Cristians consumistes durant un mes

CRÒNICA DESDE OSAKA // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Aquest any molts comerços japonesos van instal.lar les decoracions de Nadal en ple mes de novembre, potser com a mesura per poder pal.liar la caiguda de les vendes pel retard en l'arribada del fred. El més normal és que a principis de desembre, en la majoria de les zones comercials del país el paisatge s'assembli al de moltes ciutats del món per la profusió de figures de Santa Claus, arbres de Nadal i objectes desitjant Merry Christmas a la clientela. A més, en galeries comercials i grans magatzems acompanya la música de nadales, gairebé sempre en les seves versions angleses.

Tot plegat succeeix malgrat que menys de l'1% dels 127 milions de japonesos es declaren de creença cristiana. Des de la segona guerra mundial, el Nadal s'ha anat consolidant com una espècie de celebració satèl.lit de la festa verdaderament important en aquest país, el canvi de l'any.

Les famílies que tenen nens petits han adoptat la tradició que Santa Claus els porti regals la nit del 24. En moltes llars hi ha arbres de nadal (artificials gairebé sempre) i fins i tot es poden veure bastantes cases amb les façanes il.luminades amb llumetes de colors. La televisió sol programar pel.lícules de Hollywood de tema més o menys nadalenc i a les notícies apareixen referències a les celebracions que tenen lloc al món cristià, però per a la majoria de japonesos el Nadal no té cap significat religiós o espiritual.

L'estrella de la celebració és el christmas cake, un pastís de nata amb maduixes que qualsevol família que es tingui per normal ha de comprar per menjar a casa durant la Nit de Nadal. El més curiós és que la majoria de japonesos tenen assumit que el Nadal és una tradició forana i per això molts es mostren incrèduls quan se'ls diu que la idea del pastís és collita de l'enginy comercial dels pastissers del país. El pastís de Nadal ja és una part tan substancial de la cultura popular nipona que fins fa uns anys servia per fer una metàfora de dubtós gust sobre el casament de les dones japoneses, que s'havia de celebrar abans dels 24 anys o ja era gairebé tan difícil com vendre aquestes postres després del 24 de desembre. Avui dia, amb les dones casant- se al voltant dels 30 l'acudit fàcil ja ha perdut tota la seva vigència, però no ha passat així amb l'omnipresent pastís, que es pot comprar en pastisseries, supermercats i botigues de conveniència.

Un altre clàssic són els sopars romàntics en hotels i restaurants. Entre els joves està tan estès aquest costum que moltes noies confessen que s'emparellen durant el mes de desembre per no passar la vergonya de no tenir ningú amb qui viure l'experiència. Però el més sorprenent del Nadal japonès succeeix precisament el dia 25, jornada que, evidentment, és laborable. Com per art de màgia, Santa Claus, arbres, nadales i Merry Christmas desapareixen. El país, que s'havia disfressat de cristià consumista durant gairebé tot un mes, es treu la màscara i torna a aparèixer el vell Japó sintoista, amb les seves canyes de bambú, les seves branques de pi i les seves cordes sagrades per preparar l'arribada de l'Omisoka (Nit de Cap d'Any) i el Shogatsu (Any Nou).