Tokyo Midtown: L'apoteosi de la senzillesa

22/4/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
Des del 30 de març, una pregunta corre de boca en boca a la metròpolis més gran del món: "¿Ja has estat al Midtown?" Amb aquest nom de ressonàncies novaiorqueses es coneix el gran complex urbanístic d'ús mixt --residencial, comercial, recreatiu i d'oficines-- que s'acaba d'obrir al centre de Tòquio, a menys d'un quilòmetre de Roppongi Hills, l'altre gran símbol d'aquest Japó que es resisteix a cedir la supremacia eco- nòmica i cultural de l'Àsia.

El Tokyo Midtown ocupa 10 hectàrees i ha costat gairebé 400.000 milions de iens (2.500 milions d'euros). S'espera que rebi uns 30 milions de visitants a l'any i que aquests generin unes vendes de 30.000 milions de iens (gairebé 200 milions d'euros) a l'àrea comercial. La torre principal s'ha convertit, amb els seus 248 metres, en l'edifici més alt de la ciutat, i supera per 10 metres la Mori Tower, de Roppongi Hills, que malgrat això segueix sent la principal talaia de la megaurbs, per estar assentada sobre un turó. A més, el Midtown no compta amb un observatori obert al públic com el de la Mori Tower. En comptes d'això, els últims pisos de la torre principal els ocupa l'Hotel Ritz Carlton.

Tot i la grandiositat de les xifres, l'aspecte exterior no resulta tan espectacular com es podria esperar. El disseny no sembla tenir aquella voluntat de convertir-se en una icona de l'skyline de la ciutat que caracteritza la majoria dels grans edificis que s'inauguren per tot el món, entre els quals sí que es pot comptar amb la imponent Mori Tower. A canvi de la falta de monumentalitat, el Tokyo Midtown ofereix subtilesa ja des de la seva façana, concebuda com una enorme imitació moderna de les tradicionals finestres japoneses de fusta i paper, que filtren la llum i la deixen entrar a matisar els interiors.

El verdader tiberi visual l'ofereix precisament l'interior. Els múltiples espais públics de l'àrea comercial han estat concebuts amb un detallisme tal que els ulls no donen l'abast per assimilar les mostres de la senzillesa elevada a la categoria de virtut d'un disseny en què dominen les línies rectes, com en l'arquitectura japonesa tradicional. A més, al cap de poca estona d'entrar al recinte ja resulta obvi que la llum i la qualitat de les superfícies han estat dues de les preocupacions essencials dels creadors del Midtown, la firma nord-americana SOM i diversos arquitectes japonesos, entre ells, Tadao Ando i Kengo Kuma.

Com es podia esperar en un projecte d'aquestes característiques, les seves més de cent botigues i restaurants es dirigeixen a un públic amb diners i bon gust per gastar-los, però al migdia es pot dinar per un preu raonable amb vistes al parc que envolta el complex. A més a més, la majoria dels locals semblen més aviat museus, de manera que passejant-hi el visitant gairebé s'oblida que hi siguin per vendre productes. Una bona mostra n'és la impactant Pleats Please, que serveix d'aparador a les creacions més acolorides del modista japonès Issey Miyake. Però si el que es busca és un museu de veritat, el Tokyo Midtown també alberga el Suntory Museum of Art, epítom de l'espectacular senzillesa del complex.