Casaments japonesos del segle XXI

2/10/2007 CRÒNICA DES DE TÒQUIO // JORDI JUSTE Passejar pels grans santuaris sintoistes reporta a vegades la recompensa de presenciar l'entrada o la sortida d'una comitiva nupcial. La visió és sempre impactant, especialment a Meiji Jingu, el principal recinte sintoista de Tòquio, situat al cor de la metròpolis, a poca distància de Harujuku, la meca de la moda juvenil, i del parc de Yoyogi, on es donen cita músics del carrer i aficionats estrafolaris.
L'arquitectura sintoista no és espectacular, ja que busca més l'harmonia amb la naturalesa que el lluïment dels edificis, a l'interior dels quals només s'hi accedeix per participar en cerimònies. Per això, les visites als santuaris s'assemblen més aviat a un passeig per un parc. Un està admirant algun gran arbre sagrat o llegint les pastilles votives penjades pels feligresos quan de sobte es percep alguna cosa especial a l'ambient, les veus s'aquieten i les mirades es concentren al lloc per on avança una filera de personatges amb aspecte greu que semblen sortir del túnel del temps. I sempre hi ha turistes que s'apressen a aprofitar l'ocasió d'emportar-se un record fotogràfic únic.
Al capdavant hi va un sacerdot amb un imponent quimono i guarnit amb una llarga gorra cerimonial, seguit de les seves escolanes, vestides amb faldilla vermella i brusa blanca. Al cor del seguici hi ha els contraents, la núvia vestida amb un quimono blanc o de colors i el nuvi amb un sobri hakama, compost per una faldilla pantaló grisa i una jaqueta negra. Acompanya la núvia la seva mare o una amiga per ajudar-la a desplaçar-se amb un vestit de seda pesadíssim, que tan sols permet fer passets diminuts. Darrere dels nuvis hi pot haver un sacerdot o ajudant sostenint un gran para-sol de paper. I, finalment, desfilen els familiars, els homes amb vestit negre i camisa i corbata blanques i les dones amb quimono o vestides a l'occidental, però amb colors poc llampants. Tots es dirigeixen al honden, l'edifici on hi ha l'altar dedicat a la deïtat principal del santuari. Allà, apartats de les mirades curioses per envans de fusta que sí que deixen escapar les notes dels instruments tradicionals, té lloc una cerimònia de purificació i a continuació el ritu del compromís.

Fins als anys 80 aquestes escenes tenien poc d'extraordinari, ja que la majoria dels japonesos es casaven en algun santuari sintoista. No obstant, la majoria dels casaments segueixen ara algun ritu més o menys cristià. No importa que menys d'un 1% dels japonesos declarin seguir el cristianisme en alguna de les seves formes. La majoria dels nuvis volen viure un casament a l'estil dels que apareixen a les pel.lícules occidentals, amb la núvia més en el paper d'emperadriu austríaca que de submisa mestressa de casa japonesa. Es calcula que els casaments a l'estil occidental són aproximadament un 70%. En moltes ocasions ni tan sols se celebren en esglésies reals o amb capellans de veritat, sinó a les capelles amb què compten els hotels o grans locals de banquets i presidides per professors estrangers d'idiomes que els caps de setmana s'enfunden la sotana i deixen anar unes llatinades per poder treure's un sobresou.

Enrenou d'ànimes al Japó

31/5/2007 HONORS PER A CRIMINALS DE GUERRA JAPONESOS EN UN TEMPLE SINTOISTA
• Un exlíder de Taiwan provoca que es recordi novament que el santuari de Yasukuni és una ofensa per als països veïns
JORDI JUSTE.TÒQUIO
El santuari sintoista de Yasukuni, situat al centre de Tòquio, també sembla condemnat a estar al centre de la discussió política a l'Àsia. L'última ocasió la va facilitar ahir l'expresident de Taiwan Lee Teng-hui a l'anunciar la seva intenció d'anar al recinte religiós durant la visita privada que va començar al Japó. "Em reuniré amb el meu germà per primera vegada en 60 anys", va declarar Lee a l'aeroport de Narita.

El germà gran de Lee va morir a les Filipines el 1945, defensant la bandera nipona, igual que molts dels seus compatriotes, mentre Formosa (1890-1945) era una colònia japonesa. El 1945, la Xina en va assumir la sobirania i, el 1949, l'illa es va convertir en refugi de les forces del Kuomintang que fugien de l'avanç comunista. Des d'aleshores fins al 2000, els nacionalistes van ostentar-hi el poder. Ara, l'anunci de la visita de l'expresident a Yasukuni toca una altra vegada el costat feble de la història de les relacions entre el Japó i els seus veïns.

Honrar els combatents

El santuari de Yasukuni (Yasukuni-jinja) va ser establert a finals del segle XIX per honrar els japonesos morts en combat, molts d'ells en els enfrontaments civils que es van produir a les acaballes del règim feudal i els inicis de l'era Meiji (1868-1912), i posteriorment en les guerres amb les quals el Japó va construir el seu imperi a l'Àsia.Al recinte del santuari hi ha el Yushukan, un museu amb més de 20 sales dedicades a embellir el militarisme japonès i a justificar l'imperialisme mitjançant la seva contextualització internacional. Sala rere sala, les seves explicacions en japonès i en anglès tracten de convèncer el visitant que el Japó no tenia més remei que armar-se i construir el seu propi imperi per protegir-se de les ambicions de les potències occidentals i també del nacionalisme xinès. L'esperit de sacrifici del guerrer és elevat a la categoria de sagrat i no hi ha ni una sola mostra de penediment pels patiments causats, tant als països veïns com entre els mateixos japonesos.

El sintoisme, que és la religió ancestral del Japó, dóna una gran importància al culte als avantpassats i concep el país com una gran família, amb l'emperador al capdavant. Des del segle VII convivia amb el budisme, però durant les dècades que van conduir a la segona guerra mundial va ser separat i utilitzat com a religió d'Estat, al servei del militarisme. Els soldats que morien pensaven que ho feien per l'emperador, que era considerat un semidéu, i era comú que s'acomiadessin abans del combat, amb un "ens veurem a Yasukuni".

Durant el seu mandat com a primer ministre, les visites de Junichiro Koizumi a Yasukuni van ser una de les causes del deteriorament de les relacions amb la Xina. El seu successor, Shinzo Abe, que va arribar a ser cap del Govern el 2006 amb fama de ser més nacionalista, ha intentat refer el diàleg. El seu primer viatge a l'estranger va ser a Pequín i, fins al moment, ha evitat anar a Yasukuni, encara que a finals d'abril hi va enviar una planta com a ofrena, cosa que va provocar una mesurada crítica des de la Xina. "Vull seguir mostrant respecte pels que van lluitar pel nostre país i van morir, i pregar per les seves ànimes", va declarar Abe per justificar la seva acció. Fins al moment, l'ambigua postura d'Abe ha fet possible que a principis d'abril es produís la visita del primer ministre xinès, Wen Jiaobao, i que es parli del viatge del president Hu Jintao.

Documents públics

Les autoritats nipones no aconsegueixen fer desaparèixer Yasukuni de l'agenda política. Recentment, la biblioteca del Parlament va fer públics uns documents que demostren que, el 1969, el Ministeri de Sanitat va entaular converses amb el santuari, que és una entitat privada, per tractar la inclusió, entre els esperits als quals rendeix homenatge, dels condemnats com a criminals de guerra de classe A pel Tribunal Militar Internacional per a l'Orient Llunyà, que va jutjar les autoritats civils i militars japoneses després de la segona guerra mundial."No crec que sigui un problema. Va ser el santuari el que els va incloure. L'antic Ministeri de Sanitat va facilitar informació només perquè se'ls va demanar", va declarar Abe. La cerimònia per sumar les ànimes dels criminals de guerra a les de milions de caiguts japonesos es va celebrar el 1978 i va causar les protestes de la Xina i Corea, els dos països que més van patir l'imperialisme japonès durant la primera meitat del segle XX.