Art i gastronomia per a tot el món

6/6/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE
JORDI Juste
Entre la gran quantitat de nous edificis que han obert les seves portes últimament a la capital del Japó, potser el que més destaca pel seu aspecte exterior és el del National Art Center Tokyo (NACT), obra de Kisho Kurokawa. Es tracta de l'arquitecte que va ser un dels candidats que recentment van disputar sense èxit la plaça de governador a l'ultranacionalista Shintaro Ishihara.

El nou centre d'exposicions, que està situat a pocs minuts dels complexos comercials, d'oci i oficines Roppongi Hills i Tòquio Midtown, ofereix al paisatge urbà de la capital una sinuosa façana de vidre que té l'efecte òptic de reduir i suavitzar les seves dimensions. De tota manera, una vegada dintre, l'edifici es revela com un gran recipient, amb un atri de 21 metres d'altura i grans porcions de les seves parets dominades pel formigó nu. A l'espai central destaca un gran con invertit, també construït amb formigó, el qual recorda una enorme sitja i que actua com a eix de connexió dels diversos espais.

El National Art Center Tokyo (NACT) és el nom oficial en anglès del que en japonès es coneix com a Kokuritsu Shin Bijutsukan (Nou Museu Nacional d'Art), el cinquè centre que s'obre sota el paraigua de la institució pública independent que agrupa els museus nacionals d'art que hi ha a Tòquio, Osaka i Kyoto. L'originalitat del nou museu resideix en el fet que no inclou una exposició permanent. En el seu lloc ofereix exposicions concebudes tant pels seus experts com per altres centres d'art i per associacions d'artistes.

Dels 48.000 metres quadrats que té el NACT, 14.000 estan dedicats a exposicions, cosa que el converteix en el centre d'aquestes característiques més gran del país. Entre les seves intencions declarades està la de facilitar l'accés de l'art al gran públic, raó per la qual els seus responsables afirmen que han donat gran importància a la zona d'entrada gratuïta, especialment a la botiga de records de disseny, a les cafeteries i al restaurant, que gestiona el popular cuiner francès Paul Bocuse. Per si no estiguessin clares les referències geogràfiques del NACT, la seva segona exposició ha estat París del món sencer: artistes estrangers a París 1900-2005, organitzada pel Centre Pompidou.

De moment, l'estratègia per captar públic està reportant una aclaparadora resposta positiva, sobretot per part de les dones de Tòquio d'entre 30 i 50 anys, sempre àvides de trobar llocs on alleugerir amb bon gust els seus voluminosos bitlleters. Sens dubte, la proximitat de Tòquio, Midtown i Roppongi Hills contribueix a canalitzar espectadors per a l'art i consumidors per a la gastronomia. El NACT és un dels tres vèrtexs de l'anomenat Roppongi Art Triangle, que va començar fa més d'un any el Museu Mori de Roppongi Hills i va culminar a l'abril amb l'obertura del Museu Suntory a Tòquio Midtown. Amb aquestes tres incorporacions, sumades al 2121 Design Sight d'Issey Miyake i Tadao Ando, aquesta part de Tòquio, fins fa poc coneguda pels seus locals d'oci nocturn, s'ha convertit en un dels seus principals focus d'irradiació de tendències.