28/2/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
L'Ajuntament de la ciutat japonesa de Kyoto acaba de fer públiques una sèrie de mesures urbanístiques per protegir algunes de les vistes més emblemàtiques de la ciutat. El pla municipal evitarà que noves construccions es posin enmig de 38 perspectives, inventariades amb descripcions tan detallades com "la muntanya Hiei des del jardí del temple Entsuji" o "la muntanya Daimonji des del riu Kamo". A més a més, l'altura màxima dels nous edificis passarà de 45 a 31 metres. Però en cap cas es concediran llicències a les construccions que, encara que estiguin dins dels límits d'altura, interfereixin en alguna de les 38 vistes catalogades.
L'Ajuntament de la ciutat japonesa de Kyoto acaba de fer públiques una sèrie de mesures urbanístiques per protegir algunes de les vistes més emblemàtiques de la ciutat. El pla municipal evitarà que noves construccions es posin enmig de 38 perspectives, inventariades amb descripcions tan detallades com "la muntanya Hiei des del jardí del temple Entsuji" o "la muntanya Daimonji des del riu Kamo". A més a més, l'altura màxima dels nous edificis passarà de 45 a 31 metres. Però en cap cas es concediran llicències a les construccions que, encara que estiguin dins dels límits d'altura, interfereixin en alguna de les 38 vistes catalogades.
En la nova política també s'hi inclou l'eliminació, en un període de sis anys, de tots els rètols lluminosos i els anuncis als terrats, que ja estan limitats a algunes zones. Així mateix, es detallen alguns dels estils arquitectònics i materials que hauran de tenir les noves construccions als voltants dels edificis amb valor històric o artístic, entre els quals hi ha els inclosos en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, com per exemple els temples budistes Toji, Kyomizudera i Ryoanji, el santuari sintoista de Kamigamo i el palau de Nijo.
Contra el que molta gent pugui pensar coneixent la llista de palaus, temples i santuaris que acull la ciutat, Kyoto no ofereix una monumentalitat que sigui apreciable des del carrer. A diferència del que passa en moltes ciutats europees, per gaudir de la bellesa de la majoria dels edificis històrics de l'antiga capital s'ha d'entrar als seus recintes. A més a més, unes quantes dècades de creixement descontrolat han destrossat en bona mesura l'harmonia de la majoria de carrers, a base de blocs de pisos i d'oficines d'altures diverses on fins fa poc només hi havia machiyas (cases tradicionals de fusta, de dos pisos).
En canvi, del que encara pot presumir Kyoto és que des de molts punts de la ciutat es pot disfrutar de la visió d'algunes de les muntanyes que la tanquen. Entre elles hi ha la muntanya Atago, a Arashiyama, l'esmentada muntanya Hiei i els cinc turons que, com la muntanya Daimonji, tenen marcat un gran ideograma xinès que cada 16 d'agost s'encén amb grans fogueres, visibles de lluny estant, per culminar la celebració de l'Obon, la festivitat budista del retorn de les ànimes.
A part de les esmentades restriccions, s'enduriran les condicions que hauran de tenir les noves construccions en cas que estiguin ubicades a menys de 500 metres d'edificis catalogats. Per exemple, al voltant del temple Kyomizudera només s'hi podran construir edificis amb teulades de teules japoneses en els estils tradicionals Kirizuma, Yosemune i Irimoya.
Les noves mesures per protegir el paisatge urbà de Kyoto arriben just quan es compliran 10 anys de la inauguració de la nova estació de trens. Es tracta d'un mastodòntic edifici de 60 metres d'altura per 470 de llargada que va ser àmpliament criticat perquè trenca l'estil de la ciutat i els seus límits d'altura, però que avui ja forma part del seu patrimoni artístic i és una de les seves atraccions turístiques.
