JORDI JUSTE.KYOTO
Bunmei Ibuki, ministre d'Educació japonès des del setembre, s'ha estrenat explicant amb una metàfora la seva oposició al fet que es generalitzi l'ensenyament de l'anglès a l'escola primària. Segons Ibuki, hi ha assignatures, com la llengua japonesa, que contenen les proteïnes i hidrats de carboni necessaris per al cervell dels nens. En canvi, altres idiomes, com l'anglès, són llaminadures que es poden menjar només després d'ingerir l'aliment necessari.La seva opinió era esperada. Un comitè oficial va recomanar al març que s'impartís una hora setmanal d'anglès a cinquè i sisè de primària, és a dir entre els 10 i 12 anys. En l'actualitat, és obligatori a l'ensenyament secundari, a partir dels 13 anys, i al batxillerat, i normalment se segueix estudiant a la universitat. Els tres cicles sumen vuit anys, però tot i això la majoria es confessa incapaç d'usar l'anglès hàbilment.
Proliferació d'escoles
Amb la llarguíssima crisi dels 90 i l'acceleració de la globalització, molts japonesos van prendre consciència de la importància de saber anglès. Es va produir una expansió de les escoles d'idiomes, fins al punt que és difícil trobar una estació de tren transitada que no tingui al davant alguna de les més de 600 delegacions de Nova, el gran colós del sector.Avui, l'anglès és omnipresent en la vida japonesa. Hi ha infinitat de paraules angleses que es colen cada dia en els mitjans de comunicació i, fins i tot, en el sil.labari katakana. A les grans ciutats, moltíssimes indicacions estan en anglès. Ja hi ha tres diaris nacionals amb una edició anglesa i els principals informatius de la televisió pública s'emeten en dual. A més a més, tots els equips de beisbol compten amb jugadors nord-americans que només parlen aquesta llengua.
Tot i aquesta realitat, encara queden intel.lectuals que posen en dubte la necessitat d'abraçar l'anglès en detriment de llengües més pròximes com el xinès, encara que en general és un debat superat. No obstant, des que l'exprimer ministre Junichiro Koizumi va impulsar la creació del comitè per a l'estudi de l'anglès en les primeres etapes de l'ensenyament, van sorgir opinions a favor i en contra. El 2005, un estudi del Ministeri d'Educació mostrava que el 71% dels pares recolzaven la mesura, mentre que el 54% de professors s'hi oposaven.
Koizumi parla anglès amb fluïdesa i és un admirador confés d'aspectes de la cultura popular nord-americana, com la música d'Elvis Presley, fet que va centrar bona part de l'atenció pública durant el seu mandat. En canvi, el nou primer ministre, Shinzo Abe, ha enfocat les seves prioritats educatives en el patriotisme i en la necessitat d'augmentar les habilitats escolàstiques dels nens, i per això és presumible que l'esforç del seu Govern se centri en el japonès.
El nord-americà Michael Parrish, professor d'anglès a la Universitat de Ritsumeikan de Kyoto, es mostra comprensiu amb els partidaris i els detractors de l'ensenyament primerenc de l'anglès: "No és tan important l'edat per començar com el mètode. Si deixen de costat la gramàtica i no s'ensenya amb professors preparats, l'únic que aconseguiran és que els nens acabin odiant l'anglès".
Un motiu de les dificultats dels japonesos amb l'anglès és que potencien la gramàtica i la traducció i estudien per aprovar exàmens, sense entrar en l'ús pràctic de la llengua. Però hi ha altres dificultats, com la gran diferència fonètica amb el japonès, que només té cinc vocals --idèntiques a les del castellà--, i on totes les consonants menys l'ena van seguides d'una vocal. A aquestes dificultats, Mitsumasa Taniyama, un jubilat resident a Nara, n'hi afegeix dues més, una de psicològica i una altra de cultural: "Els japonesos som tímids. A més, hi ha un refrany que diu que el silenci és or".
Exigències laborals
Les empreses importants exigeixen l'anglès als seus nous empleats i les famílies amb consciència i diners complementen amb cursos, viatges o cars sistemes d'aprenentatge domèstic les carències de l'educació pública.Dit d'una altra forma: les llaminadures del ministre Ibuki són només per als nens de famílies amb proteïnes i hidrats de carboni en abundància.
Bunmei Ibuki, ministre d'Educació japonès des del setembre, s'ha estrenat explicant amb una metàfora la seva oposició al fet que es generalitzi l'ensenyament de l'anglès a l'escola primària. Segons Ibuki, hi ha assignatures, com la llengua japonesa, que contenen les proteïnes i hidrats de carboni necessaris per al cervell dels nens. En canvi, altres idiomes, com l'anglès, són llaminadures que es poden menjar només després d'ingerir l'aliment necessari.La seva opinió era esperada. Un comitè oficial va recomanar al març que s'impartís una hora setmanal d'anglès a cinquè i sisè de primària, és a dir entre els 10 i 12 anys. En l'actualitat, és obligatori a l'ensenyament secundari, a partir dels 13 anys, i al batxillerat, i normalment se segueix estudiant a la universitat. Els tres cicles sumen vuit anys, però tot i això la majoria es confessa incapaç d'usar l'anglès hàbilment.
Proliferació d'escoles
Amb la llarguíssima crisi dels 90 i l'acceleració de la globalització, molts japonesos van prendre consciència de la importància de saber anglès. Es va produir una expansió de les escoles d'idiomes, fins al punt que és difícil trobar una estació de tren transitada que no tingui al davant alguna de les més de 600 delegacions de Nova, el gran colós del sector.Avui, l'anglès és omnipresent en la vida japonesa. Hi ha infinitat de paraules angleses que es colen cada dia en els mitjans de comunicació i, fins i tot, en el sil.labari katakana. A les grans ciutats, moltíssimes indicacions estan en anglès. Ja hi ha tres diaris nacionals amb una edició anglesa i els principals informatius de la televisió pública s'emeten en dual. A més a més, tots els equips de beisbol compten amb jugadors nord-americans que només parlen aquesta llengua.
Tot i aquesta realitat, encara queden intel.lectuals que posen en dubte la necessitat d'abraçar l'anglès en detriment de llengües més pròximes com el xinès, encara que en general és un debat superat. No obstant, des que l'exprimer ministre Junichiro Koizumi va impulsar la creació del comitè per a l'estudi de l'anglès en les primeres etapes de l'ensenyament, van sorgir opinions a favor i en contra. El 2005, un estudi del Ministeri d'Educació mostrava que el 71% dels pares recolzaven la mesura, mentre que el 54% de professors s'hi oposaven.
Koizumi parla anglès amb fluïdesa i és un admirador confés d'aspectes de la cultura popular nord-americana, com la música d'Elvis Presley, fet que va centrar bona part de l'atenció pública durant el seu mandat. En canvi, el nou primer ministre, Shinzo Abe, ha enfocat les seves prioritats educatives en el patriotisme i en la necessitat d'augmentar les habilitats escolàstiques dels nens, i per això és presumible que l'esforç del seu Govern se centri en el japonès.
El nord-americà Michael Parrish, professor d'anglès a la Universitat de Ritsumeikan de Kyoto, es mostra comprensiu amb els partidaris i els detractors de l'ensenyament primerenc de l'anglès: "No és tan important l'edat per començar com el mètode. Si deixen de costat la gramàtica i no s'ensenya amb professors preparats, l'únic que aconseguiran és que els nens acabin odiant l'anglès".
Un motiu de les dificultats dels japonesos amb l'anglès és que potencien la gramàtica i la traducció i estudien per aprovar exàmens, sense entrar en l'ús pràctic de la llengua. Però hi ha altres dificultats, com la gran diferència fonètica amb el japonès, que només té cinc vocals --idèntiques a les del castellà--, i on totes les consonants menys l'ena van seguides d'una vocal. A aquestes dificultats, Mitsumasa Taniyama, un jubilat resident a Nara, n'hi afegeix dues més, una de psicològica i una altra de cultural: "Els japonesos som tímids. A més, hi ha un refrany que diu que el silenci és or".
Exigències laborals
Les empreses importants exigeixen l'anglès als seus nous empleats i les famílies amb consciència i diners complementen amb cursos, viatges o cars sistemes d'aprenentatge domèstic les carències de l'educació pública.Dit d'una altra forma: les llaminadures del ministre Ibuki són només per als nens de famílies amb proteïnes i hidrats de carboni en abundància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada