Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó

Les minicomissaries són la base de la seguretat al Japó, que té menys delinqüència que altres països avançats
El sistema és eficaç gràcies al suport de la població
Dos policies surten a patrullar des del koban del pont de Shijo, a Kyoto. JJuste

Al Japó només hi ha 0,05 robatoris anuals per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya se superen els dos, segons les dades de l'Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE). Igualment baix és el nombre de delictes violents, que no arriba als 0,5 per 1.000 (a Espanya en són més de tres i al Regne Unit, líder de l'OCDE, més de 10). Els homicidis també hi són relativament escassos, al voltant d'1,1 cada any per 100.000 habitants, igual que a Espanya i una cinquena part dels que es produeixen als EUA.

El desplegament policial en comissaries de barri és citat sovint per explicar el baix índex de criminalitat japonès. "La segura i pacífica vida comunitària japonesa la manté el sistema de les koban (minicomissaries)", declara el Departament Nacional de Policia al valorar el funcionament dels 14.000 centres que aquesta policia comunitària, que existeix des de fa més de 100 anys, té repartits per tot el país.

Pocs però notoris

El Japó té un sol cos de policia, però amb diferents branques i unitats i una estructura adaptada a les 47 províncies. Malgrat que compta només amb 181 agents per cada 100.000 habitants (280 a Espanya), la presència policial és notòria, gràcies als koban. Aquests petits destacaments situats en zones urbanes compten amb un mínim de tres agents que desenvolupen funcions de vigilància, tot i que en zones turístiques la seva activitat principal és guiar els viatgers perduts. La versió rural, el chuzaisho, és una espècie de casa quarter per a un sol agent, que hi pot viure amb la seva família.

Els agents destacats a les minicomissaries (un 20% del total) surten a patrullar pel barri en cotxe, en moto, a peu o en bicicleta, i també s'ocupen de mantenir el contacte amb les entitats locals i obtenir la seva col.laboració.

Recentment, en una trobada amb entitats veïnals, el cap d'una minicomissaria de Kyoto explicava que la delinqüència ha baixat els últims anys al barri, i atribuïa una part del mèrit a la ciutadania: "Potser és perquè actualment la gent s'atreveix més a cridar l'atenció als joves quan fan alguna cosa que no està bé", va comentar. Va afegir que han augmentat alguns delictes més sofisticats: "Una tercera part dels fets denunciats són robatoris de bicis i de motos. Però és preocupant la proliferació d'estafes a gent gran".

Als representants veïnals el que més els preocupa són les reunions de joves a partir del capvespre, als parcs o davant dels convini (minisupermercats oberts dia i nit), que consideren vivers del delicte. Per aquest motiu, al barri es fan rondes periòdiques de ciutadans, aprovades per la policia, per cridar l'atenció als causants de problemes. La federació d'entitats també vol fer una revisió de la il.luminació del barri: "Per a la seguretat, la llum resulta fonamental. Les patrulles també són útils, però il.luminar és molt efectiu", va afirmar el seu president.

Setge als exhibicionistes

Al Japó es produeixen molt poques violacions (0,1 per cada 10.000 habitants, per 1,4 que es produeixen a Espanya), però hi ha una gran sensibilitat respecte als exhibicionistes, un altre tema que és fix en totes les reunions de seguretat. "En aquest barri, de tant en tant, es produeix alguna denúncia. Pels testimonis de les víctimes pensem que n'hi ha quatre, però de moment no n'hem pogut obtenir unes descripcions clares", explica el cap del koban.

A més de conscienciar i coordinar els veïns, els koban mantenen un registre de totes les cases delbarri, on consten tots els habitants i les seves ocupacions. Els policies passen periòdicament a preguntar si hi ha hagut canvis o fan la consulta per telèfon. El registre és voluntari i normalment els veïns hi col.laboren, però "el problema és que el 50% de la gent no és a casa i el 20% són gent gran que no agafen mai el telèfon", explica un policia destinat en un koban.

I és que aquesta forma de vigilància comunitària ha d'afrontar avui el fet que cada vegada els llaços socials són més fràgils i hi ha més gent que treballa lluny de casa seva, només hi torna per dormir i no coneix els seus veïns. Els policies de barri expliquen que últimament reben denúncies de nens que han vist gent rara que els ha dit alguna cosa, i a vegades es tracta simplement d'avis del veïnat que actuen sense mala voluntat i a qui els nens no coneixen.