24.10.07

El fabulós jardí ocult de Shin'en

24/10/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
De gairebé qualsevol ciutat del món es pot dir que té molta bellesa oculta. En el cas de les urbs japoneses acostuma a ser especialment cert, ja que no tenen una monumentalitat apreciable des del carrer, a excepció potser d'alguns castells i grans edificis moderns.Per apreciar el santuari de Meiji a Tòquio, el Gran Buda a Nara o el Temple del Pavelló Daurat a Kyoto s'ha d'entrar en un recinte i caminar una bona estona. A l'antiga capital del Japó n'hi ha molts més exemples, com el palau shogunal de Nijo, el jardí zen de pedres de Ryoanji, el temple budista de Kiyomizu o el santuari sintoista de Heian. En aquest últim, a més, s'hi amaga el Shin'en, un fabulós jardí de 33 quilòmetres quadrats que passa desapercebut per a la majoria de turistes. La falta de visibilitat s'explica perquè a moltes guies ni tan sols hi apareix i, sobretot, perquè s'hi accedeix des d'una petita porta que està situada en un dels laterals de l'esplanada que hi ha davant de l'edifici principal del santuari.
En realitat, el Shin'en són quatre jardins, cada un amb característiques diferents però tots ells estructurats al voltant del seu estany. El jardí de l'oest, que té una petita cabanya per celebrar-hi la cerimònia del te, arriba a la seva màxima bellesa a l'estiu, quan els iris floreixen al costat de l'aigua.El del sud va ser dissenyat pensant en les festes literàries dels nobles, en què competien escrivint i llegint les seves poesies. És especialment bonic a la primavera, amb els cirerers en flor, i inclou una curiosa secció on es poden apreciar espècies botàniques que apareixen a les obres més destacades de la literatura japonesa del període Heian (794-1185), com el Romanç de Genji o el Llibre del Coixí.
Al tercer jardí, el que està situat al centre, es pot passar entre les aigües de l'estany saltant entre pedestals que van ser construïts aprofitant pedres que van pertànyer a ponts que antigament s'aixecaven sobre el riu Kamo. Finalment, el de l'est és el que aprofita de manera més encertada un tret comú en molts jardins japonesos, l'harmonització amb el paisatge que l'envolta, en aquest cas les muntanyes que tanquen la ciutat per la banda est, que fan que el visitant tingui la sensació que es troba enmig d'una porció domesticada de la naturalesa.
El Shin'en no és el misteriós jardí que busca el descendent del príncep Genji a la novel.la Al norte la montaña, al sud el llac, a l'oest el camí, a l'est el riu, de l'escriptor hongarès Laszlo Krasznahorkai, però hi comparteix la ubicació a Kyoto i la capacitat de resumir algunes de les característiques fonamentals de l'estètica tradicional japonesa, com la senzillesa i la naturalitat. Va ser concebut com un complement per al gran santuari de Heian, construït l'any 1895 imitant l'estructura del palau imperial per commemorar el 1.100 aniversari de la fundació de la ciutat i per compensar la depressió que es vivia a Kyoto gairebé tres dècades després que la Cort Imperial es traslladés a Tòquio. De manera paradoxal, la visita al santuari es pot finalitzar en pocs minuts. Ben al contrari, el jardí mereix ser disfrutat sense cap mena de pressa.