29.10.06

ESCÀNDOL PELS CRÈDITS AL CONSUM AL JAPÓ


Deutes suïcides
Les financeres japoneses subscriuen pòlisses de vida d'amagat dels seus clients i els suggereixen el suïcidi si no paguen el que deuen
Han mort uns 5.000 morosos


JORDI JUSTEKYOTO
A primers d'octubre es va saber que les financeres i altres empreses de crèdit no bancari del Japó van recobrar l'any passat 30.000 milions de iens (200 milions d'euros) gràcies a les 52.000 assegurances de vida subscrites a nom dels seus clients. Encara que només es coneix la causa de la mort de la meitat dels titulars de les pòlisses afectades, se sap amb certesa que gairebé 5.000 van ser suïcidis.Les pòlisses se subscriuen a vegades sense el consentiment dels assegurats i s'usen en diversos casos per pressionar els clients dient-los que si no poden pagar serà millor que se suïcidin per saldar els seus deutes. La japonesa és una cultura on el sentit del deure i la responsabilitat col.lectiva tenen encara una gran importància, i per això és comú el suïcidi per rentar l'honra o per alliberar la família d'una càrrega.


Prestamistes a la defensiva

Malgrat els ingressos obtinguts per aquest sistema, en les últimes setmanes les companyies més importants han anunciat que deixaran d'assegurar els seus clients, a causa de la publicitat negativa que ha generat el cas, que s'ha afegit a una sèrie d'escàndols sobre les formes de recuperació dels impagats, amb assetjaments que haurien conduït molts morosos a treure's la vida. L'Agència de Serveis Financers va obligar al maig Aiful, la tercera companyia més gran del sector, a suspendre gran part de les seves activitats durant 25 dies, com a sanció.En molts casos, els préstecs al consum, originàriament concedits per bancs, van a parar a les carteres de les societats de crèdit, que figuren com a avalistes, i per això els assumeixen quan els clients deixen de pagar les seves quotes i s'encarreguen de cobrar-los amb uns recàrrecs d'usura i amb tècniques de pressió clarament il.legals.


En l'actualitat, el límit màxim dels tipus d'interès se situa gairebé al 30%, malgrat que el tipus oficial del Banc del Japó no arriba a l'1%. El Partit Liberal Democràtic, del primer ministre Shinzo Abe, va aprovar aquest mes rebaixar el límit autoritzat al 20%. No obstant, hi haurà un període de transició de cinc anys, que ha estat àmpliament criticat perquè representa una concessió al sector.Per la seva part, dins de la seva campanya de millora d'imatge, set de les empreses de crèdit més importants del Japó van anunciar al març la seva idea de dedicar 25.000 milions de iens (166 milions d'euros) a "ajudar" els seus clients més endeutats, però el primer d'octubre van anunciar que suspenien el projecte pels plans del Govern per controlar el sector.


Els prestamistes són un grup de pressió important, ja que contribueixen a finançar les campanyes de partits polítics i gasten a l'any uns 70.000 milions de iens (466 milions d'euros) en publicitat agressiva per incitar al consum fàcil. Dins de les seves pràctiques comercials hi ha la concessió de crèdits de fins a mig milió de iens (més de 3.000 euros) als seus milers de caixers automàtics, sense cap tipus de garantia i només identificant-se mitjançant el carnet de conduir o la targeta de la seguretat social.


Esquer publicitari

Algunes societats de crèdit destaquen en la seva publicitat que el tipus d'interès és zero si els diners es tornen abans d'una setmana, cosa que està sent extraordinàriament atractiva. "Molts clients de les companyies de crèdit al consum no pensen en com són d'alts els tipus d'interès, i els prestamistes no donen explicacions suficients", declara l'advocat Kenji Utsunomiya, especialitzat en aquests assumptes.La publicitat i els caixers aconsegueixen captar molts clients amb un nivell baix d'ingressos, que després es veuen atrapats en una bola de crèdits nous per poder pagar deutes anteriors. Les empreses es defensen dient que, si sol.liciten garanties estrictes, un gran nombre de sol.licituds seran rebutjades, i abocaran els consumidors als usurers tradicionals, verdaders taurons del mercat il.legal de préstecs.