Des del 30 de març, una pregunta corre de boca en boca a la metròpolis més gran del món: "¿Ja has estat al Midtown?" Amb aquest nom de ressonàncies novaiorqueses es coneix el gran complex urbanístic d'ús mixt --residencial, comercial, recreatiu i d'oficines-- que s'acaba d'obrir al centre de Tòquio, a menys d'un quilòmetre de Roppongi Hills, l'altre gran símbol d'aquest Japó que es resisteix a cedir la supremacia eco- nòmica i cultural de l'Àsia.
22.4.07
Tokyo Midtown: L'apoteosi de la senzillesa
Des del 30 de març, una pregunta corre de boca en boca a la metròpolis més gran del món: "¿Ja has estat al Midtown?" Amb aquest nom de ressonàncies novaiorqueses es coneix el gran complex urbanístic d'ús mixt --residencial, comercial, recreatiu i d'oficines-- que s'acaba d'obrir al centre de Tòquio, a menys d'un quilòmetre de Roppongi Hills, l'altre gran símbol d'aquest Japó que es resisteix a cedir la supremacia eco- nòmica i cultural de l'Àsia.
17.4.07
El Sant Pau espera una estrella japonesa
L'arribada de la primavera ha coincidit amb el tercer aniversari de l'obertura del restaurant Sant Pau, de Carme Ruscalleda, al barri de Nihonbashi, al cor mateix de Tòquio, i amb l'anunci oficial, a la capital del Japó, de l'aparició, el pròxim mes de novembre, de la guia Michelin de la ciutat, la primera versió del prestigiós índex gastronòmic a l'Àsia. La notícia de la publicació ha causat força excitació en el món de l'alta gastronomia. A més a més de la curiositat per veure quins restaurants de cuina japonesa reben la màxima qualificació, hi ha el morbo de saber com els va a restauradors de fama internacional que són presents a Tòquio, com per exemple Ruscalleda, Paul Bocusse o Alain Ducasse, l'únic que ja compta amb tres estrelles en tres països diferents.
12.4.07
La Xina i el Japó trenquen el gel a Tòquio
El Gran Sasuke cau per KO
• Un lluitador emmascarat, un anarquista begut i un inventor fracassen en l'intent de ser elegits governadors al Japó
• Les seves extravagàncies van donar color als comicis
JORDI JUSTE.OSAKA
El Gran Sasuke, el campió de lluita lliure que no s'havia tret ni una sola vegada la màscara a l'assemblea provincial des que el 2003 va ser elegit diputat, no serà el pròxim governador d'Iwate, la província del nord del Japó en què es presentava com a independent a les eleccions locals de diumenge passat. En lloc seu, qui manarà a Iwate serà Takuya Tasso, el candidat del Minshuto (Partit Democràtic del Japó), la principal formació de l'oposició. "És la derrota més gran, el pitjor fracàs de la meva vida", va admetre El Gran Sasuke, que va explicar que reprendrà la carrera al ring però que no descarta concórrer a les eleccions al Senat, programades per al juliol.
31.3.07
Els japonesos es graduen al març
Al Japó l'any escolar comença a l'abril. Per això en les últimes setmanes del mes de març milions de japonesos celebren les cerimònies de graduació i d'entrada en la nova etapa escolar. N'hi ha per als pàrvuls, per als nens de sisè de primària, per als de tercer de secundària i de batxillerat, i per als de quart de carrera a la universitat. No es tracta de simples tràmits per canviar de fase en el procés educatiu, sinó de sofisticades posades en escena carregades de simbolisme socialitzador.
La jungla de les bicicletes
26/3/2007 DEBAT AL JAPÓ SOBRE LA CONVIVÈNCIA A LES VORERES
• El poc respecte d'alguns ciclistes japonesos ha originat una llei per protegir el vianant
Trànsit Vorera del carrer Shijo, a Kyoto, compartida per vianants i ciclistes, dimecres passat.
JORDI JUSTE KYOTO
La difícil convivència entre els vianants i les bicicletes ha desencadenat al Japó una viva polèmica social, fins al punt que el Govern prepara una norma sobre l'ús de la vorera.
A la gent que no hagi visitat el Japó possiblement el sorprendrà saber que en aquest país, de 127 milions d'habitants, hi ha més de 80 milions de propietaris de bicicletes. Els trens d'alta velocitat i les constants innovacions de la indústria automobilística conviuen amb la utilització intensiva de la bici. Per això la proposta governamental de posar ordre a la normativa sobre la seva circulació ha despertat una gran expectació, reflectida en programes especials de la televisió i en els editorials dels diaris de més tirada. "¿Com s'haurien d'acomodar els vianants, ciclistes i motoristes? Ens agradaria veure una mica més d'humilitat en els automobilistes i més bona educació en els ciclistes", concloïa recentment al seu editorial el rotatiu Asahi Shimbun.
Vehicle polivalent
A tot el país molta gent fa servir la bicicleta per anar de compres o desplaçar-se a la feina, l'escola o a l'estació de tren. A gairebé tots els edificis públics, col.legis i centres comercials hi ha aparcaments especials per a bicicletes, i existeix un gran comerç relacionat amb aquest vehicle no contaminant. Fins i tot la policia usa la bicicleta per patrullar pels voltants de petites comissaries de barri.
Aquesta presència ubiqua de la bicicleta adopta en moltes ocasions una forma anàrquica. El carril bici és escàs, de manera el que és habitual és que els velocípedes comparteixin l'espai amb els vianants a les voreres o amb els cotxes a la calçada. Aquí, al costat dels vehicles de motor, és on diu el codi de la circulació que han de rodar les bicis, excepte quan està explícitament permès fer-ho per la vorera, i en aquest cas donant sempre prioritat als vianants.
Permissivitat oficial
La presència de bicicletes a les voreres es va començar a permetre els anys 70 com a mesura provisional a causa del gran augment d'accidents entre cotxes i bicis que va seguir a l'espectacular creixement del parc automobilístic. No obstant, el que estava pensat com una mesura d'ur- gència, per guanyar temps fins que milloressin les infraestructures, es va convertir en permanent, de manera que avui la presència de bicicletes està permesa a gairebé la meitat de les voreres del país.
La situació milloraria si una part substancial de les taxes que graven els automobilistes es dediqués a compatibilitzar els usos de carrers i carreteres. Per llei, impostos com el de la gasolina s'han de destinar obligatòriament a la construcció i millora de les calçades, concepte que el lobby de l'automòbil s'ocupa que s'apliqui de manera restrictiva en benefici del cotxe. Encara avui hi ha nombrosos carrers en què ni tan sols hi ha vorera, i només una línia blanca pintada a la calçada separa vianants i vehicles.Però el més greu és que als llocs on sí que n'hi ha, la immensa majoria dels ciclistes ignoren les normes més elementals de civisme i es dediquen a tocar de manera insistent el timbre perquè els vianants els cedeixin el pas.
Conductes de risc
Aquesta conducta revesteix evidents perills, però l'opció d'obligar les bicicletes a baixar de la vorera sembla de moment poc recomanable. S'ha de tenir en compte que molts dels ciclistes urbans són menors, mares amb nens com a passatgers i persones grans.La revisió del codi de la circulació que s'ha presentat al Parlament legalitza l'actual presència de les bicis a les voreres, a l'establir que les podran usar els menors de 12 anys o qualsevol persona quan la calçada sigui extremadament perillosa, qualitat que és fàcilment atribuïble a la majoria. El mèrit més aparent de la reforma és que està servint perquè molts japonesos prenguin consciència que fins ara han estat infringint el codi."La gent no sap que les bicis haurien de circular per la calçada. Necessitem establir regles clares que la gent pugui complir", declarava recentment un portaveu de la policia. El 2006 hi va haver al Japó 174.000 accidents de bicicletes, dels quals 2.700 van ser atropellaments de vianants.
21.3.07
Kiyomizudera, candidat a meravella del món
Aquests dies, als voltants de Kiyomizudera, un dels temples més espectaculars de Kyoto, a més de les habituals hordes de turistes deambulant per les botigues de records, es poden veure nombrosos anuncis en què es convida a votar perquè l'edifici estigui entre les Set Noves Meravelles del Món. La selecció està organitzada per una fundació privada suïssa que des de l'any 1999 està promovent l'elaboració d'una llista que emuli la que hi havia a l'antiguitat, que estava integrada per la piràmide de Gizeh, el colós de Rodes, els jardins penjants de Babilònia, el temple d'Artemisa, les columnes d'Hèrcules, el mausoleu d'Halicarnàs, l'estàtua de Zeus a Olímpia i el far d'Alexandria.
6.3.07
El Japó no tornarà a demanar perdó per les esclaves sexuals
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va dir ahir en el Senat que el seu govern no pensa demanar disculpes de nou per les dones que van ser forçades a servir en els bordells establerts per a la satisfacció sexual dels soldats nipons en gran part d'Àsia, durant la segona guerra mundial. “Encara que la resolució s'aprovi, això no significa que demanarem disculpes”, va dir Abe en referència a la moció no vinculant que el congressista californià d'origen japonès, Mike Honda, ha presentat en el Congrés per a exigir al Japó que es disculpi de foma inequívoca per les anomenades “esclaves sexuals”. Abe, no obstant això, va dir que manté la declaració de 1993 (coneguda com “declaració Kono”, pel nom del llavors portaveu del govern, Yohei Kono), per la qual el Japó es disculpava i reconeixia que l'Exèrcit Imperial havia participat en l'establiment i gestió dels bordells i admetia que s'havia usat la coerció.
Sobre les seves paraules del dijous passat, en les quals va dir que no hi havia proves que hagués existit tal coerció en l'establiment dels bordells, ahir Abe va admetre que sí hi va haver casos en que es va produir, però que van ser portats a terme per intermediaris civils i no per militars. “No és que els militars entressin en domicilis particulars i es duguessin a la gent segrestada”, va dir Abe. Alguns historiadors situen en 200.000 el nombre de dones asiàtiques que van servir en els bordells per a militars japonesos. És pràcticament impossible provar el nombre exacte de casos en els quals les dones van ser obligades a servir com a solaç dels soldats, però sí que existeixen númerosos testimoniatges directes de víctimes, sobretot coreanes, i fins i tot de militars nipons, que no ofereixen lloc a dubtes sobre la generalització dels abusos.
En 1995, sota el govern de coalició entre el Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Partit Socialista (PS), presidit per Tomichi Murayama, Japó va establir un fons privat, que caduca a la fi d'aquest mes, per a compensar a les dones obligades a servir en els bordells, però les associacions de víctimes sempre han exigit indemnitzacions oficials, com forma inequívoca d'assumpció de responsabilitat per part de l'Estat japonès.
Abe, que va arribar al poder al setembre amb fama de ser més nacionalista que el seu predecessor, Junichiro Koizumi, va sorprendre des del principi pels seus esforços per a millorar les relacions diplomàtiques amb Xina i Corea del Sud, especialment danyades per les visites anuals de Koizumi al santuari de Yasukuni, on es ret homenatge a milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra, responsables d'atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial. En els seus primers cinc mesos en el càrrec, Abe ha vist com els seus índexs de popularitat baixaven constantment, en bona mesura per la seva debilitat davant els barons del PLD i la seva reversió de diverses de les mesures reformistes que havien fet popular a Koizumi. Si Koizumi semblava cedir a l'extrema dreta en el simbòlic per a poder imposar les seves polítiques reformistes, fins al dijous de la setmana passada tot apuntava que Abe estava moderant les seves postures nacionalistes per a poder introduir les seves polítiques conservadores. El primer ministre, que vol reformar la Constitució pacifista i ja ha aconseguit introduir el patriotisme en l'ensenyament, està condemnat a seguir fent equilibris si vol satisfer alhora a la seva base de seguidors nacionalistes i a la comunitat internacional.
'Setsubun': geishes en un hivern primaveral

JORDI Juste
Aquest hivern està sent, també al Japó, inusualment temperat. Tant, que les prediccions dels almanacs i calendaris estan quedant desfasades i les converses d'ascensor i els comentaris d'informació meteorològica a la televisió són laments monotemàtics per l'absència de l'hivern fred i per la preocupació pel possible avançament de la florida dels cirerers.
2.3.07
La bruixota de la tele japonesa
28.2.07
Prohibit tapar les panoràmiques històriques
L'Ajuntament de la ciutat japonesa de Kyoto acaba de fer públiques una sèrie de mesures urbanístiques per protegir algunes de les vistes més emblemàtiques de la ciutat. El pla municipal evitarà que noves construccions es posin enmig de 38 perspectives, inventariades amb descripcions tan detallades com "la muntanya Hiei des del jardí del temple Entsuji" o "la muntanya Daimonji des del riu Kamo". A més a més, l'altura màxima dels nous edificis passarà de 45 a 31 metres. Però en cap cas es concediran llicències a les construccions que, encara que estiguin dins dels límits d'altura, interfereixin en alguna de les 38 vistes catalogades.
26.2.07
Arquitectes sota sospita
• El Govern japonès obliga a tancar dos hotels de Kyoto perquè van ser edificats amb informes antisísmics falsos
• El país registra cada any més de 1.000 terratrèmols
JORDI JUSTE.KYOTO
El 5 de febrer, la cadena hotelera Apa Hotel Group va suspendre l'activitat en nou dels seus establiments a causa de la preocupació existent sobre la seguretat dels edificis. El tancament es va produir 10 dies després que dos dels hotels de la cadena, a la ciutat de Kyoto, fossin obligats a evacuar els seus hostes després que es descobrís que havien estat construïts utilitzant informes de resistència antisísmica falsificats. Els projectes de construcció eren de Mitsuo Mizuochi, un dels 2.500 arquitectes reconeguts al Japó com a experts en el càlcul d'estructures, circumstància que va afegir preocupació en un país obsessionat amb els terratrèmols.
21.2.07
El Japó aposta per 'Babel' però aclama 'Cartas desde Iwo Jima'
21/2/2007 COMPTE ENRERE DELS PREMIS DE HOLLYWOOD.ELS PREPARATIUS
JORDI JUSTE.KYOTO
El Japó estarà representat aquest any a la cerimònia dels Oscars per dues pel.lícules... que no són japoneses.
Iwo Jima kara no tegami (Cartas desde Iwo Jima), del nord-americà Clint Eastwood, està nominada en la categoria de millor pel.lícula, i Babel, del mexicà Alejandro González Iñárritu, aspira a set premis, entre ells també el de millor film. Al Japó, les apostes s'inclinen per Babel."Eastwood ja va guanyar fa dos anys amb Million Dollar Baby, així que fa la impressió que és aviat per a un altre premi --ha dit el prestigiós crític Yuichi Maeda--. A més, és la primera vegada que es nomina un film en japonès com a millor film i és difícil que guanyi". Per Maeda, per cert, la favorita és Babel però la millor és Pequeña Miss Sunshine.
Iwo Jima kara no tegami, rodada majoritàriament en japonès, en localitzacions japoneses i amb un repartiment japonès encapçalat per Ken Watanabe, ha estat número u durant cinc setmanes al Japó. La crítica l'ha aplaudit tant per les seves qualitats artístiques com per presentar de manera imparcial la batalla d'Iwo Jima, un dels episodis més sagnants de la segona guerra mundial, amb 22.000 morts japonesos i 6.800 nord-americans.
En el cas de Babel, una de les quatre històries narra les vicissituds d'una noia sordmuda japonesa, paper pel qual Rinko Kikuchi aspira al premi a la millor actriu secundària. A l'espera de l'estrena a la primavera, la pel.lícula ja ha convertit la poc coneguda Kikuchi en una celebritat. Si s'emporta l'estatueta, seria la segona japonesa a fer-ho, just 50 anys després que ho fes Mioko Umeki per la seva interpretació a Sayonara, també estrangera i ambientada al Japó.
Aquesta doble presència estrangera del Japó als Oscars coincideix amb un boom del cine nipó dins de les seves fronteres. Encara que Harry Potter i el calze de foc va ser la pel.lícula més vista l'any passat, la suma dels films del país van batre a la taquilla els de fora per primera vegada en 21 anys. La cinta amb més ingressos va ser Gedo Senki (Contes de Terramar), de dibuixos animats, seguida molt de prop per Limit of Love, Umizaru, un film d'acció sobre guardacostes.
16.2.07
Un suïcidi segella la pau en el si de la màfia japonesa

• Un cap del segon grup 'yakuza' del país és trobat mort al seu pis de Tòquio
• Els últims dies s'havia intensificat la lluita pel control de les activitats il.legals
JORDI JUSTE
El cap d'un important grup de la yakuza, la màfia japonesa, va ser trobat mort ahir al matí al seu apartament de Tòquio, en el que sembla tractar-se d'un suïcidi. Kazuyoshi Kudo, de 70 anys, era dirigent de la Kokusui-kai, que representa a Tòquio la Yamaguchi-gumi, la segona organització criminal més important del Japó, un grup que té la base principal a Kobe (oest del país) i que els últims mesos s'ha vist involucrat en diversos incidents amb la seva principal rival, la Sumiyoshi-kai, pel control de la capital.
8.2.07
La vella 'machiya' torna a estar de moda
8/2/2007 CRÒNICA DES DE KYOTO // JORDI JUSTE
Últimament, els edificis que destaquen a les revistes de tendències de Kyoto són cases velles de fusta. Es tracta d'algunes de les machiya (cases de ciutat) supervivents de la modernització que amenaça un tipus d'edificació que fins als anys 60 del segle passat ocupava una gran part del casc urbà. Després de dècades en què van ser considerades incòmodes relíquies, ara reben l'atenció d'institucions i creadors de moda, que han descobert el seu encant com a locals comercials i vivendes. Entre les machiya renovades hi ha fins i tot, des del febrer del 2006, un restaurant espanyol, El Fogón.
Les machiya no són només cases velles de fusta; són testimonis d'una estètica i un estil de vida que molta gent, cansada del formigó i l'estrès, vol recuperar. A més, com diu Yuki Nakamura, del Centre per a la Preservació del Paisatge Urbà, "són importants per conservar el Kyoto amb gust de Kyoto".
Encara que n'hi ha variacions, les machiya es caracteritzen per una estructura allargada, de dos pisos, amb una façana estreta. Primer es troba un espai que pot ser utilitzat com a botiga o com a taller, des del qual s'accedeix a la vivenda, sovint precedida per un pati i amb un magatzem a la part posterior. Els terres són de tatami o de fusta, i moltes parets són portes corredisses, cosa que permet donar diferents usos a l'espai.
Les machiya van sorgir fa uns 500 anys com a allotjament dels artesans i els comerciants, i els terratrèmols i incendis que ha patit la ciutat van servir per fer-les evolucionar. Ja al segle XX, van sobreviure a la segona guerra mundial gràcies al fet que Kyoto va ser preservada dels bombardejos. Els nord-americans van entendre que la ciutat no era un objectiu militar valuós i van renunciar a destruir-la per minar la moral nipona.
Un cop recuperada la sobirania, el Japó es va dedicar a conservar els seus palaus, santuaris i temples. No obstant, es va oblidar de l'arquitectura popular i, d'aquesta manera, desenes de milers de machiya van ser demolides per deixar espai a blocs d'apartaments i oficines d'estètica anodina. Avui dia es calcula que queden a Kyoto poc més de 20.000 machiya, i ja resulta difícil trobar zones en què se'n mantinguin dretes unes quantes de forma contigua. La majoria de les vegades estan encaixonades entre edificis de cinc o més pisos.
Segons la portaveu del Centre de Preservació, malgrat la moda d'habilitar-les com a comerços, la destrucció de les machiya prossegueix. A més, moltes vegades l'adaptació comercial no és la solució ideal. "Quan s'usen per a restaurants i botigues, a vegades s'hi fan reformes, com treure columnes, que debiliten l'edifici i fan difícil recuperar-lo posteriorment com a vivenda", explica Nakamura, que afegeix que "per garantir-ne el futur, se les ha de fer resistents als terratrèmols i compatibles amb un estil de vida modern", és a dir, dotar-les de comoditats. Però això costa molts diners i, a més, la major part de les machiya són als districtes centrals de Kyoto, de manera que el seu valor econòmic és molt inferior als preus dels terrenys on es troben.
El Japó segueix penjant reus discretament
30.1.07
Diplomàcia manga

• El mercat del tebeo mou al país 3.300 milions d'euros anuals
JORDI JUSTEKYOTO
El Japó compta des del novembre amb el Museu Internacional del Manga, promogut i gestionat per l'Ajuntament de Kyoto i la Universitat Seika, com a instrument per elevar el còmic al rang cultural que es mereix. Malgrat que el sector factura més de mig bilió de iens (3.300 milions d'euros) a l'any i que són legió els japonesos que esperen cada setmana la sortida a la venda dels seus còmics favorits, el gènere tenia fins fa poc mala premsa entre moltes persones cultes, que el consideraven una forma de subcultura, un passatemps que no es podia comparar a la verdadera literatura.
L'any de “Dice K”
25.1.07
El Nihonbashi, història sota l'autopista
¿Es poden imaginar que sobre el quilòmetre zero de la Puerta del Sol passés una autopista? Doncs una cosa així passa a Tòquio, on hi ha el Nihonbashi (literalment, el pont del Japó), construït a principis del segle XVII i considerat el centre neuràlgic del país durant l'època d'Edo (1600-1868). D'aquí sortien les rutes principals, entre elles el Tokaido, que connectava la principal metròpolis del Japó amb la capital de l'època, Kyoto.
18.1.07
El Japó es rendeix a l'Eastwood de 'Cartas desde Iwo Jima'
JORDI JUSTE.KYOTO
Cinc setmanes com a pel.lícula més vista i 3.000 milions de iens (gairebé 20 milions d'euros) recaptats és el balanç provisional de la projecció al Japó de Iwo Jima kara no tegami, o Cartas desde Iwo Jima, la pel.lícula que Clint Eastwood va concebre com l'altra cara de Banderas de nuestros padres --totes dues aborden amb òptiques diferents una de les batalles més sagnants de la segona guerra mundial-- i amb la qual acaba de guanyar el Globus d'Or a la millor pel.lícula en llengua no anglesa.
16.1.07
Pregàries i folklore patri per començar l'any
Els primers dies de l'any molts japonesos assisteixen al santuari sintoista que tenen més a prop per complir amb la tradició que es coneix com a hatsumode. Literalment, es tracta del primer rés de l'any, però per a la immensa majoria també és l'últim, així que aguanten a vegades moltes hores de cua per pregar uns segons davant el honden, que és l'edifici que allotja la deïtat principal d'aquest lloc.
El Japó pensa suspendre el seu somni d'anar a la Lluna
12.1.07
Descastats sense futur
• Els descendents de la classe més baixa del Japó feudal segueixen tenint problemes en la societat actual
• Els escàndols obliguen a replantejar la discriminació positiva
JORDI JUSTE.KYOTO
Kunihiko Konishi, destacat membre de la Buraku Liberation League (BLL), va ser detingut al mes de maig per malversació de 10 milions de iens (uns 70.000 euros) rebuts de l'Ajuntament d'Osaka per a projectes socials. L'arrest va servir per fer pública la relació que mantenia amb la màfia japonesa i reobrir el debat sobre la conveniència de seguir subvencionant el moviment dels burakumin, els descendents de la casta més baixa del Japó feudal.
10.1.07
El Japó ja té Ministeri de Defensa
Jordi Juste. Kioto
El Japó conta des d'ahir amb el seu primer Ministeri de Defensa des de la segona guerra mundial, després que entrés en vigor la llei que eleva el rang del que fins al dilluns era una agència que depenia directament de l'oficina del primer ministre. El canvi és sobretot simbòlic i s'emmarca en la política dels primer ministre, Shinzo Abe, d'assolir un Japó amb un paper més decidit en les relacions internacionals.
L'Agència de Defensa ja era reconeguda internacionalment, a gairebé tots els efectes, com un ministeri, però a partir d'ara tindrà una major autonomia en la planificació de polítiques i en l'elaboració del pressupost. “L'elevació de rang ens permet mostrar al país i a la comunitat internacional la maduresa de la democràcia japonesa i la nostra confiança en el control civil”, va declarar ahir Abe després de passar revista a les tropes abans de partir per a una visita a la seu de l'OTAN a Brussel·les.
La transformació de l'Agència en Ministeri va ser aprovada al desembre mitjançant una llei que va contar amb el suport de les dues formacions del govern, el Partit Liberal Democràtic i el Nou Komeito, i del principal grup de l'oposició, el Partit Democràtic del Japó. Només s'hi van oposar els dos partits minoritaris de l'esquerra, el Partit Comunista i el Partit Socialista Democràtic, pel seu convenciment que es tracta d'un pas més cap a la reforma de la Constitució pacifista i la participació del Japó en missions militars internacionals, dos objectius del primer ministre Abe.
La Constitució japonesa va ser redactada i aprovada el 1947 sota la tutela de les autoritats americanes d'ocupació. Segons l'article 9 el Japó renuncia a l'ús de la força per a solucionar els conflictes internacionals i es compromet a no tenir forces militars de cap tipus. No obstant això, l'inici de la guerra freda va dur als Estats Units a donar suport la creació el 1954 de les anomenades Forces d'Autodefensa, que en l'actualitat conten amb 240.000 membres i tenen el quart pressupost més gran del món. El 2004, durant el mandat de Junichiro Koizumi, l'anomenada Força d'Autodefensa de Terrra (Exèrcit) va participar en missions de reconstrucció al sud de L'Iraq, la primera vegada des de la segona guerra mundial que els militars japonesos es desplegaven en una zona en conflicte.
7.1.07
Llumetes per les víctimes del terratrèmol
El 17 de gener del 1995, a les 5.45 hores, un terratrèmol de magnitud 7,3 a l'escala de Richter va sacsejar la ciutat de Kobe durant aproximadament 20 segons, i va causar la mort a gairebé 6.000 persones a més d'enormes danys materials. Onze mesos després, el desembre del 1995, amb la infraestructura encara en ruïnes i milers de víctimes vivint en refugis públics, s'inaugurava al centre de la ciutat la primera edició de Luminarie, una espectacular il.luminació de carrer dissenyada per l'artista italià Valerio Festi amb l'objectiu de recordar els morts i deixar clar que Kobe volia tornar a renéixer.
4.1.07
Un fals 'topless' la nit de Cap d'Any causa escàndol al Japó

• La tele NHK va haver de disculpar-se i explicar que les ballarines portaven samarretes pintades
Imatges de les ballarines amb les samarretes amb el topless dibuixat.
JORDI JUSTE.KYOTO
La cadena pública japonesa NHK va haver de demanar perdó per un intent de topless al seu programa estrella de la nit de Cap d'Any, Kohaku uta gasen (Concurs musical de blancs i blaus). Durant l'actuació del grup de DJ Ozma, 20 ballarines es van anar traient la roba fins que van quedar en el que per televisió va semblar com un nu parcial (amb només una espècie de bolets de diferents colors tapant la zona genital). L'allau de trucades a la NHK va obligar un presentador de la cadena a demanar disculpes i aclarir que les ballarines portaven un top amb un estampat que representava els pits despullats. "Suposo que semblava massa real", va declarar després del programa el DJ Ozma.