25.6.08

Un miler de menors japonesos són víctimes anualment de delictes sexuals relacionats amb el telèfon

POLÈMICA PER L'ÚS ABUSIU DE LES NOVES TECNOLOGIES AL JAPÓNENS 'MOBILADDICTES'
Unes nenes japoneses fent servir el mòbil dins d'un tren. JJuste
• El 31% dels estudiants de primària tenen cel.lular
"No puc pensar en una bona raó per deixar que els nens tinguin telèfon. M'agradaria que tothom es plantegés si els mòbils són realment necessaris", va afirmar recentment el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, en relació amb el notable increment de delictes relacionats amb els mòbils i que tenen com a víctimes els menors.
Malgrat la gravetat del problema, les declaracions sorprenen molt per venir del cap d'un Govern que diu voler implantar una societat en la qual tothom pugui estar connectat a la xarxa telemàtica a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. A més, les manifestacions del mandatari semblen arribar una mica tard, ja que el mòbil ha captivat la immensa majoria de nens i adolescents. El 96% dels alumnes japonesos de batxillerat, el 58% de secundària i el 31% de primària ja tenen mòbil.
Delictes greus
Segons les dades oficials, el nombre de delictes relacionats amb l'ús dels telèfons mòbils per part dels nens japonesos supera ja els 1.000 per any i inclou casos de distribució de pornografia, prostitució i fins a 43 violacions després de cites concertades en pàgines i webs d'internet accessibles des del telèfon mòbil.
A més, també han augmentat les pàgines conegudes com a gakko ura saito (l'altra cara de l'escola), en les quals els nens a vegades dediquen cruels comentaris anònims tant als seus professors com als seus companys.
L'alt índex de penetració del telèfon entre els nens es deu al fet que els pares ho veuen sobretot com un instrument gairebé imprescindible per a la seguretat. "La meva filla té telèfon des de quart de primària i això em permet estar més tranquil.la quan estic treballant, perquè puc saber on és. La majoria de les seves amigues també en tenen, sobretot les que els seus pares treballen. No crec que sigui necessari implantar restriccions, és suficient amb explicar bé als nens quins són els perills dels mòbils", explica Eri, mare d'una nena de cinquè de primària.
El treball dels pares fora de casa també sembla ser la raó principal per la qual a Toki, de 12 anys, li van comprar un mòbil fa cosa d'un parell de mesos: "Quan arribo a casa després de l'escola no hi ha mai ningú i moltes vegades he de trucar a la meva mare per saber què m'ha deixat per dinar. Encara que també el faig servir per quedar amb els meus amics i per escoltar música. I si vaig a jugar fins a la tarda, a vegades la meva mare em telefona per avisar-me que ja he de tornar".
L'opinió del primer ministre ha vingut seguida de la presentació d'un programa per conscienciar pares i escoles de la necessitat de limitar l'ús dels mòbils. "Al Japó els mòbils s'han convertit en una joguina cara. Els pares japonesos estan donant telèfons als seus fills sense pensar prou", va explicar l'expert Masaharu Kuba, durant la presentació d'aquesta sèrie de recomanacions.
La majoria de nens japonesos van a les escoles públiques del seu barri, és a dir a poca distància dels seus domicilis, però els que van a escoles privades sovint ho fan en llocs allunyats i hi acudeixen usant els transports públics. Per això és molt normal veure nens de menys de 10 anys viatjant amb metro o amb tren sols.
En contacte familiarA més, entre els que van a l'escola pública també n'hi ha molts que a la nit i els caps de setmana tenen activitats extraescolars o van als juku, les escoles de repàs per preparar-se millor per passar els exàmens d'ingrés a escoles d'elit. Per a tots ells el mòbil és una forma d'estar en contacte amb la família.
A Taisei, de 12 anys, els seus pares li van comprar el mòbil fa un any perquè pogués anar sol amb metro a l'entrenament de futbol. La seva mare defensa la necessitat del telèfon, però és partidària de les restriccions públiques i familiars: "Em semblaria bé que es filtressin algunes pàgines. Al meu fill gran, que ara té 17 anys, nosaltres l'hi vam donar quan va començar el batxillerat. I és cert que alguns nens n'abusen".
Segons Taisei, hi ha nens que a la nit estan desperts fins a molt tard i es dediquen bàsicament a enviar missatges. "Nosaltres vam posar la norma que el telèfon a casa s'ha de deixar al rebedor. A més hem fixat un límit d'horari i de durada de les trucades", comenta la seva mare.

20.6.08

Gastar-se la fortuna en menjar i beure

El Cui-daoré d'Osaka. JJuste
Que un restaurant tanqui no sol ser una notícia que transcendeixi els breus de la secció local d'algun diari. No obstant, l'anunci que Osaka Meibutsu Cui-daoré (que podria traduir-se com El Famós Cui-daoré d'Osaka) abandona el negoci el 8 de juliol ha aparegut no només en els diaris nacionals, sinó també en els principals informatius de la televisió. No en va, el local és tot un símbol d'Osaka, un dels llocs que surten a les seves guies turístiques i un dels marcs preferits pels japonesos per immortalitzar fotogràficament el seu pas per l'antiga Naniwa. La seva condició d'emblema de la segona metròpolis japonesa es deu al seu nom i a l'autòmat de llautó que hi ha davant de la seva porta.
El nom Cui-daoré ve de l'expressió kuidaore, que es pot traduir com gastar-se la fortuna en menjar i beure, i es considera representativa d'Osaka, en contraposició a la veïna Kyoto, l'esperit de la qual es reflecteix en la paraula kidaore, que significa gastar-se la fortuna en quimonos. Totes dues es reuneixen en la dita Kyoto no kidaore, Osaka no kuidaore, que contraposa l'esperit de refinament estètic amb què s'identifiquen els habitants de l'antiga capital imperial a l'epicureisme dels seus veïns comerciants del sud. No és que a Kyoto no gastin en menjar, sinó que els plats de la seva gastronomia, exemplificats en la luxosa cuina kaiseki, són més apreciats per la seva aparença que no pas pel seu sabor, al contrari del que passa a Osaka.

El 1949, quan el Japó, encara sota l'ocupació nord-americana, lluitava per ressorgir després de la guerra, Rokuro Yamada va tenir l'encert de posar al seu restaurant el nom d'Osaka Meibutsu Cui-daoré, i el va convertir així en símbol dels desitjos populars de recuperar els plaers perduts durant la contesa. A més, el 1950, per atraure la clientela infantil, va posar davant de la porta Cui-daoré Taro, un autòmat que representa un pallasso amb un vestit de ratlles vermelles i blanques i que toca el tambor. Diuen que immediatament va ser un gran èxit i així va començar la desfilada diària per fer-se fotos al costat del ninot, un costum que dura fins ara.

El Cui-daoré és al carrer Dotombori, un bulevard on se succeeixen restaurants, teatres, sales de jocs, karaokes i altres negocis d'entreteniment a Shinsaibashi, al centre d'Osaka. Qualsevol dia passen per la zona centenars de milers de persones, que es poden convertir en milions els caps de setmana. Ara, l'empresa ha decidit tirar la tovallola adduint la incapacitat de mantenir-se com un negoci familiar i per l'envelliment de l'edifici de vuit pisos que l'alberga. No obstant, és fàcil suposar que darrere d'aquesta decisió hi hagi la voluntat de rendibilitzar millor l'extraordinària situació de l'immoble.

L'anunci del tancament i la incertesa del futur parador del ninot han incrementat encara més el pelegrinatge al Cui-daoré. A més a més, molts dels que no hi van expressament per al retrat, si passen per la zona, no deixen escapar l'ocasió de fer-ne una foto amb el mòbil, així que els caps de setmana es formen aglomeracions de persones que esperen torn per immortalitzar-se en companyia de Taro.

Miyazaki, l'Hannibal Lecter del Japó, és executat a la forca

• El criminal va violar, va assassinar i va esquarterar 4 nenes d'entre 4 i 7 anys als 80
Miyazaki durant una reconstrucció. TV Asahi
"Els atroços assassinats de quatre nenes per satisfer els seus desitjos sexuals no deixen espai per a la indulgència", va concloure el 2006 Tokiyasu Fujita, magistrat del Tribunal Suprem del Japó, al confirmar la sentència de mort contra Tsutomu Miyazaki. Ahir, a la japonesa, és a dir, sense avís públic previ, les autoritats penitenciàries nipones van informar que Miyazaki acabava de ser executat a la forca. Moria així un criminal que entre el 1988 i el 1989 va violar i va assassinar quatre nenes d'entre 4 i 7 anys.
Semblava un home tranquil al taller d'impressió gràfica on treballava amb el seu pare a Saitama, a prop de Tòquio. Però Miyazaki, considerat l'Hannibal Lecter japonès, va esquarterar les víctimes, va beure-se'n la sang, se'n va menjar alguns membres, va dormir amb les seves restes i va incinerar en un forn les mans i els peus per enviar les cendres i els ossos a les famílies. A més, va remetre als mitjans cartes on una dona s'atribuïa els assassinats.
ATAC EN UN PARC
Miyazaki va ser arrestat el juliol del 1989 després de ser atacat pel pare d'una menuda de la qual estava abusant en un parc. Durant els registres al seu domicili, la policia va trobar 5.700 vídeos pornogràfics i de terror, entre els quals hi ha algunes gravacions del que va fer amb les menors. Això li va valer apel.latius com l'Assassí de la nena petita, el Monstre de Saitama i l'Assassí otaku, terme amb què els nipons denominen els joves asocials fanàtics dels còmics manga. Els seus crims van obrir un debat sobre si el porno i els tebeos ultraviolents estaven creant una generació de japonesos insensibles al dolor dels altres.
Durant el judici, l'assassí en cap moment va perdre la calma ni va mostrar cap penediment. Tampoc va lamentar que el seu pare se suïcidés el 1994 al no poder assumir les atrocitats que va portar a terme el seu fill. És més, Miyazaki va arribar a assenyalar que quan es van produir els fets estava "vivint com en un somni". I encara pitjor, sempre es va declarar innocent assegurant que les nenes havien estat assassinades per l'home rata, una espècie de monstre de manga que apareixia per assassinar les menors quan ploraven. Diversos forenses van certificar que Miyazaki tenia esquizofrènia. Malgrat això els jutges el van considerar plenament responsable de les seves accions.
SOCIETAT COMMOCIONADA
Ahir també van ser penjats dos presidiaris més condemnats així mateix per assassinat. Així el Japó ja ha executat 10 persones des de primers d'any i es calcula que a un centenar més els espera el mateix destí.
La societat nipona, marcada per uns codis de comportament extremadament cortesos i acostumada a viure amb un dels índexs de criminalitat més baixos del món, queda periòdicament commocionada per casos d'assassinats en sèrie d'una crueltat inusitada que reben una gran atenció per part dels mitjans de comunicació.
Fa només una setmana un noi va matar set persones a Tòquio, la capital, primer atropellant-ne diverses amb un camió en una zona de vianants i després apunyalant indiscriminadament totes les que es va trobar pel camí.
Execucions sense avís
Al Japó les execucions es fan públiques a posteriori i es fan sempre a la forca. El propi ajusticiat és informat que morirà el matí del seu darrer dia de vida i els familiars i representants legals se'ls comunica quan ja és un fet.
Segons la llei, les execucions s'han de dur a terme, després de l'ordre del ministre de Justícia, en el transcurs de mig any des que el Tribunal Suprem confirma la condemna. Malgrat això, fins fa poc l'espera mitjana al corredor de la mort era de vuit anys.
Ara bé, el nomenament de Kunio Hatoyama com a ministre ha fet que s¡accelerin les execucions i l'han convertit en el ministre que més n'ha ordenat.
"Estem duent a terme les execucions després de triar les persones a les que podem executar amb un sentiment de confiança i responsabilitat", va dir Hatoyama a l'anunciar les execucions.
Per part sevael Primer Ministre, Yasuo Fukuda, es va mostrar partidari de continuar amb l'actual política. "Al Japó l'opinió majoritària és que cal mantenir la pena capital i no veig cap necessitat de canviar el que hem estat fent", va dir.
Malgrat que és veritat que la majoria de japonesos no s'oposen a la pena capital, el debat sobre la seva utilitat i la forma en què es du a terme es va fent cada vegada més present al mitjans de comunicació. Ahir, Ichiro Furutachi, presentador de l'informatiu News Watch, d'Asahi TV, es demanava si era casual que cada cop que un crim conmou la societat japonesa, al cap d'uns dies s'autoritza una sèrie d'execucions.

El G8 demana augmentar la producció de petroli per frenar els preus

• Els països rics temen la pressió inflacionista que genera la pujada de les matèries primeres
• El ministre japonès d'Economia atribueix a la debilitat del dòlar l'alça continuada del cru
Els ministres d'economia del G8 (format pels Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà, Itàlia i Rússia) van tancar ahir a Osaka dos dies de reunions amb un comunicat conjunt en què expressen la seva preocupació pel preu de les matèries primeres, especialment del petroli i els aliments. Els líders de les finances mundials, entre els quals no hi ha productors de cru, van reiterar la seva crida als productors perquè "augmentin la producció i inverteixin per augmentar la seva capacitat".
"Els alts preus de les matèries primeres, especialment del petroli i dels aliments, suposen un repte al creixement mundial estable, tenen greus implicacions per als més febles i poden incrementar les pressions inflacionistes globals", va explicar el comunicat conjunt. Pels països més industrialitzats, "aquesta condicions fan la tria de mesures polítiques més complicada". "Ens mantindrem vigilants i adoptarem accions apropiades, individualment i col.lectivament, per assegurar l'estabilitat i el creixement en les nostres economies i globalment", van afegir.
SENSIBLES DIFERÈNCIES
Malgrat aquesta aparent voluntat de reaccionar conjuntament a la crisi, en les declaracions posteriors a la presentació dels resultats es van apreciar sensibles diferències entre els participants pel que fa a la interpretació dels seus motius.
El secretari del Tresor dels EUA, Henry Paulson, va destacar que s'està davant un problema de falta d'acord entre una gran demanda i una oferta insuficient, i va alertar que "això no és una cosa que es presti a solucions a curt termini". Per la seva part, el ministre britànic de Finances, Alistair Darling, va posar l'accent en el fet que els ministres expressessin la necessitat d'interpel.lar el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) sobre els factors financers que hi ha al darrere de la crisi. "Hi ha visions diferents sobre els efectes que l'especulació està tenint sobre els preus", va acceptar Darling. Malgrat aquestes paraules, cap país va advocar per mesures concretes contra l'especulació.
Només el ministre italià de Finances, Giulio Tremonti, va ser clar durant aquesta reunió a l'assenyalar l'especulació com un dels factors de l'escalada del cru, que es va acostar recentment als 140 dòlars.
ANÀLISI POSTERIOR
Però el director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va admetre en roda de premsa que aquest assumpte va ser tractat durant la reunió pels ministres i que serà tasca del seu organisme durant els pròxims mesos analitzar fins a quin punt això és així. Segons la seva opinió, hi ha raons "d'economia real" darrere els forts increments dels preus de les matèries primeres, sobretot el desequilibri entre oferta i demanda, si bé va admetre que "no és suficient per explicar" l'augment.
Durant els dies anteriors a la reunió d'Osaka, el ministre d'Economia del Japó, Fukushiro Nukaga, va apuntar cap al tipus de canvi de les principals divises com un dels motius de l'actual crisi energètica. Nukaga va admetre que havia parlat del tema amb el seu homòleg nord- americà, però sense especificar els detalls de les discussions. Per molts experts, la debilitat del dòlar ha contribuït a accelerar l'escalada del preu del petroli a l'empènyer cap a les matèries primeres gran quantitat de capitals que abans es refugiaven en aquesta moneda.
Ahir, el ministre d'Economia japonès va parlar davant dels mitjans de comunicació de la importància d'haver pogut arribar a una interpretació comuna de la crisi. "Hem aconseguit formular una comprensió comuna que serà important per aconseguir un creixement estable", va explicar l'amfitrió de la trobada, que va servir per preparar la cimera de caps d'Estat i de Govern que tindrà lloc del 7 al 9 de juliol a la riba del llac Toya, a Hokkaido.

La cimera impulsa un fons d'inversió en el clima
Una de les poques accions concretes visibles del G8 a la cimera d'Osaka ha estat la presentació d'uns fons financers dissenyats per ajudar els països en vies de desenvolupament a lluitar contra el canvi climàtic.
"Els ministres de finances del G8 donem la benvinguda i recolzem els Fons d'Inversió sobre el Clima, inclosos el Fons de Tecnologia Neta i el Fons Estratègic del Clima. Estem compromesos amb l'ajuda als països que estan en vies de desenvolupament per afrontar els reptes del canvi climàtic de manera consistent amb les necessitats de desenvolupament de la seva població", estableix el comunicat de la cimera.
De moment, els EUA han anunciat que aportaran al fons 1.500 milions d'euros; el Regne Unit, 1.000 milions, i el Japó, 800 més a aquesta iniciativa, que es presenta com una mesura provisional fins que estigui en acció la nova política multilateral per afrontar el canvi climàtic, que hauria de substituir el 2012 el Protocol de Kyoto. Els tres països volen reunir 7.500 milions, tot i que de moment només han aconseguit el suport exprés però sense aportacions concretes de la resta de països del G8.
"Aquests fons ofereixen una oportunitat per actuar sobre el canvi ara. Són un pas concret endavant per afrontar el repte del canvi climàtic global", va declarar el president del banc Mundial, Robert Zoellick, durant la seva presentació.

Un fort terratrèmol causa 6 víctimes mortals al Japó

15/6/2008 LA SACSEJADA ATEMOREIX EL NORD DEL PAÍS
• El sisme, de 7,2 graus d'intensitat, va provocar nombrosos corriments de terres
• Els tremolors van provocar una petita fuga radioactiva sense risc per a la població
Un terratrèmol d'una intensitat de 7,2 en l'escala de Richter va sacsejar ahir el nord de Honshu, l'illa principal del Japó, i va fer com a mínim sis morts, 11 desapareguts i uns 200 ferits, a més de quantiosos danys materials. Durant tot el dia es van produir múltiples rèpliques i el Govern va alertar de la possibilitat que se segueixin succeint durant tota la setmana que ve.
L'epicentre del sisme es va situar a Kurihara, a la província de Miyagi, a uns 400 quilòmetres al nord de Tòquio, i va afectar sobretot aquella ciutat i les veïnes Iwate i Akita. Les tres províncies són molt muntanyoses, i per aquest motiu el sisme va provocar nombrosos corriments de terres i que es trenquessin diversos ponts que van deixar milers de cases incomunicades o privades d'electricitat.
Malgrat que l'Exèrcit i els bombers van desplaçar immediatament helicòpters a la zona, ahir a la nit encara quedaven unes 200 persones incomunicades. "La prioritat número u és salvar vides", va declarar el primer ministre japonès Yasuo Fukuda abans d'ordenar a l'Exèrcit que enviés reforços a la zona."Estava al volant del cotxe quan hi ha hagut el sisme", va explicar Makoto Katsurashima, de 72 anys. "M'he quedat blanc quan he vist que desapareixia la carretera sota els meus ulls, a diversos metres davant meu", va afegir.
ATRAPATS
Entre les víctimes hi ha tres obrers de la construcció que van quedar atrapats per un corriment a Kurihara. Dos d'ells van poder ser rescatats però després es va informar que havien mort. El tercer encara està desaparegut. Un altre treballador va morir per una esllavissada de roques al lloc on s'està construint una presa, a Oshu, a la prefectura d'Iwate.
Un altre corriment va sepultar un autobús escolar amb 20 persones, també a Oshu, però tots van poder ser rescatats. Sis dels nens i un mestre van resultar ferits.Les companyies elèctriques van informar que les diverses centrals nuclears de la zona seguien operant amb total normalitat, malgrat que es va produir un incident menor: al centre d'emmagatzematge d'una central hi va haver una petita fuga d'aigua radioactiva que no va ocasionar cap perill per a la població.
REACCIÓ RÀPIDA
El Japó es troba en una zona de gran activitat sísmica, i per aquest motiu els terratrèmols són una cosa freqüent i les mesures de reacció són ràpides i gairebé auto- màtiques. Els canals de televisió suspenen gairebé immediatament les programacions per oferir informació útil i els equips de rescat repartits per tot el territori es mobilitzen molt ràpidament.
En aquesta ocasió el sisme es produeix poc després del gran terratrèmol de Sichuan, a la Xina, que s'ha seguit al Japó amb un interès inusual, tractant-se d'un esdeveniment que va passar a l'estranger, i per això la reacció davant el terratrèmol d'ahir va ser més sensible que de costum.

Un noi causa set morts en un atac indiscriminat a Tòquio

9/6/2008 UNA MASSACRE EN UNA FAMOSA ÀREA COMERCIAL COMMOCIONA EL JAPÓ
• L'agressor, que "volia matar", atropella amb un camió i apunyala vianants
Set morts i 14 ferits, va causar ahir l'atac indiscriminat que va perpetrar un home de 25 anys a Akihabara, un barri del districte de Chiyoda, a Tòquio, famós per les botigues d'electrònica i de productes relacionats amb els còmics i els dibuixos animats.
Poc després del migdia, Tomohiro Kato va irrompre, amb un camió llogat, a gran velocitat i fent ziga-zagues al carrer principal d'Akihabara, que es converteix tots els caps de setmana a aquella hora en zona de vianants, i va atropellar com a mínim tres persones. Després d'haver atropellat la gent, va baixar del vehicle i, amb un ganivet d'explorador amb una fulla de 13 centímetres, anava apunyalant a tothom que s'interposava en el seu camí, fins que va ser desarmat i detingut per la policia uns cinc minuts després.
"He vingut a Akihabara perquè volia matar algú. Estava fart de viure i volia matar, no importa a qui", va declarar l'agressor a la policia. De la vida i la personalitat de Kato només se'n sap que vivia en un apartament d'una sola habitació llogat per una empresa de treball temporal a Susono, a la província de Shizuoka, al sud de Tòquio. La majoria dels seus veïns gairebé no l'havien vist entrar o sortir; anava sempre sol, i el consideraven poc comunicatiu. Segons la policia, en el moment de la detenció estava lúcid i no semblava que estigués sota els efectes ni de l'alcohol ni de cap altra droga.
CRITS INCOMPRENSIBLES
Els testimonis de la matança van explicar que Kato va atacar les seves víctimes indiscriminadament mentre cridava en to amenaçador paraules incomprensibles. Un dels ferits és un policia de trànsit que quan intentava socórrer un dels atropellats va rebre una ganivetada en una cama. La majoria de les víctimes són homes joves, tot i que també hi ha dues dones i un home de 74 anys que havia anat a Akihabara amb el seu fill a comprar material informàtic.
Poc després de la irrupció de Kato amb el camió, la policia va rebre l'alerta a la comissaria pròxima a l'estació de tren d'Akihabara. Diversos agents el van anar a buscar, i un va intentar de desarmar-lo utilitzant la seva porra com a arma d'esgrima, però Kato només va entregar el ganivet després de ser encanonat amb una pistola.
Al Japó són molt estranys els atacs amb arma de foc, i gairebé sempre formen part de lluites entre bandes mafioses. No obstant, en els últims temps hi ha hagut diversos apunyalaments indiscriminats. Ahir es complien set anys del més greu, la massacre d'Ikeda, en què Mamoru Takuma va matar vuit nens i en va ferir 15 més en una escola primària d'Osaka. Takuma va ser condemnat a mort i executat.