9/12/2006 PREOCUPACIÓ DELS CONSUMIDORS NIPONS PER LA MINVA DE PEIX
• Els organismes internacionals intenten frenar la disminució de la població mundial de tonyines
• Les mesures poden canviar els hàbits alimentaris dels japonesos
JORDI JUSTE KYOTO
És molt improbable que els japonesos renunciïn voluntàriament a una de les delícies de la seva gastronomia, els filets crus de toro, el ventre gras de les tonyines. No obstant, les notícies que arriben sobre els mercats pesquers i sobre la població mundial de tonyines vermelles apunten que cada vegada són menys els peixos i més els humans àvids de menjar-se'ls. El problema ha portat diversos organismes internacionals a donar la veu d'alarma, i ja s'han pres mesures que poden afectar a curt i mitjà termini els hàbits alimentaris dels japonesos.
Reducció de captures
Al mes d'octubre, la quota de tonyines que el Japó pot pescar al Pacífic sud va ser reduïda a la meitat, i el 26 de novembre passat la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) va decidir a Dubrovnik (Croàcia) reduir fins a un 20% les captures totals a la zona, que inclou l'est de l'oceà Atlàntic i el Mediterrani; una mesura ridícula segons els conservacionistes. "És un pla d'enfonsament, no de recuperació, i una burla al treball dels científics. La Unió Europea ha traït la seva obligació de gestionar de manera sostenible les pesqueries a favor dels interessos a curt termini de la seva pròpia indústria tonyinaire", va declarar Sergi Tudela, representant de l'associació de defensa de la naturalesa WWF-Adena.
Aproximadament la meitat de la tonyina que es pesca a l'àrea s'exporta al Japó, que consumeix una quarta part de les captures mundials d'aquest peix. Malgrat la voracitat tonyinaire dels japonesos, les seves autoritats van adoptar a Dubrovnik una actitud molt més proteccionista que la de la UE. "Hem d'arribar a un acord sense falta. Els recursos minvaran si la situació es manté", va reconèixer el representant nipó, Katsumasa Hanafusa, enfront de l'oposició comunitària a reduir quotes.
Una porció substancial de la tonyina que es menja al Japó (un 20% de les importacions) prové de les costes espanyoles, on els peixos capturats al Mediterrani oriental són engreixats en gàbies fins a adquirir la mida ideal. WWF-Adena ha denunciat que aquest mètode s'escapa dels límits de captures. No obstant, tenir les tonyines tancades és ideal perquè desenvolupin desproporcionadament els seus greixosos ventres i facin així les delícies dels sibarites nipons.
La pressió comercial sobre el mar no és nova ni limitada a les tonyines, però aquestes són la imatge d'uns recursos minvants que s'han de repartir entre un nombre creixent de consumidors. La crisi en el consum de la carn, provocada entre altres motius per la malaltia de les vaques boges i la grip aviària, ha disparat el consum mundial de peix. A això s'hi ha d'afegir el creixement econòmic xinès, que ha generat una població amb poder adquisitiu per emular els seus veïns.
Grans consumidors
Els japonesos són grans consumidors de peix des de temps ancestrals. No només són una nació illenca, sinó que durant segles van viure seguint el precepte budista d'evitar menjar carn. Des del segle XIX el seu consum no ha deixat d'augmentar, però el peix segueix aportant més d'un terç de les proteïnes dels japonesos. Un de cada deu peixos capturats al món es menja a l'arxipèlag i la mitjana de consum per persona és de gairebé 70 quilos a l'any (menys de 40 a Espanya).
Les notícies recents sobre la tonyina han sorprès molts japonesos, que ignoraven que una de les seves viandes favorites pogués estar en perill d'extinció a termini mitjà. En qualsevol ciutat del Japó es poden trobar nombrosos restaurants de sushi on dues generoses porcions de tonyina crua amb arròs en vinagre costen menys d'un euro. Els preus dels productes del mar a les peixateries han pujat moderadament en els últims anys, però, malgrat la dramàtica situació als oceans, l'oferta segueix sent abundant i no es percep en els consumidors una urgència per moderar la seva apetència.
• Els organismes internacionals intenten frenar la disminució de la població mundial de tonyines
• Les mesures poden canviar els hàbits alimentaris dels japonesos
JORDI JUSTE KYOTO
És molt improbable que els japonesos renunciïn voluntàriament a una de les delícies de la seva gastronomia, els filets crus de toro, el ventre gras de les tonyines. No obstant, les notícies que arriben sobre els mercats pesquers i sobre la població mundial de tonyines vermelles apunten que cada vegada són menys els peixos i més els humans àvids de menjar-se'ls. El problema ha portat diversos organismes internacionals a donar la veu d'alarma, i ja s'han pres mesures que poden afectar a curt i mitjà termini els hàbits alimentaris dels japonesos.
Reducció de captures
Al mes d'octubre, la quota de tonyines que el Japó pot pescar al Pacífic sud va ser reduïda a la meitat, i el 26 de novembre passat la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) va decidir a Dubrovnik (Croàcia) reduir fins a un 20% les captures totals a la zona, que inclou l'est de l'oceà Atlàntic i el Mediterrani; una mesura ridícula segons els conservacionistes. "És un pla d'enfonsament, no de recuperació, i una burla al treball dels científics. La Unió Europea ha traït la seva obligació de gestionar de manera sostenible les pesqueries a favor dels interessos a curt termini de la seva pròpia indústria tonyinaire", va declarar Sergi Tudela, representant de l'associació de defensa de la naturalesa WWF-Adena.
Aproximadament la meitat de la tonyina que es pesca a l'àrea s'exporta al Japó, que consumeix una quarta part de les captures mundials d'aquest peix. Malgrat la voracitat tonyinaire dels japonesos, les seves autoritats van adoptar a Dubrovnik una actitud molt més proteccionista que la de la UE. "Hem d'arribar a un acord sense falta. Els recursos minvaran si la situació es manté", va reconèixer el representant nipó, Katsumasa Hanafusa, enfront de l'oposició comunitària a reduir quotes.
Una porció substancial de la tonyina que es menja al Japó (un 20% de les importacions) prové de les costes espanyoles, on els peixos capturats al Mediterrani oriental són engreixats en gàbies fins a adquirir la mida ideal. WWF-Adena ha denunciat que aquest mètode s'escapa dels límits de captures. No obstant, tenir les tonyines tancades és ideal perquè desenvolupin desproporcionadament els seus greixosos ventres i facin així les delícies dels sibarites nipons.
La pressió comercial sobre el mar no és nova ni limitada a les tonyines, però aquestes són la imatge d'uns recursos minvants que s'han de repartir entre un nombre creixent de consumidors. La crisi en el consum de la carn, provocada entre altres motius per la malaltia de les vaques boges i la grip aviària, ha disparat el consum mundial de peix. A això s'hi ha d'afegir el creixement econòmic xinès, que ha generat una població amb poder adquisitiu per emular els seus veïns.
Grans consumidors
Els japonesos són grans consumidors de peix des de temps ancestrals. No només són una nació illenca, sinó que durant segles van viure seguint el precepte budista d'evitar menjar carn. Des del segle XIX el seu consum no ha deixat d'augmentar, però el peix segueix aportant més d'un terç de les proteïnes dels japonesos. Un de cada deu peixos capturats al món es menja a l'arxipèlag i la mitjana de consum per persona és de gairebé 70 quilos a l'any (menys de 40 a Espanya).
Les notícies recents sobre la tonyina han sorprès molts japonesos, que ignoraven que una de les seves viandes favorites pogués estar en perill d'extinció a termini mitjà. En qualsevol ciutat del Japó es poden trobar nombrosos restaurants de sushi on dues generoses porcions de tonyina crua amb arròs en vinagre costen menys d'un euro. Els preus dels productes del mar a les peixateries han pujat moderadament en els últims anys, però, malgrat la dramàtica situació als oceans, l'oferta segueix sent abundant i no es percep en els consumidors una urgència per moderar la seva apetència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada