7.3.08

El Cervantes triomfa a Tòquio

JORDI JUSTE TÒQUIO
Alumnes al sortir de l'Instituto Cervantes. Foto: JORDI JUSTE
L'Instituto Cervantes té al Japó la seu més gran del món
L'èxit ha superat les previsions
Des de l'abril també impartirà classes de català
En els cinc mesos que fa que és a Tòquio, l'Instituto Cervantes ha superat de sobres les expectatives que tenia. Abans d'obrir, esperava captar d'entrada uns 300 alumnes, en va atraure 800 per a la seva primera prematrícula i ara ja va pel miler. Malgrat tenir en ple funcionament les seves activitats principals, la seu del Cervantes a Tòquio encara no ha estat inaugurada de manera oficial. La cerimònia està prevista per al mes de novembre, com a part de la visita d'Estat que realitzaran els Reis d'Espanya al Japó.
La seu japonesa és la més gran del Cervantes al món i està situada en una zona cèntrica de la capital, on, a més a més de fer classes de llengua castellana, s'ofereixen altres activitats de difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana, com conferències, cine i exposicions. En aquests moments es pot veure l'exposició Extraños en el paraíso. Fotografía contemporánea en el País Vasco. Des de l'abril també s'oferiran classes de llengua catalana i, si hi ha demanda, de gallec i basc.
Tirar a la cosa fàcil
"De moment, hem tirat a la cosa fàcil, al que ja hi ha, a la gent que ja té interès en els temes espanyols. Ara també intentarem incorporar gent que no hi ha tingut contacte. Aquest és l'objectiu. Volem contextualitzar l'espanyol i que els japonesos puguin enriquir la seva vida cultural", explica el director del centre, Víctor Ugarte.
L'arribada de l'Instituto Cervantes a Tòquio es va produir el setembre del 2007, després d'una dècada de repetits rumors que n'anunciaven la imminent obertura i que finalment quedaven sempre en res.
Espai adequat
Una de les principals dificultats que hi va haver va ser trobar un espai adequat a un preu assequible al centre de Tòquio, ciutat que compta amb els lloguers més cars del món. Fins i tot es va arribar a pensar a ubicar la seu de l'Instituto Cervantes a l'Ambaixada d'Espanya, però es va haver de rebutjar la idea per la impossibilitat de portar a terme activitats remunerades, com els cursos d'idiomes, en seus diplomàtiques.
El Japó és un país on una gran part de la població disposa d'una important quantitat de diners per gastar-se en activitats culturals. A més, la majoria dels japonesos prefereixen tenir les seves hores d'oci organitzades, ja que no compten amb segones residències on passar els caps de setmana o els períodes de vacances llargs.
A tot això s'hi afegeix una gran curiositat per tot el que és estranger, que també afecta el que és espanyol. No obstant, contra el que algú creu, el castellà no està de moda al Japó, encara que sí que és veritat que el seu estatus ha augmentat respecte al d'altres llengües europees, com l'alemany o el francès, fins no fa gaire les preferides de bona part dels intel.lectuals nipons.
Al fet que hi hagués més interès per temes espanyols hi van contribuir decisivament els Jocs Olímpics de Barcelona i la Lliga del futbol professional, però també el descobriment del modernisme, el flamenc, el cine i la cuina. El castellà s'estudia en unes 40 universitats, tot i que en la majoria dels casos com una segona llengua estrangera que els alumnes han de cursar obligatòriament. A més, nombroses acadèmies privades i la ràdio i la televisió públiques ofereixen setmanalment cursos d'espanyol.
Sobretot, dones
L'Instituto Cervantes ha aconseguit atraure estudiants de diverses edats i condicions, però el 70% són dones d'entre 20 i 45 anys. La majoria d'elles estudien castellà perquè els interessa algun aspecte de la cultura espanyola o hispanoamericana, tot i que també hi ha una minoria que espera fer-lo servir a la feina.
"El meu marit és empresari i a vegades treballa amb clients d'Espanya. Jo l'ajudo i per això de vegades he de parlar en espanyol", diu Keiko, una dona d'uns 40 anys que fa cinc mesos que estudia, dos dies per setmana, al Cervantes. En canvi, la seva companya Junko explica que estudia al centre, amb el seu marit, per pura afició: "M'interessa la música d'Espanya des que vaig conèixer Vicente Amigo. I també el menjar i la gent".
L'Instituto Cervantes compta a Tòquio amb 28 professors natius a temps parcial provinents de diversos països hispanoparlants, que majoritàriament exerceixen també en alguna de les universitats de la capital. Tots apliquen la metodologia comunicativa prevista en el pla curricular per a tot el món, però a vegades topen amb la idiosincràsia local i han de convèncer alumnes poc acostumats a parlar amb els seus companys en una llengua estrangera.

Una classe a L'IC de Tòquio. JJuste