Geishes al carrer, l'escenari i la xarxa

CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE

JORDI Juste
Del 3 al 12 de novembre, qualsevol persona pot veure ballar les geishes de Kyoto (o geiko) pel mòdic preu de 3.500 iens (25 euros). L'oportunitat l'ofereixen les representacions de les Gion Odori (danses de Gion), una de les cinc ocasions a l'any en què surten a l'escenari. Les altres quatre són a la primavera, així que si algú desitja veure a la tardor aquestes relíquies vivents en acció, i no és una persona amb bones connexions i bitlleter ben ple, ha d'anar al teatre Gion Kaikan o sopar en un dels hotels que n'ofereixen breus actuacions.

Ara bé, si del que es tracta és de veure de prop i fotografiar una maiko (aprenent de geiko), en tindrà prou de passejar-se pel barri de Gion poc abans de fer-se de nit, això sí, amb l'atenció d'un caçador que espera que salti la llebre. I és que, encara que saben que són un reclam turístic, les maikos no s'ofereixen a posar, que per a això ja hi ha les sessions organitzades, en què els interessats paguen pel dret a retratar-les al costat dels aurons envermellits o sota els cirerers en flor. Quan un menys s'ho espera, elles apareixen al carrer, enfundades en els seus costosos quimonos i amb les cares cobertes de maquillatge blanc, sortint o entrant de la seva okiya (casa per a la qual treballen i on viuen) o en apressats desplaçaments entre els locals on han estat contractades. Així que si un vol immortalitzar-les ha de tenir la càmera ben preparada.

Les seves aparicions fugaces contribueixen a mantenir el misteri que encara envolta la vida d'aquestes dones. Se sap qui són, on són i fins i tot què fan i què no fan, però sempre queda aquell dubte, aquell morbo que només poden satisfer pocs privilegiats. Als altres els queda el mite que han contribuït a fomentar tant el cine com la literatura, unes vegades amb més encert que altres. Segons la fundació que agrupa els cinc hanamachi (districtes de geiko) de Kyoto, el film Memorias de una geisha (basat en la novel.la d'Arthur Golden), ha estat l'última contribució a l'equívoc que les geishes són prostitutes víctimes del tràfic de dones. Elles insisteixen que són expertes en l'art d'entretenir a base de la seva sofisticada aparença física, la seva conversa i els seus dots com a músiques i ballarines.

Fer-se geisha suposa iniciar una vida basada en l'abnegació i en codis de conducta encara més estrictes que els que regeixen per a la resta dels japonesos. Per això, la modernització del Japó ha suposat un constant declivi del nombre de geiko, que si el 1965 eren 500 a Kyoto, ara no passen de 200.Ara, per promoure el seu negoci i desfer malentesos, les okiya s'han decidit a usar internet i ja són diverses les que tenen pàgina a la xarxa per explicar el seu sistema de contractació. Però la gran sensació l'ha causat el bloc d'Ichimame, una maiko de 18 anys que explica les seves experiències i que diu haver atret una mitjana diària de 1.000 visitants des que va començar a escriure'l, al desembre. Diverses vegades per setmana, Ichimame relata, en l'elegant dialecte de Kyoto, el seu treball, i revela aspectes de la seva vida privada que l'acosten a qualsevol noia japonesa de la seva edat, com que dedica els dies lliures a anar al cine.