Borsa de Tòquio. Jordi Juste Alguns lectors s'hauran adonat, gràcies a la informació borsària, que al Japó hi ha molts dilluns festius. Això és així des de l'any 2000. Llavors havien passat ja gairebé 10 anys des de l'enfonsament de la bombolla immobiliària i l'economia no acabava de sortir del forat, així que el Govern va decidir traslladar una sèrie de celebracions perquè la gent tingués caps de setmana més llargs i gastés més. Al Japó, els caps de setmana i gairebé tots els dies festius nacionals, tots els comerços estan oberts i són molts els que no tanquen més de dos o tres dies a l'any.
Durant els anys 80 els preus de les propietats no van parar de pujar, l'índex Nikkei de la borsa de Tòquio va ratllar els 40.000 punts, els potentats nipons van comprar símbols d'Occident, com el Rockefeller Center de Nova York, i els japonesos de peu es van llançar a omplir casa seva d'electrodomèstics nacionals i productes de luxe d'importació. Però a finals de la dècada, la bombolla va explotar, molta gent es va quedar atrapada per hipoteques impagables, el Nikkei va començar la seva caiguda cap als 7.000 punts i milers d'empreses van reduir les seves plantilles. I els japonesos van deixar de gastar.
Els comptes dels grans bancs es van anar reparant a poc a poc, a base de fusions i ajudes del Govern. Però els japonesos havien recuperat la seva devoció per les formigues i es dedicaven a guardar per al dia de demà, amb la qual cosa l'economia, cada vegada més basada en el consum intern, no acabava de posar-se a caminar. Llavors el Govern va decidir forçar els treballadors a descansar amb l'esperança que gastessin més.
Es van canviar festes com el Dia dels Nous Adults, el del Mar, el de Mostrar Respecte a la Gent Gran o el de l'Esport, que van passar de celebrar-se en un dia fix del mes a fer-ho en un dels seus dilluns. En canvi, es van salvar del nou ordre celebracions marcades pel calendari natural, com Cap d'Any i els equinoccis, i les que commemoren efemèrides, com la fundació del país, l'aprovació de la Constitució i l'aniversari de l'emperador (en cas de caure en diumenge, es recuperen també amb un dilluns festiu).
Per entendre la importància de la mesura, s'ha de tenir en compte que molts japonesos no fan vacances gairebé mai. Per llei tenen dret a un mes pagat, però molts n'utilitzen, com a màxim, una tercera part, i sempre en períodes de menys de cinc dies, sovint a principis de gener o a mitjans d'agost, coincidint amb la festa budista dels difunts.
Els motius d'aquesta conducta van des del rebuig cultural a la vagància fins a l'escassa força dels sindicats, passant per la gran identificació del japonès amb el seu lloc de treball i la seva aversió a causar dificultats al grup per satisfer els seus propis desitjos. Molts utilitzen els dies de vacances quan estan malalts per no haver de demanar la baixa (encara que perquè un japonès s'absenti del seu lloc de treball ha d'estar molt malament de salut). Per cert, es desconeix l'impacte eco-nòmic de la mesura, encara que el consum va acabar per augmentar. Això sí, sense l'alegria d'altres èpoques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada