Més rics, més pobres

AUGMENTEN LES DIFERÈNCIES DE RENDA AL PAÍS ASIÀTIC
• El Japó acumula 57 mesos de creixement econòmic però la majoria de la població no percep la bonança
• Els indigents, gairebé inexistents els 90, són més de 40.000

JORDI JUSTEKYOTO
El Japó va superar a l'octubre els 57 mesos de creixement econòmic ininterromput que des del 1970 es mantenien com a rècord d'expansió continuada i, no obstant, la majoria de la població segueix sense sentir els beneficis d'aquesta ratxa de bonança. Encara que el creixement és molt més moderat que als 60, el nombre d'aturats ha disminuït fins gairebé el 4%. Tot i això, en els últims 10 anys han augmentat les diferències d'ingressos i s'ha disparat el nombre de persones que se situen sota el llindar nacional de la pobresa.

Queden enrere els anys en què les noves cotes de riquesa a què s'arribava proporcionaven una sensació de benestar econòmic que invitava a gastar alegrement. Els llocs de treball per a tota la vida cada vegada són més escassos i mal remunerats, i els salaris que s'obtenen a molts treballs temporals gairebé no arriben per cobrir les despeses individuals de vivenda i alimentació.

Dèficit públic

Tot això ha vingut acompanyat de la reducció de la despesa social, per retallar el dèficit públic descomunal, portada a terme durant els cinc anys de Govern de Junichiro Koizumi. "En comptes de pressionar el Govern perquè augmenti la despesa en obres públiques, les grans empreses haurien de millorar els salaris i les condicions de treball de tots els seus treballadors per posar els fonaments d'un renovat creixement en la despesa en consum", afirmava el diari Asahi Shimbun en un editorial.L'altra cara l'ofereix l'augment del nombre de japonesos rics. Segons la consultora Merrill Lynch, els japonesos que disposaven de més d'un milió de dòlars (750.000 euros) eren 1,34 milions el 2004, un 10% més que el 2001.Aquesta situació ha fet que alguns comentaristes socials afirmin que el Japó s'ha convertit en una nació de guanyadors i perdedors. Encara que la tendència va començar abans de l'arribada al poder, es critica la insistència de Koizumi a favor d'una societat en què cadascú sigui recompensat segons el seu esforç, en detriment de les ajudes als perdedors. "Hem de crear un clima i tenir una actitud mental en què la gent que treballa dur vegi reconeguts els seus esforços", va declarar abans de deixar el càrrec.

Tot i que és cert que el Japó segueix sent una de les societats més igualitàries del món desenvolupat, el nombre de japonesos que viuen amb menys d'un milió de iens (uns 6.700 euros) a l'any va arribar el 2005 als 3,6 milions, un 16% més que quan Koizumi va arribar al poder. Així mateix, el nombre de persones que viuen al carrer supera les 40.000, segons les oenagés (25.000 segons el Govern), una xifra molt baixa comparada amb altres països considerats rics però molt alta si es té en compte que fins als 90 aquest era un fenomen pràcticament inexistent al país.

Durant la crisi de final de segle es creia que es tractava d'un problema passatger, però cinc anys de creixement no han servit per rescatar els que van caure al pou de la indigència.