam (pa indi) a daus. "Jo prefereixo el MOS Burger al McDonald's. Pagues una mica més, però el gust és molt millor i a més el menjar se't posa bé", afirma Naoka Mori, professora d'espanyol en una universitat de Kyoto.



Un menú estàndard en un MOS pot rondar els 700 iens (uns 4 euros), mentre que en un McDonald's l'equivalent surt per només 500 (3 euros). Pel que fa a Burger King, sembla que ha après la lliçó del passat i aquesta vegada no competirà amb la seva cadena compatriota en el segment baix del mercat, ja que els seus preus semblen més aviat alineats amb els de MOS Burger.

Massa savis


3/8/2007 INSÒLITES SEQÜELES DE LA CRISI ECONÒMICA
• L'Ajuntament d'Osaka sanciona gairebé un miler d'empleats municipals per amagar els seus títols universitaris
• Es creu que hi ha casos similars a tot el Japó
JORDI JUSTEOSAKA
L'Ajuntament d'Osaka va anunciar recentment que castigarà més de 900 empleats per mentir sobre les seves dades acadèmiques en les sol.licituds que van presentar per accedir al lloc de feina. Que algú infli el seu currículum penjant-se medalles que no li corresponen és un fet relativament habitual al Japó. El 2006, per exemple, el diputat Junichiro Koga, una estrella ascendent al Partit Democràtic, va haver de renunciar al seu escó al conèixer-se que la seva llicenciatura per la universitat californiana de Pepperdine era falsa.

Escombriaires llicenciats

Però la cosa més sorprenent del cas actual és que els empleats no van adornar el seu currículum, sinó que el van desposseir de garlandes que legítimament els corresponien. Molts d'ells van amagar que comptaven amb títols universitaris per poder accedir a feines com a conductors d'autobús, escombriaires o a les clavegueres de la ciutat. El problema no és que ser llicenciat sigui un inconvenient per dur a terme aquestes feines, sinó que l'ajuntament les havia reservat per a persones sense formació universitària, per considerar que aquestes no tenen la possibilitat d'optar a un altre tipus de feina a què sí que poden accedir els formats en l'ensenyament superior.

"No pensàvem que el problema afectés tants empleats. Demano disculpes als ciutadans", va declarar l'alcalde d'Osaka, Junichi Seki, a la premsa. L'ajuntament ha ofert als qui admetin voluntàriament la seva culpa un càstig a escollir d'un menú que inclou la neteja de parcs, la recollida de bicicletes abandonades o servir com a voluntari al Campionat del Món d'Atletisme, que se celebrarà a la ciutat a finals d'agost. Osaka segueix els municipis de Kobe i Amagasaki en el descobriment de falsejaments a la baixa de dades, una pràctica que es creu estesa per tot el país.Pel que sembla, la majoria de casos es va produir entre el 1998 i el 2002, uns anys en què la crisi eco- nòmica va afectar especialment els llicenciats universitaris, ja que bancs, companyies d'assegurances i grans indústries van portar a terme severes reduccions de plantilla.

El fet habitual al Japó és que els estudiants universitaris passin el seu quart i últim any de carrera buscant feina. Alguns arriben a assistir a més de 100 esdeveniments relacionats amb la seva futura col.locació, incloent entrevistes o seminaris en què les grans empreses miren d'atraure el màxim nombre de candidats. La majoria arriben a la seva graduació, al març, sabent on treballaran des de l'abril. Comparat amb Europa, l'ocupació és bastant estable, encara que l'última crisi econòmica va servir per destruir el mite del lloc de treball per a tota la vida, va generar el frau per aconseguir una feina pública i va crear una gran borsa de llicenciats que van quedar fora del mercat laboral dels càrrecs considerats bons.

Feines temporals

A aquestes persones se les coneix com a freeter i viuen encadenant feines temporals o a temps parcial amb què amb prou feines arriben a pagar les seves necessitats bàsiques. El primer ministre, Shinzo Abe, ha expressat en diverses ocasions la seva intenció de promoure polítiques que facilitin una segona oportunitat per als freeter. "Ens estem aproximant, sens dubte, a una societat d'oportunitats que garanteix a la gent la possibilitat d'intentar-ho una vegada i una altra", va afirmar recentment Abe a l'anunciar que, l'últim any, 350.000 persones amb feina precària en van trobar una d'estable.

La festa de les estrelles enamorades


28/7/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Una de les festes més assenyalades del calendari japonès és el Tanabata, o el que és el mateix, la celebració de la trobada de les estrelles Vega i Altair, separades per la Via Làctia durant la resta de l'any. Com tantes altres coses en aquest país, és una tradició d'origen xinès que prové de la llegenda amorosa de la princesa filadora Vega (Orihime, en japonès), filla del rei del cel, i el pastor Altair (Hikoboshi), condemnats a guardar el seu amor per als escassos moments de la nit del setè dia del setè mes del calendari lunar, quan se'ls permet travessar la Via Làctia (Amanogawa, o riu del cel) per reunir-se. Durant l'era d'Edo (1600-1868), el Govern feudal va decretar la celebració del Tanabata com una de les cinc festivitats principals del Japó, i així es va popularitzar una festa que ja celebrava la cort imperial a Kyoto.

El problema és que des de fa més d'un segle el Japó utilitza el calendari gregorià (occidental), per la qual cosa moltes de les festes tradicionals, basades en el calendari lunar, han deixat de caure en el dia que marcava la tradició. Si qualsevol espanyol sap que aquest dia és Sant Fermí i a Pamplona se celebra el primer correbou, qualsevol japonès associa la data amb la festa de les estrelles enamorades.

José A. Sorolla informava fa setmanes des de París de la febre que es vivia a França davant l'arribada imminent del dia 7 del 7 del 2007. Un fet semblant va succeir al Japó fa 12 anys, quan s'acostava el dia 7 del mes 7 (en japonès els mesos no tenen nom) de l'any 7 de l'era Heisei, l'actual. El sistema nacional de comptar els anys segons el regnat de l'emperador conviu amb el calendari cristià, així que aquest any també s'ha intentat treure partit comercial de la coincidència de sets, però res a veure amb el que es va veure llavors. El Japó necessitava apel.lar a la bona sort, perquè es trobava en plena crisi econòmica i estava commocionat pel terratrèmol de Kobe i l'atac amb gas sarín al metro de Tòquio.

Al Japó, igual com a la Xina, es dóna una gran importància als números. Per exemple, abans d'escollir data per a un casament, una inauguració o un enterrament es té en compte que el número del dia sigui el propici. De la mateixa manera, a l'hora de decidir la grafia del nom d'un nounat es vigila que el nombre de traços sigui de bon auguri. A més, s'evita el número 4 perquè la seva lectura en japonès (s'hi) també significa mort.

En l'actualitat, fins i tot en els anys en què cau en un dia laborable, el Tanabata segueix sent una festa molt visible per a una gran part de la població. En molts llocs públics, com ara estacions de tren i centres comercials, o davant l'entrada de les petites comissaries de policia es col.loquen branques de bambú de les quals es pengen amulets o tires de papers de color amb missatges en què es formulen peticions de tot tipus. Hi abunden les amoroses, les referides a la salut o a la família i les dedicades als estudis, ja que a finals de juliol acaba el primer semestre escolar. No importa que ni Vega ni Altair siguin déus. En aquest país es resa sovint sense importar gaire a qui o a què.