Primera comunió sintoista

27/11/2006 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
El 15 de novembre és el dia de Shichi-go-san (literalment, set-cinc-tres), la data en què les famílies japoneses porten les seves filles de tres o set anys i els seus fills de cinc a un santuari sintoista per celebrar un ritu en què es prega als kami (déus) per la salut dels nens. El costum és anar al santuari més pròxim, però en els últims temps moltes famílies opten per altres de més famosos, com Meiji o Yasukuni, a Tòquio, i Heian o Yasaka, a Kyoto. Com que de fet no és un dia festiu, la celebració s'allarga durant tot el mes, en especial els caps de setmana.

La cerimònia dura menys de mitja hora, però serveix perquè els nens tinguin el seu primer contacte important amb el shinto (camí dels déus), la religió autòctona del Japó. Això exceptuant l'Omiyamairi, que se celebra quan encara són nadons. Avui dia és habitual que els familiars vagin al santuari elegantment vestits, a l'estil occidental gairebé tots els homes i la majoria de les dones. Els protagonistes, en canvi, solen anar amb quimono (haori i hakama en el cas dels nens), tot i que també és possible veure'n alguns vestits com si anessin a fer la primera comunió en una església catòlica.

En realitat, el caràcter religiós del Shichi-go-san és molt relatiu. El paper de la religió en la vida de la majoria de japonesos és escàs. El seu rol primordial és facilitar els ritus de pas que marquen les etapes importants de l'existència. Per això escullen la religió que ofereix el cerimonial més adequat per a cada cas, de manera que sovint es diu que són sintoistes al néixer, cristians al casar-se i budistes al morir.

La celebració del Shichi-go-san és una tradició originada a la cort fa més de 1.000 anys, que després va passar a la classe samurai i al poble. Els números tres, cinc i set són conseqüents amb la numerologia japonesa, que considera de bona sort els senars i evita costi el que costi el quatre, perquè es pronuncia shi, que també significa mort.

El ritu se celebra al honden, l'edifici principal, on un sacerdot procedeix a purificar els assistents i tot seguit llegeix una pregària en què s'inclou el nom del nen per desitjar-li salut. A la sortida del honden, el santuari obsequia els nens amb chitoseame (caramels dels 1.000 anys), per assegurar la seva longevitat, i amb diversos omamori (amulets). La celebració posterior depèn de cada família, tot i que és habitual dinar amb els familiars i els amics més propers.

El Shichi-go-san també és una festa important per als fotògrafs, que presten els seus serveis als estudis o al mateix recinte del santuari per immortalitzar un moment important en la vida d'un japonès. Les càmeres digitals han posat les coses fàcils a les famílies per estalviar-se la despesa del fotògraf, però encara n'hi ha moltes que contracten els serveis de professionals.

La vida moderna ha eliminat, també en aquest cas, moltes de les celebracions que estan lligades als cicles de la naturalesa i la vida humana, però algunes com el Shichi-go-san es mantenen. Al Japó cada cop hi ha menys nens i adults creients, però sembla que els pares segueixen sentint la inclinació d'anar al santuari a pregar als kami pels seus fills.