La malaltia japonesa

CRISI SOCIAL A LA SEGONA POTÈNCIA ECONÒMICA MUNDIAL
El sistema sanitari del país està a un pas del col.lapse per la falta de metges i el pes de l'assistència privada
Només hi ha dos doctors per cada 1.000 habitants

JORDI JUSTEKYOTO
El 8 d'agost, Mika Takahashi, de 32 anys, va morir després de ser rebutjada a 18 hospitals. La dona va entrar en coma després de patir convulsions mentre es preparava per donar a llum a l'hospital d'Oyodo, a la província de Nara. Els doctors que l'atenien, després d'adonar-se que la situació superava la seva capacitat d'actuació, van contactar amb l'hospital provincial, però el seu personal va declinar fer-se càrrec de la pacient al.legant falta de llits lliures. Després d'aquesta negativa, es van posar en contacte amb 17 hospitals més, però tots es van negar a atendre-la, també per problemes de capacitat.Finalment, sis hores després d'haver perdut la consciència, un hospital de la província d'Osaka va acceptar Mika, que va ser intervinguda d'urgència per una hemor- ràgia cerebral i per practicar-li una cesària. Els metges van aconseguir extreure sana i estàlvia la criatura, però la dona va morir vuit dies després sense haver recobrat el coneixement.

Un sistema indigne

Aquest tràgic cas ha posat encara més de manifest les deficiències d'un sistema de salut totalment impropi de la segona potència econòmica mundial. El Japó compta amb metges i infermeres excel.lents i bons hospitals dotats amb els últims avenços en tecnologia mèdica, però el sistema de salut se sustenta en petits hospitals i clíniques, la major part privats, gestionats a vegades a base d'escatimar al màxim els recursos humans. La qualitat de l'atenció varia enormement segons es tracti d'un centre associat a una de les facultats de Medicina públiques (les millors) o a una de les privades, on moltes vegades els diners i el cognom obren les portes que tanca la falta de vocació i d'estudi.

El que és paradoxal del cas és que la situació d'emergència s'ha vist exacerbada per la introducció el 2004 del sistema de residència obligatòria en centres de lliure elecció per millorar la formació dels facultatius. El resultat ha estat que les facultats de Medicina no han pogut competir i s'han quedat sense llicenciats, és a dir, sense el personal que enviaven als hospitals que es trobaven en situació difícil per falta de personal.La situació és molt greu a les zones rurals del país i, sobretot, en especialitats com l'obstetrícia o la pediatria. En molts llocs del país, les dones embarassades han de recórrer grans distàncies per ser examinades o per donar a llum. Igualment, els serveis urgents de pediatria cada vegada són més escassos, fins i tot a les grans ciutats. Com a conseqüència d'això els pocs que van quedant estan cada vegada més col.lapsats.

Encara que hi hagi causes circumstancials per explicar l'actual escassetat i mala distribució dels metges, és inqüestionable que el nombre de doctors per habitant és des de fa temps molt baix. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Japó compta amb menys de dos metges per cada 1.000 habitants, mentre que la proporció a Espanya és de més de 3 per cada 1.000. Per agreujar la situació, el Japó és un país amb una esperança de vida molt alta, de manera que les necessitats d'atenció sanitària creixen sense parar.

Limitats per llei

Per la seva part, el Govern japonès ha anat limitant des dels anys 80 el nombre d'alumnes admesos a les facultats universitàries de Medicina, adduint la necessitat de reduir la despesa sanitària. Aquest any, com a mesura d'urgència, ha autoritzat 10 províncies a augmentar en 10 estudiants cada una el nombre d'aspirants a metge durant els pròxims 10 anys, una xifra que sembla clarament insuficient però que satisfà els interessos corporatius. "L'Associació Mèdica Japonesa representa metges en exercici que no volen que la competència s'intensifiqui", explica Yoshihiro Kumasaka, doctor de professió i alcalde de Miyako, una ciutat de 60.000 habitants situada al nord del Japó.

Per pal.liar el dèficit s'han proposat diverses solucions, com ara augmentar els salaris a les zones més abandonades, obligar els metges a ocupar un lloc en una zona rural abans de poder establir-se lliurement o crear consorcis hospitalaris. Però Kumasaka insisteix en una cosa més òbvia i essencial: "El Govern ha d'abandonar aquesta idea que hi ha una saturació de metges".