El Japó és un país que es troba en una zona de gran activitat sísmica, i per aquest motiu els terratrèmols hi són freqüents i les mesures de prevenció i reacció són abundants, ràpides i gairebé automàtiques. Els gratacels de Tòquio, Sendai i altres metròpolis japoneses que van patir el sisme es van balancejar durant uns quants minuts, però van resistir l'envestida i es van mantenir dempeus.
Les normes de construcció són molt més estrictes al Japó que en altres països. «Simplificant, es pot dir que la majoria d'edificis són més resistents i tenen més amortidors que en altres llocs; i els més alts estan fets de manera que es balancegen però no es trenquen. Alguns es construeixen aïllats de terra a la base mitjançant una espècie de gomes que fan com si l'edifici estigués sobre un monopatí», explica Albert Mateo, enginyer especialitzat en resistència d'edificis.
En el moment de produir-se un desastre, la reacció dels mitjans de comunicació és unànime i immediata. Els canals de televisió i de ràdio suspenen les seves programacions per donar informació útil i els equips de rescat, repartits per tot el territori, es mobilitzen molt ràpidament.
Per la seva part, el responsable principal de l'Administració -l'alcalde, el governador provincial o el primer ministre, depenent de l'extensió geogràfica i la magnitud- apareix, generalment al cap de poca estona, a la televisió vestit amb roba de treball per oferir una imatge de lideratge i suport.
A més, la població està preparada per afrontar les emergències. Les àrees d'evacuació on han d'anar en cas de desastre estan ben senyalitzades i en barris, centres educatius i llocs de treball es realitzen periòdicament sessions informatives i exercicis en els quals participen des de nens petits fins a gent gran. Malgrat aquestes mesures, els desastres sempre agafen la gent desprevinguda i un problema creixent és el de les persones que viuen soles, molt sovint avis.
L'ASSIGNATURA PENDENT / Una altra assignatura pendent del Japó és la de la previsió. El país inverteix una gran quantitat d'esforços i de diners en la investigació de sistemes que permetin detectar els terratrèmols i les onades gegantines que es produeixen al mar. Encara no s'ha aconseguit un sistema per poder pronosticar els terratrèmols amb suficient antelació i precisió.
Més marge donen a vegades els tsunamis, encara que el problema és que la repetició de pronòstics que finalment no arriben a confirmar-se produeix un efecte de desconfiança en la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada