Enrenou d'ànimes al Japó

31/5/2007 HONORS PER A CRIMINALS DE GUERRA JAPONESOS EN UN TEMPLE SINTOISTA
• Un exlíder de Taiwan provoca que es recordi novament que el santuari de Yasukuni és una ofensa per als països veïns
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El santuari sintoista de Yasukuni, situat al centre de Tòquio, també sembla condemnat a estar al centre de la discussió política a l'Àsia. L'última ocasió la va facilitar ahir l'expresident de Taiwan Lee Teng-hui a l'anunciar la seva intenció d'anar al recinte religiós durant la visita privada que va començar al Japó. "Em reuniré amb el meu germà per primera vegada en 60 anys", va declarar Lee a l'aeroport de Narita.

El germà gran de Lee va morir a les Filipines el 1945, defensant la bandera nipona, igual que molts dels seus compatriotes, mentre Formosa (1890-1945) era una colònia japonesa. El 1945, la Xina en va assumir la sobirania i, el 1949, l'illa es va convertir en refugi de les forces del Kuomintang que fugien de l'avanç comunista. Des d'aleshores fins al 2000, els nacionalistes van ostentar-hi el poder. Ara, l'anunci de la visita de l'expresident a Yasukuni toca una altra vegada el costat feble de la història de les relacions entre el Japó i els seus veïns.

Honrar els combatents

El santuari de Yasukuni (Yasukuni-jinja) va ser establert a finals del segle XIX per honrar els japonesos morts en combat, molts d'ells en els enfrontaments civils que es van produir a les acaballes del règim feudal i els inicis de l'era Meiji (1868-1912), i posteriorment en les guerres amb les quals el Japó va construir el seu imperi a l'Àsia.Al recinte del santuari hi ha el Yushukan, un museu amb més de 20 sales dedicades a embellir el militarisme japonès i a justificar l'imperialisme mitjançant la seva contextualització internacional. Sala rere sala, les seves explicacions en japonès i en anglès tracten de convèncer el visitant que el Japó no tenia més remei que armar-se i construir el seu propi imperi per protegir-se de les ambicions de les potències occidentals i també del nacionalisme xinès. L'esperit de sacrifici del guerrer és elevat a la categoria de sagrat i no hi ha ni una sola mostra de penediment pels patiments causats, tant als països veïns com entre els mateixos japonesos.

El sintoisme, que és la religió ancestral del Japó, dóna una gran importància al culte als avantpassats i concep el país com una gran família, amb l'emperador al capdavant. Des del segle VII convivia amb el budisme, però durant les dècades que van conduir a la segona guerra mundial va ser separat i utilitzat com a religió d'Estat, al servei del militarisme. Els soldats que morien pensaven que ho feien per l'emperador, que era considerat un semidéu, i era comú que s'acomiadessin abans del combat, amb un "ens veurem a Yasukuni".

Durant el seu mandat com a primer ministre, les visites de Junichiro Koizumi a Yasukuni van ser una de les causes del deteriorament de les relacions amb la Xina. El seu successor, Shinzo Abe, que va arribar a ser cap del Govern el 2006 amb fama de ser més nacionalista, ha intentat refer el diàleg. El seu primer viatge a l'estranger va ser a Pequín i, fins al moment, ha evitat anar a Yasukuni, encara que a finals d'abril hi va enviar una planta com a ofrena, cosa que va provocar una mesurada crítica des de la Xina. "Vull seguir mostrant respecte pels que van lluitar pel nostre país i van morir, i pregar per les seves ànimes", va declarar Abe per justificar la seva acció. Fins al moment, l'ambigua postura d'Abe ha fet possible que a principis d'abril es produís la visita del primer ministre xinès, Wen Jiaobao, i que es parli del viatge del president Hu Jintao.

Documents públics

Les autoritats nipones no aconsegueixen fer desaparèixer Yasukuni de l'agenda política. Recentment, la biblioteca del Parlament va fer públics uns documents que demostren que, el 1969, el Ministeri de Sanitat va entaular converses amb el santuari, que és una entitat privada, per tractar la inclusió, entre els esperits als quals rendeix homenatge, dels condemnats com a criminals de guerra de classe A pel Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Llunyà, que va jutjar les autoritats civils i militars japoneses després de la segona guerra mundial."No crec que sigui un problema. Va ser el santuari el que els va incloure. L'antic Ministeri de Sanitat va facilitar informació només perquè se'ls va demanar", va declarar Abe. La cerimònia per sumar les ànimes dels criminals de guerra a les de milions de caiguts japonesos es va celebrar el 1978 i va causar les protestes de la Xina i Corea, els dos països que més van patir l'imperialisme japonès durant la primera meitat del segle XX.

El Japó no tornarà a demanar perdó per les esclaves sexuals

Jordi Juste. Kyoto
El primer ministre japonès, Shinzo Abe, va dir ahir en el Senat que el seu govern no pensa demanar disculpes de nou per les dones que van ser forçades a servir en els bordells establerts per a la satisfacció sexual dels soldats nipons en gran part d'Àsia, durant la segona guerra mundial. “Encara que la resolució s'aprovi, això no significa que demanarem disculpes”, va dir Abe en referència a la moció no vinculant que el congressista californià d'origen japonès, Mike Honda, ha presentat en el Congrés per a exigir al Japó que es disculpi de foma inequívoca per les anomenades “esclaves sexuals”. Abe, no obstant això, va dir que manté la declaració de 1993 (coneguda com “declaració Kono”, pel nom del llavors portaveu del govern, Yohei Kono), per la qual el Japó es disculpava i reconeixia que l'Exèrcit Imperial havia participat en l'establiment i gestió dels bordells i admetia que s'havia usat la coerció.
Sobre les seves paraules del dijous passat, en les quals va dir que no hi havia proves que hagués existit tal coerció en l'establiment dels bordells, ahir Abe va admetre que sí hi va haver casos en que es va produir, però que van ser portats a terme per intermediaris civils i no per militars. “No és que els militars entressin en domicilis particulars i es duguessin a la gent segrestada”, va dir Abe. Alguns historiadors situen en 200.000 el nombre de dones asiàtiques que van servir en els bordells per a militars japonesos. És pràcticament impossible provar el nombre exacte de casos en els quals les dones van ser obligades a servir com a solaç dels soldats, però sí que existeixen númerosos testimoniatges directes de víctimes, sobretot coreanes, i fins i tot de militars nipons, que no ofereixen lloc a dubtes sobre la generalització dels abusos.
En 1995, sota el govern de coalició entre el Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Partit Socialista (PS), presidit per Tomichi Murayama, Japó va establir un fons privat, que caduca a la fi d'aquest mes, per a compensar a les dones obligades a servir en els bordells, però les associacions de víctimes sempre han exigit indemnitzacions oficials, com forma inequívoca d'assumpció de responsabilitat per part de l'Estat japonès.
Abe, que va arribar al poder al setembre amb fama de ser més nacionalista que el seu predecessor, Junichiro Koizumi, va sorprendre des del principi pels seus esforços per a millorar les relacions diplomàtiques amb Xina i Corea del Sud, especialment danyades per les visites anuals de Koizumi al santuari de Yasukuni, on es ret homenatge a milions de combatents japonesos i a 14 criminals de guerra, responsables d'atrocitats comeses per l'Exèrcit Imperial. En els seus primers cinc mesos en el càrrec, Abe ha vist com els seus índexs de popularitat baixaven constantment, en bona mesura per la seva debilitat davant els barons del PLD i la seva reversió de diverses de les mesures reformistes que havien fet popular a Koizumi. Si Koizumi semblava cedir a l'extrema dreta en el simbòlic per a poder imposar les seves polítiques reformistes, fins al dijous de la setmana passada tot apuntava que Abe estava moderant les seves postures nacionalistes per a poder introduir les seves polítiques conservadores. El primer ministre, que vol reformar la Constitució pacifista i ja ha aconseguit introduir el patriotisme en l'ensenyament, està condemnat a seguir fent equilibris si vol satisfer alhora a la seva base de seguidors nacionalistes i a la comunitat internacional.

El Nihonbashi, història sota l'autopista

25/1/2007 CRÒNICA DESDE TOKIO // JORDI JUSTE

¿Es poden imaginar que sobre el quilòmetre zero de la Puerta del Sol passés una autopista? Doncs una cosa així passa a Tòquio, on hi ha el Nihonbashi (literalment, el pont del Japó), construït a principis del segle XVII i considerat el centre neuràlgic del país durant l'època d'Edo (1600-1868). D'aquí sortien les rutes principals, entre elles el Tokaido, que connectava la principal metròpolis del Japó amb la capital de l'època, Kyoto.

El 1907 s'hi va col.locar una placa indicant el lloc exacte des d'on s'havia de calcular el quilometratge de les calçades japoneses, i encara avui les fites d'autopistes i carreteres indiquen la distància que els separa del pont. L'estructura de fusta original va ser substituïda el 1911 per la construcció renaixentista de granit actual, que va sobreviure al gran terratrèmol del 1923 i als bombardejos del 1945.

No obstant, l'any 1964 el Japó es preparava per confirmar al món el seu renaixement amb l'organització a Tòquio dels Jocs Olímpics. Eren els anys del creixement econòmic accelerat, en què s'havien de construir infraestructures, encara que fos a costa d'enderrocar o arraconar trossos d'història. I una de les víctimes va ser el Nihonbashi, que va quedar relegat a sota de l'autopista, al centre de la ciutat, a escassos metres de les seus del Banc del Japó, la borsa de Tòquio i els grans magatzems Mitsukoshi. A més a més, des de fa un any, a cinc minuts d'aquest his- tòric pont hi ha el Sant Pau, bessó del restaurant de Sant Pol de Mar, de la cuinera catalana Carme Ruscalleda.

Des de finals dels anys 60, grups de veïns han reivindicat la necessitat de tornar la dignitat al Nihonbashi, però va ser l'any 2006 quan l'assumpte va ser objecte de debat públic arran de la demanda de l'exprimer ministre, Junichiro Koizumi: "Vull veure el Nihonbashi convertit en el lloc més fascinant del món", va afirmar.Al mes de setembre es va presentar una proposta per soterrar dos quilòmetres d'autopista al pas pel pont i construir un parc i un passeig. El problema és que el cost es calcula en prop de mig bilió de iens (més de 3.000 milions d'euros), per les dificultats tècniques de salvar els diversos túnels del metro i galeries de serveis que travessen el subsòl de la zona.

Tòquio ha estat declarada la candidata oficial del Japó per celebrar els Jocs Olímpics del 2016, de manera que ja s'ha assenyalat l'oportunitat per desfer un error urbanístic motivat pels Jocs celebrats mig segle abans. No obstant, no tothom està d'acord amb la idea: el professor d'enginyeria Taro Igarashi, de la Universitat de Tohoku, assenyala que el país hauria d'estar més orgullós de l'autopista metropolitana, que representa la capacitat tècnica del Japó del segle XX, que del vell pont, que no és més que una imitació de tants altres que travessen els rius d'Europa. Per Igarashi, l'actual combinació ha de ser preservada perquè permet "sentir la composició dinàmica de les ciutats japoneses des del mateix acte violent de construir un pont sobre un pont".