20.5.08

Sushi sota els cirerers en flor

Pícnic en un parc de Kyoto. JJuste
El símbol indiscutible de la primavera japonesa és la sakura o flor del cirerer. Els japonesos li tenen una verdadera devoció. Per això, tot el país està ple de diferents classes de cirerers, que tenen com a finalitat principal oferir-los durant uns dies l'oportunitat de reunir-se amb els amics i disfrutar de la seva bellesa efímera mentre degusten alguna delícia alimentària i, sovint, beuen alcohol en grans quantitats.

Com que el Japó és un país amb una gran varietat de latituds, des del nord de Hokaido fins al sud d'Okinawa, i també una variada orografia, els cirerers floreixen de manera successiva a les diferents parts del país. Per saber quan es produirà l'eclosió a prop de casa i poder programar-hi el pícnic, no és necessari ni ser enginyer agrònom ni comprar-se un almanac. Només cal llegir el diari o veure les notícies de la televisió que informen amb detall dels dies exactes en què les flors s'obriran. Quan es produeix el fenomen en una zona, aquesta es tenyeix de blanc, i un s'adona de l'enorme quantitat de cirerers que arriba a albergar aquest país.

A Kyoto, per exemple, és impressionant passejar per la riba del Kamo, on quilòmetres i quilòmetres de cirerers de la mateixa espècie floreixen simultàniament a principis del mes d'abril. A Osaka, potser el lloc més popular per anar a veure els cirerers és el parc del castell. I a Tò- quio, hi destaquen els jardins del santuari de Yasukuni, així com els del palau imperial per als privilegiats que asisteixen a la recepció oficial que ofereix l'emperador.

A tot el país hi ha milers de llocs prestigiosos pels seus cirerers. El problema és que al Japó també hi ha molta gent i el temps per anar a veure les sakura és molt limitat. Si avui estan en la seva màxima eclosió, demà se'ls començaran a desprendre els pètals i, especialment si apareix la pluja, en qüestió d'hores, les copes passaran del blanc al verd. Per aquest motiu, els llocs on és fàcil estendre un llenç sota els arbres estan disputadíssims. En molts casos, diversos membres d'un mateix grup s'aixequen de matinada per anar a agafar lloc, i fins i tot hi ha professionals que es dediquen a guardar l'espai a canvi d'una propina. Als jardins de Yoyogi, a Tòquio, o al parc Maruyama, a Kyoto, a primera hora del matí ja gairebé no hi queda espai lliure.

Sovint, la festa sota el cirerer se celebra sobre un horrorós plàstic blau. És un exemple més de la necessitat de focalitzar la vista per disfrutar de la subtil bellesa japonesa, moltes vegades envoltada de la lletjor més barroera. Les cobertes blaves sobre les quals seuen molts comensals, sempre descalços, a menjar i beure es venen en qualsevol gran superfície i són les mateixes que s'utilitzen per tapar provisionalment les teulades espatllades o que els sense sostre utilitzen durant tot l'any per protegir les seves pertinences als parcs on habiten. Són barates, pràctiques i resistents, però no s'adiuen amb els cirerers en flor, així que, per deixar disfrutar l'esperit, no queda més remei que anestesiar-lo amb molt d'alcohol, o elevar la mirada cap a les copes emblanquides i el cel, que de vegades també és de color blau.

2 comentaris:

Senyorlopez ha dit...

capaços del millor i també del pitjor...

vaig seguint el teu blog sovint, m'interessa el país, podria sugerir un tema? Que saps del Yuzu?
tot el que trobo està en Japonés...

salutacions des de Barcelona.

Senyorlopez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.