30.7.08

La 'Rambla' japonesa del bon vestir

28/7/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
De vegades es compara el carrer Omotesando de Tòquio amb els Camps Elisis de París, sobretot per la presència de les grans marques internacionals de la moda del vestir. No obstant, per les seves dimensions i la seva inclinació, Omotesando s'assembla més a la Rambla de Barcelona que a la gran avinguda parisenca. A més a més, si el passeig barceloní té el seu carrer Portaferrissa, el toquiota compta amb Takeshita-dori, una estreta via afluent amb nombrosos comerços de roba i accessoris que van des de les peces desenfadades a les marginals.Omotesando uneix l'avinguda Aoyama amb el santuari sintoista Meiji, el més important de la capital. Als dos costats de la calçada, hi ha àmplies voreres on estan plantats uns grans zelkova que contribueixen a donar a aquesta part de Tòquio un aire de ciutat europea.
La zona en què es troba Omotesando és coneguda com Harajuku i es troba a deu minuts a peu de Shibuya, el barri comercial i d'entreteniment on es generen moltes de les modes juvenils, sobretot femenines, que després s'expandeixen per la resta del Japó i de l'Àsia. A Shibuya gairebé tot és llampant, mentre que a Harajuku domina un disseny més subtil.En menys de mig quilòmetre, se succeeixen botigues de grans marques de luxe, com Bottega Veneta, Loewe, Cristian Dior, Issey Miyake i Gucci, encara que també s'hi troben empreses tèxtils més orientades al gran consum, com l'espanyola Zara i l'americana Gap. A més a més, es mantenen vius clàssics del comerç local, com l'Oriental Basar, on es poden comprar des de souvenirs assequibles fins a antiguitats cares, i empreses d'altres sectors, com la telefonia mòbil, que aprofiten la gran concentració consumista per presentar els seus últims productes.
La necessitat de cridar l'atenció en un ambient tan ple de disseny ha provocat l'aparició d'edificis espectaculars al carrer Omotesando, com el centre comercial TOD'S, de Toyo Ito, o les seus de Louis Vuitton i Prada. Però una de les obres que més han fet parlar són les galeries Omotesando Hills, dissenyades per Tadao Ando i ubicades al lloc que ocupava fins a l'any 2005 el complex d'apartaments Dojunkai Aoyama, construït el 1927 segons l'estil de la Bauhaus alemanya.
Encara que el nou edifici ha conservat una porció dels antics apartaments, la seva construcció va servir per reactivar el debat sobre el caràcter perible de les construccions i la necessitat de conservar mostres de la història contemporània de la ciutat. Al Japó això sempre finalitza amb la piqueta deixant lloc a un nou edifici més resistent als terratrèmols i més rendible per als seus propietaris.
La incertesa provocada per la situació econòmica i la pujada del preu dels carburants han fet caure les vendes de roba i dels accessoris de luxe al Japó, en què semblaven comptar amb una clientela a prova de crisis. En aquests moments són menys que fa uns mesos els que s'aventuren a entrar a les botigues a deixar-hi bona part del sou, però l'afluència de vianants al carrer Omotesando no cessa, en especial durant els caps de setmana.

17.7.08

Més de mil anys de desfilades contra la pesta

Un yamaboko. JORDI Juste
Cada estiu se celebra a Kyoto el Gion Matsuri, la gran festa de la ciutat. Des del dia 1 fins al 31 de juliol hi ha actes relacionats amb el sintoisme, la religió ancestral del Japó, però és ara, a mitjans de mes, quan hi participa més gent, i avui és el dia gran. Durant els dies anteriors, en alguns carrers del centre s'han instal.lat una gran quantitat de parades de menjar i de begudes a les quals acudeixen centenars de milers de persones al capvespre, moltes vestides amb yukata (quimono de cotó per a l'estiu), a passejar i a veure els yamaboko, que són els autèntics protagonistes de la festa. Es tracta d'unes enormes carrosses de fusta, de més de 20 metres d'altura i 12 tones de pes, amb sofisticats treballs de tapisseria i marqueteria, en les quals hi ha músics que toquen el ritme conegut com a Gion-bayashi.
Avui els yamaboko desfilen pel centre de la ciutat arrossegats pels membres de les diferents confraries, que han passat part de l'any preparant-se per a l'ocasió. L'ordre es decideix per sorteig i a la carrossa que va a davant, la Naginataboko, hi viatja el chigo, un nen que és escollit pels mercaders de la ciutat i que s'encarrega d'obrir la cerimònia tallant d'un sol cop de catana una corda sagrada. El chigo porta robes cerimonials sintoistes i ha de seguir durant setmanes diversos ritus de purificació i evitar influències considerades contaminants, com el contacte amb el terra o la presència de dones. Alguns d'aquests costums ja tenen més de mil anys.
El 869 de la nostra era, Heian Kyo (l'actual Kyoto) patia el flagell de la pesta. La cort s'havia traslladat des de Nara menys d'un segle abans, i havia convertit la ciutat en el principal nucli de poder del país. La població havia crescut ràpidament i patia de la mateixa manera els estralls de la malaltia, atribuïda al déu Gozu Tenno, que en aquella època era l'habitual sospitós de causar els desastres que frenaven periòdicament l'explosió demogràfica. Per contrarestar el seu poder, l'emperador va ordenar resar a Susanoo-no-Mikoto, el déu del santuari de Yasaka, a Gion. Una de les formes elegides d'honorar-lo va ser la construcció de 66 piques representant cada una de les províncies del país.
La pràctica es va fer costum i es va convertir en la base del Gion Matsuri, i aquestes simples estructures es van anar transformant en els yamaboko actuals, que conserven com a element central uns llargs pals que representen les antigues llances. En l'actualitat desfilen nou grans carrosses, anomenades hoko, acompanyades de 23 de més petites, conegudes com a yama. Un dels grans atractius de la festa és veure l'habilitat de les confraries per fer girar aquests enormes vehicles en els diferents revolts del recorregut.
Kyoto és avui una ciutat de més d'un milió d'habitants, amb prestigioses universitats i empreses de tecnologia punta capaces de produir els recursos necessaris per lluitar contra les malalties del segle XXI sense necessitat de rogatives. Però cada any centenars de milers de persones participen en rituals que tenen més de 10 segles d'antiguitat i que serveixen per recordar que, pel que fa a tradicions, Kyoto segueix sent la capital del Japó.

Un festí per a oblidar-se de la fam

Els líders del G-8 van gaudir d'un opípar menjar després de parlar de la fam a Àfrica
El sopar es va preparar amb ingredients del país
Dilluns 7 de juliol, Tanabata, el romàntic dia que, segons la llegenda xinesa, les estrelles Vega i Altaïr, condemnades a viure separades durant tot l'any, es permeten creuar la via làctia per a passar unes hores juntes. Al Japó és tradició penjar tires de papers de color amb desitjos escrits en branques de bambú que se situen en molts llocs públics. En un luxós hotel, a la vora del llac Toya, a Hokkaido, la gran illa del nord de Japó, seguint l'exemple del seu amfitrió, el primer ministre japonès Yasuo Fukuda, els polítics més poderosos de la terra nuen a un arbust les seves bones voluntats. El president d'Estats Units, George Bush, escriu: “Desitjo un món lliure de tirania: de la tirania de la fam i la malaltia.”
Poc abans, els líders dels països més industrialitzats de la terra i Rússia s'han reunit amb un grup de convidats africans que els han reclamat accions immediates per a frenar l'escalada dels preus de l'energia i els aliments, que estan amenaçant de fam a milions de persones en els seus països. Els mandataris rics els han obsequiat amb bones paraules i s'han compromès a oferir ajudes que en molts casos beneficiaran a les seves pròpies indústries.
Complerts els rituals de les bones paraules, Fukuda, Bush, Merkel, Brown, Sarkozy, Harper, Berlusconi, Medvedev i Durao Barroso, acompanyats alguns d'ells dels seus cònjuges, es disposen a gaudir d'un opípar sopar de 19 plats preparada amb excel·lents ingredients de la regió: sopa de marisc, entrepans de salmó fumat i eriçó de mar, anyell amb tòfones, vedella amb algues o rotlles d'anguila són alguns dels menjars que els han preparat els cuiners de l'hotel Windsor, seu del cim, dirigits per Katsuhiro Nakamura, de 64 anys, que en 1979 es va convertir en el primer japonès a obtenir una estrella Michelin quan estava al capdavant de la cuina del restaurant Le Bourddonais, a París.
Mentre ens disposem a escriure la crònica del dia, l'informatiu de la NHK, la televisió pública japonesa, ens oferix un extens reportatge sobre els preparatius del banquet. Una somrient presentadora ens mostra, des d'algun lloc proper a l'hotel, alguns dels productes que s'estan usant en la cuina.
“Els xefs de l'hotel s'han passat més de mig any escollint curosament tots aquests ingredients”, diu amb admiració, mentre mostra una gran cabra i una lluent mà d'espàrrecs. El reportatge ens ensenya uns xaiets blancs, com els quals es cruspiran Fukuda i els seus col·legues, botant per un prat de Hokkaido. També ens oferix imatges de pescadors recollint eriçons abans de passar a la cuina, on els cuiners estan usant aquests ingredients per a preparar els requisits que es serviran durant la cimera.
“Farem gaudir tothom amb uns plats en que hem usat ingredients segurs. Productes de qualitat japonesos, per descomptat de Hokkaido, seleccionats amb cura per a aquesta ocasió que tenim de mostrar-los”, declara el xef Nakamura. Mentre a Gran Bretanya encara ressonen les paraules del primer ministre britànic instant als seus ciutadans a no malgastar el menjar mentre el món viu una situació de carestia, Gordon Brown i els seus companys del G-8 es disposen a asseure's a la taula per a degustar el sopar.
Als voltants de l'hotel, la periodista japonesa prossegueix la seva emocionada presentació dels productes de la terra: “Amb aquests plats, que extreuen el màxim sabor dels ingredients, es dóna una extraordinària oportunitat de promocionar l'encant dels abundants aliments de Hokkaido. Com els degustaran els líders? En uns moments el menjar del sopar de gal·la estarà enfront d'ells”.

L'Àfrica insta el G-8 a frenar la pujada dels aliments

8/7/2008 REUNIÓ DELS PAÏSOS MÉS INDUSTRIALITZATS AL JAPÓ
• Bush assegura que "ha arribat l'hora" que els països rics actuïn
• La UE anuncia un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros
JORDI JUSTE.OSAKA
La primera jornada de la cimera del G-8 al llac Toya, a uns 100 quilòmetres de Sapporo, va servir ahir perquè els membres d'aquest exclusiu grup es reunissin amb els líders de set països africans convidats. A l'agenda hi havia el compromís dels països rics per fer possible que es compleixin els plans de desenvolupament fixats per l'ONU per combatre la pobresa i la fam a l'Àfrica, tot i que els convidats van reclamar, abans que res, que es freni l'escalada de preus dels aliments.
El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va instar els països rics a respectar els seus compromisos: "Quan es tracta del canvi climàtic (...) i de la crisi global dels aliments, aquestes campanyes haurien de ser liderades pels països industrialitzats. Ells tenen la capacitat, els recursos per fer-ho, i espero que els líders mostrin la seva voluntat política". En aquesta mateixa línia es va pronunciar el primer ministre japonès, Yasuo Fukuda, que va cridar a la unitat per fer front als grans problemes del moment.
MESURES CONCRETES
Per la seva part, el president dels Estats Units, George Bush, va fer referència a la necessitat de mesures concretes per ajudar l'Àfrica. "Em preocupa que la gent passi gana. Serem molt constructius en el diàleg sobre el medi ambient, però avui hi ha molt de patiment al continent africà. Ha arribat l'hora que els països rics s'aixequin i hi facin alguna cosa", va declarar Bush.
Els representants d'Algèria, Etiòpia, Ghana, Nigèria, el Senegal i Sud-àfrica són al Japó per mirar de trobar alguna cosa més que bones paraules. Ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va anunciar que la UE ha proposat la creació d'un fons d'ajuda agrícola de 1.000 milions d'euros suplementaris en ajuda per comprar fertilitzants i llavors per als països pobres.
Però els països africans, a més a més d'ajudes al desenvolupament de la seva infraestructura agrícola, reclamen una solució a curt termini a l'alça dels preus dels aliments, conseqüència en gran part de l'escalada del preu del petroli i de la desviació de producció agrícola cap al bioetanol, combustible obtingut de diverses plantes com el blat de moro.

Les economies emergents diuen 'no' a la retallada de CO2 del G-8

10/7/2008 CIMERA ECONÒMICA MUNDIAL AL JAPÓ
• La Xina, el Brasil, Mèxic, l'Índia i Sud-àfrica volen que la reducció l'encapçalin els rics
JORDI JUSTE.TÒQUIO
L'últim dia de la cimera del G-8 al llac Toya (Hokkaido, al nord del Japó) va ser el de la foto dels països rics amb les cinc grans economies emergents (l'Índia, la Xina, el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, el G-5) per mostrar el desig comú de reduir les emissions de CO2. Però el G-5 va deixar clar que no poden assumir el compromís dels països rics de retallar a la meitat les emissions perquè frenaria el seu desenvolupament.
La Cimera de Grans Economies es va acabar amb una declaració grandiloqüent. "Secundem la visió comuna per a una actuació cooperativa a llarg termini, incloent-hi un objectiu global per a la reducció a llarg termini de les emissions que asseguri el creixement, la prosperitat i altres aspectes del desenvolupament sostenible, i esforços importants cap a un consum i una producció sostenibles, tot això dirigit a aconseguir una societat de baix consum de carbó".
RESPONSABILITATS
Malgrat les bones paraules, fruit sens dubte de la disposició dels convidats (que també incloïen Indonèsia, Corea del Sud i Austràlia) per no desairar el seu amfitrió japonès, no va ser possible amagar el desacord bàsic existent entre els rics i els que aspiren a ser-ho sobre qui ha d'assumir la principal responsabilitat per solucionar el problema de l'escalfament de l'atmosfera. Abans de la gran reunió d'ahir, el grup dels cinc va demanar als països desenvolupats que liderin el procés amb objectius concrets a mitjà termini.
El primer ministre indi, Manmohan Singh, va ressaltar que el seu país "no pot, en aquest moment, considerar restriccions quantitatives en les emissions". Durant la reunió d'ahir, "un líder", segons va explicar la portaveu del Govern japonès, va deixar clar que el seu país encara està creixent i molta gent segueix en la pobresa, en aparent referència al president xinès, Hu Jintao.

El G-8 diu que el 2050 haurà baixat l'emissió de CO2 un 50%

9/7/2008 CIMERA DEL GRUP DELS VUIT PAÏSOS MÉS RICS DEL MÓN
• Les potències econòmiques volen la cooperació de la Xina i l'Índia
• Els líders defensen alternatives al petroli per frenar el preu del cru
JORDI JUSTE.TÒQUIO
Els líders dels set països més industrialitzats del món i Rússia van acordar ahir al llac Toya (Hokkaido, nord del Japó) un compromís per reduir les emissions de CO2 a la meitat fins al 2050. No obstant, l'acord no és més que una declaració d'intencions d'uns líders en alguns casos qüestionats als seus països (Bush, Brown, Fukuda) i que en gran part no viuran per veure si el compromís es compleix.
"Aquest és un repte global i només es pot afrontar amb una resposta global, en concret per part de les grans economies", diu el comunicat fet públic ahir. El text parla de les Nacions Unides com el fòrum per concretar els objectius a curt i mitjà termini. "El G-8 ha fet el primer pas i hem d'estar junts per fer que els països en vies de desenvolupament i els països emergents s'uneixin", va declarar el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda.
EQUILIBRI
La referència a l'ONU sembla un al.legat en favor del multilateralisme, però és sobretot la conseqüència de la incapacitat d'arribar a un acord per implementar mesures concretes i a la voluntat dels EUA d'obligar la Xina i l'Índia a reduir les emissions.
La declaració del G-8 inclou elements de compromís entre la posició americana de responsabilitzar els països emergents i la postura dels que plantegen que els països ja desenvolupats donin exemple comprometent-se primer i en un grau superior. "Reconeixem que les economies més desenvolupades difereixen de les economies en desenvolupament i, per aquest motiu, posarem en marxa objectius ambiciosos a mitjà termini per aconseguir reduccions absolutes d'emissions i, quan sigui possible, paralitzar l'augment de les emissions segons les circumstàncies de cada país", explica el comunicat.
PREOCUPACIÓ PER L'ECONOMIA
Igual d'ambigües són les referències del G-8 a la preocupació pels preus dels aliments i l'energia. "Estem profundament preocupats perquè el sobtat augment del preu dels aliments, acompanyat de problemes de disponibilitat en alguns països en vies de desenvolupament, està amenaçant la seguretat alimentària global".
Els vuit líders, que avui es reuniran amb els dirigents d'altres països com l'Índia i la Xina, es mostren d'acord en la necessitat de combatre les pressions inflacionistes causades per l'alça del preu del petroli. Per aconseguir-ho proposen mesures de sentit de comú: augmentar les inversions en producció i capacitat de refinació, millorar l'eficiència energètica, promoure fonts d'energia alternatives i desenvolupar noves tecnologies.

Bush i Fukuda anuncien que aniran a l'obertura dels Jocs de Pequín

7/7/2008 TROBADA DE LÍDERS MUNDIALS
• Els dos mandataris allarguen la mà a la Xina la vigília de la inauguració de la cimera del G-8
• Els Estats Units expressen el seu compromís amb els japonesos segrestats per Corea del Nord als 70 i 80
El president dels Estats Units, George Bush, i el primer ministre del Japó, Yasuo Fukuda, van anunciar ahir a Hokkaido (nord del Japó) que el 8 d'agost seran a Pequín per presenciar la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Els dos mandataris es mostren d'aquesta manera d'acord en la política de mà estesa al règim xinès i contra els partidaris de mostrar, mitjançant l'absència de líders en l'acte, el rebuig internacional a les violacions dels drets humans a la Xina. Les opinions a favor de boicotejar d'alguna forma els Jocs Olímpics de Pequín es van fer sentir especialment després de la repressió al mes de març de les protestes violentes al Tibet.
"Els xinesos estan observant amb molta atenció les decisions dels líders mundials, i jo sóc un dels que creuen que no anar a la cerimònia inaugural dels Jocs seria una ofensa per a ells, cosa que podria fer més difícil parlar francament amb els líders xinesos", va declarar Bush per justificar la seva presència.
Per la seva part, Fukuda va basar la decisió d'anar a Pequín en la seva voluntat de separar la política i l'esport: "Molts atletes japonesos hi aniran i per això és natural que jo els vulgui animar. No hi ha cap necessitat de barrejar-hi la política. Encara que la Xina tingui diversos problemes, està fent esforços per resoldre'ls".
Els líders dels EUA i el Japó van arribar a Hokkaido dissabte per participar des d'avui fins dimecres al centre turístic del llac Toya en la cimera de caps d'Estat i de Govern del G-8, el grup de països integrat a més a més per Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i Rússia.
SEGRESTATS
L'altre gran tema que va acaparar ahir l'atenció va ser Corea del Nord. Al Japó se celebra l'oportunitat de rebaixar la tensió militar al nord-est de l'Àsia, però es tem que amb la recent presentació de l'inventari nuclear nord-coreà, i la subsegüent decisió dels Estats Units de treure Pyongyang de la llista de capitals que recolzen el terrorisme, quedi fora de l'agenda diplomàtica el problema dels japonesos segrestats i traslladats a Corea del Nord als anys 70 i 80.
Fa sis anys Pyongyang va reconèixer els segrestos i va permetre a cinc víctimes tornar temporalment. Tal com era d'esperar, tots cinc es van negar a tornar a Corea del Nord, s'han convertit en testimonis de la brutalitat del règim i han fet augmentar l'animadversió que senten la majoria dels japonesos pel seu problemàtic veí.
Els familiars dels segrestats, de qui Pyongyang encara no ha explicat satisfactòriament el parador, segueixen fent campanya perquè se'ls alliberi o es donin proves que, com diu Corea del Nord, ja han mort, i que es castigui els responsables dels seus segrestos.
Ahir Bush va tenir un record per a Sakie Yokota, la mare de Megumi, una nena segrestada el 1977 per agents nord-coreans quan tornava de l'escola. "Com a pare de dues nenes, no em puc imaginar què seria que les meves filles desapareguessin sense cap motiu", va explicar Bush, que fa dos anys va rebre Yokota la Casa Blanca i es va comprometre a lluitar pel retorn de la seva filla.

11.7.08

El Japó consolida com a tradició no portar corbata a l'estiu

• Els dos successors de l'exprimer ministre Koizumi, impulsor de la idea, l'han mantinguda
Deixar la corbata a l'armari per poder, amb una vestimenta més informal, apujar la temperatura al lloc de treball i d'aquesta manera estalviar energia és una solució encara molt nova a Espanya (es va estrenar tímidament el 2007 i ha agafat vol aquesta setmana per la decisió d'un ministre de predicar amb l'exemple). Però al Japó, amb només quatre anys d'història, ja és una sòlida tradició. Aquest és el quart estiu que els japonesos, sota el paraigua d'una campanya coneguda com a cool bizz (en traducció lliure, negocis a l'última moda), treballen en mànigues de camisa i amb els termòstats de les oficines a 28 graus, segons la recomanació oficial.
El pare del cool bizz va ser, l'estiu del 2005, el Ministeri de Medi Ambient. Pretenia aportar un petit gra de sorra als compromisos mediambientals del protocol de Kyoto, però la iniciativa va adquirir aviat fama internacional pel suport personal que li va brindar el llavors primer ministre Junichiro Koizumi, polític de carisma magnètic, a qui van començar a imitar immediatament els seus compatriotes. Fins a quin punt Koizumi va fixar les bases d'una tradició en dóna fe el fet que els seus dos successors en el càrrec, Shinzo Abe, primer, i l'actual primer ministre, Yasuo Fukuda, han mantingut la mesura.
Sembla que una de les claus de l'èxit va ser la intel.ligència de Koizumi de dirigir-se a les dones i presentar-les com a víctimes de la corbata. "Les dones no porten corbata i en general vesteixen de forma més lleugera que els homes. Moltes han de pensar molt bé cada dia què es posaran per no agafar un refredat al tren o a la feina", va explicar. Així, ja el primer estiu, més d'un terç de les oficines japoneses van ajustar els seus termòstats a una temperatura superior a l'habitual. Es calcula que amb això es van reduir, durant l'estiu del 2005, en gairebé mig milió de tones les emissions de CO2.
RETICÈNCIES
La campanya cool bizz, no obstant això, no va agradar a tothom. Els fabricants de corbates van veure reduir les vendes el 10%, però les botigues especialitzades en roba per a home es van llançar a anunciar conjunts ideals per anar a treballar ben vestit sense corbata, amb la qual cosa van aconseguir augmentar el seu negoci en més del 2%. Els funcionaris van ser els que més ràpid es van adaptar al canvi. Al sector privat, no obstant això, l'èxit va dependre força més de l'actitud dels directius.

6.7.08

Genji fa 1.000 anys

Estàtua de Murasaki Shikibu i cartell de l'exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen. JJuste
Fa 10 segles, a la cort imperial, a Kyoto, una noble que firmava com a Murasaki Shikibu escrivia per a les dones de la seva mateixa classe el llibre que ha marcat més la cultura japonesa fins als nostres dies, Genji monogatari (conte o història de Genji). Es tracta del relat fictici de la vida del príncep Hikaru Genji, centrat en els seus amors i desamors a la refinada cort de l'era Heian (794-1185).

Moltes llengües tenen la seva gran obra o el seu autor de referència, com ara el Tirant, el Quixot o Shakespeare, que s'han convertit en el cànon de la seva literatura. És també el cas de Genji Monogatari en la literatura japonesa, però la seva importància va més enllà de les lletres, ja que és el gran referent estètic clàssic del Japó. Aquest any se celebra el mil.lenni del naixement literari de Genji i s'han programat molts actes en honor seu, sobretot a Kyoto i els seus voltants, escenari de la seva vida.

Entre els esdeveniments més pintorescos hi ha la representació en forma de dansa de diversos episodis de la vida de Genji per part de les geishes de Gion. També s'han organitzat activitats per rememorar passatemps que apareixen a l'obra, com un festival per contemplar la lluna a Kobe. Però potser l'acte més important és la gran exposició Genji Monogatari Sen-nen Kinen (El Mil.lenni de la Història de Genji), presentada al Museu de Kyoto.

La mostra ha servit per repassar tant la vida del Genji del relat com la de la seva autora a la cort imperial i la del mateix llibre durant els seus mil anys d'existència.Una de les característiques fonamentals del llibre és que no se'n conserva l'original i n'existeixen nombroses versions. La més antiga que es guarda és la còpia dirigida per Teika Fujiwara prop de 200 anys després de la data en la qual es calcula que Murasaki Shikibu el va començar a escriure. Es creu que les reproduccions a mà es van multiplicar des dels seus primers dies, així com les versions amb il.lustracions i les obres gràfiques basades en episodis de la vida de Genji.

L'arribada de la impremta va suposar la fixació de l'obra, però només fins a cert punt, ja que la dificultat del llenguatge en el qual està escrita ha provocat que fins als nostres dies se succeeixin les adaptacions. Entre les més cèlebres del segle XX es compta la de Junichiro Tanizaki, l'autor d'Elogi de l'ombra o Las hermanas Makioka. La versió més popular dels nostres dies, amb més de dos milions d'exemplars venuts, és la que va acabar el 1998 Jakucho Setouchi, una escriptora de vida agitada, convertida en monja budista i, posteriorment, en un dels autors de més èxit del Japó, gràcies en gran part a les seves aparicions en els mitjans de comunicació.

Mil anys després que comencés a escriure el seu relat, es discuteix sobre si es pot considerar Murasaki Shikibu la primera novel.lista del món, ja que molts experts dubten que la seva obra pugui ser catalogada com a tal. Del que sembla que no hi ha dubte és que és una de les primeres mostres de literatura femenina, en el doble sentit d'estar escrita per una dona i per a dones, i una peça imprescindible per comprendre l'estètica japonesa.