Bellesa de porcellana sota les ombrel.les

Dues dones fent servir ombrel.les. JJuste

10/9/2008 CRÒNICA DES DE TÒQUIO
L'ideal de bellesa femenina japonesa comporta una pell tan blanca con sigui possible. No es tracta d'una moda passatgera, sinó d'un concepte molt arrelat en la cultura. "En la dona de pell blanca, un punt de lletjor no es nota", diu un refrany japonès. La pell morena en les dones es considera una cosa bruta i per això la indústria cosmètica nipona obté una gran part dels beneficis venent productes que conserven o restauren la pal.lidesa natural del cutis. Pràcticament les úniques japoneses que s'escapen del desig de tenir una pell blanca són les ganguro, les dones joves que des dels anys 90 segueixen exactament la tendència contrària, és a dir, es caracteritzen per lluir un moreno extrem, sovint realçat grà- cies a la química.

Per a la majoria de japoneses, la pal.lidesa de la pell, especialment la de la cara, és una part importantíssima de la seva imatge. Per protegir-la, no es refien només de les cremes, sinó que també eviten exposar-se al sol més del que sigui necessari. Amb aquesta finalitat, fan servir guants llarguíssims, gorres i barrets amb grans ales i, sobretot, ombrel.les. En la segona meitat del segle XX aquests objectes semblaven condemnats a la desaparició, relegats a l'ús per part de dones d'edat avançada o poc conscients de les últimes modes en roba. No obstant, les últimes dècades, les ombrel.les han tornat i, actualment, les dones joves no tenen cap problema per fer-les servir.

El ressorgiment de l'ombrel.la portàtil ha contribuït sens dubte al gran esforç de la indústria japonesa per comercialitzar dissenys adaptats a totes les modes i els estils. Però un altre factor determinant de la recuperació de la seva popularitat, a finals de segle XX, va ser l'aparició dels alarmants informes sobre el forat a la capa d'ozó de l'atmosfera i les notícies sobre l'augment del nombre de malalts de càncer de pell. Els fabricants van respondre ràpidament amb productes que filtren els raigs ultraviolats i, per tant, protegeixen més bé la pell.

El final del mes de les pluges i l'arribada de l'estiu suposen la multiplicació de les ombrel.les als carrers japonesos, però també es poden veure durant tot l'any. Els dies ennuvolats, la visió d'una dona japonesa caminant sota una ombrel.la confon algun viatger estranger despistat, que es pregunta si ja han començat a caure algunes gotes i ell encara no se n'ha adonat.

L'obsessió per protegir-se de la llum solar és més forta entre les dones grans, més preocupades per la fragilitat del cutis i més convençudes que la seva morenor resulta molt lletja. Les camperoles acostumen a cobrir-se amb enormes mocadors i grans barrets de palla que no deixen al descobert ni un mil.límetre de pell .

L'ús de l'ombrel.la és tan normal al Japó que moltes dones se sorprenen quan se'ls explica que a Europa o a Amèrica és gairebé inexistent. "Però ho he vist en un quadro de Goya", s'estranyava fa poc una universitària japonesa. Ella mateixa, una vegada informada que la protagonista d'El quitasol és una dama del passat, insistia a preguntar si a Espanya no hi ha notícies sobre la proliferació del càncer o si a les espanyoles no els importa cremar-se la pell.