Un miler de menors japonesos són víctimes anualment de delictes sexuals relacionats amb el telèfon

POLÈMICA PER L'ÚS ABUSIU DE LES NOVES TECNOLOGIES AL JAPÓNENS 'MOBILADDICTES'

Unes nenes japoneses fent servir el mòbil dins d'un tren. JJuste
• El 31% dels estudiants de primària tenen cel.lular
"No puc pensar en una bona raó per deixar que els nens tinguin telèfon. M'agradaria que tothom es plantegés si els mòbils són realment necessaris", va afirmar recentment el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, en relació amb el notable increment de delictes relacionats amb els mòbils i que tenen com a víctimes els menors.
Malgrat la gravetat del problema, les declaracions sorprenen molt per venir del cap d'un Govern que diu voler implantar una societat en la qual tothom pugui estar connectat a la xarxa telemàtica a qualsevol hora i des de qualsevol lloc. A més, les manifestacions del mandatari semblen arribar una mica tard, ja que el mòbil ha captivat la immensa majoria de nens i adolescents. El 96% dels alumnes japonesos de batxillerat, el 58% de secundària i el 31% de primària ja tenen mòbil.
Delictes greus
Segons les dades oficials, el nombre de delictes relacionats amb l'ús dels telèfons mòbils per part dels nens japonesos supera ja els 1.000 per any i inclou casos de distribució de pornografia, prostitució i fins a 43 violacions després de cites concertades en pàgines i webs d'internet accessibles des del telèfon mòbil.
A més, també han augmentat les pàgines conegudes com a gakko ura saito (l'altra cara de l'escola), en les quals els nens a vegades dediquen cruels comentaris anònims tant als seus professors com als seus companys.
L'alt índex de penetració del telèfon entre els nens es deu al fet que els pares ho veuen sobretot com un instrument gairebé imprescindible per a la seguretat. "La meva filla té telèfon des de quart de primària i això em permet estar més tranquil.la quan estic treballant, perquè puc saber on és. La majoria de les seves amigues també en tenen, sobretot les que els seus pares treballen. No crec que sigui necessari implantar restriccions, és suficient amb explicar bé als nens quins són els perills dels mòbils", explica Eri, mare d'una nena de cinquè de primària.
El treball dels pares fora de casa també sembla ser la raó principal per la qual a Toki, de 12 anys, li van comprar un mòbil fa cosa d'un parell de mesos: "Quan arribo a casa després de l'escola no hi ha mai ningú i moltes vegades he de trucar a la meva mare per saber què m'ha deixat per dinar. Encara que també el faig servir per quedar amb els meus amics i per escoltar música. I si vaig a jugar fins a la tarda, a vegades la meva mare em telefona per avisar-me que ja he de tornar".
L'opinió del primer ministre ha vingut seguida de la presentació d'un programa per conscienciar pares i escoles de la necessitat de limitar l'ús dels mòbils. "Al Japó els mòbils s'han convertit en una joguina cara. Els pares japonesos estan donant telèfons als seus fills sense pensar prou", va explicar l'expert Masaharu Kuba, durant la presentació d'aquesta sèrie de recomanacions.
La majoria de nens japonesos van a les escoles públiques del seu barri, és a dir a poca distància dels seus domicilis, però els que van a escoles privades sovint ho fan en llocs allunyats i hi acudeixen usant els transports públics. Per això és molt normal veure nens de menys de 10 anys viatjant amb metro o amb tren sols.
En contacte familiarA més, entre els que van a l'escola pública també n'hi ha molts que a la nit i els caps de setmana tenen activitats extraescolars o van als juku, les escoles de repàs per preparar-se millor per passar els exàmens d'ingrés a escoles d'elit. Per a tots ells el mòbil és una forma d'estar en contacte amb la família.
A Taisei, de 12 anys, els seus pares li van comprar el mòbil fa un any perquè pogués anar sol amb metro a l'entrenament de futbol. La seva mare defensa la necessitat del telèfon, però és partidària de les restriccions públiques i familiars: "Em semblaria bé que es filtressin algunes pàgines. Al meu fill gran, que ara té 17 anys, nosaltres l'hi vam donar quan va començar el batxillerat. I és cert que alguns nens n'abusen".
Segons Taisei, hi ha nens que a la nit estan desperts fins a molt tard i es dediquen bàsicament a enviar missatges. "Nosaltres vam posar la norma que el telèfon a casa s'ha de deixar al rebedor. A més hem fixat un límit d'horari i de durada de les trucades", comenta la seva mare.