La vella 'machiya' torna a estar de moda

8/2/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Últimament, els edificis que destaquen a les revistes de tendències de Kyoto són cases velles de fusta. Es tracta d'algunes de les machiya (cases de ciutat) supervivents de la modernització que amenaça un tipus d'edificació que fins als anys 60 del segle passat ocupava una gran part del casc urbà. Després de dècades en què van ser considerades incòmodes relíquies, ara reben l'atenció d'institucions i creadors de moda, que han descobert el seu encant com a locals comercials i vivendes. Entre les machiya renovades hi ha fins i tot, des del febrer del 2006, un restaurant espanyol, El Fogón.
Les machiya no són només cases velles de fusta; són testimonis d'una estètica i un estil de vida que molta gent, cansada del formigó i l'estrès, vol recuperar. A més, com diu Yuki Nakamura, del Centre per a la Preservació del Paisatge Urbà, "són importants per conservar el Kyoto amb gust de Kyoto".
Encara que n'hi ha variacions, les machiya es caracteritzen per una estructura allargada, de dos pisos, amb una façana estreta. Primer es troba un espai que pot ser utilitzat com a botiga o com a taller, des del qual s'accedeix a la vivenda, sovint precedida per un pati i amb un magatzem a la part posterior. Els terres són de tatami o de fusta, i moltes parets són portes corredisses, cosa que permet donar diferents usos a l'espai.
Les machiya van sorgir fa uns 500 anys com a allotjament dels artesans i els comerciants, i els terratrèmols i incendis que ha patit la ciutat van servir per fer-les evolucionar. Ja al segle XX, van sobreviure a la segona guerra mundial gràcies al fet que Kyoto va ser preservada dels bombardejos. Els nord-americans van entendre que la ciutat no era un objectiu militar valuós i van renunciar a destruir-la per minar la moral nipona.
Un cop recuperada la sobirania, el Japó es va dedicar a conservar els seus palaus, santuaris i temples. No obstant, es va oblidar de l'arquitectura popular i, d'aquesta manera, desenes de milers de machiya van ser demolides per deixar espai a blocs d'apartaments i oficines d'estètica anodina. Avui dia es calcula que queden a Kyoto poc més de 20.000 machiya, i ja resulta difícil trobar zones en què se'n mantinguin dretes unes quantes de forma contigua. La majoria de les vegades estan encaixonades entre edificis de cinc o més pisos.
Segons la portaveu del Centre de Preservació, malgrat la moda d'habilitar-les com a comerços, la destrucció de les machiya prossegueix. A més, moltes vegades l'adaptació comercial no és la solució ideal. "Quan s'usen per a restaurants i botigues, a vegades s'hi fan reformes, com treure columnes, que debiliten l'edifici i fan difícil recuperar-lo posteriorment com a vivenda", explica Nakamura, que afegeix que "per garantir-ne el futur, se les ha de fer resistents als terratrèmols i compatibles amb un estil de vida modern", és a dir, dotar-les de comoditats. Però això costa molts diners i, a més, la major part de les machiya són als districtes centrals de Kyoto, de manera que el seu valor econòmic és molt inferior als preus dels terrenys on es troben.