Les dues corees al Japó

JORDI JUSTE KYOTO
El Japó té 127 milions d'habitants, entre els quals hi ha uns dos milions d'estrangers. D'aquests últims, gairebé una tercera part --més de 650.000 immigrants-- són originaris de les dues Corees. Els del sud no tenen problemes, però els del nord són víctimes d'amenaces telefòniques i per correu a casa seva i verbals quan surten al carrer.La majoria han nascut en territori japonès, ja que són fills, néts o besnéts dels centenars de milers de treballadors que van travessar durant la primera meitat del segle XX el mar del Japó. Molts d'aquests coreans van ser traslladats per la força, després de l'ocupació japonesa. No obstant això, alguns experts en immigració sostenen que els coreans que s'han quedat a viure al Japó són els que van emigrar voluntàriament.

Existeixen concentracions importants de coreans com la del barri de Tsuruhashi, al sud d'Osaka. La barriada és famosa pel seu mercat, ric en especialitats del país veí, com el kimuchi (envinagrats picants) i pels nombrosos restaurants de carn rostida. Passejant pels carrerons és fàcil sentir parlar en coreà dependents i clients. Però en la majoria dels casos, els coreans residents al Japó passen desapercebuts. Molts han adoptat noms japonesos per a la seva vida pública i es reserven els coreans per a l'ambient familiar o per a les seves relacions amb altres membres de la comunitat. Però hi ha excepcions, com la del milionari Masayoshi Son, que no ha renunciat al seu cognom coreà.

Parlar de "comunitat única" és difícil, perquè en realitat els coreans estan gairebé tan dividits aquí com a la península de Corea. S'hi poden trobar dues associacions: Mindan, partidària del règim de Seül, i Chongryon, que és favorable al de Pyongyang. Els membres de la primera entitat tenen la nacionalitat de la República de Corea, l'únic estat coreà reconegut oficialment pel Japó. Els de la segona retenen la de l'estat que va deixar d'existir després de la guerra de Corea. Actualment, els partidaris del nord són una quarta part. El seu nombre s'ha vist reduït els últims anys, especialment després de reconèixer Pyongyang el segrest de japonesos durant els anys 70 i 80, i al transcendir que membres de l'organització hi podrien estar implicats.

CIUTADANS ACTIUS

Tot i ser minoritaris, els coreans fidels a Pyongyang són en molts aspectes els més actius. Gestionen 60 escoles i nombrosos locals de reunió, que a més actuen com a ambaixades en la pràctica, ja que el Japó no manté relacions amb la República Popular Democràtica de Corea. A més, organitzen viatges a Corea del Nord i tenen empreses especialitzades a comerciar amb el seu país, al qual envien diners per pal.liar les penúries que passen els seus familiars. També són, òbviament, els que més pateixen els avatars polítics derivats de les relacions internacionals.Els nord-coreans pateixen l'impacte econòmic de les sancions econòmiques imposades pel Japó. I el que és pitjor, cada pas de Pyongyang per dotar-se d'un arsenal nuclear suposa una nova onada d'amenaces telefòniques, per carta i personals. Freqüentment se'ls acusa d'exportar a Corea del Nord peces i material per al programa d'armament nuclear del president Kim Jong-il. Sense anar més lluny, la setmana passada un ultradretà, de 27 anys, va ser detingut per la policia per haver enviat a una seu de Chongryon una carta amb greus amenaces acompanyada d'un tros d'un dit seu. La pràctica de tallar-se un dit és comuna entre els yakuza, els mafiosos japonesos.

DOS MODELS

Per la seva part, els partidaris del sud passen més desapercebuts. Defensen els drets dels seus associats i organitzen activitats culturals dedicades a mantenir la seva identitat i a promoure els valors coreans entre els japonesos. Però, a diferència dels seus compatriotes del nord, són partidaris d'integrar-se plenament en la societat japonesa. Per exemple, Mindan reclama el dret dels coreans a ser funcionaris i a votar en les eleccions locals, cosa que rebutja Chongryon.

Possiblement, aquesta voluntat d'integrar-se a la societat del Japó és la responsable que cada any uns 10.000 coreans adoptin la nacionalitat japonesa. A més, avui, més del 80% dels membres d'aquesta comunitat es casen amb japonesos.

CANVI D'IDIOMA

Saheja, una coreana de 25 anys, que a més de japonès parla espanyol amb fluïdesa, confessa que quan va viatjar a Corea per primera vegada, fa alguns anys, es va sentir frustrada per no poder-se comunicar en coreà. "Els coreans parlem en japonès, també entre nosaltres. A casa només fem servir algunes paraules coreanes barrejades amb el japonès. Els avis sí que el parlaven, però els pares ja no. Jo ara he començat a estudiar-lo", afirma, mentre ensenya orgullosa el seu vestit tradicional a Kyoto.